Què ens portarà el 2021?

Vam acomiadar el 2020 amb l’esperança que el 2021 fos més tranquil i sense tants sotracs, però l’hem començat amb la invasió del Capitoli americà, onades i soques diverses del virus i tancament de llibreries i altres botigues en dissabtes, per no parlar de la supressió (diuen que temporal) de les extraescolars. Anem bé per anar a Sants.

Per acabar-ho de rematar, l’hivern convida a estar-se a casa i, és clar, a llegir. I l’altre dia vaig llegir al The Guardian un article en què ens presentaven les novetats que s’esperen aquest any al mercat britànic. Evidentment, són en anglès, però atesa la importància d’alguns dels autors que publiquen enguany és molt possible que els vegem aviat traduïts al català o al castellà, i també és possible que us els vulgueu/pugueu llegir en versió original.

Novetats interessants per al 2021

La llista és llarga i la teniu ben endreçada per mesos a la web de The Guardian, però volia compartir amb vosaltres l’alegria de veure que alguns dels meus autors preferits publicaran coses que fan molt bona pinta en aquest any. Us els he posat per ordre d’aparició. Som-hi!

  • The Living Sea of Waking Dreams, de Richard Flanagan.
  • The Republic of False Truths, d’Alaa Al Aswani.
  • The Rules of Revelation, de Lisa McInerney.
  • The Wife of Willesden, de Zadie Smith.
  • Hard like Water, de Yan Lianke.
  • The Magician, de Colm Toíbín.
  • Harlem Shuffle, de Colson Whitehead.
  • Crossroads, de Jonathan Franzen.

Comencem amb Richard Flanagan, un autor a qui he llegit sempre en català a través de Raig Verd. Llegir-lo és viatjar a les antípodes i veure la vida des d’un punt de vista força llunyà (per motius geogràfics) del nostre. Un autor molt interessant que us recomano molt i que en aquest cas ens porta a una Austràlia que crema, amb reflexions sobre extinció i antropocè. Mentrestant, podeu llegir tot el que n’ha traduït al català Raig Verd amb la veu de la Josefina Caball, com ara L’estret camí cap al nord profund o Desig.

Continuem amb Alaa Al Aswani, autor a qui vaig descobrir amb L’edifici Iaqubian, una obra meravellosa publicada en català per Edicions de 1984. En aquesta ocasió, ens porta The Republic of False Truths, una novel·la sobre la revolució egípcia de 2011. Peeeeerò ATENCIÓ!!!! AQUEST LLIBRE JA EL TENIM EN CATALÀ!!! Va sortir a principis de la pandèmia i el va publicar, com els anteriors, Edicions de 1984. El títol en català és Una república com si… i podeu veure’n un resum a la seva web. Una vegada més, el petit poble gal s’ha avançat als romans amb la traducció d’un llibre. 🙂

I, ara sí, dues de les meves tres autores (vives) preferides: Lisa McInerney i Zadie Smith. La primera és irlandesa i, tot i que no té una obra gaire llarga, em va captivar des de la primera, The Glorious Heresies, en què parlava sobre els baixos fons de la ciutat de Cork amb humor, argot local i tot de situacions hilarants i grotesques. Amb The Rules of Revelation sembla que continua explorant el món dels delinqüents de poca monta. Per altra banda, Zadie Smith ens porta una revisitació de Wife of Bath (aviso: no ho conec) situada al barri de North Willesden, que ja vàrem conèixer a N-W, i diu que és un monòleg!!! Se’m farà llarg, esperar fins al juny!

I també al juny sembla que surt Hard Like Water, de Yan Lianke, el meu autor xinès preferit i, per a mi, candidat ferm al Nobel. En aquest cas ens parla d’una parella que durant la Revolució Cultural torna al seu poble, però… són parella? De moment, el que tindrem en castellà aquest any no és aquest sinó Canción celestial de Balou, una història molt interessant que publicarà Automàtica Editorial amb traducció de Belén Cuadra Mora (que bé que tradueix!). Per cert, podeu aprofitar per fer una ullada al que publicarà aquesta editorial durant el 2021, fa molt bona pinta!

