L’illa deserta: deures d’estiu 2020

Com dèiem l’altre dia a l’entrada de deures d’estiu de Caràcter xinès, aquest estiu és força atípic i sembla que donarà més espai de l’habitual per llegir. Així, doncs, us vull fer una sèrie de propostes d’estils diferents i (crec) per a tots els gustos. Els enllaços que us poso són de les ressenyes que n’he fet en aquest mateix blog.

Trieu i remeneu!

Estiu de color groc

Aquest any el color groc és el rei perquè entren amb força a la meva llista dos policies que he descobert durant el curs que acaba: Montalbano i Schiavone. Com ja hem comentat alguna vegada, a Itàlia les novel·les policíaques no són negres sinó grogues (gialli), i aquests dos personatges són molt coneguts a la seva terra d’origen i, també, a casa nostra.

Estic a punt d’acabar la sèrie dedicada a Montalbano, un personatge que estimo molt per com és i per la llum que hi ha a les seves històries (totes a Sicília). La llista és llarga, però jo us recomanaria Il ladro de merendine o Un covo di vipere. I sempre hi ha l’opció de començar pel principi i llegir-se’ls tots, és clar. Els trobareu en català i en castellà.

Pel que fa a Schiavone, crec que és un digne hereu de Montalbano. En aquest cas, les històries passen a Aosta, l’altra punta del país. Schiavone, encara que té el seu corasonsito, sempre està emprenyat i és molt malcarat. No hi ha dia que no s’enganxi amb algú. A les seves històries, tot i que es manté la importància del grup, diria que la investigació dels delictes té una mica més de pes que a les històries del sicilià. En tot cas, és molt recomanable i jo començaria per la primera història, Pista nera (Pista negra). La trobareu en català i en castellà.

Sa majestat Enric VIII

Quan jo era petita estaven de moda les pelis sobre Enric VIII, el rei més tarat (en la meva modesta opinió) d’Anglaterra. Quantes vegades he vist com tallaven el cap de la pobra Ana Bolena??? Ara ho he pogut llegit amb tots els ets i uts amb la trilogia que Hilary Mantel ha dedicat a Thomas Cromwell, conseller d’Enric VIII. Però no us penseu pas que hi veureu únicament els fets d’aquests dos personatges, no: la trilogia és un retrat a fons de la vida a la cort durant el regnat d’Enric. I no és un retrat gaire favorable a aquest rei, la veritat.

Si només us heu de llegir un llibre dels tres, potser us recomanaria aquest últim, The Mirror and the Light, ja que incorpora elements dels dos llibres anteriors. Si voleu veure l’auge i caiguda d’Ana Bolena, millor el segon (Bring up the Bodies). I sempre podeu começar pel primer, Wolf Hall. En tot cas, són llibres meravellosos, escrits amb una prosa que t’empeny a llegir fins arribar al final. Els trobareu en anglès i en castellà. No sé si s’han publicat en català.

Tanco aquest apartat dient que els dos primers volums van guanyar el Man Booker Prize, i que el tercer és candidat al premi d’enguany. I és que és una obra monumental.

Calaix de sastre

He volgut englobar la resta de propostes en un únic apartat que conté llibres molt diferents entre ells. Per començar, tenim The Nickel Boys, de Colson Whitehead, una obra molt dura, sobretot perquè està basada en fets reals i quan hi penses veus que hi ha molta feina per fer en l’àmbit dels drets de la població negra. Si l’estiu no us dona per llegir-vos-el, penseu que aviat el tindreu en català publicat per Edicions del Periscopi, que ja van publicar El ferrocarril subterrani, del mateix autor, una altra obra brutal.

Continuem amb crítica social, però amb un altre estil. La caja negra. Los perros vuelan bajo atrau des del moment que en veus la portada. I és que els llibres d’Automática Editorial són molt bonics i, sobretot, molt recomanables. És una de les editorials que més cuiden la tria d’obra i de traductor. Aquest cas concret és una sàtira molt bèstia que va directa a la jugular del capitalisme però que tampoc deixa indemne el postcomunisme.

Canviem de tema. Si voleu viatjar fins a terres escandinaves i tirar enrere ben bé 150 anys, trieu Teatro, d’Henrik Ibsen. Aquesta edició de Nórdica Libros és meravellosa, tant des del punt de vista del contingut com el continent: un llibre preciós que no podreu desenganxar-vos dels dits! Hi trobareu un recull de les obres més conegudes d’aquest dramaturg noruec, que han envellit prou bé.

