Caràcter desert: la revista

Avui no us parlaré de llibres o, si més no, no directament.

A l’última entrada us deia que us estava preparant una sorpresa i… aquí la teniu:

(abans de fer-hi clic, continueu llegint fins al final)

Hi trobareu les entrades dels meus dos blocs (aquest i Caràcter xinès, dedicat específicament a la literatura xinesa) i dels continguts que m’han cridat l’atenció.

I per què?

Doncs perquè, de vegades, pul·lulant per Internet o mirant-me el Twitter, trobo que hi ha articles, imatges o referències molt bones, que m’agradaria poder repassar més tard i en un format més agradable. De fet, quan em passejo pel Twitter el que faig és acumular material que després em llegeixo amb més calma.

Fins ara, ho feia de diverses maneres, però totes en plantejaven problemes:

  • Enviant-me el tuit per correu electrònic: la bústia se m’omple de coses que no llegeixo.
  • Fent servir la funció “Lector” del Safari: no m’agrada el navegador.
  • Enviant-ho a l’Instapaper (o aplicacío similar): es queda tot acumulat allà dins, i és poc atractiu.

Total, que al final m’he posat les piles i he descobert el potencial que tenen aplicacions com ara Flipboard o Noowit, que, per dir-ho d’una manera, permeten consultar tots els continguts de les xarxes socials i blocs des d’una interfície que sembla una revista. Jo m’he mirat aquestes dues, però n’hi ha moltes més.

Totes dues permeten informar-te i informar als altres. M’explico: a més de consultar continguts, també pots crear una mena de reculls que després pots compartir amb altres usuaris. Cada aplicació, però, té una manera diferent d’enfocar-ho

Flipboard és una aplicació madura, estable i molt coneguda que, si ho tinc ben entès, només pots utilitzar des  de dispositius mòbils. L’experiència (ara es diu així, “experiència) és brutal: agafes l’ipad i vas passant pàgina fins que trobes un contingut que t’interessa, que pots llegir sencer i, si ho vols, compartir amb els seus amics, seguidors o cercles (segons si ho envies al Facebook, al Twitter o a Google+).

Noowit, en canvi, encara està en fase beta i només es pot consultar via web, sense app. Et permet crear seccions i, possiblement, té més funcions, però també és més complicada de manegar i menys intuitiva: ens volem relaxar, passar pàgines i deixar vagar els ulls per les fotos…

Així, doncs, m’he decidit pel Flipboard i hi he anat acumulant material. I ara, finalment, m’he decidit a obrir la revista per compartir-la amb vosaltres. Podríem dir que està en fase beta i que, si teniu comentaris que la poden millorar, m’agradarà molt que me’ls feu arribar. Per exemple: us agrada així o preferiríeu que no hi hagués una atenció tan gran a la literatura xinesa?

Aquesta és la gran pregunta. I me n’he fet moltes més, però m’havia de llançar a la piscina, o sigui que aquí ho teniu. Espero que us agradi i que la compartiu. I, si us ve de gust, també podeu fer-hi aportacions.

Bon estiu. Porteu-vos-bé, passeu-vos-ho bé i llegiu molt!

Kindle, mon amour!

kindleFa temps que volia parlar-vos d’aquestes eines fantàstiques que són els llibres electrònics. Jo tinc un Kindle (Amazon) des de fa tres anys, i és una de les millors compres que he fet mai. Ara han millorat (encara més) el disseny, i la veritat és que dóna gust llegir amb un dispositiu que et permet fer un munt de coses que et faciliten molt la vida. Tot i que jo només conec el meu aparell, crec que la majoria de coses que us comento tot seguit serveixen per a la majoria de llibres electrònics.

  • És més fàcil llegir llibres “totxos”: si sou dels qui sempre aneu amb un llibre a sobre i ara us voleu llegir Guerra i Pau, segur que us serà més pràctic fer servir un ebook. Pesa força menys. 🙂
  • Ja no cal que marxeu de casa perquè els llibres us l’ocupen tota: hi ha llibres que no aporten gran cosa a la decoració de casa, i potser ja en teniu prou de llegir-los en versió electrònica.
  • La majoria de llibres electrònics són més barats: sí, el preu es podria millorar, però en alguns casos el preu baixa pràcticament a la meitat de les edicions “no-de-butxaca”.
  • Podeu triar la mida de la lletra, i també l’amplada entre línies o el tipus de lletra.

I ara ve la part del Kindle, que no sé si es pot aplicar a altres aparells:

  • Podeu fer cerques directament al diccionari. Això és especialment útil si voleu llegir en idiomes que no domineu al cent per cent: podeu fer cerques en diccionaris monolingües d’alemany, anglès, castellà, francès, italià, japonès, portuguès i… feu sonar els tambors… XINÈS!!!! Sí, senyors, ara ja incorpora el diccionari en xinès! (Això deu voler dir que aviat podrem comprar també llibres en aquesta llengua :-).
  • Podeu comprar llibres en diversos idiomes: més o menys, els mateixos que cobreixen els diccionaris, tot i que em sembla que depèn una mica d’on tingueu registrat el Kindle.
  • Si també llegiu en altres aparells mòbils (iphone o telèfon intel·ligent, ordinador, ipad) podreu sincronitzar la vostra lectura de manera que quan obriu qualsevol dels dispositius anireu a parar just allà on estàveu. Molt útil si et fa mandra agafar el Kindle només per dues parades de metro, tot i que heu de tenir 3G o sincronitzar en una wifi.
  • A Amazon us fan una còpia en línia de tot el que contingui el vostre Kindle: llibres, documents que us envieu… tot el que pot entrar allà pot estar al “núvol”. Una còpia de seguretat gratuïta.

En resum, un aparell fantàstic. Si us agrada la comoditat de comprar en línia, directament a la llibreria i sense haver de fer conversions, us recomano qualsevol dispositiu vinculat a una llibreria (Kindle o Nook, per exemple). Si sou dels que preferiu aconseguir els llibres i després traspassar-los al vostre dispositiu fent servir alguna mena de software per organitzar la vostra biblioteca digital, us recomano que en compreu un de “lliure” (a la FNAC en trobareu uns quants).

I no em digueu que us agrada llegir en paper: una cosa no mata l’altra. Hi ha llibres que, perquè tenen una presentació acurada, o perquè són clàssics que voleu tenir a la prestatgeria, sempre preferireu llegir en paper. Un exemple que he llegit recentment és Victus. Però creieu-me: hi ha molts llibres que, un cop llegits, a la prestatgeria hi faran més nosa que servei…

Fins l’any que ve! Molts llibres a tothom!