Gritos en la llovizna – Yu Hua

Yu Hua. Gritos en la llovizna
Traducció: Anne-Hélène Suárez Girard.
Seix Barral, 2016.
320 pàgines.

gritos en la llovizna

Aquest llibre ja me l’havia llegit fa molts anys en anglès. Si recupereu l’entrada anterior dedicada a Gritos en la llovizna, veureu que em va quedar molt escueta i que no em va semblar cap gran què. Potser és que la vaig fer a cuita-corrents, o potser no vaig connectar amb la traducció. Ara, però, rellegit amb la traducció d’Anne-Hélène Suárez, voldria tornar-ne a parlar.

Diuen que el germà mitjà sol endur-se tots els pals. En el cas d’en Sun Guanglin això és especialment veritat. Aquest nen de sis anys viu en un poblet a mitjans de la dècada de 1960. L’ambient és totalment rural i la majoria de famílies malviuen conreant una terra que potser no dona massa rendiment. En aquesta situació, la seva família decideix vendre’s un fill a una família de ciutat per poder tirar endavant. I a qui li toca? A en Sun Guanglin, el mitjà.

Així, doncs, en Sun marxa a viure a ciutat amb els seus nous pares, però la desgràcia el persegueix i el pare adoptiu mor. En aquest punt, el retornen a la seva família biològica, però no és gaire ben rebut.

La seva família no li fa gaire cas i només li cobreix les necessitats més bàsiques. Pràcticament l’exclouen de la seva vida familiar, i si hi ha problemes sempre li toca rebre a ell, encara que no en tingui la culpa. I serà així durant tot el llibre, en què un Sun Guanglin adult va rememorant anècdotes i fets de la seva infantesa, no sempre en ordre cronològic.

Valoració de Gritos en la llovizna

He llegit en alguns blogs que el llibre té un to tragicòmic, però a mi el que més m’ha arribat és la tristesa, la pena, per aquest nen que ningú no vol i que no troba protecció en la seva família. A part d’això, Gritos en la llovizna ens transporta a la situació que es vivia a la Xina rural de l’època de Mao, extremadament dura. Veurem com els camperols s’esforcen al màxim per tirar endavant, com es barallen entre ells i tenen petites trifulques o el valor que donen a les coses. No, no li veig la part còmica, la veritat.

Com a conclusió, podria dir que aquesta segona lectura del llibre m’ha fet aprofundir en la història que ens explica i apreciar-lo millor. Continuo pensant que ¡Vivir! o Brothers són les millors obres de Yu Hua, però pujaria la valoració que en tinc. No sé fins a quin punt la traducció hi té a veure.

Crec que el tema ja ha sortit alguna vegada, però ho tornaré a dir: hi ha alguns llibres que havia llegit traduïts a altres llengües i que no havia apreciat gaire; ara, en tornar-los a llegir traduïts al castellà, els he apreciat molt més. No sé si té a veure amb la proximitat de la llengua en què els llegeixo o si té més a veure amb l’estil del traductor. Atenció: no dic que alguns traductors ho hagin fet malament, sinó que parlo de maneres d’enfocar les traduccions. M’agradaria saber si vosaltres també us hi heu trobat.

Literatura xinesa per a Sant Jordi

Sant Jordi 2019

Ja està, ja el tenim aquí! Dimarts que ve arriben Sant Jordi, l’aranya, les roses i els llibres. Els llibres! Subidón! Ahir vam publicar idees de literatures diverses, i avui toca proposar obres de literatura xinesa per a Sant Jordi.

No. En xinès no tenim tantes coses per triar en català ni en castellà. De vegades, no és fàcil fer-vos propostes. Aquest cop, però, us puc proposar una llista prou apanyada. Som-hi!

Propostes de literatura xinesa per a Sant Jordi 2019

Per començar tenim The Stolen Bicyle, de Wu Ming-Yi. Es tracta d’un llibre que ens porta a Taiwan, amb unes il·lustracions molt boniques (no, no és una història il·lustrada, no us equivoqueu) i un plantejament interessant. Tot i que no m’ho esperava, va ser una sorpresa molt agradable i us el recomano plenament.

