En aquell cel brillen estels desconeguts, Stalker?

En aquell cel brillen estels desconegutsUna vegada més, Stalker ens porta a l’Àfrica. En aquest cas, En aquell cel brillen estels desconeguts ens porta la història de l’Alice, una noia del Sudan del Sud que sobreviu a l’ebola.

Al llibre hi veurem com es detecta l’epidèmia i com els vilatans, ignorants de la realitat més dura, busquen solució amb bruixots i altres personatges del panorama més tradicional. És un d’ells qui s’adona de la magnitud de la tragèdia i posa el cas en mans dels metges. Al final, se salva l’Alice i, en fer-se gran, estudia per a infermera i adopta un bebè. Deixem-ho aquí, però, perquè no us puc explicar la història sencera, i parlem d’altres coses.

Un llibre que dona la mà a un altre

Si ho recordeu, fa un temps vam parlar del germà gran d’aquest llibre: Motorsoul. Soc un ésser naïf, i en aquella ocasió deia que la portada no m’agradava gaire, però he de dir que amb aquest segon lliurament de Stalker el dissenyador ha compensat (i molt) el tema portada. Mireu-vos la imatge que acompanya aquesta entrada i veureu que la il·lustració de la portada és molt, però molt, bonica. En certa manera, em recorda la de Les pereres fan la flor blanca. Suposo que és l’estil que m’agrada a mi, ves.

Al final d’En aquell cel brillen estels desconeguts se’ns explica que el relat de l’Alice és, com si diguéssim, la cinquena part de Motorsoul. En aquest sentit, he de dir que el llibre se m’ha quedat curt, sí. Potser hauria necessitat algun relat més perquè la cosa no s’estronqués de cop. Sí, senyors, l’única cosa que puc retreure-li a Stalker en aquesta ocasió és que el llibre sigui tant curt. 🙂

En tot cas, espero poder llegir més històries de l’Àfrica de la mà d’aquest autor misteriós. Espero que Raig Verd continuï apostant per ell!

Atenció: aquest llibre va directe als deures d’estiu, gent!

2 respostes a “En aquell cel brillen estels desconeguts, Stalker?

  1. Stalker

    Benvolguda Sifuro,

    Gràcies un cop més pels teus benevolents comentaris. Si, el llibre és curt. És una novel.leta sense pretensions a un preu popular. I, a més, confesso que se’m dona fatal escriure textos llargs, tinc la mania de la síntesi i un avi que va ser telegrafista en un vaixell que anava de Barcelona a Valparaíso dues vegades l’any.

    Aprofito per a desitjar-te un bon estiu. Que descansis; cordialment,

    Stalker

    1. sifuro

      Benvolgut Stalker,

      És que d’alguna cosa m’havia de queixar, i només em quedava la llargada. 🙂

      Esperem continuar-te llegint, encara que siguin obres curtes. Bon estiu a tu, també!

      Sílvia

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.