La pregunta és habitual: què t’enduries a una illa deserta?
Jo m’enduria llibres, l’ipad i el kindle. L’iphone és prescindible. La cobertura d’Internet, no.
Els meus plans no inclouen cap illa amb palmeres i ukeleles, però m’agrada aprofitar el temps que tinc i xafardejar els recursos que m’ofereix internet, llegir llibres en format paper o electrònic i mantenir-me en contacte amb el món. És per això que he decidit ampliar el punt de mira del meu altre bloc (Caràcter xinès) i comentar no només llibres de literatura xinesa sinó també d’altres àmbits i tot el que en penja.
“Tot el que en penja” implica tota mena de trastos que facilitin la lectura (ebooks, ipads i companyia), webs de diccionaris i recursos similars i, evidentment, el fantàstic món de les aplicacions mòbils (al qual sóc molt aficionada).
Bé, esteu avisats: si us apunteu a l’aventura de l’illa deserta, no espereu una única “línia d’investigació”. Aquí hi tenen cabuda mooolts temes…
Si voleu saber qui sóc, aneu a la pàgina Jo 2.0.
Hola Silvia,
Volia comentar-te que fa pocs dies vaig acabar-me de llegir la teva traducció del llibre SAYAN, de FENG MELONG. Volia donar-te, com a lector, les gràcies pel teu acurat treball. Una altra cultura (la xinesa), una altra època (sXVI-XVII, tot i que la recopilació és d’histories anteriors), la qual cosa fa que la forma d’entendre la vida sigui del tot diferent. Una gran oportunitat, sens dubte, d’endinsar-te en un escenari totalment aliè al nostre, i per tant sempre apassionant en l’aventura de llegir; sobretot, als qui ens deleitem deixant-nos transportar a d’altres llocs i èpoques.
La traducció sorprèn, ja que és d’un català tan viu i natural, en les expressions i en les paraules, que fa que sigui molt fàcil d’entendre i de situar-te en les històries.
També aprofito l’avinentesa per a felicitar-te per la dedicació i la qualitat del teu blog.
Enhorabona pels dos àmbits.
Salutacions
Albert Riudeubàs
Hola, Albert,
Moltes gràcies pel teu comentari sobre el SANYAN. El faré arribar a la meva companya en el projecte.
Gràcies també per llegir-te el blog. M’alegro molt que t’agradi!
Fins aviat,
Sílvia