Historia del cine chino

Seguim la llista amb Historia del cine chino, de Ricard Planas, un llibre que podeu llegir seguit o consultar per trossos. Hi trobareu moltíssima informació sobre etapes del cinema xinès i, també, sobre pel·lícules concretes. Si voleu aprofundir en aquest àmbit, és un camp base excepcional.

Tot seguit tenim dos llibres que encara no m’he llegit. El primer és Regresar a China, que surt al mercat el dia 20 d’abril, just a temps per a la Diada. L’autor és Carles Prado-Font, i en aquest llibre repassa bona part de la història del segle XX a la Xina mitjançant tres autors principals de la seva literatura: Lu Xun, Lao She i Qian Zhongshu. Aquí teniu l’índex perquè us feu una idea dels temes que toca.

Per altra banda, un altre llibre que encara no m’he llegit és Diaris d’enlloc, de Sanmao. La traducció, igual que en altres llibres d’aquestes autora, és de Mireia Vargas-Urpí, a qui vam entrevistar en la nostra secció dedicada al Dia de la Traducció. Aquest llibre és el tercer que es publica d’aquesta autora icònica, i segur que el trobareu amb facilitat.

Ciència ficció, vaixells…

El fin de la muerte

Tot seguit tenim dos llibres de ciència ficció, tots dos de Cixin Liu, l’autor de moda. El fin de la muerte tanca la trilogia del problema dels tres cossos, i la traducció és d’Agustín Alepuz. Per altra banda, La esfera luminosa s’ha publicat fa poc més d’un mes i en firma la traducció Javier Altayó, que ens parla de la feina de traductor en aquesta entrada.

Per acabar, tanco la llista amb El viejo barco, de Zhang Wei. L’editorial Kailás és una de les que més llibres traduïts del xinès publiquen, i aquest ve avalat pel fet que el seu autor és guanyador del premi Mao Dun, premi que va guanyar l’any 2011.

Això és tot per a aquest any. Espero que tingueu un dia fantàstic i una bona compra. Si teniu propostes de lectura, deixeu-les als comentaris!

Sant Jordi 2019 a L’illa deserta

Sant Jordi 2018

S’acosta el dia més bonic de l’any per al lector: Sant Jordi 2019. I una vegada més, us voldria donar algunes idees per a la jornada de compra. Com altres vegades, us ofereixo dues possibilitats: llibres dels quals us puc parlar bé perquè he llegit i llibres que no he llegit però que tinc al radar. Queda en les vostres mans triar sobre segur o anar a l’aventura.

Si la compareu amb la llista de VilaWeb, la nostra llista no és gaire llarga, però podeu consultar les propostes d’anys anteriors per veure altres recomanacions. Hi ha coses molt boniques, i no perden interès pel fet de no ser novetats. Si aneu a la casella de cerca i hi escriviu «Sant Jordi» us apareixeran les llistes.

A continuació us presento alguns dels llibres que més m’han agradat darrerament. A sota de la llista hi trobareu un petit comentari.

Propostes per a Sant Jordi 2019

benedicció

Benedicció és un cinc estrelles claríssim que ens porta al petit poble de Holt, a Colorado. Amb aquest llibre Haruf tanca la trilogia que començava amb Cançó de la plana i Capvespre, que també vaig puntuar molt bé. Un altre dels meus clàssics és Gerbrand Bakker, i Juny és la darrera obra que se n’ha publicat en català. En aquest llibre, Bakker ens porta a un estiu lluminós que, tot i així, també té alguns punts foscos.

