WANG Shuo. Haz el favor de no llamarme humano.
Ediciones Lengua de Trapo, 2002. 315 pàgines.
Títol original: 千万别把我当人.
Traductor: Gabriel García-Noblejas.
Aquest relat es basa en la reducció a l’absurd de l’ambició d’un equip de buròcrates per aconseguir guanyar un campionat. Com que és realment un llibre molt sorprenent, no us n’explicaré gaire cosa perquè pugueu anar veient com es desplega la història, però sí que us diré que des de la primera pàgina veureu que els personatges estan desconnectats de la realitat i que els seus objectius són totalment estrafolaris: aconseguir trobar un campió que els representi en un campionat.
Fins aquí, tot normal, oi? Doncs no. En aquest llibre no hi ha res de normal. Per començar, busquen un esportista que ja hauria de ser mort i, quan el troben (sí, el troben viu!!), “fitxen” el seu fill. Es dediquen a formar-lo i transformar-lo tant com els cal per convertir-lo en un ídol nacional, un heroi que els pugui fer recuperar la dignitat que ells consideren que s’ha perdut amb la derrota esportiva de principis del llibre.
L’argument del llibre és una espiral en què els canvis a què sotmeten “l’heroi nacional” cada vegada són més dràstics, ridículs i esperpèntics (no us puc dir quin és el súmmum, perquè us aixafaria la sorpresa) fins arribar a un punt tan absurd que tot plegat s’esfondra…
L'illa deserta 