Tanco la llista amb un llibre de fa un cert temps però que m’agrada molt i que recomano a tothom que vulgui una novel·la curta però emotiva, amb inspiració en fets reals: L’últim amor de baba Dúnia, d’Alina Bronsky. Aquest llibre, publicat per l’editorial Les Hores, pren com a origen la vida en un poblet de la zona zero de Txernòbil i és, simplement, una meravella.

I fins aquí les meves propostes per a aquest estiu. Si voleu comentar altres idees, feu-ho als comentaris o a l’Instagram de L’illa deserta. M’agradarà molt veure què proposeu!

Bones vacances!

Caràcter xinès, deures d’estiu 2020

Aquest any és un dels més estranys que he viscut mai, i les vacances també prometen: poca mobilitat i molt de no fer res. Per això és important tenir una bona llista de llibres per poder-nos esbargir i viatjar, ni que sigui amb la imaginació. D’aquí a uns dies publicarem la llista general de L’illa deserta, però mentrestant comencem amb els nostres deures d’estiu per a la secció dedicada especialment a la literatura xinesa: Caràcter xinès.

Sé que normalment us recomano únicament coses que hagi llegit jo, però aquest cop ho farem diferent. Continuo amb problemes per detectar coses que valguin la pena, o sigui que farem una barreja de coses llegides i coses per llegir, i també tenim la col·laboració de la Mireia Vargas-Urpí, que ens porta propostes fresques.

Propostes de la Mireia

En les explica la mateixa Mireia Vargas-Urpí:

«Les meves recomanacions per a l’estiu són les traduccions de xinès publicades per ¡Hjckrrh!, una iniciativa editorial que només publica llibres electrònics. Dels relats breus que ha editat del xinès, el meu preferit és Tharlo de Pema Tseden (traduït per Maialen Marin-Lacarta), una història molt tendra sobre un pastor tibetà, d’aquelles lectures que et fan somriure a cada moment. Altres petits tresors que hi trobareu són:

  • Un paraíso sobre el infierno. Tres cuentos de Shanghai, amb contes de Liu Na’ou, Mu Shiying i Du Heng (també traduït per M. Marin-Lacarta), que us durà al Shanghai dels anys 1930.
  • La cabeza de Dorothy Tse (traduït per Juan José Ciruela), un conte insòlit i ple d’ironies.
  • Muñecas con curvas, de Li Ang (traduït per Alberto Poza), un relat ple d’erotisme i amb un munt de lectures possibles.
  • Contaminación de Chen Qiufan (traduït per Iris Capilla Campomar), que és l’únic que encara no he llegit, però que per als amants de la ciència ficció hauria de ser una aposta segura.

Què destacaria d’aquests llibrets? Doncs que us faran descobrir gèneres que sovint no associem a la literatura xinesa i que totes les traduccions són excel·lents, no tan sols pels traductors que les han fet, sinó també pel munt de revisions que hi ha al darrere (i és que… què faríem sense els correctors?).»

Les meves propostes

La Mireia té raó: ¡Hjckrrh! és un projecte molt interessant, al qual hauria de prestar més atenció. I el més interessant és que no només es treballa amb traductors de molta qualitat, sinó que després se’n fa una revisió atenta i hi ha feedback i avaluació. No us el deixeu perdre.

Com he dit abans, la meva aportació aquest cop és, sobretot, de material que tinc pendent de llegir:

Comencem amb una de les meves preferides, la Yiyun Li. Aquest llibre ja ha sortit a la venda amb tapa dura, però jo m’esperaré a la versió en Kindle, que surt el 20 d’agost. Serà, doncs, una lectura per tancar les vacances. En aquest cas, la protagonista de Must I go és una dona de 81 anys que recupera una història del passat.

Pel que fa al llibre de Hao Jingfang acaba de sortir en italià i és un recull de relats encapçalats encapçalats pel que li dona títol, Pechino pieghevole, guanyador del premi Victor Hugo. Aquest relat en qüestió el trobareu en anglès amb traducció de Ken Liu i amb el títol Folding Beijing.

Quant a Rosa rosa amore mio / Rose, Rose I love you, feia temps que el tenia a la llista i no m’hi acabava de decidir. Ara, però, vistos els comentaris que se’n fan, crec que me’l llegiré en la versió italiana per la solució curiosa que s’ha utilitzat per als personatges que parlen en cantonès: la traductora ha optat per traduir-los en dialecte. I he de donar les gràcies a l’Antonio Paoliello per haver-me donat aquesta pista!

