Canción celestial de Balou, de Yan Lianke

Sí, aquest llibre ja me l’havia llegit. En anglès es va publicar com a Marrow i forma part de la col·lecció Penguin Specials, una mena de petits plaers en anglès. Aquest cop, però, me l’he llegit en castellà i, igual que en el cas de Días, meses, años, el regust de Canción celestial de Balou traduït per Belén Cuadra i publicat per Automàtica Editorial és especial.

De què va, aquest llibre?

La You Sipo, una vídua que viu a les muntanyes Balou, té quatre fills. Tots tenen una mena o altra de discapacitat o problemes de salut, i costa molt aconseguir que s’integrin en la societat i trobin parella. Això és especialment important en el cas de les filles, que a la Xina tradicional representaven una càrrega per a la família i solien marxar a viure a casa dels sogres. Si trobaven parella, és clar.

El llibre comença quan, ja casades les dues grans, la tercera vol que sa mare li trobi parella. La You Sipo voltarà i voltarà fins a trobar algú que vulgui la filla, i quan finalment el troba li diu “Solo te pido que te portes bien con ella, que no le pegues ni la insultes”. El patiment de la dona és molt i molt gran, però aconsegueix complir la missió. I el fill? Què farà amb el fill? És el que té un retard més important, i sembla difícil aconseguir casar-lo… o… o hi ha algun remei? Fins aquí puc arribar sense fer espòiler!

A part de la història en sí, cal destacar que Yan Lianke ens torna a portar a la zona de Balou, on solen tenir lloc la majoria de les seves narracions. És un plaer llegir-lo i veure com recrea la vida rural a la Xina, tan diferent i tan semblant a la vida de pagès de casa nostra. També vull destacar la importància dels colors en les obres d’aquest autor, que aquí adquireixen tons vermellosos i porpra, amb una especial preponderància de les postes de sol.

Què fa que la versió en castellà sigui especial?

Per començar, la feina de la traductora. Belén Cuadra va guanyar el Premi Marcela de Juan 2021 amb La muerte del sol, un altre llibre de Yan Lianke, i ho va fer perquè té una traça especial per resoldre situacions de difícil traducció i per la qualitat de la seva narrativa. És evident que, si l’original no és de qualitat, la traducció no pot fer gran cosa per atraure l’interès lector, però també és evident que cal una bona traducció per transmetre la qualitat de l’original. La lectura de Canción celestial de Balou és pausada, bonica, i en alguns punts té un cert aire poètic. M’han agradat especialment trossos com aquest: “El sol se ocultaba escarlata entre las montañas, bañando de magenta las casas, los árboles y las calles de Wujiapu como extrañas nubes estivales.”

Per altra banda, la feina dAutomática Editorial és d’una qualitat superior. No és la primera vegada que ho dic, i tot i que us pugui cansar la repetició, crec que cal dir-ho. Al Cèsar el que és el Cèsar, i en aquest ocasió la portada del llibre és simplement ES-PEC-TA-CU-LAR. En tot cas, és un bon candidat a regal de Reis si busqueu una lectura curta!

Ba Jin: el segle XX de la Xina

Després de dedicar el mes de novembre a Eileen Chang, arriba l’hora Ba Jin, un dels autors més llegits i més complets de la Xina del segle XX i un dels clàssics moderns que més m’agraden. Sota aquest pseudònim hi ha Li Yaotang, fill d’una família tradicional xinesa que va viure de ple els canvis convulsos causats per la caiguda de la dinastia Qing (l’última dinastia xinesa), l’enfrontament entre comunistes i nacionalistes, la guerra amb el Japó i els temps més durs del règim comunista. Podem dir, doncs, que Ba és un mirall de l’evolució del seu país durant el segle XX. Vegem-ho amb més detall.

Vida i obra de Ba Jin

Aquest autor va néixer el 1904 en el si d’una família adinerada, que controlava completament el seu avi. En aquest context, Ba Jin va poder estudiar i, fins i tot, marxar a fer estudis universitaris a París, on va estar en contacte amb el món occidental i va començar a escriure, ja amb el pseudònim amb què el coneixem.

L’any 1928 va tornar a Shanghai, on va continuar la seva tasca d’escriptor i traductor i va començar a escriure les obres que més repercussió han tingut en les nostres contrades. Com altres autors de l’època, a part d’escriure les seves novel·les va participar en diverses publicacions culturals i, durant la guerra sino-japonesa, es va involucrar en la propaganda contra el Japó, col·laborant amb un altre gran autor del segle XX, Mao Dun.

Un cop acabada la guerra i també durant els inicis del règim maoista, Ba Jin va continuar escrivint i publicà alguna obra que considero molt moderna per a l’època, com ara Nits fredes. Per a desgràcia seva (i nostra), va ser objecte d’una campanya de persecució durant la Revolució Cultural (quin gran eufemisme, aquest nom!) i se li va prohibir que escrivís. Tot i que el van rehabilitar un cop mort Mao, ja no va tornar a produir al mateix ritme i, encara que va ocupar càrrecs literaris importants, ja no va ser el mateix. Va morir el 2005, quan ja tenia 101 anys!