Tanco la llista amb un trio d’asos: Tóibín, Whitehead i Franzen. Magnífics tots tres, cadascun amb el seu estil. En aquesta ocasió, l’irlandès explora la vida i l’obra de Thomas Mann, o sigui que espero un altre llibre ple de sensibilitat com Nora Webster. Per la seva banda, Whitehead ens porta al Harlem dels anys 60 i sembla que investiga el món del crim. Segur que la seva prosa poderosa ens farà immergir en la història. Espero que Edicions del Periscopi la publiqui en català, tal com va fer amb The Underground Railroad i The Nickel Boys, que us recomano que llegiu si encara no ho heu fet. Finalment, Franzen ens porta el primer volum d’una trilogia que explorarà els mites i la realitat de la vida americana mitjançant una família a la dècada de 1970. Només que sigui la meitat de bo de The Corrections em tindrà enganxada a la cadira fins que me l’acabi.

“Y hasta ahí puedo leer”, que deia aquella. Si voleu saber quines són les meves tres (o cinc, o deu!) autores preferides, us haureu d’esperar una miqueta (però us ho diré). Mentrestant, llegiu com si el món s’acabés, per si de cas…

Photo by Mau00ebl BALLAND on Pexels.com

Carta als reis 2021: lectura i complements

Sé que molts haureu comprat i regalat llibres per Nadal, però segur que altres ho voleu fer per Reis i que alguns voleu repetir. És normal. Ens passa a tots. Com sempre, si voleu fer una ullada als llibres que més m’han agradat, en teniu prou amb triar l’etiqueta de les 5 estrelles o de les 4: tots són llibres que recomanaria amb els ulls tancats.

Aquí, però, us deixo una breu llista comentada amb els més supertop de tots, alguns dels quals encara no he tingut temps de ressenyar. Així mateix, us dono quatre idees per complementar els vostres llibres: els complements també són importants!

Carta als Reis: llibres

La llista no té cap mena d’ordre ni concert, i tots són llibres que he llegit (fent clic a l’enllaç accedireu a la ressenya completa). Som-hi.

La musa fingida

Obro la llista amb tres autors de casa nostra. Comencem amb La musa fingida, un llibre molt destroyer que no és apte per a tots els gustos. Besora té una traça excepcional com a escriptor i creador d’històries i val molt la pena llegir-lo. Així, si no us atreviu amb la Musa us recomano Aventures i desventures de Joan Orpí, un llibre que em va sorprendre molt agradablement. I un llibre clàssic que us hauríeu de llegir és Tirant lo Blanc, que ha sortit en una versió actualitzada en català actual feta per Màrius Serra. No me l’he llegit en aquesta versió, però l’he llegit en “versió original” i és un llibre cavalleresc que us recomano molt. A més, la versió nova inclou “itineraris” per si no us el voleu llegir sencer o si voleu explorar un aspecte concret (amor, guerra…). No hi ha excusa per no llegir-se’l! Tanco l’apartat dels autors de casa amb Mercè Rodoreda i El carrer de les Camèlies, un llibre en què, com sempre, sentireu la veu de l’autora mentre us passeja per la seva Barcelona.

Continuo amb tres llibres d’Automática Editorial, una casa que ho està petant i que ja us he recomanat altres vegades. Dendritas és un bon relat sobre els immigrants grecs als Estats Units, mentre que La caja negra és una obra totalment rocambolesca que em va arrencar més d’un somriure (tot i que no és una comèdia, sinó més aviat crítica i sàtira). També incloc La muerte del sol, de Yan Lianke, un autor excels que ha salvat, en part, l’any tirant a desastrós pel que fa a lectures xineses. En aquesta mateixa editorial hi trobareu gairebé tot els llibres d’aquest autor, un dels millors del panorama xinès.

Passem a Idaho i Una balena anomenada Goliat, amb autores i editorials joves que s’estan fent un lloc als meus prestatges. Les Hores està fent molt bona feina amb una majoria de dones autores, i em costa trobar un llibre que no m’hagi agradat: connexió pràcticament total. Sembla que el 2021 també ens portaran coses molt xules! Pel que fa a Nits blanques, omple un espai que no teníem resolt en català, el de les obres nòrdiques més enllà de les novel·les de lladres i serenos (que, com sabeu els habituals del bloc, m’encanten!). Aquest és tot just el segon llibre que publiquen, i sembla que el proper serà de Helle-Helle, una autora molt reconeguda a Escandinàvia.