Continuem, ara amb un llibre que sí que estic llegint: Neige et corbeau. És un llibre interessant que es presenta en forma de novel·la però que, en realitat, són relats encreuats que tenen lloc al mateix lloc (un barri de Harbin) en el mateix moment (1910) durant una epidèmia (la pesta). Tot i que l’epidèmia apareix en els relats, no és l’element principal. Està molt bé perquè hi trobem personatges amb rerefons diversos i, si sumem totes les perspectives, podem reconstruir la ciutat d’aleshores.

Tanco la llista amb Severance, de Ling Ma. Igual que l’anterior, la història se situa en un moment d’epidèmia, tot i que en aquest cas hi està relacionada més directament. El tinc pendent de llegir fa molt de temps, i vista la situació actual suposo que és hora de posar-m’hi. També el trobareu en castellà amb el títol Liquidación.

I fins aquí les meves (nostres) propostes d’estiu per a aquest any estrany i fora d’òrbita. Si en teniu alguna altra, no dubteu a compartir-la als comentaris o a Twitter o Instagram.

Bones vacances!

Lectures per a l’estiu 2019

lectures per a l'estiu

Aquest any les lectures per a l’estiu que us proposo són diferent de les d’anys anteriors. Ja hi ha prou llistes que recomanen novetats o llibres que, tot i ser de fons d’armari, han rebut molta publicitat. Vull, doncs, parlar-vos de llibres que m’han agradat molt i que em fa la impressió que no han rebut tota l’atenció. I, és clar, això vol dir que us parlaré també de literatura xinesa, la gran desconeguda.

Comentari sobre les lectures per a l’estiu

El primer de la llista és Chicago, un retrat de la vida d’uns emigrants egipcis en aquesta ciutat americana. El llibre està format per relats entrellaçats que ens porten la vida de diverses persones. Enganxa molt!

lectures per a l'estiu

Continuem amb Tunu, un viatge a Groenlàndia en què Leine, escriptor dano-noruec que va viure-hi uns quants anys, retrata la vida durant l’hivern en un poblet molt petit. Tot seguit, fem un salt per passar a Islàndia, on l’Albert Juvany ens porta una història obscura, El silenci del far, plena de secrets, que fan créixer la tensió en el lector fins que es descobreix tot plegat. Val molt la pena: viatjareu a Islàndia GRATIS!

I ara viatgem fins a Grècia, on trobem Magradaria, un mosaic de relats que reflecteixen una mateixa realitat i que estan molt ben entrellaçats. Després virem cap al sud per arribar a l’Àfrica de Motorsoul, on un autor que publica amb pseudònim (Stalker) ens porta històries que toquen temes contemporanis.

Tot seguit us faré trampa i us diré un llibre que mereix menció especial, tot i que se’n va parlar força en el seu moment. És Ànima, de Wajdi Mouawad, un llibre que us heu de llegir no només pel que explica sinó per com ho explica, amb una estructura que té molts narradors diferents, tots animals.

Caràcter xinès, també!

Tanco la llista amb dos llibres d’autors xinesos. Los buenos deseos, de Yiyun Li, és un llibre preciós format per 10 relats que toquen temes diversos des de la perspectiva xinesa. Un llibre especialment interessant, ja que l’autora viu als Estats Units i aporta una visió «des de dues bandes» de tot plegat.

El passat i els càstigs és, segurament, l’únic llibre de Yu Hua traduït al català, i és una llàstima perquè és un autor fabulós. En aquest cas, trobareu tot un seguit de relats a quin més bèstia que us remouran per dins. Si voleu un llibre que us impacti, està clar que heu de triar aquest!

Per tancar l’entrada, em disculparé per no fer esment dels traductors ni de les editorials. Volia que la llista fos clara i escueta, i les entrades a les quals remeten els enllaços ja contenen els noms de tots plegats. Això sí: aprofito per felicitar els traductors per la bona feina i els editors pel bon ull a l’hora de triar llibres i de presentar-nos-els en aquests fantàstics paquetets que es diuen «llibre».

Bon estiu!