Per altra banda, si feu clic a l’enllaç de Persecució veureu que no porta al meu blog. Aquest és un dels llibres que us volia recomanar i que no he tingut temps de comentar. Tot i que en determinats moments m’ha fet pensar en les road movies, trobo que va més enllà d’això. Us en parlaré d’aquí a uns dies. Un altre llibre que no he pogut ressenyar, però que val molt la pena, és A tale of two cities, amb la meravellosa edició amb coberta de tela de Penguin Classics. Feu-vos un favor i llegiu alguna cosa d’aquest autor, que també el trobareu en català!

la desaparició de stephanie mailer

Si passem al sector francòfon, us he de recomanar La desaparició de Stephanie Mailer, on Dicker recupera el to de la seva primera novel·la d’intriga. Ritme trepidant, embolics a go-go. I, també originalment en francès, tenim Els colors de l’incendi, que és la continuació d’Ens veurem allà dalt. No és estrictament necessari llegir la primera per entendre la segona, però crec que ajuda (i també és excel·lent!).

Tot seguit us he “colat” un dels meus autors xinesos preferits: Yan Lianke. Qualsevol de les seves obres és bona, sempre amb traductores excel·lents. La més nova de les que s’han publicat en castellà és Crónica de una explosión, i us permetrà veure la voràgine de l’evolució xinesa dels darrers anys.

La gent de Hemsö

Tanco la llista amb un dels llocs d’on llegeixo més llibres: Escandinàvia. I totes dues propostes són ben diferents. Per una banda teniu La gent de Hemsö, una novel·la curta de fa molts anys situada a Suècia. Per altra banda teniu el meu autor més estimat del món mundial, Jo Nesbø. Podeu comprar qualsevol dels llibres de la sèrie d’en Harry Hole, però El pit-roig és un dels més interessants. Ah, i si us agrada la novel·la negra (o policíaca, o com en vulgueu dir), feu una ullada a l’entrada que hem preparat a l’empresa on treballo, dedicada exclusivament a aquest tipus de literatura que ens fa passar tan bones estones.

Under the radar

Per acabar l’entrada, us dono quatre pinzellades sobre llibres que tinc al radar. No sé si per Sant Jordi en compraré algun o si em deixaré sorprendre, però aquí ho teniu:

Anem per parts. Els dos primers són finalistes del Man Booker International Prize d’enguany, i fan molt bona pinta. La forma de las ruinas i La resta són d’autors llatinoamericans, un sector que freqüento poc i que tinc l’oportunitat de revisitar. En aquesta ocasió, anirem a Colòmbia o a Xile, segons quin triem.

Amb Testament i El camí dels esbarzers cultivo la gent de casa. En aquest cas, amb la solvència contrastada del degà de la novel·la catalana en actiu, Joaquim Carbó, i la presència d’una autora molt menys veterana, Alba Dalmau: he sentit bones coses del seu llibre.

Sant Jordi 2019

I, com sempre, els nòrdics. En aquest cas tenim Illska, la maldad, un llibre que fa temps que em volta per les mans (confesso que he fet “copiar y pegar” amb el nom de l’autor). També fa temps que veig passar llibres de Sjón, com Maravillas del crepúsculo o El chico que nunca existió, i potser aquest Sant Jordi li donaré una oportunitat. Per tancar la llista, mentre espero el proper cas de Harry Hole, buscaré Silencis inconfessables i continuaré llegint la sèrie de Sebastian Bergmann, un dels investigadors més desagradables del panorama nòrdic (i, segurament per això, més magnètics).

I fins aquí hem arribat. Espero que tingueu un Sant Jordi 2019 fantàstic, que trobeu molts llibres interessants i que, si teniu propostes de lectura, me les deixeu als comentaris. Tinc ganes de conèixer les vostres propostes!

La Benedicció de Kent Haruf

benedicció

Després de Cançó de la plana i de Capvespre, arriba la Benedicció de Kent Haruf. El tancament d’unes històries que passen a Holt, un poblet imaginari de Colorado que, tot i així, intento situar en el mapa. El colofó grandiós a una trilogia que hauria volgut que fos una sèrie molt més llarga.

