Llista de Sant Jordi

S’acosta el gran dia, i hem d’estar a punt per aprofitar el temps, apuntar, disparar i… foc! Caçar llibres!

Per facilitar-vos la pesca, aquí teniu la llista dels llibres que he llegit últimament, he comentat en aquest bloc i m’han agradat més:

Per altra banda, si us va la marxa i no us fa por provar coses sense que us les recomanin, us passo un resum dels meus objectius principals per a aquest any:

  • The sense of an ending, de Julian Barnes (he llegit altres coses d’ell, fantàstiques).
  • Snug, de Matthew Tree (fa molt bona pinta, ja me n’he descarregat la mostra).
  • The sisters brothers, de Patrick deWitt (pot ser una pocasoltada, però ens hi arriscarem).
  • The red house, de Mark Haddon (m’agrada, aquest autor; intento seguir-li la pista).
  • Various pets dead and alive, de Marina Lewycka (a l’última novel·la va relliscar una mica, però li donaré un altre vot de confiança).
  • El fiordo de la eternidad, de Kim Leine (després de Tunu, no puc no llegir-me aquest!).

Ah, i si voleu provar alguna cosa de literatura xinesa, passeu pel meu bloc especialitzat, Caràcter xinès, i veureu les meves recomanacions.

Per acabar, us volia recordar que, per Sant Jordi, no només esteu comprant l’obra d’un autor, sinó la d’un traductor. Fixeu-vos en el nom i, si us agrada el llibre, penseu que part del mèrit també és d’ell. Som invisibles, però no tant!

Apa, bona diada i bona pesca!

Que vénen els Reis!

Xit, xit… tots a dormir! Que vénen els Reis i si us troben desperts no us portaran res!!!!!

I ara… encara no heu fet la carta? Doncs espavileu-vos o acabareu amb un d’aquells llums verds que regalen a les pel·lícules i que ningú no vol. Avui us donaré unes quantes idees. 🙂

Tot seguit teniu una llista de llibres que m’han agradat molt. L’ordre en què us els presento no significa res: tots són d’estils diferents i tots m’han agradat prou per recomanar-vos-els.

Ja us ho deia: són diferents.

En el cas d’El redemptor, em va agradar l’embolic de la trama, les connexions entre personatges, el ritme accelerat… em va agradar tant, que ara tinc al punt de mira una altra obra de Nesbo (Headhunters). Pel que fa a Victus, ja us en vaig donar la meva opinió fa uns dies. Olvidado Rey Gudú me’l vaig llegir fa tants anys que me’l tornaré a llegit aviat. El record que en tinc és molt dolç i, per a mi, és un clàssic en la línia de Momo (de Michael Ende, us en recordeu?).

En el capítol de novel·les que parlen de comunitats petites de gent, destaco L’edifici Iaqubian (del mateix autor de Chicago). Em va agradar moltíssim, i és una bona manera de conèixer una comunitat de veïns del Caire i com viuen.

Sobre Les veus del Pamano no sé pas què us puc dir que encara no us hagin dit. Quin neguit, quina ràbia, quina incertesa fins al final… per a mi, molt millor que Jo confesso

He deixat per al final El zoo d’en Pitus, una de les petites joies de la nostra literatura que mai no em cansaré de recomanar a grans i a petits. Una història molt humana que parla dels valor de l’amistat i de la col·laboració per aconseguir fins comuns, al mateix temps que recorre a la imaginació infantil per aconseguir l’objectiu. I, és clar, les il·lustracions de la Pilarin Bayés són mitja novel·la. Hi ha llibres que deixen marca.

Bé, aquests són els llibres que us volia recomanar per als Reis d’enguany. I si això us sembla massa conegut, o si teniu curiositat per altres literatures, us convido a visitar el meu altre bloc, Caràcter xinès, on podreu veure la llista de Reis per als amants de la literatura xinesa. 😀

Bones festes a tothom, i llegiu molt!