Literatura xinesa per a Sant Jordi

Sant Jordi 2019

Ja està, ja el tenim aquí! Dimarts que ve arriben Sant Jordi, l’aranya, les roses i els llibres. Els llibres! Subidón! Ahir vam publicar idees de literatures diverses, i avui toca proposar obres de literatura xinesa per a Sant Jordi.

No. En xinès no tenim tantes coses per triar en català ni en castellà. De vegades, no és fàcil fer-vos propostes. Aquest cop, però, us puc proposar una llista prou apanyada. Som-hi!

Propostes de literatura xinesa per a Sant Jordi 2019

Per començar tenim The Stolen Bicyle, de Wu Ming-Yi. Es tracta d’un llibre que ens porta a Taiwan, amb unes il·lustracions molt boniques (no, no és una història il·lustrada, no us equivoqueu) i un plantejament interessant. Tot i que no m’ho esperava, va ser una sorpresa molt agradable i us el recomano plenament.

Historia del cine chino

Seguim la llista amb Historia del cine chino, de Ricard Planas, un llibre que podeu llegir seguit o consultar per trossos. Hi trobareu moltíssima informació sobre etapes del cinema xinès i, també, sobre pel·lícules concretes. Si voleu aprofundir en aquest àmbit, és un camp base excepcional.

Tot seguit tenim dos llibres que encara no m’he llegit. El primer és Regresar a China, que surt al mercat el dia 20 d’abril, just a temps per a la Diada. L’autor és Carles Prado-Font, i en aquest llibre repassa bona part de la història del segle XX a la Xina mitjançant tres autors principals de la seva literatura: Lu Xun, Lao She i Qian Zhongshu. Aquí teniu l’índex perquè us feu una idea dels temes que toca.

Per altra banda, un altre llibre que encara no m’he llegit és Diaris d’enlloc, de Sanmao. La traducció, igual que en altres llibres d’aquestes autora, és de Mireia Vargas-Urpí, a qui vam entrevistar en la nostra secció dedicada al Dia de la Traducció. Aquest llibre és el tercer que es publica d’aquesta autora icònica, i segur que el trobareu amb facilitat.

Ciència ficció, vaixells…

El fin de la muerte

Tot seguit tenim dos llibres de ciència ficció, tots dos de Cixin Liu, l’autor de moda. El fin de la muerte tanca la trilogia del problema dels tres cossos, i la traducció és d’Agustín Alepuz. Per altra banda, La esfera luminosa s’ha publicat fa poc més d’un mes i en firma la traducció Javier Altayó, que ens parla de la feina de traductor en aquesta entrada.

Per acabar, tanco la llista amb El viejo barco, de Zhang Wei. L’editorial Kailás és una de les que més llibres traduïts del xinès publiquen, i aquest ve avalat pel fet que el seu autor és guanyador del premi Mao Dun, premi que va guanyar l’any 2011.

Això és tot per a aquest any. Espero que tingueu un dia fantàstic i una bona compra. Si teniu propostes de lectura, deixeu-les als comentaris!

Novetats editorials 2019: agenda de lectura

Sí, gent. Tot just acabem de publicar la llista de recomanacions per a Reis, tant la de literatura xinesa com la de literatura general, i ja tornem a donar-vos la tabarra amb les novetats editorials 2019. Més llistes. O grups. Depèn de com us ho mireu.

Algunes de les novetats ja les heu vist per Internet (Twitter, blogs, etc.), però espero que altres no. A mi m’han sorprès algunes, i sobretot m’ha agradat molt l’amabilitat de les editorials, que han respost les meves preguntes sense dubtar-ho. És més: les editorials amb qui he tingut contacte són molt conscients de la feina del traductor (i altres professionals que participen en el procés editorial) i tenen un tracte exquisit amb els lectors. Lectors com jo, per exemple, que els donem la tabarra l’últim dia de l’any per saber què ens portaran aquest any els nostres Reis editorials particulars.

Bé, després de clavar-vos el rotllo, anem al gra, que és el que us interessa (i a mi també). Com que d’editorials i llibres n’hi ha molts, he volgut investigar què ens portaran les meves editorials favorites. Així mateix, us comento un parell de novetats que es publiquen fora de casa nostra i que podrien ser molt interessants. Goiteu quin bé de déu que ens porta el 2019 (per ordre alfabètic, no de preferència).

