Il·lumineu la catalana… lletra!

… guieu-nos cap al ceeeeeeel…
… guieu-nos cap al ceeeeeeel…

morenetaJa ho diu la Rosa d’Abril, ja: il·lumineu el que llegiu i la llum us portarà al paradís lector. Vaja, que si esteu a les fosques no veureu pas res.

I pensant en això, m’ha vingut al cap que ara mateix estem tots mig de festa i pensant en Sant Jordi, i com que la setmana que ve ja parlarem prou de llibres, els deixaré de banda per un dia per parlar d’un dels companys més pràctics que tenim els lectors empedreïts.

Normalment llegim en llocs ben il·luminats:

  • En un parc, mentre el nen juga amb els seus amics i el perdem de vista (i ens clavem un ensurt just quan el poli encalça l’assassí).
  • En una plaça, mentre sentim com la del costat explica assumptes privats per telèfon: “Ostras, tia, ca fort… i va el tiu i am diu… (llegiu-ho amb accent ben obert de Barcelona).
  • A casa, en aquella butaca groga de l’Ikea que estava d’oferta i que s’hi posa més el gat que vosaltres (un altre dia ja en parlarem, d’això).
  • A la taula de la cuina o del menjador, en posició de bon estudiant, que així la lectura entra millor.

Però què passa quan us n’aneu a dormir i no dormiu sols? Deixeu el llum de la tauleta de nit obert i ignoreu la parella que remuga? I si esteu en un avió o tren o similar i no hi ha prou llum?

Aquí tenim la solució: la batamanta! un llumet de llibre!

llum-lecturaL’invent és ben senzill: un llum petit, de braç flexible, amb una pinça raonable que s’agafi bé al llibre. Aquí podeu veure el meu llumet, comprat a Amazon.

Sí, sí, sí: ja sé que n’hi ha que esteu en contra d’aquest monstre de les vendes, però és que hi ha coses en què no tenen competència, com ara la compra de llibres electrònics (tant l’aparell com els textos per llegir) i els petits gadgets. En aquest últim cas, és molt pràctic perquè pots comparar molts models, marques i preus i, al final, tries el que t’agrada més. I si no t’agrada quan el reps, el tornes.

Com us deia, aquest llumet que només em va costar menys de 20 euros, és molt pràctic i té una pinça que s’enganxa molt bé al llibre. La il·luminació és adequada: més forta que la del Kindle però més suau que la del llum de la tauleta de nit. I així uns dormen i els altres llegeixen, i tan contents.

Per cert: estigueu al cas perquè, per fer-vos passar la ressaca, prepararem una entrada especial amb aquest llumet com a protagonista.

Bona Pasqua!

Droga, sexe i… droga

Glorious-Heresies-Lisa-McInerneyAvui parlem de The Glorious Heresies, de Lisa McInerney, un descobriment que vaig fer a Cork. Bé, si hem de jutjar per totes les cites que hi ha a la portada i a la primera pàgina, es veu que és un crac, però a casa nostra no és gaire coneguda.

Bé, en tot cas, jo no em llegeixo mai totes les coses bones que els periodistes i bitxos similars diuen dels llibres. Moltes vegades, fan que les expectatives siguin superiors a les que haurien de ser, i el resultat és que al final trobes que el llibre no és tan bo i dius allò de “me l’imaginava més gran”. Gran Ampariues.

Però aquest llibre sí que és bo. Molt bo. La història arrenca amb una burrada com una catedral: una dona gran s’adona que un noi li ha entrat a la cuina i es pensa que li vol prendre alguna cosa. Pam! El mata. I, és clar, si una té un problema què fa? Demana ajuda al seu fill, clar. Però és que resultat que el fill és un gàngster de cal déu i la història, a partir d’aquí, només fa que enredar-se.

És un bon llibre que ens deixa entrellucar la vida dels baixos fondos irlandesos: camells juvenils, alcoholisme, prostitució… de tot una mica. El que passa és que l’autora no ens ho explica des d’un punt de vista únicament dramàtic (de drama n’hi, clar, quan penses en un noi de 17 anys que ja és un camell i a qui el seu pare maltracta), sino que també es fixa en les parts positives de la vida i, per rematar-ho, ho guarneix tot amb argot lumpen de categoria, amb una actuació estelar del dialecte de Cork. Val molt la pena legir-se el llibre i fer l’esforç de buscar determinades paraules al diccionari. D’aquesta manera, no només llegireu una història molt interessant sino que enriquireu el vostre anglès.