Tanco amb tres llibres amb original en anglès que són molt potents, cadascun en el seu estil. The Mirror and the Light és la tercera part de la trilogia que Hillary Mantel dedica a Enric VIII i el seu conseller Cromwell, i és d’una redacció meravellosa. Vaig quedar molt decebuda quan vaig veure que no l’incloien a la llista de candidats finals al Booker Prize 2020, ja que és un llibre monumental t’ho miris com t’ho miris. Pel que fa a The Nickel Boys de Colson Whitehead és absolutament brutal, i us el recomano de totes totes. El trobareu en anglès, però també en català, amb Edicions del Periscopi, editorial que també ha publicat El ferrocarril subterrani. Tanco la llista amb un llibre que sí que va entrar a la quiniela final del Booker Prize d’enguany i que, de fet, el va guanyar. Es tracta de Shuggie Bain, una història dura sobre una família desestructurada (mare alcohòlica, fills de dos pares diferents amb qui no tenen contacte) centrada sobretot en la mare i el fill petit, en Shuggie, que a més a més es fa gran veient que és “diferent” de la resta. Absolutament recomanable (tingueu en compte que la versió anglesa està plena de tocs de vocabulari escocès).

Carta als Reis: complements

Els llibres són importants i ens donen hores de diversió i companyonia. Ara bé, si el que volem és crear un ambient en què llegir sigui acollidor o si, simplement, estem farts de regalar-li llibres constantment a la germana friqui (hehehe), podem triar altres coses. Veureu que a la llista recomano marques concretes perquè són les que faig servir jo, però és evident que sempre podeu trobar-ne d’altres perquè el que importa és el concepte genèric. Aquí teniu algunes idees.

  • Kindle.
  • Te calentó + tassa.
  • Fundes per a llibres.
  • Punts de llibre.

Obro amb el Kindle, el llibre electrònic d’Amazon amb què podeu comprar llibres fins i tot des del lavabo (en un país on tenim el Tió i el Caganer, ja em permetreu que faci el comentari). Amb això vull dir que aquest dispositiu, a part de tenir unes prestacions molt bones, posa molt fàcil descarregar mostres de llibres i comprar-los si ens agrada el que hem llegit. Sé que hi ha llibres electrònics d’altres marques que segur que funcionen molt bé, però els que, com el Kindle, estan vinculats a una botiga en línia són molt pràctics. I no em negareu que Amazon té un catàleg electrònic de collons. Al Cèsar el que és del Cèsar.

Passem al segon punt. Tenim llibres (en paper o electrònics), som a casa i ens asseiem al nostre lloc preferit de llegir. Ops. Ens falta aquella escalforeta, una tassa fumejant… i no ens agrada el cafè. Doncs ja està, comprem te! Jo soc molt fan dels tes amb base de rooibos (ara mateix en tinc un de Ratafia que… ) i que fan oloreta, i també m’agrada beure-me’ls en una tassa ben bonica. Segur que teniu una teteria ben a prop! Jo vaig a Planeta te, a Gràcia, ja que la tinc a 100 metres escassos de casa. Si voleu comprar-hi en línia, podeu anar a la seva web.

I continuem. A casa saben que, per a mi, tot ha de tenir una funda: Kindle, portàtil, ipad… i els llibres, també! Per això vaig ser moooolt feliç quan vaig descobrir les fundes Aribook, que són molt boniques, estan molt ben cosides i tenen un reforç tèxtil que les fa molt còmodes de portar. Vaig començar amb les fundes de llibres i ara també tinc funda per al Kindle!!!! Podeu trobar-les a Instagram o a Etsy. I si teniu pressa, també la trobareu en tot de llibreries de Catalunya. A Barcelona, podeu passar per La Impossible, per exemple.

I parlant de La Impossible, passo a l’últim element de la llista, el punt de llibre. De punts en podeu comprar de tela, de metall, de paper plegat, plastificats… però per a mi, els millors de tots són els de cartolina. I entre els millors de Barcelona hi ha els de La Impossible i els de La Central. A La Impossible, en concret, els colors van canviant segons la temporada. Com en podeu aconseguir un? Ben fàcil: compreu els llibres de la llista de dalt en aquestes llibreries i segur que us donen punts!!!

Sembla que no, però hem tancat el cercle: llibres, complements i punts de llibre. Espero que hi hagi prou idees per a aquests reis que venen, i si se us acut alguna altra cosa no dubteu a posar-la als comentaris!

Bon any nou!

