Sant Jordi 2019 a L’illa deserta

Sant Jordi 2018

S’acosta el dia més bonic de l’any per al lector: Sant Jordi 2019. I una vegada més, us voldria donar algunes idees per a la jornada de compra. Com altres vegades, us ofereixo dues possibilitats: llibres dels quals us puc parlar bé perquè he llegit i llibres que no he llegit però que tinc al radar. Queda en les vostres mans triar sobre segur o anar a l’aventura.

Si la compareu amb la llista de VilaWeb, la nostra llista no és gaire llarga, però podeu consultar les propostes d’anys anteriors per veure altres recomanacions. Hi ha coses molt boniques, i no perden interès pel fet de no ser novetats. Si aneu a la casella de cerca i hi escriviu «Sant Jordi» us apareixeran les llistes.

A continuació us presento alguns dels llibres que més m’han agradat darrerament. A sota de la llista hi trobareu un petit comentari.

Propostes per a Sant Jordi 2019

benedicció

Benedicció és un cinc estrelles claríssim que ens porta al petit poble de Holt, a Colorado. Amb aquest llibre Haruf tanca la trilogia que començava amb Cançó de la plana i Capvespre, que també vaig puntuar molt bé. Un altre dels meus clàssics és Gerbrand Bakker, i Juny és la darrera obra que se n’ha publicat en català. En aquest llibre, Bakker ens porta a un estiu lluminós que, tot i així, també té alguns punts foscos.

Per altra banda, si feu clic a l’enllaç de Persecució veureu que no porta al meu blog. Aquest és un dels llibres que us volia recomanar i que no he tingut temps de comentar. Tot i que en determinats moments m’ha fet pensar en les road movies, trobo que va més enllà d’això. Us en parlaré d’aquí a uns dies. Un altre llibre que no he pogut ressenyar, però que val molt la pena, és A tale of two cities, amb la meravellosa edició amb coberta de tela de Penguin Classics. Feu-vos un favor i llegiu alguna cosa d’aquest autor, que també el trobareu en català!

la desaparició de stephanie mailer

Si passem al sector francòfon, us he de recomanar La desaparició de Stephanie Mailer, on Dicker recupera el to de la seva primera novel·la d’intriga. Ritme trepidant, embolics a go-go. I, també originalment en francès, tenim Els colors de l’incendi, que és la continuació d’Ens veurem allà dalt. No és estrictament necessari llegir la primera per entendre la segona, però crec que ajuda (i també és excel·lent!).

Tot seguit us he “colat” un dels meus autors xinesos preferits: Yan Lianke. Qualsevol de les seves obres és bona, sempre amb traductores excel·lents. La més nova de les que s’han publicat en castellà és Crónica de una explosión, i us permetrà veure la voràgine de l’evolució xinesa dels darrers anys.

La gent de Hemsö

Tanco la llista amb un dels llocs d’on llegeixo més llibres: Escandinàvia. I totes dues propostes són ben diferents. Per una banda teniu La gent de Hemsö, una novel·la curta de fa molts anys situada a Suècia. Per altra banda teniu el meu autor més estimat del món mundial, Jo Nesbø. Podeu comprar qualsevol dels llibres de la sèrie d’en Harry Hole, però El pit-roig és un dels més interessants. Ah, i si us agrada la novel·la negra (o policíaca, o com en vulgueu dir), feu una ullada a l’entrada que hem preparat a l’empresa on treballo, dedicada exclusivament a aquest tipus de literatura que ens fa passar tan bones estones.

Under the radar

Per acabar l’entrada, us dono quatre pinzellades sobre llibres que tinc al radar. No sé si per Sant Jordi en compraré algun o si em deixaré sorprendre, però aquí ho teniu:

Anem per parts. Els dos primers són finalistes del Man Booker International Prize d’enguany, i fan molt bona pinta. La forma de las ruinas i La resta són d’autors llatinoamericans, un sector que freqüento poc i que tinc l’oportunitat de revisitar. En aquesta ocasió, anirem a Colòmbia o a Xile, segons quin triem.

Amb Testament i El camí dels esbarzers cultivo la gent de casa. En aquest cas, amb la solvència contrastada del degà de la novel·la catalana en actiu, Joaquim Carbó, i la presència d’una autora molt menys veterana, Alba Dalmau: he sentit bones coses del seu llibre.

Sant Jordi 2019

I, com sempre, els nòrdics. En aquest cas tenim Illska, la maldad, un llibre que fa temps que em volta per les mans (confesso que he fet “copiar y pegar” amb el nom de l’autor). També fa temps que veig passar llibres de Sjón, com Maravillas del crepúsculo o El chico que nunca existió, i potser aquest Sant Jordi li donaré una oportunitat. Per tancar la llista, mentre espero el proper cas de Harry Hole, buscaré Silencis inconfessables i continuaré llegint la sèrie de Sebastian Bergmann, un dels investigadors més desagradables del panorama nòrdic (i, segurament per això, més magnètics).

I fins aquí hem arribat. Espero que tingueu un Sant Jordi 2019 fantàstic, que trobeu molts llibres interessants i que, si teniu propostes de lectura, me les deixeu als comentaris. Tinc ganes de conèixer les vostres propostes!

