A Single Swallow, de Zhang Ling

Avui us vull parlar de A Single Swallow, de Zhang Ling, un llibre que ens porta a la Xina de l’època de la Segona Guerra Mundial. Però no només tracta d’això, no. El que ens porta l’autora és la història de tres homes presentada al voltant d’una noia, l’Ah Yan, o Wende, o Stella, segons qui parli d’ella: Liu Zhaohu, Ian Ferguson o Pastor Billy.

A single swallow

Així, la narració és en boca d’un o altre dels homes, i ens recorda com es va viure la lluita contra els japonesos en una zona rural de la Xina. Sempre tindrem de fons la vida de la noia, que serveix de nus entre els tres protagonistes. Veurem com tots tres se l’estimen, cadascun a la seva manera. En Liu Zhaohu és qui la coneix millor, mentre que l’Ian hi aporta el punt de vista d’un soldat americà que ha anat a lluitar a la Xina i, finalment, en Billy és un capellà/missioner (o com en vulgueu dir) que quan coneix la Stella ja fa deu anys que viu al país.

El gruix principal de la novel·la se centra, doncs, en el període de la guerra sinojaponesa. Ara bé, això només serveix d’excusa per explicar la vida al poble de la Stella abans i després d’aquest període. La vida d’ella mateixa, les seves desgràcies i les seves alegries (però més desgràcies que alegries) i la història dels seus veïns, així com la dels soldats que han anat a lluitar a la zona. Una mica de passada, intuïm moments importants de la història xinesa de mitjans segle passat, com ara la llarga marxa cap a Yan’an, l’ascens del comunisme, el replegament del govern nacionalista cap a Taiwan o l’època de la gran fam. No obstant això, repeteixo que l’eix central de la història és la vida dels protagonistes i que no hi ha una voluntat explícita de fer novel·la històrica.

Es tracta d’una novel·la passadora, que es fa llegir, i que en general et té enganxat i et fa avançar com un panzer, per sobre de tot el que et trobes. Ara bé, també he de dir que algun dels fragments més “roses” m’han avorrit una mica (no soc gens fan de les històries roses!) i que m’han interessat molt més els aspectes històrics. Un altre problema d’aquest llibre, i això és totalment subjectiu, és que els narradors són els fantasmes dels tres protagonistes. És que a mi això d’esperits que parlen de les coses no m’agrada gens gens gens. Tot i així, com deia més amunt, la història m’ha tingut força enganxada i me l’he llegit en un pim-pam.

I aquí vull parlar de la traducció, de Shelly Bryant, que considero que té part del mèrit d’aquesta “lectura enganxadissa”. Últimament xoco amb les traduccions a l’anglès de literatura xinesa. No sé per què, però no hi connecto gaire, fins al punt que en alguna lectura he hagut de canviar d’idioma a mig camí, com en el cas de Le dit du loriot/Shadow of the Hunter. En canvi, m’ha fet la impressió que la traducció d’A Single Swallow es llegeix molt bé, és fluida i no rasca per enlloc. Espero que tingueu la mateixa impressió!

Tanco l’entrada recordant-vos un llibre de Zhang Ling que vaig poder llegir en castellà amb traducció de Javier Altayó. Es tracta de El sueño de la Montaña del Oro i em va agradar moltíssim. En aquest cas, es parlava de l’emigració xinesa cap al Canadà, i les 685 pàgines em van passar volant. Ves que la traducció, també en aquest cas, no hi tingués part del mèrit!

Matar el marit, de Li Ang

Matar el marit, de Li Ang

Bèstia, bèstia, molt bèstia. Matar el marit és una història duríssima en què l’autora no dubta a reproduir escenes de violència extrema per fer-nos arribar ben endins tot el que li passa a la protagonista, la Lin Shi. És una història molt ben lligada que ens porta al Taiwan rural, on sembla que tothom es posi d’acord per fer-li la vida impossible a la pobra noia. Aquesta és, doncs, una història sobre opressió i maltractament en una societat masclista i tradicionalista on ni tan sols les dones ajuden les dones.