L’illa deserta: deures d’estiu 2020

Com dèiem l’altre dia a l’entrada de deures d’estiu de Caràcter xinès, aquest estiu és força atípic i sembla que donarà més espai de l’habitual per llegir. Així, doncs, us vull fer una sèrie de propostes d’estils diferents i (crec) per a tots els gustos. Els enllaços que us poso són de les ressenyes que n’he fet en aquest mateix blog.

Trieu i remeneu!

Estiu de color groc

Aquest any el color groc és el rei perquè entren amb força a la meva llista dos policies que he descobert durant el curs que acaba: Montalbano i Schiavone. Com ja hem comentat alguna vegada, a Itàlia les novel·les policíaques no són negres sinó grogues (gialli), i aquests dos personatges són molt coneguts a la seva terra d’origen i, també, a casa nostra.

Estic a punt d’acabar la sèrie dedicada a Montalbano, un personatge que estimo molt per com és i per la llum que hi ha a les seves històries (totes a Sicília). La llista és llarga, però jo us recomanaria Il ladro de merendine o Un covo di vipere. I sempre hi ha l’opció de començar pel principi i llegir-se’ls tots, és clar. Els trobareu en català i en castellà.

Pel que fa a Schiavone, crec que és un digne hereu de Montalbano. En aquest cas, les històries passen a Aosta, l’altra punta del país. Schiavone, encara que té el seu corasonsito, sempre està emprenyat i és molt malcarat. No hi ha dia que no s’enganxi amb algú. A les seves històries, tot i que es manté la importància del grup, diria que la investigació dels delictes té una mica més de pes que a les històries del sicilià. En tot cas, és molt recomanable i jo començaria per la primera història, Pista nera (Pista negra). La trobareu en català i en castellà.

Sa majestat Enric VIII

Quan jo era petita estaven de moda les pelis sobre Enric VIII, el rei més tarat (en la meva modesta opinió) d’Anglaterra. Quantes vegades he vist com tallaven el cap de la pobra Ana Bolena??? Ara ho he pogut llegit amb tots els ets i uts amb la trilogia que Hilary Mantel ha dedicat a Thomas Cromwell, conseller d’Enric VIII. Però no us penseu pas que hi veureu únicament els fets d’aquests dos personatges, no: la trilogia és un retrat a fons de la vida a la cort durant el regnat d’Enric. I no és un retrat gaire favorable a aquest rei, la veritat.

Si només us heu de llegir un llibre dels tres, potser us recomanaria aquest últim, The Mirror and the Light, ja que incorpora elements dels dos llibres anteriors. Si voleu veure l’auge i caiguda d’Ana Bolena, millor el segon (Bring up the Bodies). I sempre podeu começar pel primer, Wolf Hall. En tot cas, són llibres meravellosos, escrits amb una prosa que t’empeny a llegir fins arribar al final. Els trobareu en anglès i en castellà. No sé si s’han publicat en català.

Tanco aquest apartat dient que els dos primers volums van guanyar el Man Booker Prize, i que el tercer és candidat al premi d’enguany. I és que és una obra monumental.

Calaix de sastre

He volgut englobar la resta de propostes en un únic apartat que conté llibres molt diferents entre ells. Per començar, tenim The Nickel Boys, de Colson Whitehead, una obra molt dura, sobretot perquè està basada en fets reals i quan hi penses veus que hi ha molta feina per fer en l’àmbit dels drets de la població negra. Si l’estiu no us dona per llegir-vos-el, penseu que aviat el tindreu en català publicat per Edicions del Periscopi, que ja van publicar El ferrocarril subterrani, del mateix autor, una altra obra brutal.

Continuem amb crítica social, però amb un altre estil. La caja negra. Los perros vuelan bajo atrau des del moment que en veus la portada. I és que els llibres d’Automática Editorial són molt bonics i, sobretot, molt recomanables. És una de les editorials que més cuiden la tria d’obra i de traductor. Aquest cas concret és una sàtira molt bèstia que va directa a la jugular del capitalisme però que tampoc deixa indemne el postcomunisme.

Canviem de tema. Si voleu viatjar fins a terres escandinaves i tirar enrere ben bé 150 anys, trieu Teatro, d’Henrik Ibsen. Aquesta edició de Nórdica Libros és meravellosa, tant des del punt de vista del contingut com el continent: un llibre preciós que no podreu desenganxar-vos dels dits! Hi trobareu un recull de les obres més conegudes d’aquest dramaturg noruec, que han envellit prou bé.