La Benedicció de Kent Haruf

benedicció

Després de Cançó de la plana i de Capvespre, arriba la Benedicció de Kent Haruf. El tancament d’unes històries que passen a Holt, un poblet imaginari de Colorado que, tot i així, intento situar en el mapa. El colofó grandiós a una trilogia que hauria volgut que fos una sèrie molt més llarga.

Perquè l’única cosa que li puc recriminar a Kent Haruf és que ens hagi deixat sense poder continuar mirant les vides dels habitants de Holt. La resta és perfecta. Vam començar el fil amb Cançó de la plana, una novel·la inicial en què coneixíem els personatges que ens havien d’acompanyar. Tendra, suau. Vam seguir amb Capvespre, on manteníem el contacte amb alguns dels personatges de la primera part, que havien crescut i evolucionat, i en perdíem algun. Aquest segon episodi era més intens que el primer, per al meu gust.

I així arribem a Benedicció, el tercer en discòrdia, que ens porta la mort. No hi ha res tan definitiu com això, oi?

Benedicció o «el sentit d’un final»

La història està clarament delimitada en el temps, ja que transcorre durant un estiu. En Dad s’està morint, i el que veurem és la vida d’alguns veïns des de la perspectiva d’aquesta vida que s’apaga. No, més ben dit, veurem com els veïns fan la seva mentre s’acomiaden d’en Dad i ajuden la seva dona.

Cases baixes, com les de la portada del llibre. Grogues, vermelles… el cotxe que avança per la carretera plena de pols, la nena que va en bicicleta, les dones que l’acompanyen i que viuen fora del poble, en un ranxo com el dels germans McPheron (si no sabeu qui són, mireu-vos els dos primers llibres de trilogia). La lectura d’aquest llibre, igual que la dels dos anteriors, és pausada i ve acompanyada de la llum del sol sobre els camps de blat. Espais amplis. Un goig de llibre.

Haruf aconsegueix que t’impliquis en les vides dels personatges fins al punt que quan arriba la mort no pots no sentir-ho. Llàgrimes avall. Veure com la gent que t’estimes van a menys, com es redueixen fins a ser com ocellets. La sensació de pèrdua quan tot ha acabat. Magistral.

I magistral, també, és el disseny del llibre-objecte. La imatge de la portada ja us fa entrar directes a Holt. No em cansaré de dir que els llibres d’Edicions del Periscopi són petites obres d’art que tinc de gust als meus prestatges. La traducció també s’intueix perfecta, amb Marta Pera Cucurell. I la tria, l’ull clínic amb què Aniol Rafel tria els llibres, és una cosa totalment inaudita. Enhorabona a tots els implicats.

Com ja us podeu pensar, aquest llibre va de dret a la meva llista de recomanacions de Sant Jordi per a aquest any, juntament amb els dos anteriors de la trilogia. D’aquí a uns dies us passaré la llista completa.

Dicker contraataca: La desaparició de Stephanie Mailer

la desaparició de stephanie mailer

Avui toca parlar de Joel Dicker i la seva obra La desaparició de Stephanie Mailer. La trobareu en català, en castellà i en francès, però el meu consell és: sortiu pitant a comprar-la!

Amb aquest llibre recuperem el Dicker més addictiu, el de La veritat sobre el cas Harry Quebert. L’obra següent, El llibre dels Baltimore, també era molt bona, però era un pel més previsible. Així, doncs, amb La desaparició de Stephanie Mailer recuperem el ritme trepidant, les intrigues addicionals i les històries que passen en un petit poble imaginari dels Hamptons (regió real, a l’estat de Nova York).

En aquest cas, la desaparició de la Stephanie, una periodista, serveix d’excusa per destapar la resta. En realitat, la pobra noia la veurem poc al llarg de la novel·la, i ens dedicarem més a investigar què va passar vint anys abans a Orphea.

Hi trobareu de tot: intriga, personatges insuportables, policies ineptes, polítics corruptes, adúlters, etc. Jo, directament, mataria l’Alice per capriciosa i manipuladora. L’Ostrovski tampoc em mereix gaires simpaties. I l’Steven tampoc es mereix gran què per ser un tou. Sí, admeto que la pena del Jesse era una mica previsible, però és que després de tants anys de llegir llibres al final suposo que podem trobar indicis, oi?

El que sí que us puc dir sense perill de fer spoiler és que és un llibre llarg i que, per tant, pesa bastant. Us recomano edició Kindle!

Juny a la granja de Gerbrand Bakker

Juny

Feia temps que l’esperava, Juny. Si aneu llegint aquest blog, ja deveu saber que Gerbrand Bakker és un dels autors que més segueixo. No m’he perdut cap dels llibres que ha publicat Raig Verd, sempre amb la traducció de Maria Rosich. Soc fidel a tots tres: autor, editorial i traductora.

