Un gir decisiu o Il giro di boa: Montalbano de nou

giro di boa

Sí, sí. Aquest any “patireu” en Montalbano tot sovint. És un dels meus objectius per a aquest curs, juntament amb Mercè Rodoreda i Pere Calders. Tinc feina. Avui us vull parlar de Il giro di boa, que he llegit en l’edició de Selerio Editore, i que en català trobareu com a Un gir decisiu (crec que amb traducció de Pau Vidal). En una altra entrada ja vàrem parlar sobre llegir Montalbano en català o en italià/sicilià, o sigui que vaig directa al contingut del llibre, que ha de ser el mateix independentment de l’idioma en què el llegiu.

Fins ara (recordeu que llegeixo aquests llibres per ordre de publicació) havia vist un comissari força centrat en els casos, la seva relació amb la Livia, el dia a dia amb els seus companys de feina i amb la gent del poble i, també, alguna pinzellada sobre el fet de fer-se gran. Sí, havia sortit algun tema d’actualitat, com ara la màfia, però fins ara la presència d’elements externs als personatges principals era molt poc important.

Montalbano entra en matèria

un gir decisiu

Amb Un gir decisiu Camilleri toca a fons dos temes. El primer, més personal, ens porta un Montalbano que deu rondar la cinquantena i que comença a adonar-se que es fa gran. Tot i que els seus companys, especialment en Mimì Auguello, ja li han dit que ha de deixar de fer les coses ell sol en altres ocasions, el comissari és d’aquells que necessita adonar-se de les coses per si mateix. I en aquesta novel·la ho farà.

Per altra banda, l’autor toca el tema del tràfic d’infants, emmarcat en la immigració il·legal. I la manera de fer-ho és implicant-hi en Montalbano a fons. Com en altres volums de la sèrie, el comissari té el costum d’agafar-se un tema a pit i investigar-lo tot sol. En aquest cas, tot començarà amb un nen de sis anys, immigrant il·legal, que es vol escapar de sa mare. Tardarà tot el llibre, però anirà desfent el cabdell amb l’habilitat habitual i, finalment, sabrem el perquè de tot plegat.

Els secundaris fan un gir decisiu

Després d’una antipatia manifesta durant els primers capítols, sembla que Montalbano confia una mica més en el sotscomissari, en Mimì Augello, que entre llibre i llibre s’ha casat i espera una criatura. Sembla, doncs, que està una mica més centrat (recordeu que aquest és el Casanova oficial de la sèrie dedicada al comissari de Vigàta).

Així mateix, en Fazio es consolida com a home de confiança de Montalbano. És ell qui s’erigeix en guardià del secret més important del comissari. Quin és aquest secret? Us haureu de llegir el llibre.

Si voleu més informació sobre aquest personatge tan famós, no dubte a llegir aquesta entrada on parlem de Montalbano i els seus col·legues. Si, per altra banda, voleu conèixer algun altra investigar italià, feu una ullada a aquesta entrada sobre el comissari Maccadò. S’acosta Nadal, i tots dos són bons candidats per a la llista de Reis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s