Es veu que quan passes dels 15 anys les històries d’amor perden la tendresa inicial i adquireixen uns tons foscos i durs, tirant a dramàtics. Almenys al món de Liudmila Petruixévskaia, que m’ha fet descobrir que 224 pàgines escasses donen per a molt.
Tot i que el subtítol del llibre és “Històries d’amor”, jo diria que més aviat són històries dramàtiques que tenen l’origen en un punt d’amor (de fet, en Yannick Garcia, autor i traductor, diu alguna cosa semblant al Cabaret elèctric, val molt la pena que ho escolteu). La majoria acaben malament (o s’intueix que acabaran malament) i és habitual veure-hi símptomes d’alcoholisme, violència masclista (hi ha frases del tipus “i es va casar amb un home que, de tant en tant, la pegava”), pressió social i dificultats per aconseguir un habitatge, tot molt bèstia. Tot com en una pel·lícula d’aquestes que retraten la pobresa soviètica, el drama de viure en un país que ha perdut el nord…
Sóc poc de relats curts, i llegeixo poca cosa d’aquest gènere, però confesso que Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre és una gran obra, i que cada relat que Petruixévskaia ens ofereix en aquest llibre és, en sí mateix, una història completa, un retrat cru d’un aspecte o altre de la societat que li ha tocat viure.
Com en altres casos, cal fer una menció especial al traductor, en aquest cas en Miquel Cabal Guarro, que trobo que ho ha fet moooolt bé (els meus coneixements de rus em permeten llegir la paraula “Pravda” i poca cosa més) perquè el to general de la traducció catalana és vívid i fresc. Ben bé com si s’hagués escrit en català. Chapeau, Miquel!
Aquest és un llibre que, sens dubte, estarà a la meva llista de recomanacions per a aquest Sant Jordi. Edicions del Periscopi continua encertant-la amb la seva selecció, i també amb la manera de presentar-nos-la. Si escolteu en Yannick Garcia a l’enllaç de més amunt, arribeu al final i veureu que estem d’acord: els llibres d’aquesta editorial ve molt de gust agafar-los… i no deixar-los anar fins al final!
L'illa deserta 
El títol és brutal, m’encanta! I els llibres d’edicions El Periscopi dóna gust de veure. Però que siguin històries crues i dramàtiques massa realistes em tira enrere, no és el que més m’agrada llegir.
M'agradaM'agrada
Hola, Roselles!
Mira’t aquest, a veure què et sembla: https://lilladeserta.wordpress.com/2013/08/20/hamid-asia-emergent/
Té un punt còmic, i tot i que retrata una realitat que és la que és, és un llibre molt xulo de llegir.
M'agradaM'agrada
Ja hem parlat altres vegades de Periscopi, i tot i que això ja assegura que serà una bona història, o un bon recull com en aquest cas, després ja hi entren els gustos de cadascú. No faig lletjos als relats curts, però no m’atreu aquesta temàtica, i aquests drames que anuncien. Em miro les novetats d’aquesta editorial amb lupa, i aquest el deixaré passar. Veurem el següent, si m’atreu més!
M'agradaM'agrada
Ei, XeXu,
M’agrada veure les vostres opinions. Veig que en aquest cas el tema no t’acaba d’agradar. Mira’t el que li he comentat a Roselles, a veure si t’agrada més. I, és clar, segur que hi haurà més llibres… de Periscopi i d’altres!
M'agradaM'agrada
Ostres, doncs a mi m’ha passat al revés q a la Rosella i el Xexu. L’havia vist en els taulells de novetats, però dubtava; amb aquest post, se m’han esvaït els dubtes i serà la propera adquisició.
D’entrada els relats curts a mi també em fan una mica de mandra, però quan en trobes de bons, de bons de veritat, és tot un premi. El darrer q vaig llegir d’aq gènere va ser L’última nit, de Salter (l’altra editorial) i us el recomano intensament. Ara, tp hi busqueu alegries.
Però està tan ben escrit! (Un altre 10 per la traductora, Alba Dedeu, q també ha trauït J. Austen, p.ex).
M'agradaM'agrada
Hola, Oriol,
Benvingut a l’illa deserta. Com més siguem, més opinarem. 🙂
Relats curts: has provat “La nostra vida vertical”, d’en Yannick Garcia? Aquí te’n parlo: https://lilladeserta.wordpress.com/2014/07/22/vertical-yannick-garcia/
Li vaig posar 5 estrelles!!!
M'agradaM'agrada
Prenc nota d’aquesta altra recomanació!! Ja et diré el què!!
M'agradaM'agrada
Mirant recomanacions sobre aquest llibre de Liudmila Petruixévskaia i “El silenci del far” (no em decideixo) he anat a parar al teu blog. Abans de res, felicitats! Molt bones ressenyes i gran informació! Dit això preguntar-te…si haguéssis de triar un llibre, amb quin et quedaries? Amb aquest de Liudmila Petruixévskaia o el del far de l’Albert Juvany? Quin creus que és més punyent i amb el que et quedes amb aquella sensació de “ostres, el que acabo de llegir”! Després d'”Ànima” m’està costant molt trobar llibres que m’ho capgirin tot! Mil gràcies!
M'agradaM'agrada
Hola, Mercè,
M’alegro que t’hagi agradat el bloc. Estàs convidada a deixar-hi les teves opinions sempre que vulguis!
Pel que fa a això de triar… és complicat. Depèn molt de si t’agraden els relats curts o si ets més aviat de llegir una sola història, més llarga. De fet, els relats de Petruixévskaia semblen embrions de novel·les que no han arribat a néixer. El contingut és dens, i podrien allargar-se molt més.
El silenci del far és boníssim. A mi és un dels llibres que més m’ha agradat en el que va d’any. No et puc comentar res més sense sembla que hi tingui comissió. 😀
En resum: tens dues opcions.
a) Si t’agraden els relats curts, tria la Petruixévskaia amb una traducció molt bona al català.
b) Si t’agraden les novel·les i vols descobrir nous valors de casa nostra, tria l’Albert Juvany.
Apa, ja em diràs que has triat!
S
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies! He optat per agafar “El silenci del far”… ja et diré el què! 😉
M'agradaLiked by 1 person
Retroenllaç: Deures per a l’estiu 2015 | L'illa deserta
Retroenllaç: Dones al poder! – L'illa deserta