Avui poc espòiler us faré perquè el títol ja ens diu com acaba la història: la Lin Shi mata en Chen Jiangshui, el seu marit. L’interès del llibre, però, està en saber per què la Lin Shi acaba prenent aquesta decisió i en veure com es va acostant al moment fatal. Tot comença quan mor el pare de la noia i ella i la seva mare es queden sense casa. A partir d’aquí, tot serà baixada i arribaran a un punt en què la necessitat les envileix, especialment a la mare. És molt dura l’escena en què la perdem de vista: ja no pot raonar com una persona.

Arran d’això, la Lin Shi es veu obligada a deixar-la i a anar a viure a casa del seu oncle, justament allà on havia viscut ella amb son pare i sa mare. Aquí la tractaran pràcticament com a una minyona i, finalment, la casaran amb en Chen Jiangshui, escorxador de porcs. No és, precisament, un home gaire simpàtic i no és gens considerat amb la seva dona, que viurà constantment amb por i sotmesa als desitjos de l’home.

Tot això, juntament amb les crítiques de les veïnes, encapçalades per l’A-Wang (una dona gran que viu just davant de casa), l’acabarà precipitant a una vida pobra, trista i sense cap mena de motivació. L’autora ho anirà desplegant davant nostre d’una manera brutal, sense pietat, demostrant que el maltractament físic i psicològic és un mal que podem trobar en qualsevol racó de la societat, exercit tant per homes com per dones.

En definitiva, és un llibre no apte per a paladars delicats. La força de la narració és immensa i trobo que la traducció en català de la Mireia Vargas-Urpí està molt aconseguida i cal donar-li el mèrit que li correspon: recordeu que el que llegim no és directament el text de l’autor, sinó que el traductor (traductora, en aquest cas) ha escrit per a nosaltres.

Matar el marit va acompanyat per un relat més breu que es diu “Nines amb corbes” amb el qual, sincerament, no he connectat gaire. Però això no importa, perquè el relat sobre la Lin Shi és un 10 que justifica la lectura (i la compra, és clar!) del llibre. Així mateix, valoro molt positivament el pròleg de Manel Ollé, que ens porta, precisament, al lloc on se situa la novel·la. Jo, que moltes vegades no em llegeixo pròlegs ni introduccions perquè els trobo fats i excessivament llargs, he gaudit molt llegint aquest. I també m’ha agradat molt la peça que tanca el llibre, anomenada “Zhan Zhousi mata el marit”, que és una breu explicació del cas real en què es basa la història del llibre. Va passar a Shanghai als anys 30 i fa posar els pels de punta.

Així, doncs, una vegada més, la gent de l’editorial Les males herbes l’encerten amb un llibre que et remou bo i acostant-nos literatura xinesa, que costa d’aconseguir en català. Aplaudeixo, doncs, la seva iniciativa i continuaré llegint els seus llibres (xinesos o no), dels quals soc molt fan. Mentrestant, si voleu llegir més literatura xinesa forta en català, us recomano molt El passat i els càstigs, de Yu Hua, publicat també per Les males herbes amb traducció de Carla Benet.

Le dit du loriot, de Su Tong

The Shadow of the Hunter

Aquest cop he fet una cosa estranya: he començat un llibre en un idioma i l’he acabat en un altre. Vaig començar llegint The Shadow of the Hunter i vaig acabar llegint Le dit du loriot, de Su Tong. Són el mateix llibre, però és curiós com la percepció pot canviar segons l’idioma en què el llegeixis…

En aquest cas, la versió anglesa era un pel àrida, i contenia aclariments directament dins del text que, com a molt, m’hauria esperat trobar en una nota al peu de pàgina. Coses com ara: “Liu Sheng tried cigarettes first, then suggested Maotai or Wuliangye (both types of Chinese wine)”. Sincerament, trobo que l’explicació entre parèntesi sobra. Si volem aclarir-ho, cal posar-ho fora del text, trobo. Estic segura que aquest tema dona per a una àmplia discussió, molt més documentada que una simple impressió meva, però la veritat és que quan vaig trobar el tercer o quart comentari del traductor dins del text vaig decidir canviar.

