El sueño de la aldea Ding, Yan Lianke i la sida

Yan Lianke. El sueño de la aldea Ding.
Títol original: 丁庄梦.
Trad.: Belén Cuadra Mora.
Automática Editorial.
368 pàgines.

el sueño de la aldea ding

Em faltava rellegir El sueño de la aldea Ding en la versió castellana de Belén Cuadra Mora, publicada per Automática Editorial. Ara que ja m’he llegit tot el que aquesta traductora i aquesta editorial han traduït, m’hauré d’esperar que ens portin alguna altra obra de Yan Lianke que està per traduir al castellà. Segur que l’espera valdrà la pena.

Valdrà la pena perquè, com ja he dit en altres ocasions, les traduccions de Belén Cuadra Mora ratllen la perfecció. I, tenint en compte que jo soc dels que creuen que la perfecció no existeix, dir això és dir molt. I per què ho dic?

La bellesa de la traducció

Doncs perquè, d’una banda, quan llegeixes el que ha escrit aquesta traductora tens la sensació de llegir un text original i no una traducció. Com a mínim els qui heu estudiat traducció ja sabeu que aquest és l’objectiu primordial quan traduïm, i als qui no ho sabíeu segurament us semblarà lògic. Per altra banda, la traducció s’ha d’adequar sempre a les estructures de la llengua d’arribada, i està clar que Cuadra Mora ho fa a la perfecció. No trobareu cap frase amb estructura estranya, cap cosa que us sembli exòtica.

I, per rematar-ho, el vocabulari que utilitza és ric i acolorit. No hi trobareu un verb repetit, un adjectiu que sembli fora de lloc. Sempre troba la millor manera d’expressar el que ens està explicant la història. Simplement brutal.

El paper de l’editorial

També cal atribuir part del mèrit a l’editorial. No coneixo ben bé com funciona el món dels editors (algun dia ho preguntaré!), però estic segura que un cop la traductora entrega la feina, que ja de per sí deu ser de qualitat, hi ha un segon parell d’ulls que se la llegeixen amb esperit crític i acaben de detectar les coses que poden no quadrar. En aquest sentit, he de dir que en les 368 pàgines que té el llibre he trobat només 3 errors lingüístics (errors de concordança i coses per l’estil), una quantitat baixíssima. Us recordo que la perfecció no existeix, que tots som humans, i que en TOTS els llibres sempre hi ha alguna errada. Si són tan pocs, no passa res.

Finalment, cal destacar un aspecte que no podem passar per alt: la presentació del llibre. Em podeu dir el que vulgueu, però tinc la humil teoria que quan un llibre és bonic de veure tenim més ganes de tenir-lo a les mans i el llegim més de gust. La mida importa, però i l’aspecte també. La tapa de El sueño de la aldea Ding és preciosa, amb un dibuix d’estil oriental que reflecteix unes cases.

De fet, Automática té un disseny de col·lecció amb una personalitat molt definida, sòbria i atractiva, que et fa agafar els llibres de la prestatgeria. I també cuiden l’interior, ja que la tipografia no és massa gran ni petita i es llegeix perfectament.

El sueño de la aldea Ding… un malson?

M’he esplaiat amb la traducció, l’edició i altres aspectes que no solc tocar perquè, en realitat, no us puc dir gran coses de la història que s’explica en aquest llibre sense fer-vos espòiler. Però alguna cosa sí que us puc dir. Som-hi.

Aquest llibre, escrit l’any 2005, tracta sobre la venda de sang que es va fer en determinades zones de la Xina. El fet és que, a part de la part legal/il·legal del tema, les extraccions no es feien en bones condicions sanitàries i molta gent va resultar infectada amb el virus de la sida. Us podeu imaginar la resta.

En aquest llibre, Yan Lianke ens porta a un poblet en què la gent, per escapar a la pobresa, ha venut sang a raig i molts s’han contagiat de la “malaltia de la febre”, que és com anomenen ells aquesta malaltia. Ara, un temps després de la infecció, els malalts comencen a morir.

El narrador és un nen mort, el pare del qual (Ding Hui) és un dels principals orquestradors de la xarxa de venda de sang. Per què és mort, el nen? Ho podreu veure a les primeres pàgines. El protagonista és l’avi del nen, pare del traficant, que es troba al centre de totes les trifulques que passen al llibre. I aquest traficant és Ding Hui, un home extremadament espavilat i sense escrúpols que no dubta a trobar negoci en totes les desgràcies. Finalment, cal destacar el seu germà, Ding Liang, que està infectat i intenta viure els últims dies com pot.

A part de seguir la trama, però, us heu de fixar també en petits detalls per fer-vos una imatge completa del panorama, com ara quan els gossos es mengen el cotó que s’ha fet servir a les punxades, quan el govern del comtat obliga els ciutadans a vendre’s la sang o quan Ding Hui manipula la capacitat de les bosses de les extraccions.

Un llibre diferent

Yan Lianke sol tractar temes reals que vesteix amb una trama fictícia que anima el llibre. A Días, meses, años, l’autor tocava temes actuals però la principal protagonista era la melangia, la soledat… tot es recolzava sobre el vell i el seu gos. A Crónica de una explosión, el creixement descontrolat xinès quedava per sota dels tripijocs i els enfrontaments entre els protagonistes. A Los besos de Lenin, directament, anàvem a una comèdia de l’absurd.

En aquest cas, però, jo diria que, a diferència d’altres llibres de l’autor, l’interès documental passa sobre de la trama. Tot i que és evident que hi ha elements ficticis i hi passen tot de coses, el ritme és diferent dels altres, i quan he llegit l’epíleg del mateix autor m’ha semblat que la implicació deu haver estat superior a la dels altres llibres que he comentat.

En tot cas, El sueño de la aldea Ding està a l’altura de la resta de llibres de Yan Lianke, un autor imprescindible que hauríeu de llegir-vos JA. No hi ha excusa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.