Agualusa – Bakker – Benesiu – Gógol – Haruf
James – Masó – Ngugi – Obioma – Smith

Novetats editorials 2019: els detalls

Com us deia més amunt, hi ha tanta cosa per triar que he preferit centrar-me en algunes de les meves editorials de capçalera. Es tracta d’Edicions del Periscopi, Males Herbes i Raig Verd (també en ordre alfabètic). Per què són de capçalera? Això dona per a tota una entrada. De tota manera, puc dir que són editorials fiables, com el metge de capçalera de tota la vida. I són fiables perquè trien autors de qualitat, fan servir traductors de qualitat, reconeixen la feina d’aquests traductors i de la resta de professionals que participen en el procés editorial i publiquen uns llibres molt rebonics que fa gust de tenir a les mans. Anem per parts.

Edicions del Periscopi

novetats editoorials 2019, benedicci´

Després de portar-nos Teoria general de l’oblit, Edicions del Periscopi aquest gener ens portarà La societat dels somiadors involuntaris, també de Jose Eduardo Agualusa. Per altra banda, recupera el Joan Benesiu de Gegants de gel per portar-nos Serem Atlàntida al mes de febrer. Finalment, tancarà la trilogia de Holt de Kent Haruf amb Benedicció, que arribarà al mes de març (serà el meu regal d’aniversari, ja us ho dic ara). Les traduccions d’Agualusa i Haruf són dels sospitosos habituals, Pere Comellas Casanova i Marta Pera Cururell, que ja han demostrat abastament la seva qualitat.

Raig Verd

novetats editorials 2019, juny

El festival de novetats editorials 2019 continua amb Raig Verd, que aquest any ens porta Tardor, d’Ali Smith, de qui ja ha publicat anteriorment altres novel·les. Tardor és el primer volum d’una trilogia d’estacions. I no és broma: arribarà a la tardor.

Per a mi, però, el gran hit de la temporada serà Juny, de Gerbrand Bakker, traduït per Maria Rosich, que arribarà abans: febrer-març (un aaaaaltre regal per a l’aniversari de la nena). Bakker-Rosich és un tàndem que funciona molt bé, fins al punt que és el primer que vaig llegir de Raig Verd i que sempre més m’hi ha fet confiar. Mireu-vos la portada: ja voldria ser-hi a dins, jo. A part d’aquest parell d’autors de ficció, tornarem a tenir Ngugi wa Thiong’o, a qui vaig descobrir amb Somnis en temps de guerra. En aquesta ocasió podrem veure’n un conte il·lustrat per Comotto. Sembla que pot ser de luxe, això.

Males Herbes

I la festa no seria completa sense els meus llibres verds preferits, els de Males Herbes. Aquest any destaca Jordi Masó, autor de La biblioteca fantasma, que em va agradar molt. En aquesta ocasió el llibre es diu «Hivern a Corfú», i ens prometen que ens farà petar de riure. El tindrem disponible a mitjans gener. També hi haurà representació de la generació més veterana de narradors de casa nostra: Joaquim Carbó. Tanco la llista amb un llibre de relats de Nikolai Gógol, Vetllades en un veïnat de Dikanka. Ens anuncien que el traductor és Miquel Cabal Guarro, garantia de qualitat, i podreu llegir-lo al febrer.

I més enllà!

Fins aquí us he parlat d’algunes de les novetats editorials 2019 que es publicaran a casa nostra. N’hi haurà moltes més, és clar, però el blog no dona per a més. No vull acabar, però, sense parlar de dos autors que vaig descobrir gràcies al Man Booker Prize 2015. Es tracta de Marlon James i Chigozie Obioma. James va ser el guanyador d’aquella edició amb l’obra A Brief History of Seven Killings, que també s’ha publicat en castellà. En aquesta ocasió, ens porta una història barreja de ciència ficció i fantàstica que es diu Black Leopard, Red Wolf i que sortirà l’últim dia de febrer.

Per acabar us parlaré de Chigozie Obioma, finalista de la mateixa edició del Man Booker. En aquella ocasió l’obra es deia The Fishermen, i em va agradar moltíssim. Era una història molt tendra, sobre quatre germans, que em sembla que també teniu en català. Ara, ens porta un llibre que parlar sobre una història d’amor, de superació i de desengany. Es diu An Orchestra of Minorities, i en teoria surt a la venda… AVUI! De tota manera, a Amazon sembla que hi ha una mica d’embolic sobre la data.

Bé, doncs. Fins aquí el meu petit resum sobre les novetats editorials 2019. Si en sabeu alguna altra, deixeu-la als comentaris i així tindrem més informació.

Bon any!