Canvi!

Així, doncs, vaig decidir canviar a la versió francesa, més antiga i d’una editorial de tota confiança: Éditions du Seuil, una editorial que va traduint literatura xinesa. I aquí vaig notar un canvi. La història fluïa millor, no hi havia aportacions estranyes dins del cos del text (i, si n’hi havia, estaven ben integrades i no es notaven). Segurament, aquest canvi ha perjudicat una mica la visió que tinc d’aquest llibre i ja he après la lliçó. En tot cas, parlem del llibre.

En aquesta ocasió Su Tong ens porta una història que afecta principalment tres personatges: en Baorun, en Liu Sheng i la Princesa/Srta. Bai. De fons, l’avi d’en Baorun és com una mena de connexió entre els tres, sobretot entre els dos nois. El llibre està dividit en tres parts, dedicades a cadascun dels joves.

Així, primer els veurem de jovenets i després els recuperarem d’adults, amb unes relacions entre ells molt condicionades pel passat. Baorun paga amb la presó un delicte que no ha comès ell, i això fa que Liu Sheng estigui pendent de l’avi del primer, que, clar i català, està com una regadora i el tenen tancat al manicomi. Ho podem posar més fi, però és això. L’avi sempre intenta escapar-se i, de tant en tant, ho aconsegueix. Sempre hi haurà un dels dos nois pendent d’ell per retornar-lo al centre psiquiàtric.

Per altra banda, la noia, a qui de petita tothom diu Princesa, és una persona malcarada, quasi diria malcriada, i no sembla que sàpiga ben bé què vol fer a la vida. Afillada del jardiner del centre psiquiàtric, quan es fa gran marxa del poble i hi torna com a empleada d’un ricatxo paranoic que s’allotja en una habitació de luxe al psiquiàtric. És aquí on reprèn contacte amb els nois i la teranyina es va fent més estreta.

He de dir que a trossos es fa pesat, mentre que en altres moments es fa interessant. Personalment, el que més m’agrada és quan parla de l’avi i de la gent del poble, les petites històries quotidianes. També és força interessant veure com els tres joves intenten guanyar-se la vida en un país que va evolucionant, i els camins diferents que van prenent cadascun. Potser, com deia més amunt, el fet de llegir trossos de dues versions diferents ha afectat la impressió general, però, mira, aquest cop ha anat així.

Evidentment, Su Tong és un autor de referència i continua estant a la meva llista de preferit. Espero poder-li llegir ben aviat alguna altra cosa per treure’m el regust que m’ha quedat.

Any nou xinès, literatura xinesa!

AQUESTA ENTRADA ÉS LA 500!!! GRÀCIES PER LLEGIR-NOS! 

Aquest any volia fer alguna cosa especial per celebrar l’any nou xinès. Vaig pensar que per Nadal, Sant Jordi i estiu faig llistes de recomanacions literàries en què hi treu el caparró la literatura xinesa, però no gaire. I no pot ser: en teoria, la meva especialitat és, precisament, aquesta! Parlant amb amics em vaig adonar que al febrer és l’any nou xinès i que seria un bon moment per donar una mica més de protagonisme a la literatura que ens ve d’aquest país o d’altres en què la llengua xinesa també té presència.

Aquest cop he pogut comptar amb la col·laboració de dos grans experts en el tema, el Javier Altayó i l’Antonio Paoliello. És un plaer compartir opinions amb ells i han fet aportacions molt interessants a aquesta entrada. Trobo que, sense proposar-nos-ho, aquesta llista a sis mans cobreix camps per a tots els gustos.

Això sí, l’entrada ha quedat un pel llarga. Però em consta que alguns us les llegiu, les més llargues, perquè també solen ser les més especials. Les entrades de Sant Jordi en són un exemple. De tota manera, com que també sé que n’hi ha d’ansiosos que no podran esperar a arribar al final, us poso tot seguit la llista “nua” de recomanacions: els enllaços van directament a l’explicació que hi ha més avall per a cada llibre o autor. Els més pacients, continueu llegint per veure què diu cadascun dels «aportadors». Abans, però, em permetreu que us presenti en Javier i l’Antonio.