Havia llegit en alguna ressenya que Juny és l’obra més madura de Bakker. No sé ben bé què volen dir amb això. Potser volen dir que és més complexa, més rica en detalls? També és veritat que és més exigent amb el lector. Així com als llibres anteriors ja sabíem què trobaríem i l’evolució és gradual, en aquest llibre hem de fer un esforç per saber per què l’Anna es tanca al paller. Què ha passat? On és la nena? I en Jan, què fa?

Juny, el camp, la llum…

Anteriorment havia llegit A dalt tot està tranquil, 10 oques blanques i Les pereres fan la flor blanca. Que jo sàpiga, són tots els que ha escrit Bakker, i tots els tenim en català. I això és un luxe, la veritat.

És un luxe perquè Bakker és un autor que fa de bon llegir, amb històries íntimes, de pocs personatges. Són històries que solen passar en entorns fora de la ciutat, en granges o cases aïllades. Entorns que conviden a la reflexió, a la lectura calmada, a l’atenció als detalls. I és important fixar-se en els detalls perquè a les novel·les de Bakker no sempre s’explica tot el que passa.

El lector ha d’estar amatent per, de vegades, intuir part del que passa. I a Juny l’esforç és superior que a la resta de novel·les. Per això dic que és més exigent que les altres. Més complexa, perquè no se’ns dona tot mastegat sinó que hem d’anar lligant cap entre fets del passat i fets del present. Fins i tot hem d’enllaçar algun dels personatges actuals amb la seva representació en temps anteriors.

I tot això passa en una granja grossa, amb l’estable, el paller… tot amarat per la llum de l’estiu, les nits curtes. Els espais oberts que tant m’agraden. La nena que no entén les coses dels grans. Els germans que es retroben i no acaben de saber com relacionar-se.

En definitiva, un llibre molt interessant que es pot llegir d’una tacada i que va directe a les recomanacions de Sant Jordi. Podeu llegir-ne un fragment a la web de Raig Verd. Ah! I vull acabar destacant la portada, una il·lustració preciosa d’Agustín Comotto, que també il·lustra una de les darreres publicacions de Raig Verd: La revolució vertical, de Ngũgĩ wa Thiong’o.

Becoming Michelle Obama

Becoming

Avui us vull parlar de Becoming, el llibre de memòries de Michelle Obama. M’esperava una lectura llarga i un pel tediosa, però com que diuen que darrere d’un gran home hi ha una gran dona…

Doncs això. Per Reis m’havien regalat el llibre i vaig preparar-me per atacar. I la veritat és que és encara més interessant del que m’esperava. Per començar, no està escrit perquè ho llegeixin els entesos en política, sino que està pensat per al públic general. Crec que el fet d’explicar la vida de Michelle Obama va més enllà d’un exercici de narcisisme, i que hi ha la intenció de fer arribar un missatge positiu a la gent americana. Concretament, als afroamericans. Sembla que digui: “Si jo puc, tu també”.

Perquè Michelle Obama no ve d’una família rica. Ni blanca (ja em disculpareu l’obvietat). Ni especialment ben situada. És, doncs, en bona mesura, un cas molt destacat del “somni americà”.

Què hi trobareu, a Becoming?

Becoming està dividit en tres parts, que ens mostren:

  • Infantesa i estudis universitaris.
  • Primeres feines i inicis amb Barack Obama.
  • Vida política i com a primera dama.

És molt important fixar-se en tot el que diu a la primera part, quan ens explica la seva vida al South Side de Chicago. Important, també, veure la societat dels anys 60 que ens retrata. La situació dels afroamericans. Com la gent que tenia un mínim de diners i possibilitats anaven marxant del barri, on quedaven només gent sense recursos. Una mena de procés invers a la “gentrificació”.

Per què és tan important, això? Doncs perquè tot això reflotarà quan arribem a la tercera part. Arribats en aquest punt, Michelle Obama reflexiona sobre el seu passat, les oportunitats que ha tingut, i com retornar una part de la seva sort a la societat. Veureu que la majoria de les actuacions que va fer com a primera dama tenen a veure amb mancances que havia detectat de jove.

A més de tot això, trobareu una segona part més turbulenta, per dir-ne d’alguna manera. Trobareu una advocada, mare de família, que lluita per conciliar vida laboral i familiar. Una dona que, gràcies a l’ajuda de la seva “xarxa social” més propera, pot continuar treballant mentre el seu home és lluny de casa. Aquesta part no és massa diferent del que veiem la resta de dones treballadores, però és bo de veure que fins i tot els que sembla que ho tinguin tot també han passat per aquí.

Conclusió: bon llibre

En resum, és una història molt ben explicada. Escrita perquè ningú digui que no se la llegeix perquè és massa espessa. Per a mi, han trobat el punt just. Suposo que no ho ha escrit tot ella, però l’equip redactor ha treballat molt bé i fa que la veu soni molt propera.

Si voleu llegir-vos Becoming en català, també ho podeu fer. El va publicar Rosa dels Vents, amb un equip de traductors entre els quals destaca l’Anna Llisterri, de qui ja he llegit prou coses com per dir que la traducció serà de qualitat. Si, per altra banda, voleu llegir més sobre els Estats Units, ara en la banda de la ficció, proveu Canteu esperits canteu o A book of American Martyrs.