Amb Submarino en la noche m’estreno amb la lectura de l’autor Chen Chuncheng. Es tracta d’un autor jove, nascut el 1990, i el que veiem en aquest llibre és un recull de les seves publicacions. Sembla que aquest volum ha guanyar diversos premis, inclòs el de Millor Ficció Xinesa atorgat per Douban, una plataforma xinesa de llibres amb molta implantació.

El que trobem en aquest llibre, però, no són els típics “relats breus”. Algunes d’aquestes històries són força llargues i tenen entitat suficient per qualificar-les de “novel·la curta”. Un exemple clar és “El músico”, de 76 pàgines, que és la peça més llarga del llibre. Altres són més curtes i ronden les 20 pàgines, però no hi trobareu res super curt.

Crec que un dels aspectes clau d’aquest volum és que les narracions presenten històries dins d’històries. Això demana una lectura atenta, ja que és fàcil perdre’s, sobretot si no estàs acostumat als noms en xinès. No és res que no s’arregli anant a poc a poc o tornant una mica enrere, però en algun cas cal fer un exercici de concentració (tampoc està malament que els autors ens exigeixin una mica d’esforç lector, no?).

Com sempre que llegeixo un recull d’històries, n’hi ha que m’arriben més o menys bé. En aquest cas, el que més m’ha agradat és “El músico”, que ja citava més amunt. Potser perquè la seva extensió permet aprofundir més en la història, potser perquè cita un entorn soviètic molt creïble, ha sigut un text que he trobat molt interessant i que només m’ha costat de seguir quan ha passat a un àmbit més oníric (que és el que em sol costar més de seguir, sempre).

Un altre relat que m’ha semblat molt interessant és “Submarino en la noche”. Aquí sí que he seguit (crec) la connexió entre somni i realitat i m’ha agradat molt la manera de resoldre l’argument. També té el seu què “Podador de nubes”, amb pinzellades del que podria ser una administració absolutista, i “El vinatero”, un conte d’estil més clàssic en què un vinater s’esforça per crear un vi cada vegada millor. Diria que l’únic que se m’ha escapat un amica és “El boli mágico”, que per a mi és massa dens i elevat. 

En tot cas, és un llibre que ha passat la prova amb una nota prou satisfactòria. Crec que pot ser interessant per a qui vulgui llegir literatura xinesa contemporània sense massa tocs exòtics. És un llibre fresc, escrit per un autor jove que, tot i que manté característiques xineses, és molt proper a la nostra literatura. Pel que fa a la traducció, de Teresa Tejeda i Tyra Díez, es llegeix perfectament i de manera fluida. El llibre, una magnífica publicació d’Aristas Martínez, és preciós i de qualitat, i fa molt de goig de tenir a les mans (i farà molt bonic al prestage). Té una imatge molt coherent amb Hojas rojas, que vaig llegir el mes passat, i això també ajuda a crear una bona imatge de la col·lecció. Esperem que aquesta editorial ens porti més coses de literatura xinesa!

Avui parlem d’una autora sorprenent i diferent: Can Xue (oju: Can es pronuncia Tsan). El seu nom real és Deng Xiaohua i va néixer el 1953. Així doncs, va viure de ple les campanyes d’enviament de joves instruïts i ciutadans urbans a camps de treball. Tant el pare com la mare van haver d’anar-hi, i la mare se la va endur a ella, que era ben petita. Pels anys en què va créixer, no va tenir una educació formal, i suposo que tot plegat va acabar influint en la seva carrera com a creadora.

En aquest cas parlem de Hojas rojas, un recull de relats més o menys breus que ha publicat l’editorial Aristas Martínez amb traducció de Belén Cuadra Mora. La traducció, impecable, ens porta unes històries plenes d’elements estranys, surrealistes, records que no sabem si són somnis o no… Fem una ullada als relats que inclou el llibre (sense fer espòiler):

• Hi ha històries confuses, en què no sabem si el que explica és un somni o és realitat. Això passa, per exemple, a “Los forasteros”. 
• Hi ha altres relats que tenen forma de monòleg, com ara “El sauce” o “Conviviendo con humanos”, en què un arbre i un corb (respectivament) ens expliquen com viuen i com interaccionen amb els humans que tenen més propers. Mentre que “Conviviendo” és força lineal, “El sauce” m’ha deixat plena de dubtes i amb més preguntes que respostes. Està clar que m’ha fet pensar.
• “El delito” és un tema típic sobre com la gent i la xafarderia pot tergiversar fets ben senzills. Segurament és el que més m’ha agradat.
• “Hojas rojas”, en canvi, passa en un hospital i diria que és surrealisme en la seva màxima expressió.
• “Movimiento vertical” és, literalment, això: la història d’un ésser (un cuc) que es desplaça cap amunt.
• La nota creepy la posa “La cabaña del monte”, amb sorolls, gent que no hi és, elements sobrenaturals, etc. 
• “Los hombres sombra” és un relat estrany d’un poble on la gent són ombres i no es poden desplaçar gaire estona sota el sol. 

Com podeu veure, es tracta d’un llibre molt diferent del que la majoria de gent espera d’un llibre de literatura xinesa, i l’exotisme queda arraconat per aquesta barreja de misteri, surrealisme, fantasia i onirisme. Un recull molt peculiar que pot agradar a més d’un, però que potser deixarà fora de joc els lectors d’obres més tradicionals.

L’edició és preciosa: les pàgines són d’un paper gruixut i tenen un bon marge, l’interlineat i la mida de la lletra són perfectes, i la coberta té un color molt bonic i una textura super agradable. I és molt resistent: se’m va mullar bastant (5-10 segons directament sota un raig d’aigua) i pràcticament no ha quedat afectat!

Tanco parlant de l’editorial, Aristas Martínez. És la primera vegada que llegia un llibre seu i m’ha sorprès molt agradablement per tot el que he dit de l’edició i per la cura que han posat en la revisió del text: ben poques faltes hi trobareu. També han tingut molta vista triant la Belén Cuadra Mora com a traductora, ja que les seves traduccions són d’una qualitat superior i sempre fan de bon llegir.