El Javier Altayó és llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’anglès i el xinès com a idiomes de carrera, i ha aprofundit els seus estudis de llengua i cultura xinesa a la Renmin Daxue i a Beijing Daxue, dues de les universitats més importants de la Xina. Fa un munt d’anys que viu a Taipei, i hi hem compartit alguna iniciativa molt interessant, com ara la lectura compartida pública a Twitter que us comento al final de l’entrada. El seu nom us pot sonar perquè, entre altres coses, ha traduït el famós El problema de los tres cuerpos, buc insígnia de la ciència ficció xinesa dels últims temps. Li vàrem fer una entrevista precisament amb motiu de la publicació d’aquest llibre.

Per la seva banda, l’Antonio Paoliello dona classes de literatura xinesa i de xinès clàssic a la Universitat Autònoma de Barcelona, i també de xinès modern a l’EOI de Barcelona-Drassanes. Encara que es dedica professionalment al món sinòfon, també li agrada tot allò que tingui a veure amb el món turcòfon. També li agraden moltes coses més, però sobretot llegir, escriure i traduir del xinès a l’italià. No es dedica exclusivament a l’escriptura ni a la traducció literària perquè li fa falta un element fonamental: no té gats! Fa servir les xarxes de forma molt intermitent, de vegades piula des del seu compte de Twitter (@ap_bcn).

Ara sí, amb vosaltres…

La llista a sis mans

Com podeu veure, en aquesta llista hi ha una mica de tot, no ficció i còmics per part del Xavier, autors de països propers a la Xina proposats per l’Antonio i llibres per a qui vulgui introduir-se en la literatura xinesa de part de moi. Veureu que cadascú ha escrit el seu apartat. 🙂

Comencem!

Javier Altayó: no ficció i còmic

Em feia molta mandra parlar de novetats i llibres «que cal llegir» i vaig decidir emprar un altre criteri: l’emocional. Així doncs, recomano tres lectures recents que, independentment del tema, la llengua o el format, em van fer venir ganes de tornar a començar per la primera pàgina tan aviat com arribava a l’última. Dos resulta que són llibres de no ficció en anglès i un és un còmic en xinès.

Eat the Buddha: Life and Death in a Tibetan Town (Barbara Demick)

Ngaba, una petita ciutat tibetana adscrita a la província de Sichuan, és la capital mundial de les immolacions. Què hi ha, al darrere d’aquests actes desesperats? Tal i com ja va fer amb Sarajevo (Logavina Street) i Corea del Nord (Nothing to Envy), Demick es dedica a retratar tota una societat sencera a partir de retrats humans individuals sense oblidar descriure causes i antecedents.

Ara que la repressió de la minoria musulmana uigur a la Xina comença a tenir ressò, potser cal que un llibre com aquest ens recordi l’igualment esfereïdor genocidi tibetà. Per contundents que siguin, les dades d’informes com ara aquest de l’Institut de Drets Humans de Catalunya mai seran més eloqüents que aquest veritable viatge literari ple de persones i detalls inoblidables. 

Oral Histories of Older Gay Men in Hong Kong: Unspoken but Unforgotten (Travis S. K. Kong)

Més retrats humans. Per fi en anglès, aquest llibre és una història oral de l’homosexualitat masculina en un Hong Kong que ja no existeix. L’autor, sociòleg, ha dedicat anys de la seva vida a anar de dim sum i petar la xerrada amb dotze hongkonguesos homosexuals de més de seixanta anys, vells tongzhi que van créixer sense aquest ni altres eufemismes per anomenar-se a si mateixos en una època en què el seu desig era delicte.

Si el primer llibre era un viatge físic, aquest és físic i temporal. Dotze retrats corprenedors contextualitzats per una llarga introducció de caire més acadèmic (no us la salteu).