Tanco la llista amb un llibre de fa un cert temps però que m’agrada molt i que recomano a tothom que vulgui una novel·la curta però emotiva, amb inspiració en fets reals: L’últim amor de baba Dúnia, d’Alina Bronsky. Aquest llibre, publicat per l’editorial Les Hores, pren com a origen la vida en un poblet de la zona zero de Txernòbil i és, simplement, una meravella.

I fins aquí les meves propostes per a aquest estiu. Si voleu comentar altres idees, feu-ho als comentaris o a l’Instagram de L’illa deserta. M’agradarà molt veure què proposeu!

Bones vacances!

Caràcter xinès, deures d’estiu 2020

Aquest any és un dels més estranys que he viscut mai, i les vacances també prometen: poca mobilitat i molt de no fer res. Per això és important tenir una bona llista de llibres per poder-nos esbargir i viatjar, ni que sigui amb la imaginació. D’aquí a uns dies publicarem la llista general de L’illa deserta, però mentrestant comencem amb els nostres deures d’estiu per a la secció dedicada especialment a la literatura xinesa: Caràcter xinès.

Sé que normalment us recomano únicament coses que hagi llegit jo, però aquest cop ho farem diferent. Continuo amb problemes per detectar coses que valguin la pena, o sigui que farem una barreja de coses llegides i coses per llegir, i també tenim la col·laboració de la Mireia Vargas-Urpí, que ens porta propostes fresques.

Propostes de la Mireia

En les explica la mateixa Mireia Vargas-Urpí:

«Les meves recomanacions per a l’estiu són les traduccions de xinès publicades per ¡Hjckrrh!, una iniciativa editorial que només publica llibres electrònics. Dels relats breus que ha editat del xinès, el meu preferit és Tharlo de Pema Tseden (traduït per Maialen Marin-Lacarta), una història molt tendra sobre un pastor tibetà, d’aquelles lectures que et fan somriure a cada moment. Altres petits tresors que hi trobareu són:

  • Un paraíso sobre el infierno. Tres cuentos de Shanghai, amb contes de Liu Na’ou, Mu Shiying i Du Heng (també traduït per M. Marin-Lacarta), que us durà al Shanghai dels anys 1930.
  • La cabeza de Dorothy Tse (traduït per Juan José Ciruela), un conte insòlit i ple d’ironies.
  • Muñecas con curvas, de Li Ang (traduït per Alberto Poza), un relat ple d’erotisme i amb un munt de lectures possibles.
  • Contaminación de Chen Qiufan (traduït per Iris Capilla Campomar), que és l’únic que encara no he llegit, però que per als amants de la ciència ficció hauria de ser una aposta segura.

Què destacaria d’aquests llibrets? Doncs que us faran descobrir gèneres que sovint no associem a la literatura xinesa i que totes les traduccions són excel·lents, no tan sols pels traductors que les han fet, sinó també pel munt de revisions que hi ha al darrere (i és que… què faríem sense els correctors?).»

Les meves propostes

La Mireia té raó: ¡Hjckrrh! és un projecte molt interessant, al qual hauria de prestar més atenció. I el més interessant és que no només es treballa amb traductors de molta qualitat, sinó que després se’n fa una revisió atenta i hi ha feedback i avaluació. No us el deixeu perdre.

Com he dit abans, la meva aportació aquest cop és, sobretot, de material que tinc pendent de llegir:

Comencem amb una de les meves preferides, la Yiyun Li. Aquest llibre ja ha sortit a la venda amb tapa dura, però jo m’esperaré a la versió en Kindle, que surt el 20 d’agost. Serà, doncs, una lectura per tancar les vacances. En aquest cas, la protagonista de Must I go és una dona de 81 anys que recupera una història del passat.

Pel que fa al llibre de Hao Jingfang acaba de sortir en italià i és un recull de relats encapçalats encapçalats pel que li dona títol, Pechino pieghevole, guanyador del premi Victor Hugo. Aquest relat en qüestió el trobareu en anglès amb traducció de Ken Liu i amb el títol Folding Beijing.

