Dia de la Traducció: Yannick Garcia Porres

Avui us presentem la segona part de la nostr peculiar celebració del Dia de la Traducció (30 de setembre). Per als nouvinguts, recordarem que ens agrada celebrar aquest “parlant” amb un traductor. Solen ser gent dedicada a la traducció literària, un àmbit que toca de ple aquest blog. Altres vegades hem parlat amb Anna Llisterri, Ferran Ràfols, Maria Rosich i Meritxell Salvany, i sempre hem descobert alguna cosa sobre les traduccions d’alguns dels nostres autors preferits.

Després de parlar ahir amb la Belén Cuadra Mora, traductora de literatura xinesa, avui tenim la sort de poder parlar amb en Yannick Garcia Porres, ampostí de pro, un home polifacètic que, tot i que sona molt per haver traduït George Saunders, és un magnífic escriptor i també treballa com a intèrpret i corrector. Fins i tot té entrada a la Wikipèdia. Anem a pams.


Yannick, tu vas estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra i, després, al Monterey Institute of International Studies, on vas fer un màster en Interpretació. Tu tenies clar què volies fer quan acabessis la carrera? Ja tenies clar que volies fer traducció literària?

yannick-garcia-porresNo ho tenia gaire clar, no. Començava a ser conscient que el que abans dèiem “saber de lletra” et podia obrir portes molt diferents i que una carrera com Traducció era prou àmplia com per poder acabar fent qualsevol cosa amb els idiomes que sabia. Jo des de primer curs que traduïa textos de tota mena per a agències (cosa que la universitat desaconsellava encaridament fins que no acabéssim els estudis), amb la qual cosa, quan vaig acabar la carrera, ja tenia uns quants contactes al mercat laboral i em podia començar a guanyar la vida com a traductor autònom, sobretot en temes de màrqueting, turisme, publicitat o audiovisuals. La interpretació havia estat una assignatura en què jo no havia brillat gaire, la veritat, i allò en certa manera em va fer picar. Vaig pensar que buscaria els diners, me n’aniria a fer un màster (el que m’interessava a mi l’oferien a Califòrnia) i que m’hi dedicaria. Una mica sense ser gaire conscient del que implicava, eh. Vaig aconseguir un parell de beques i me n’hi vaig anar. Tenia la mateixa imatge que té tothom dels intèrprets de l’ONU i dels grans organismes internacionals, molt poca cosa. Va ser una de les decisions més encertades que he pres mai, laboralment parlant.

La traducció literària era una cosa que tenia al cap també, però en aquella època per a mi era més important escriure i publicar producció pròpia. A més, li havia agafat respecte durant la carrera i, tot i que sabia que n’acabaria fent, ho vaig deixar per a més endavant.

Com acabes de dir, tens formació com a intèrpret de conferència i experiència com a corrector, però al mateix temps ets àmpliament conegut com a traductor i escriptor… Hi ha algun d’aquests aspectes al qual donis prioritat per sobre dels altres?

La meua activitat com a intèrpret i com a traductor tècnic és la prioritària, la que m’ajuda a pagar les factures. De correcció en faig cada vegada menys, a hores d’ara és més aviat simbòlica. I la traducció literària de moment m’omple l’esperit i, sobretot, m’ensenya a escriure. Des del punt de vista monetari, fins i tot treballant amb editorials professionals que fan molt bé la seua feina, és una empresa ruïnosa, tret que la combinis amb altres fonts d’ingressos o que siguis una fona i puguis ventilar-te deu o dotze títols gruixuts l’any. Has d’estar força malalt de lletra i enamorat dels llibres per continuar fent-la. Llavors tot cobra més sentit.

Bé, ara que tenim una visió general de les coses que fas, m’agradaria repassar una mica les teves diverses facetes. Comencem per la que potser és més desconeguda: la interpretació. La majoria sabem que l’intèrpret intenta reproduir en un idioma (per exemple, català) el que una altra persona està dient en un altre idioma (per exemple, anglès). També sabem que hi ha diversos tipus d’interpretació, com ara la simultània (l’intèrpret parla al mateix temps que l’orador) i la consecutiva (l’orador fa pauses perquè l’intèrpret faci la seva feina). Tu et dediques a alguna especialitat en concret?