Betel Nut Girl (檳榔少女, Lucas Paixão)

Aquest còmic de dos volums a tot color és més lleuger, un divertiment per llegir una tarda de diumenge. Explica la història d’amor entre un futbolista brasiler i una noia taiwanesa. Ella és una betel nut girl, és a dir, una d’aquestes noies que venen tabac i nous d’areca embolcallades amb fulla de bètel (menys estimulants que la fulla de coca) a peu de carretera gairebé nues que hi ha gairebé per tot arreu a Taiwan.
Ple d’humor, és un còmic ideal per a estudiants de xinès que volen aprendre no només la llengua informal actual sinó també un fotimer de coses típiques de Taiwan: joventut desinhibida però alhora innocent, gàngsters, temples, te amb llet per emportar, tofu pudent… El dibuix és molt modern i llampant. Podeu fer-hi un cop d’ull a l’instagram de l’autor, un brasiler afincat a Taiwan.

Antonio Paoliello: veus de la “perifèria”

Quan em pregunten: quin llibre d’algun autor xinès em recomanaries?, sempre em quedo una mica en blanc. D’autors que m’agraden en tinc massa, i potser és per això que em costa molt triar-ne només un o uns pocs. Així, doncs, d’entre tots els llibres escrits en xinès o per autors d’origen xinès que he llegit, he decidit triar aquells que, si mirem la Xina com el «centre» de la producció literària en llengua xinesa, es considerarien una mica més perifèrics, per dir-ho d’alguna manera. Dos dels llibres que proposo van ser escrits en xinès per autors del sud-est asiàtic i un va ser escrit directament en castellà -sí, així com ho llegiu!- per un autor peruà d’origen xinès.

Lake Like a Mirror (Ho Sok Fong, Malàisia)

Lake Like a Mirror és una col·lecció de nou relats traduïts a l’anglès per Natascha Bruce. El fil que uneix les històries és l’ambientació totalment real, però onírica a la vegada. Moltes són històries de dones: xineses, malaies o immigrants que sobreviuen en un món on tot canvia, tot avança, menys el masclisme de la societat. Ho Sok Fong és segurament una de les veus més interessants de la literatura contemporània en llengua xinesa i, encara que llegir relats a casa nostra no és un costum tan popular com a l’Àsia oriental, crec que mereix una oportunitat, no us en penedireu!

Costume (Yeng Pway Ngon, Singapur)

Costume és una novel·la llarga que es pot llegir en anglès gràcies a la traducció de Jeremy Tiang (ell mateix escriptor, però anglòfon). Al llibre hi trobareu la història de tres generacions de la família Leong unides per l’amor a l’òpera cantonesa. És una novel·la que abasta moltes temàtiques: la urbanització i la modernització descontrolades, però també la tradició, la solitud, i també les relacions humanes. La recomano perquè en aquesta època de (semi)confinament m’ha transportat a Singapur, i això de viatjar (almenys amb el cap i el cor) em feia molta falta!

El tramo final (Siu Kam Wen, Perú)

El tramo final reuneix uns quants relats d’aquest autor que va néixer a la província xinesa de Guangdong, va emigrar al Perú quan era un nen i ara viu a Hawaii (quina sort que tenen alguns, eh!). Aquesta col·lecció no es va publicar Espanya fins el 2013, però els contes són dels anys vuitanta (que és quan van ser publicats a Amèrica Llatina). N’hi ha de més bons i de més fluixets, però tots ens apropen a una realitat potser força desconeguda: la història i les vivències de la comunitat xinesa del Perú, on s’estima que viuen més d’un milió de «tusán», o sigui persones amb almenys un avantpassat xinès.

I finalment, un hors série: pels que llegiu en italià i voleu un tastet de literatura xinesa (aquesta vegada sí en el sentit de literatura de la Xina), teniu el número de desembre de 2020 de la revista Internazionale, on apareixen vuit relats d’autors xinesos contemporanis triats pel gran Yu Hua. D’entre tots, vull destacar «Il bimbo di cristallo» de la Zhang Huiwen (traducció de l’Anna di Toro), un conte que, després d’haver-lo llegit, no me’l vaig poder treure del cap durant dies.