Quant a Rosa rosa amore mio / Rose, Rose I love you, feia temps que el tenia a la llista i no m’hi acabava de decidir. Ara, però, vistos els comentaris que se’n fan, crec que me’l llegiré en la versió italiana per la solució curiosa que s’ha utilitzat per als personatges que parlen en cantonès: la traductora ha optat per traduir-los en dialecte. I he de donar les gràcies a l’Antonio Paoliello per haver-me donat aquesta pista!

Continuem, ara amb un llibre que sí que estic llegint: Neige et corbeau. És un llibre interessant que es presenta en forma de novel·la però que, en realitat, són relats encreuats que tenen lloc al mateix lloc (un barri de Harbin) en el mateix moment (1910) durant una epidèmia (la pesta). Tot i que l’epidèmia apareix en els relats, no és l’element principal. Està molt bé perquè hi trobem personatges amb rerefons diversos i, si sumem totes les perspectives, podem reconstruir la ciutat d’aleshores.

Tanco la llista amb Severance, de Ling Ma. Igual que l’anterior, la història se situa en un moment d’epidèmia, tot i que en aquest cas hi està relacionada més directament. El tinc pendent de llegir fa molt de temps, i vista la situació actual suposo que és hora de posar-m’hi. També el trobareu en castellà amb el títol Liquidación.

I fins aquí les meves (nostres) propostes d’estiu per a aquest any estrany i fora d’òrbita. Si en teniu alguna altra, no dubteu a compartir-la als comentaris o a Twitter o Instagram.

Bones vacances!

Lectures per a l’estiu 2019

lectures per a l'estiu

Aquest any les lectures per a l’estiu que us proposo són diferent de les d’anys anteriors. Ja hi ha prou llistes que recomanen novetats o llibres que, tot i ser de fons d’armari, han rebut molta publicitat. Vull, doncs, parlar-vos de llibres que m’han agradat molt i que em fa la impressió que no han rebut tota l’atenció. I, és clar, això vol dir que us parlaré també de literatura xinesa, la gran desconeguda.

Comentari sobre les lectures per a l’estiu

El primer de la llista és Chicago, un retrat de la vida d’uns emigrants egipcis en aquesta ciutat americana. El llibre està format per relats entrellaçats que ens porten la vida de diverses persones. Enganxa molt!

lectures per a l'estiu

Continuem amb Tunu, un viatge a Groenlàndia en què Leine, escriptor dano-noruec que va viure-hi uns quants anys, retrata la vida durant l’hivern en un poblet molt petit. Tot seguit, fem un salt per passar a Islàndia, on l’Albert Juvany ens porta una història obscura, El silenci del far, plena de secrets, que fan créixer la tensió en el lector fins que es descobreix tot plegat. Val molt la pena: viatjareu a Islàndia GRATIS!

I ara viatgem fins a Grècia, on trobem Magradaria, un mosaic de relats que reflecteixen una mateixa realitat i que estan molt ben entrellaçats. Després virem cap al sud per arribar a l’Àfrica de Motorsoul, on un autor que publica amb pseudònim (Stalker) ens porta històries que toquen temes contemporanis.

Tot seguit us faré trampa i us diré un llibre que mereix menció especial, tot i que se’n va parlar força en el seu moment. És Ànima, de Wajdi Mouawad, un llibre que us heu de llegir no només pel que explica sinó per com ho explica, amb una estructura que té molts narradors diferents, tots animals.

Caràcter xinès, també!

Tanco la llista amb dos llibres d’autors xinesos. Los buenos deseos, de Yiyun Li, és un llibre preciós format per 10 relats que toquen temes diversos des de la perspectiva xinesa. Un llibre especialment interessant, ja que l’autora viu als Estats Units i aporta una visió «des de dues bandes» de tot plegat.

El passat i els càstigs és, segurament, l’únic llibre de Yu Hua traduït al català, i és una llàstima perquè és un autor fabulós. En aquest cas, trobareu tot un seguit de relats a quin més bèstia que us remouran per dins. Si voleu un llibre que us impacti, està clar que heu de triar aquest!

Per tancar l’entrada, em disculparé per no fer esment dels traductors ni de les editorials. Volia que la llista fos clara i escueta, i les entrades a les quals remeten els enllaços ja contenen els noms de tots plegats. Això sí: aprofito per felicitar els traductors per la bona feina i els editors pel bon ull a l’hora de triar llibres i de presentar-nos-els en aquests fantàstics paquetets que es diuen «llibre».

Bon estiu!