Hi ha molt poca especialització en aquest mercat. Els uns treballen amb organismes internacionals i els altres per a empreses o institucions locals. Hi ha gent a qui agrada molt fer consecutives i d’altres que no s’hi troben tan còmodes. Però en general tothom fa una mica de tot. Evidentment, si el tema que t’ofereixen et supera, has de ser prou honest per rebutjar l’oferta. Passa amb congressos mèdics o tècnics, molt especialitzats (val a dir que a mi m’agraden molt, si tinc prou materials i temps per preparar-los). De tota manera, s’espera de l’intèrpret que en línies generals sigui un tot terreny. Jo valoro molt la diversitat de temes, de situacions, de clients i de tècniques, i és per això que compagino la simultània (congressos i mitjans de comunicació) amb la consecutiva (rodes de premsa), l’enllaç (acompanyament en visites o reunions) o el xiuxiueig (interpretació per a una persona a cau d’orella durant un acte). Un dia tradueixes sobre arquitectura, l’altre sobre política, història antiga, la cria de la gasela tibetana o la fabricació d’implants de titani. Diuen que és de les millors professions per prevenir qualsevol tipus de demència. Tant de bo sigui així. Passes dies estudiant, després uns minuts o unes hores de tensió sana i, en acabar, cap a casa (a traduir altres coses, escriure si estàs inspirat o, diguem-ne, compartir la vida amb la família i altres humanoides).

Parlem, ara, de correcció. Jo soc correctora, i el que corregeixo són textos creats originalment en català o en castellà. Si no m’equivoco, tu fas correcció editorial: què has corregit més, textos originals o traduccions? Qui són més rebecs: els autors o els traductors?

Durant un temps vaig corregir traduccions per a algunes editorials, sí, i per a agències també. Ara ja no ho faig. Hi veig un punt d’impertinència i d’ingerència en la vida de l’altre que a mi personalment em ve molt costa amunt. Ho dic de debò, és un aspecte de la feina que em sembla que els altres sempre fan millor que jo i amb més tacte. No té res a veure amb el coneixement de la normativa o amb la visió afuada del text imprès, sinó amb el meu tarannà personal. Crec fermament que cada activitat lingüística encaixa amb un caràcter particular. Tens sort si ets capaç de combinar-ne més d’una, perquè et fa més flexible també a la vida i a l’hora de tractar amb la gent, si més no a mi m’ho sembla. En aquest sentit em considero molt afortunat.

D’autors en llengua original en vaig corregir un o dos només i vaig infestar-los el text d’explicacions, suggeriments, mirant de no imposar res, de proposar i ser molt amable… En el fons, em sentia culpable.

BarbamecsEntrem ara en les facetes que més conegut t’han fet: l’escriptura i la traducció. Jo et coneixia com a traductor, i per això va ser una sorpresa veure que començaves a destacar amb obres pròpies que, a més, eren reconegudes amb premis. Barbamecs va guanyar el XX Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, mentre que La nostra vida vertical és la guanyadora del Premi Documenta 2013. A l’entrevista que et va fer en Xavier Grasset deies que aquest cop estàs preparant una novel·la. Quan la podrem tenir a les mans?

Uix! Sento dir-te que és més un desideràtum que una realitat imminent. De moment aprofito el temps que tinc, m’hi esforço i, si més endavant en un surt alguna cosa de presentable, fantàstic. La paternitat m’ha alentit molt i, com és lògic, m’ha tornat més improductiu a tots els nivells. Si passa el temps i veig que no me’n surto, doncs mira, tal dia farà un any, que ja es publica prou. Però sí, he estat treballant en dues idees de llibre gran, una de novel·la curta i alguns relats. Si de tot això ha de prosperar res, el temps ho dirà.

Entrem, ara sí, en el món de la traducció. La gran majoria de les obres que t’he llegit o vist són traduccions de l’anglès. Tradueixes d’algun altre idioma?

De textos no literaris tradueixo de l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià. Ara, en el món editorial el 90% del que m’encomanen és en anglès. De tant en tant me’n cau alguna de francès també i això m’ajuda a no tirar d’automatismes, que és molt necessari. Quan tradueixes de llengües que no formen part del teu dia a dia, t’atures més a pensar, fas cerques molt diferents, en recursos diferents, i exercites músculs que no recordaves tenir. Treballes molt més la música i el ritme, em fa la sensació. De l’alemany, per exemple, no en faig gens de literària, tot són manuals tècnics (odontologia, didàctica…), i no crec que n’hagi de fer tampoc. No estic prou al dia del que es publica en alemany. En francès, encara, i en italià, tant com puc. L’univers t’empeny cap a l’anglès i costa molt de contrarestar la inèrcia.