Sílvia Fustegueres: per iniciar-se en literatura xinesa

Els dimarts de Caràcter xinès sempre intento presentar llibres que siguin més o menys nous, o almenys que siguin de «lectura nova» per a mi. En aquesta ocasió, però, els llibres que recomano ja els he comentat abans. Igual que els llibres que han comentat el Xavier i l’Antonio, són llibres que em van deixar molt bon gust de boca i que, al mateix temps, considero que serien una bona manera d’entrar en el món literari xinès, un gegant al qual no sempre és fàcil accedir si no podem llegir en xinès.

Les meves propostes són, doncs, sobretot, per a no iniciats en aquest àmbit. Si sou seguidors de la secció Caràcter xinès i el seu Twitter, segurament ja els coneixereu. En resum, diria que us poso a les mans un pòquer d’asos format per Yan Lianke, Yu Hua, Bi Feiyu i Yiyun Li.

Crónica de una explosión (Yan Lianke)

Yan Lianke és un dels noms que, de tant en tant, sonen per al Nobel de literatura. És un autor que combina una escriptura amb tocs lírics centrada en l’àmbit rural amb tocs de crítica social. Crónica de una explosión parla del creixement urbà desenfrenat i és un dels millors llibres d’aquest autor, però si voleu un llibre que ens acosti d’una manera més transparent a la realitat podeu llegir-vos Sueño de la aldea Ding, que tracta sobre els casos de contagi de la sida a través de les transfusions de sang que es va donar a la Xina fa uns anys.

El passat i els càstigs (Yu Hua)

Yu Hua és un autor que genera personatges i entorns molt diversos des dels quals és capaç de la crítica més ferotge o la imaginació més salvatge. Així, doncs, us recomano El passat i els càstigs, un dels pocs llibres de literatura xinesa que tenim en català: es tracta d’un recull de relats ben bèsties. Si us l’acabeu i voleu més llibres d’aquest autor, no dubteu a llegir-vos Brothers, una sàtira irreverent que trobareu en castellà (traducció indirecta) i en francès o Crónica de un vendedor de sangre, que ens acosta a la crua realitat de la venda de sang a la Xina.

Trois soeurs (Bi Feiyu)

Aquest és un altre dels autors que passen una mica desapercebuts, a l’ombra dels dos que us acabo de comentar i del Nobel Mo Yan. He llegit diverses coses de Bi Feiyu, i sempre m’han agradat (per més que pugui posar-hi algun però: ningú no és perfecte). Té un parell d’obres en castellà, però jo només l’he llegit en francès, un idioma que trobo que s’adiu molt a la literatura xinesa. Així, doncs, us recomano dos llibres que ha publicat l’editorial Philippe Picquier: Trois soeurs i La plaine. La primera s’ha traduït al castellà com a Las tres feroces hermanas Wang, tot i que la traducció parteix de la versió francesa que us acabo de recomanar (no soc partidària de les traduccions indirectes, però potser aquesta està bé). Totes dues passen a la Xina rural i són una bona manera de veure com s’hi vivia fa uns 50 anys. Si voleu alguna cosa diferent, també podeu provar amb Les aveugles, una història que té per protagonistes un grup de cecs que es dediquen a fer massatges (tuina). No em podeu dir que això no és original!

A thousand years of good prayers (Yiyun Li)

Tanco la meva llista de propostes amb Yiyun Li, la reina dels relats curts. Aquesta autora escriu des dels Estats Units, on va anar a estudiar i… s’hi va quedar. He llegit diverses coses d’ella, però jo us recomanaria els dos reculls de relats que en tinc: Los buenos deseos (A Thousand Years of Good Prayers) i Noi d’or, noia maragda. Per a mi, el que fa millor la Yiyun Li és retratar petits drames, moments íntims i històries quotidianes i fer-nos-els arribar com si ens haguessin passat a nosaltres o a la veïna. Sense estridències, exageracions ni grandiloqüència. En aquests reculls, doncs, hi trobareu fills amb malalties degeneratives, l’enfrontament tradició-modernitat, les dones solteres, i molts altres. També ha escrit novel·la, però jo començaria per aquests reculls de relats, que són totalment recomanables (els hi vaig posar 5 estrelles a tots dos, i això no passa gaire sovint).

