No sabia que Libros del Asteroide publicava en català, o sigui que he tingut una sorpresa molt agradable quan he trobat aquest petit tresor que és La meva planta de taronja llima, de José Mauro de Vasconcelos. És un llibre tendre i trist al mateix temps, que parla de la pobresa i de la innocència dels infants, que al final sempre s’acaba perdent. 

En aquest llibre, curt i intens, en Zezé ens presenta la seva família, ens explica com malviuen des que el seu pare ha perdut la feina, coneixem el seu barri i la gent que hi viu. Veiem les trapelleries del nen i com rep més bufetades de les que caldria. Avui dia diríem que és maltractament pur i dur. Veiem també com aquest petit trapella cuida i “educa” el seu germà petit, igual que el seu germà gran ha fet amb ell, i com es busca la vida per aconseguir el que vol.

La planta de taronja llima és la seva escapatòria de la realitat, el seu company de jocs. Igual que Platero és el destinatari dels pensaments de Juan Ramón Jiménez, la planta escolta les històries d’en Zezé i li “parla”. I amb la mateixa pena que veiem com mor Platero veiem com en Zezé perd la innocència que tots hem tingut de petits i deixa de tenir l’arbre per confident. Un moment en què se’t fa un nus a la gola…

Felicitats, doncs, Libros del Asteroide, per haver triat aquesta petita joia i, també, per haver-la publicat en català. Esperem que n’hi hagi moltes més!