El silenci, el far, el drama

EL-SILENCI-DEL-FAREls Reis em van portar El silenci del far, de l’Albert Juvany, i el vaig començar sense saber què m’hi trobaria. Buscava el far, el far, el far… Però tarda a aparèixer.

No és el típic llibre-muntanya russa, aquell que tarda 100 pàgines a situar-te, 50 més a accelerar i que, quan vas embalat, es para, torna a agafar ritme i, quan ets a la pàgina 400, comences a ensumar-te com acabarà i, després de tantes voltes, acaba de cop, amb un desenllaç de 15 pàgines.

No, no és això, no. El que et trobes és una història amb un ritme constant, molt ben mesurat. En només 232 pàgines, l’autor ens porta a una Islàndia molt creïble, fosca, petita, un món de pescadors i nits llargues, un poble on es coneix tothom i se sap tot. I la pressió al pit, l’ofec, l’angoixa que sents a mesura que t’endinses en la història i vas descobrint els detalls del passat de l’Anna, i d’en Gísli, i d’en Gunnar… I veus que ha passat alguna cosa molt grossa però no acabes de veure el què fins que ets pràcticament al final, quan apareix el far.

Una història d’amor, de solitud, d’intrigues i de secrets, en què l’Albert barreja situacions i converses d’ara i d’abans, sense marcar-les amb cursiva, ni guions per als diàlegs,ni res. Tot a pèl. I és d’aquesta manera que aconsegueix crear l’angoixa que us explicava més amunt. La sensació que sabem més coses que les que ens explica, la bufetada que rebem quan ens adonem que ens ha fet pensar una cosa mentre ens en preparava una altra…

Quan comences a llegit un autor que no coneixes, no saps què et trobaràs. I si, per postres, encara no ha publicat gaire, no tens prou referències. És aleshores quan la referència de l’editorial és important. En aquest cas, el llibre el publicava Edicions del Periscopi, una editorial del col·lectiu “Llegir en català” que cal tenir molt en compte.

Per tot això, us recomano molt que us llegiu aquest llibre. Una vegada més, el Periscopi ha apuntat i l’ha encertat. Chapeau a tots els implicats.

 

 

* Per acabar, us deixo amb la llista de música que, segons l’autor, acompanya aquesta història. I passegeu-vos per Húsavík amb el Google Maps per completar l’experiència!

6 respostes a “El silenci, el far, el drama

  1. Persicopi = qualitat, per això em vaig comprar aquest llibre, en un rampell. Està esperant torn, no sé quan serà, però li tocarà als propers mesos. Que parli d’Islàndia és el que em va atreure. Si a sobre és una bona història, li haurem de trobar un foradet aviat.

  2. Retroenllaç: Lectures per a l'estiu 2019 - L'illa deserta - Caràcter xinès

  3. Josep Miquel

    Seguint les teves recomanacions (tu el vas recomanar el gener del 2015 i jo l’acabo de llegir al febrer 2020, amb cinc anys retard!!!).
    Com el comentari del lector/a anterior a mi també m’ha atret a llegir-lo el fet que la història es desenvolupi a Islàndia, bé, a més de que tu ens el recomanis.
    M’ha agradat molt i per tant jo també el recomano.
    Gràcies Sílvia!

    1. sifuro

      Hola, Josep Miquel,

      Mai no és tard per llegir un bon llibre. N’hi ha que són una lectura de moda, que amb el temps envelleixen malament, però no és el cas de “El silenci del far”, un dels que més m’ha agradat d’Edicions del Periscopi.

      Si t’agraden les lectures fortes, et recomano “Ànima”, de la mateixa editorial. Però aviso que és una lectura dura, eh.

      Fins aviat!

      1. Josep Miquel

        Pots explicar-me, si us plau, que vols dir amb “lectures fortes” i “lectura dura”?
        Dit així, gairebé m’espanta. Amb els llibres en passa com amb la pintura, m’agraden si les entenc tot sol, si en un cuadro o qualsevol altra obra d’art, necessito que me l’expliquin per entendre el que estic veient o llegint ja no m’agrada. Perdona el rotllo i espero el teu comentari sobre Ànima.
        Gràcies.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.