That’s all folks!

O potser no! No puc tancar la llista sense recordar un dels grans clàssics de la literatura xinesa: Sueño en el pabellón rojo. És un llibre que m’apassiona i que diria que és un dels primers culebrons del món literari, ja que retrata la vida d’una família rica amb tooooots els intríngulis de la vida familiar, la convivència amb els criats, un món ple de ritus i cerimònies… té de tot!

La «pega», si és que en té alguna, és que és llarg. Si el voleu llegir a poc a poc i en companyia, apunteu-vos a la lectura conjunta que en fem al Twitter. Us en podeu informar aquí.

Bon any del bou!

Crèdits: Red Morley Hewitt i Macau Photo Agency

The book of Shanghai

No, últimament no tinc gaire sort amb la literatura xinesa. Aquest cop li toca a The Book of Shanghai: a City in Short Fiction, una iniciativa de Comma Press que us comento al final de l’entrada. Com sempre que m’enfronto a un recull de relats, ja donava per descomptat que no tots m’agradarien, això va així i no passa res. Ara bé, no em pensava que l’índex “d’agradabilitat” acabés essent tan baix. Em sap greu.

Però anem a pams, perquè alguna cosa sí que se’n pot salvar!

El llibre conté deu relats, cadascun d’un autor diferent traduït per un traductor diferent. L’autora més coneguda és Wang Anyi, que obre el llibre amb una de les històries més bones del llibre, “Ah Fang’s lamp”, un relat que ens porta als carrerons antics de Shanghai, on el protagonista descobreix una família i la va seguint al llarg del temps fins a descobrir connexions que no us diré (ok, he fet un semispoiler). En aquest cas, la traducció és de Helen Wang, una traductora amb força experiència, sobretot en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil.

Una altra història que voldria destacar és “The Story of Ah-Ming”, de Wang Zhanhei (traducció de Christopher MacDonald), que ens porta la història d’una dona gran que, tot i tenir una pensió suficient per viure, es dedica a recollir tot el que troba a les escombraries. Per què ho fa? En el relat anem descobrint la causa principal i, també, les conseqüències que aquest costum acaba tenint en la seva vida social. És una anàlisi interessant de la relació entre generacions i, en la meva opinió, inclou una visió sobre els “petits budes” que, ara que ja són pares de família, tenen capacitat per influir en el seu entorn.

I aquestes dues històries són, bàsicament, les que m’han agradat. La resta es deixen llegir, sí, no és tampoc un sacrifici fer-ho, però per a mi no estan a l’altura de les dues que he esmentat. N’hi ha un parell que són més aviat de ciència ficció o, si ho preferiu, estrambòtiques (com aquella en què el protagonista acaba flotant riu avall en una banyera), però trobo que, en general, els falta ganxo. També diria que l’estil narratiu és pla, amb frases típiques i clixés, personatges que reflexionen en excés i fan massa explícit tot el que passa. Algú podria dir que és culpa del traductor, però és que en aquest cas ens trobem que cada relat ha estat traduït per una persona diferent, o sigui que no sé si el problema és la traducció o la selecció d’originals. I també he de dir que aquesta dimensió plana ja me l’he trobada en altres casos. Preocupant.

No obstant tot això, la iniciativa és bona, i la idea de Comma Press de recopilar relats dedicats a una ciutat no s’acaba amb aquest llibre dedicat a Shanghai. Pel que he pogut veure, hi ha llibres dedicats a ciutats molt diverses, que van des de Tòquio fins a Birmingham, passant per Riga, Rio o Karthum, i així fins a 35! Potser és una bona idea llegir-se’n algun per descobrir autors de cultures que, normalment, tenen dificultats per arribar-nos. Jo ho faré, missió per a aquest any!