Per a mi, un dels personatges que més destaca en aquesta novel·la és, precisament, la dona que mata el suposat lladre i que ho emmerda tot: es diu Maureen, és una dona gran, una mare soltera a qui li van prendre el fill (se’l van quedar els pares) i sempre s’ha hagut de buscar la vida. El personatge del seu fill també és bo, un gàngster de segona fila que controla bona part del cotarro a Cork. I també cal destacar el noi, en Ryan, que fa de camell i es droga i…

Un valor afegit del llibre és que com que me’l vaig llegir mentre era a Cork, podia visualitzar els carrers i les zones de què parlava i em va ajudar a descobrir la ciutat.

No vull acabar sense dir que la Lisa McInerney ha guanyat el premi Baileys amb aquest llibre, i que sembla que pot ser una autora amb un futur brillant. A mi, de moment, m’ha recordar en Roddy Doyle quan parla d’en Jimmy Rabbitte, el protagonista de The Commitments i la trilogia que encapçala aquest llibre.

Caldrà estar pendent d’ella.

Kindle, mon amour!

kindleFa temps que volia parlar-vos d’aquestes eines fantàstiques que són els llibres electrònics. Jo tinc un Kindle (Amazon) des de fa tres anys, i és una de les millors compres que he fet mai. Ara han millorat (encara més) el disseny, i la veritat és que dóna gust llegir amb un dispositiu que et permet fer un munt de coses que et faciliten molt la vida. Tot i que jo només conec el meu aparell, crec que la majoria de coses que us comento tot seguit serveixen per a la majoria de llibres electrònics.

  • És més fàcil llegir llibres “totxos”: si sou dels qui sempre aneu amb un llibre a sobre i ara us voleu llegir Guerra i Pau, segur que us serà més pràctic fer servir un ebook. Pesa força menys. 🙂
  • Ja no cal que marxeu de casa perquè els llibres us l’ocupen tota: hi ha llibres que no aporten gran cosa a la decoració de casa, i potser ja en teniu prou de llegir-los en versió electrònica.
  • La majoria de llibres electrònics són més barats: sí, el preu es podria millorar, però en alguns casos el preu baixa pràcticament a la meitat de les edicions “no-de-butxaca”.
  • Podeu triar la mida de la lletra, i també l’amplada entre línies o el tipus de lletra.

I ara ve la part del Kindle, que no sé si es pot aplicar a altres aparells:

  • Podeu fer cerques directament al diccionari. Això és especialment útil si voleu llegir en idiomes que no domineu al cent per cent: podeu fer cerques en diccionaris monolingües d’alemany, anglès, castellà, francès, italià, japonès, portuguès i… feu sonar els tambors… XINÈS!!!! Sí, senyors, ara ja incorpora el diccionari en xinès! (Això deu voler dir que aviat podrem comprar també llibres en aquesta llengua :-).
  • Podeu comprar llibres en diversos idiomes: més o menys, els mateixos que cobreixen els diccionaris, tot i que em sembla que depèn una mica d’on tingueu registrat el Kindle.
  • Si també llegiu en altres aparells mòbils (iphone o telèfon intel·ligent, ordinador, ipad) podreu sincronitzar la vostra lectura de manera que quan obriu qualsevol dels dispositius anireu a parar just allà on estàveu. Molt útil si et fa mandra agafar el Kindle només per dues parades de metro, tot i que heu de tenir 3G o sincronitzar en una wifi.
  • A Amazon us fan una còpia en línia de tot el que contingui el vostre Kindle: llibres, documents que us envieu… tot el que pot entrar allà pot estar al “núvol”. Una còpia de seguretat gratuïta.

En resum, un aparell fantàstic. Si us agrada la comoditat de comprar en línia, directament a la llibreria i sense haver de fer conversions, us recomano qualsevol dispositiu vinculat a una llibreria (Kindle o Nook, per exemple). Si sou dels que preferiu aconseguir els llibres i després traspassar-los al vostre dispositiu fent servir alguna mena de software per organitzar la vostra biblioteca digital, us recomano que en compreu un de “lliure” (a la FNAC en trobareu uns quants).

I no em digueu que us agrada llegir en paper: una cosa no mata l’altra. Hi ha llibres que, perquè tenen una presentació acurada, o perquè són clàssics que voleu tenir a la prestatgeria, sempre preferireu llegir en paper. Un exemple que he llegit recentment és Victus. Però creieu-me: hi ha molts llibres que, un cop llegits, a la prestatgeria hi faran més nosa que servei…

Fins l’any que ve! Molts llibres a tothom!