Els teus projectes de traducció solen ser fruit d’una petició editorial o, al contrari, ets tu qui detectes un llibre que consideres que cal traduir i ho proposes a algun editor?

El-cor-de-les-tenebresLa gran majoria són encàrrecs de l’editorial. També existeix l’espai perquè siguis tu qui els proposi un autor o un llibre, i val a dir que tothom és força receptiu. Després fan les seues pesquises i els seus números, esclar. De tant en tant també sorgeixen projectes compartits. Depèn de les complicitats que tinguis amb els editors, del moment de publicació, del catàleg que els interessa confegir en un determinat moment, de l’oportunitat comercial… Saunders és un dels casos que m’ha agradat haver defensat des del començament i haver-hi tingut potser un paper més actiu, però n’hi ha d’altres en què també he col·laborat de prop amb l’autor o l’editor i llavors te’n sents una mica més responsable En general, les editorials amb cara i ulls proven de fer-te sentir-te còmplice en l’elaboració del llibre, no l’escarràs.

Has traduït, entre altres autors, Joseph Conrad, Lydia Davis, Carson McCullers i George Saunders. N’hi ha algun que hagis disfrutat més que altres? Algun d’especial? Alguna petita joia d’autor poc conegut que ens vulguis recomanar?

De la mateixa manera que cada experiència lectora és unica, cada trobada amb un llibre que has de reescriure des de zero és diferent. Hi ha autors que t’agraden més o menys quan els llegeixes, però que després a l’hora de traduir-los descobreixes que no sou gaire compatibles (va ser el cas de David Cronenberg). D’altres ragen des del primer moment, com La balada del cafè trist de Carson McCullers, Ni puc ni vull de Lydia Davis o el Diari del tot verídic… de Sherman Alexie. Amb els que els has traduït més d’un títol, acabes identificant-hi força, com si el seu estil fos en certa manera teu també (és el cas de George Saunders o de David Vann). Si et toca reversionar algun clàssic, com em va passar amb El cor de les tenebres de Joseph Conrad, sues fel, perquè sents tot el pes de la tradició i de les múltiples versions existents a l’esquena. I altres llibres passen desapercebuts, mentre que per a tu van representar moments feliços, com ara Departament d’Especulacions de Jenny Offil (Amsterdam), El nedador del mar secret de William Kotzwinkle (Navona) o A la banda de Canaan de Sebastian Barry (Edicions de 1984).

Com deiem abans, la teva carrera en el món de la traducció és extensa, però l’home d’aquest any és George Saunders. Tu ja fa temps que en tradueixes obres, com ara Pastoràlia o Secessiolàndia pel pedregar, però aquest any hi ha hagut una mena d’explosió amb Lincoln al Bardo, que va guanyar el Man Booker Prize 2017. Creus que en casos com el de Saunders, en què has traduït diverses obres del mateix autor, acabes fent-te’l teu? Els acabes “coneixent”?

lincoln-al-bardo-saundersDesprés d’haver-li traduït quatre llibres, una mica sí que et sembla conèixer-lo bé. El que tenen els bons autors, però, és que aconsegueixen sorprendre’t amb cada nova obra, per tant, en cap moment se m’ha fet avorrit encarar un text seu, ni m’he pogut relaxar gaire. Sobretot quan el seu estil és tan divers i canviant. De tota manera, treballar amb materials de gent imaginativa i intel·ligent és sempre molt reconfortant i una gran experiència formativa. I per molts anys, tu. Ja hi ha prou grisor al món (tant a la ficció com a la realitat) com per no passar-t’ho bé treballant. Jo xalo de valent fent el que faig.

Yannick, moltes gràcies per les teves explicacions. Hi ha informació realment interessant. De tota manera, jo em quedo amb “Xalo de valent amb el que faig”. Crec que és una afirmació importantíssima perquè la feina del traductor tingui aquella brillantor especial que, en el cas de la literatura, captivi el lector. De fet, xalar amb la feina és bàsic perquè, en tots els àmbits, treballar sigui satisfactori per a nosaltres i per als altres.


I, tornant a la traducció, no vull tancar sense dir, una vegada més, que quan llegim un llibre traduït, no només llegim l’autor. El contingut pot ser bo, i això és bàsic, però l’estil del traductor és el que realment llegim. Els que llegiu Cartarescu en català, en realitat heu llegit Antònica Escandell Tur. Els que llegiu George Saunders, llegiu en Yannick Garcia. I els que utilitzeu manuals tècnics, possiblement, també. O a mi.

BON DIA DE LA TRADUCCIÓ!

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada