Días, meses, años… Yan Lianke

Yan Lianke. Días, meses, años.
Títol original: 年月日.
Trad.: Belén Cuadra Mora.
Automática Editorial.
114 pàgines.

Días, meses, años, de Yan Lianke, és un dels llibres que més vegades m’he llegit. Amb aquesta, ja en van tres. L’havia llegit un parell de vegades en francès, i ara que Automática Editorial l’ha publicat en castellà i m’ha donat l’oportunitat de llegir-me’l amb la traducció de Belén Cuadra Mora no he dubtat a tornar-ho a fer.

El més petit de tots?

Sí, es un dels llibres més breus de la meva biblioteca. No obstant això, és un dels més intensos pel que fa a emocions. Com ja vaig dir en una entrada molt i molt breu de fa 9 anys, la història tracta d’un vell que queda sol al seu poble, acompanyat d’un gos cec. La resta d’habitants marxen a ciutat quan es produeix una sequera que deixa els camps buits, i l’home decideix quedar-se a fer créixer l’única planta de blat de moro que queda viva.

No us espereu una història ràpida, plena d’esdeveniments. Ben al contrari, el que hi trobareu és tota la capacitat de Yan Lianke per fer-nos arribar, pràcticament amb qualitat fotogràfica i ritme pausat, els sentiments i els esforços del vell, la seva relació amb el gos. Tot plegat, pot arribar a un punt d’emoció incontenible quan resulta que [no farem espòiler!].

Sons i colors

A part del que passa i el que deixa de passar, crec que és important destacar la manera en què es descriuen sons i colors. Aquí teniu, per exemple, una descripció de la posta del sol:

"El anciano observó el sol rojo sangre, cada vez más fino, y escuchó el sonido de sus rayos alejándose, como un manto de seda granate que se va recogiendo lentamente."

Veureu que aquesta combinació de colors i sons atribuïts a coses que, en general, no en fan, és constant. I també ens arriba, en tot moment, el pes de la solitud i el silenci. Aquí teniu un altre fragment, també referit a la posta del sol:

"Una vez más, llegaba el momento de mayor quietud, entre la caída de la tarde y la llegada de la noche. En tiempos pasados, era la hora a la que las gallinas se encaramaban a sus palos, los pájaros regresaban a sus nidos y trinos y gorjeos lo inundaban todo como agua de lluvia. Pero, de pronto, no hubo nada. Habían desaparecido el ganado y los gorriones y hasta los cuervos habían volado huyendo de la sequía. Atrás quedó solo un silencio sepulcral."

Com podeu veure, la riquesa de les imatges és espectacular. I aquí crec que cal parlar de la traducció, que té la qualitat a què ens té acostumats la Belén Cuadra Mora. Evidentment, no acaro amb l’original tot el que llegeixo, però no cal fer-ho per veure que aquesta traducció s’ha fet amb amor, paciència i cura. Enhorabona, doncs, a traductora i editorial. Esperem tenir moltes traduccions més d’aquesta qualitat!

IMPORTANT: El dia 9 d’octubre es fa la presentació d’aquest llibre a Casa Àsia, i comptarem amb la presència de Belén Cuadra Mora (la traductora), Manel Ollé (professor d’història i literatura d’Àsia Oriental a la UPF) i Darío Ochoa (editor d’Automática). No us ho perdeu!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada