The Mirror and the Light

The Mirror and the Light

The Mirror and the Light és un llibre superlatiu. Per mida, per argument i pel domini de l’autora. Realment impressionant: 877 pàgines en la versió anglesa. No vull ni pensar en la tasca ingent a la qual s’ha hagut d’enfrontar Hilary Mantel per escriure una novel·la d’aquesta envergadura i amb aquest grau de detall. Perquè, pel que sembla, la gran majoria de personatges són reals.

Anem a pams.

La lectura, una delícia

És un goig deixar-se portar per Mantel, que té una prosa absolutament meravellosa, amb tocs arcaics quan cal i un vocabulari elevat o de poc nivell segons el personatge i la circumstància. També és impressionant veure com caracteritza alguns dels personatges, com ara el duc de Norfolk, un bitxo agressiu i ben poc refinat, o el Christophe, el vailet que assisteix Cromwell fins al final, un noi decidit i arrauxat. Amb algú d’aquest talent, no és d’estranyar que els dos primers volums de la trilogia aconseguissin, TOTS DOS, el Booker Man Prize (avui dia, Booker Prize). Trobareu més informació sobre Wolf Hall i Bring up the Bodies en aquest mateix blog i al compte d’Instagram.

Tot i que al principi em va costar una mica agafar el ritme perquè feia temps que havia llegit els dos primers volums de la trilogia, el llibre no es fa gens pesat, ans al contrari: en general, és difícil trobar el moment de parar de llegir. De fet, diria que l’única part que trobo una mica massa llarga és quan es negocia el quart casament d’Enric VIII, que és amb Anne de Cleves.

Dit això, per a mi ha estat un plaer trobar una narració tan detallada de la vida cortesana del segle XVI a Anglaterra, amb espai tant per als nobles del llinatge més alt com per als criats, i amb tota mena d’explicacions sobre les negociacions i els “enredos” de la cort. Tot plegat, un ventall pràcticament inabastable de personatges que desfilen per les pàgines del llibre i que, en moments puntuals, es fa difícil de recordar a causa de la gran quantitat d’Elizabeths, Marys, Katherines, Richards, Henrys o Thomas que hi ha (sí, sembla que hi havia poca varietat onomàstica).

Cromwell i Enric: una relació difícil

Els personatges centrals de The Mirror and the Light i, de fet, de tota la trilogia, són Enric VIII i Thomas Cromwell, el seu col·laborador més proper. Que Enric era un personatge difícil ja ens ho podíem imaginar: va tenir 6 dones i, d’aquestes, dues van morir decapitades. Poca broma.

Així, doncs, a mida que es va desenvolupant la història, veurem com evoluciona la relació entre Enric i Cromwell, que és víctima de les ires i els canvis de parer d’aquest rei inconstant i capriciós, del tipus “culo veo, culo quiero”. Només cal que us fixeu en el procés que se segueix per treure d’escena Anna Bolena, que va acabar decapitada perquè se suposava que li posava banyes al rei. I el mateix va passar amb la cinquena reina uns anys després. No crec que estigui fent espòiler, ja que tot això és del domini públic. 🙂

Al llarg d’aquest llibre veurem l’auge de Cromwell, que assoleix unes quotes de poder que no fan el pes a la noblesa (recordem que ell era fill d’un ferrer borratxo i maltractador) i que acaba causant la seva caiguda. Però la seva feina no haurà estat en va, ja que el net del seu nebot serà el temible Oliver Cromwell, conegut per la seva crueltat.

The Mirror and the Light: un llibre resplendent

Podríem parlar moltes hores d’aquest llibre colossal, tocant qualsevol dels temes que hi apareixen. Per exemple, tot de detalls que deuen ser històrics, com ara la voluntat d’iniciar un registre de naixements, batejos i morts. I una altra cosa que m’ha fet molta gràcia són les “fotos” que es feien fer per conèixer la dona amb qui s’havien de casar: petits retrats que encarregaven a un pintor de confiança.

En resum, però, només us puc dir que val molt la pena que us el llegiu, sense por del nombre de pàgines. Els dos volums anteriors eren molt i molt bons, però és que aquest és, directament, espectacular. Segons la meva humil opinió, Hilary Mantel hauria de guanyar el tercer Booker Prize. Aprofiteu l’estiu i llegiu-vos-el.

Una resposta a “The Mirror and the Light

  1. Retroenllaç: L’illa deserta: deures d’estiu 2020 – L'illa deserta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s