Perquè l’única cosa que li puc recriminar a Kent Haruf és que ens hagi deixat sense poder continuar mirant les vides dels habitants de Holt. La resta és perfecta. Vam començar el fil amb Cançó de la plana, una novel·la inicial en què coneixíem els personatges que ens havien d’acompanyar. Tendra, suau. Vam seguir amb Capvespre, on manteníem el contacte amb alguns dels personatges de la primera part, que havien crescut i evolucionat, i en perdíem algun. Aquest segon episodi era més intens que el primer, per al meu gust.

I així arribem a Benedicció, el tercer en discòrdia, que ens porta la mort. No hi ha res tan definitiu com això, oi?

Benedicció o «el sentit d’un final»

La història està clarament delimitada en el temps, ja que transcorre durant un estiu. En Dad s’està morint, i el que veurem és la vida d’alguns veïns des de la perspectiva d’aquesta vida que s’apaga. No, més ben dit, veurem com els veïns fan la seva mentre s’acomiaden d’en Dad i ajuden la seva dona.

Cases baixes, com les de la portada del llibre. Grogues, vermelles… el cotxe que avança per la carretera plena de pols, la nena que va en bicicleta, les dones que l’acompanyen i que viuen fora del poble, en un ranxo com el dels germans McPheron (si no sabeu qui són, mireu-vos els dos primers llibres de trilogia). La lectura d’aquest llibre, igual que la dels dos anteriors, és pausada i ve acompanyada de la llum del sol sobre els camps de blat. Espais amplis. Un goig de llibre.

Haruf aconsegueix que t’impliquis en les vides dels personatges fins al punt que quan arriba la mort no pots no sentir-ho. Llàgrimes avall. Veure com la gent que t’estimes van a menys, com es redueixen fins a ser com ocellets. La sensació de pèrdua quan tot ha acabat. Magistral.

I magistral, també, és el disseny del llibre-objecte. La imatge de la portada ja us fa entrar directes a Holt. No em cansaré de dir que els llibres d’Edicions del Periscopi són petites obres d’art que tinc de gust als meus prestatges. La traducció també s’intueix perfecta, amb Marta Pera Cucurell. I la tria, l’ull clínic amb què Aniol Rafel tria els llibres, és una cosa totalment inaudita. Enhorabona a tots els implicats.

Com ja us podeu pensar, aquest llibre va de dret a la meva llista de recomanacions de Sant Jordi per a aquest any, juntament amb els dos anteriors de la trilogia. D’aquí a uns dies us passaré la llista completa.

Dicker contraataca: La desaparició de Stephanie Mailer

la desaparició de stephanie mailer

Avui toca parlar de Joel Dicker i la seva obra La desaparició de Stephanie Mailer. La trobareu en català, en castellà i en francès, però el meu consell és: sortiu pitant a comprar-la!

Amb aquest llibre recuperem el Dicker més addictiu, el de La veritat sobre el cas Harry Quebert. L’obra següent, El llibre dels Baltimore, també era molt bona, però era un pel més previsible. Així, doncs, amb La desaparició de Stephanie Mailer recuperem el ritme trepidant, les intrigues addicionals i les històries que passen en un petit poble imaginari dels Hamptons (regió real, a l’estat de Nova York).

En aquest cas, la desaparició de la Stephanie, una periodista, serveix d’excusa per destapar la resta. En realitat, la pobra noia la veurem poc al llarg de la novel·la, i ens dedicarem més a investigar què va passar vint anys abans a Orphea.

Hi trobareu de tot: intriga, personatges insuportables, policies ineptes, polítics corruptes, adúlters, etc. Jo, directament, mataria l’Alice per capriciosa i manipuladora. L’Ostrovski tampoc em mereix gaires simpaties. I l’Steven tampoc es mereix gran què per ser un tou. Sí, admeto que la pena del Jesse era una mica previsible, però és que després de tants anys de llegir llibres al final suposo que podem trobar indicis, oi?

El que sí que us puc dir sense perill de fer spoiler és que és un llibre llarg i que, per tant, pesa bastant. Us recomano edició Kindle!