Impacto, d’Olivier Norek

Ha estat curiós llegir Impacto, d’Olivier Norek, perquè és la primera història que llegeixo en què se cita la covid-19. No és el tema central, no, però sí que et dona la idea que tota l’acció passa després de la pandèmia. Es tracta d’un llibre publicat per Plataforma Editorial amb traducció de Sofía Tros de Ilarduya.

El protagonista d’aquest llibre és Virgil Solal, un exsoldat de 45 anys que inicia una croada contra l’impacte i la degradació ambiental que afecten el nostre planeta. Per aconseguir-ho, crea un grup d’acció que es diu Greenwar i segresta alts directius de grans companyies que tenen alguna cosa a veure amb l’afectació ambiental a escala mundial. El seu objectiu no és aconseguir diners, sinó fer que aquestes companyies emprenguin accions per millorar el medi ambient.

El mètode que tria per aconseguir-ho és curiós: un rescat a la inversa. Els consells d’administració de les grans companyies afectades han de dipositar els diners del rescat en un compte corrent, i aniran recuperant-los a mesura que facin les accions que Greenwar estableix. Fins aquí sembla una bona idea, oi? No es queda els diners, actua de manera altruista i mira per al bé de tota la humanitat. Però, ai! Hi ha una cosa amb què no havia comptat: la reacció de la gent quan una cosa es fa viral.

Així, doncs, a mesura que es desenvolupa la història anirem seguint els dos encarregats de detenir en Solal, una psicòloga i un membre de la policia judicial francesa, i veurem com poc a poc es van implicant en la història i com intenten aconseguir un desenllaç feliç per als segrestos.

I per què, tot plegat? Per què Solal posa en marxa aquesta megaintervenció? Veureu que tot comença amb la mort de la seva filla, que està vinculada a tot aquest guirigall ambiental en què estem immersos.

El missatge

La veritat és que aquest llibre m’ha deixat una mica descomposta. Per una banda, és una lectura molt àgil i et fa avançar a un ritme trepidant fins al punt que me’l vaig llegir en poc més de dos dies (ronda les 300 pàgines). Per altra banda, m’he quedat amb la sensació que Impacto no és una novel·la, sinó un manifest. Tot i que la història és ficció, inclou cites i referències a fets i declaracions reals (els trobareu al final del llibre) i explica coses que tots hem sentit a les notícies. Així, doncs, podem dir que es basa en fets reals, per més que siguin fets que no estan correlacionats.

Fa una mica de por llegir aquest llibre i pensar que moltes de les coses que explica ja estan passant i que altres podrien passar en un futur proper. Potser diria que el que queda una mica despenjat és el final, que és una mica idilicopostapocalíptic, però la veritat és que el valor documental hi és. A més, Norek és policia i això es nota quan explica determinades operacions policials. Que sí, que avui dia tothom es pot documentar, però diria que l’autor les descriu de manera “natural”. En resum, un llibre que fa de bon llegir, especialment si us voleu documentar sobre l’impacte ambiental.

How much of these hills is gold, de C. Pam Zhang

Avui és el dia de How Much of These Hills is Gold, de C. Pam Zhang. No és que el llibre estigui malament del tot, no, però és tan poc “xinès” que, sincerament, no m’havia adonat que ja tocava dimarts de Caràcter xinès. M’explico.

Ja sabeu que quan publico ressenyes en aquesta secció solen ser de llibres que es poden incloure en la categoria “literatura xinesa” en sentit ampli. N’hi ha prou que l’autor sigui xinès o d’origen xinès, o que parli de la Xina, perquè el llibre entri en aquesta categoria. En aquest cas, però, crec que m’he passat de la ratlla.

Per què? Doncs perquè més que una novel·la que enfoqui la vida d’emigrants xinesos als Estats Units, diria que aquest llibre és més aviat una novel·la de formació (digueu-ne coming of age, digueu-ne energia), i aquest camp no m’interessa gaire, la veritat.

Sí, sí, però… de què va?

“How Much of These Hills is Gold” narra la història d’una família d’origen xinès lligada a la cerca d’or i a l’extracció del carbó, a mitjans segle XIX, als Estats Units. La família viu en la pobresa extrema i, a més, la gent els veu com a estranys. Una cosa curiosa perquè, com diu la protagonista, en aquell moment la gent que els considerava poc americans a ells tampoc eren americans de soca-rel.

Per tot això, la seva vida sempre estarà vinculada a la recerca d’una riquesa que els permeti viure tranquil·lament, amb comoditat i sense haver d’estar pendents de què diu la gent d’ells. No us vull fer espòiler, però sí que us avançaré que hi ha gent molt dolenta, i que els protagonistes s’hauran d’enfrontar a un munt de peripècies!

En resum, el que trobareu en aquest llibre és una història familiar que podríem encabir dins del gènere del western, reforçada per aquesta idea de novel·la de formació que us comentava més amunt.

Actes humans, de Han Kang

[Extret del meu perfil d’Instagram, @lilladeserta.]

Els angles morts de Bagunyà

[Del meu perfil a Instagram, @lilladeserta.]

La fabbrica delle stelle, Gaetano Savatteri

[Extret del meu perfil d’Instagram, @lilladeserta.]

“Non è male”. Això és el que el pare del protagonista opina sobre el llibre que ha escrit el seu fill. I això és el que puc dir de “La fabbrica delle stelle”, de Gaetano Savatteri, que obre la sèrie dedicada al Saverio Lamanna, periodista en hores baixes que investiga casos amb un company tirant a impresentable, en Peppe Piccionello. Bé, tots dos són tirant a impresentables. 😂😂

És una bona història, amb diàlegs molt àgils i “pulles” que es tiren constantment els dos protagonistes. Tot i així, és un pes mosca davant de personatges tan idiosincràtics i potents com Rocco Schiavone (d’Antonio Manzini) i el magnífic Salvo Montalbano (de Camilleri). Ara bé, també cal dir que podria ser que aquest llibre, al ser el primer de Lamanna, no tingui encara la seguretat i força dels posteriors, o sigui que li donaré una altra oportunitat! El que he trobat curiós és que, a diferència dels dos monstres que acabo d’esmentar, en aquesta novel·la es fan moltíssimes referències al “món real”: personatges famosos (tant d’Itàlia com internacionals), llocs (té una obsessió amb anar a vendre granissat a Formentera), marques o programes de televisió. Així, doncs, seria relativament fàcil documentar exactament en quin any passa la història.

En tot cas, com sempre, és un plaer llegir els petits llibres de @sellerioeditore. Aquest, llegit en poc més de 36 hores. Heu llegit res d’aquest autor/personatge? En cas afirmatiu, què us ha semblat?

#gialli #literaturaitaliana #letteraturaitaliana #elreductecatalà #llegirenitalia #lettura #llibres