Com a coses curioses, podem dir que hi ha un asteroide que porta el seu nom (8315 Bajin) i que va ser un esperantista reconegut: fins i tot va traduir un llibre de l’esperanto al xinès.

Què podem llegir de Ba Jin en català?

Podem estar relativament contents: dins de l’univers minúscul que és l’obra xinesa traduïda al català, Ba Jin ocupa un lloc privilegiat, amb la traducció de tres de les seves obres principals, totes de la mà d’Eulàlia Jardí i sota els auspicis d’El Cercle de Viena:

Les dues primeres formen part d’una trilogia que tanca Tardor, que esperem tenir algun dia en català i que, mentrestant, podeu trobar en altres idiomes. Aquesta trilogia reflecteix la vida d’una família tradicional en temps de canvis, quan les generacions més joves comencen a desobeir de manera més o menys discreta les directrius de l’avi, que és qui controla la vida familiar. Us sona? Exacte! Al principi hem dit que Ba Jin venia d’una família tradicional totalment dominada per l’avi. Així, doncs, parlava amb coneixement de causa. Aquests llibres són una bona manera d’entrar en la Xina de principis de segle i veure els canvis: com els xinesos es van tallar la cua, els moviments estudiantils, l’aparició de publicacions literàries d’abast popular…

Per altra banda, Nits fredes és un tros de llibre: té interès històric, intensitat emocional, profunditat en el tractament dels personatges i una traducció excel·lent. Ens porta a la ciutat de Chongqing durant les darreries de la invasió japonesa, que veurem a través del triangle que formen Wang Xiaoquan, la seva dona i la seva mare (d’en Wang). El protagonista es troba entre l’espasa i la paret, entre la mare i la dona, ja que totes dues dones, clarament enfrontades, consideren que ell hauria de donar-los la raó a ella i no fer cas a l’altra.

En definitiva, Ba Jin és un autor molt interessant perquè ens mostra, d’una banda, els moments de canvi profund de la societat xinesa de principis del segle XX.

Eileen Chang: lluny de la Xina de Mao

Aquest mes parlarem d’Eileen Chang, una autora xinesa molt estimada, especialment, entre la diàspora xinesa i els aficionats a la literatura d’arreu del món. Aquest és un dels exemples en què un xinès es canvia el nom per occidentalitzar-lo i l’aprofitaré per posar-vos en context de cara a futurs autors. Som-hi!

Els xinesos posen el cognom davant del nom

A la Xina és costum anomenar la gent pel cognom, llevat que tinguin molta molta confiança. El que fan tot sovint, perquè l’apel·latiu sigui més proper, és afegir Xiao (petit, jove) o Lao (gran, vell) davant del cognom. Així, doncs, si un veí nostre és un senyor gran que es diu Yan Lianke, li podem dir Lao Yan, però no li direm Lianke. I, per tant, el president de la Xina es diu President Xi, i no es diu President Jinping (igual que al nostre president no li diem Pere).

En el cas de l’Eileen Chang, el seu nom en xinès és Zhang Ailing (escrit amb el sistema pinyin) o Chang Ai-ling (segons el sistema Wade-Giles). No patiu, que sona igual!

Bé, ara que us he clavat el rotllo i us he situat, passarem a veure la seva vida i obra. Si voleu més info sobre això de les transcripcions i els noms, podeu consultar la Guia d’estil de mots xinès, que vàrem elaborar amb les companyes del Grup de Recerca de Traducció del Xinès (UAB), que podeu consultar gratuïtament a la web de Política Lingüística.

Vida i obra d’Eileen Chang

Chang va néixer a Shanghai l’any 1920, en una família de classe alta. La seva infantesa va estar marcada per la mala relació entre els pares, que es van acabar divorciant, i la seva mare va decidir canviar-li el nom: de Zhang Ying (nom de naixement) va passar a Zhang Ailing i Eileen Chang. Després d’estudiar a Anglaterra, va tornar a Shanghai, on va tenir una certa rellevància durant l’ocupació japonesa de la ciutat (1943-1945). Quan el Partit Comunista va assolir el poder, Chang va marxar del país i va emigrar als Estats Units, on es va establir definitivament i va escriure, també, en anglès.

Tot i que no és la meva autora xinesa preferida, he de dir que hi ha una cosa que la fa especial, i és que les seves històries retraten la realitat del temps de guerra des d’un punt de vista poc habitual, el de la gent del seu estrat social. En aquest sentit, s’allunya de les històries de “salvació del poble” i sacrifici en nom dels altres a les quals ens té tan acostumats l’entorn del Partit Comunista. La seva poca adherència al règim va fer que durant força temps la seva obra no gaudís de gaire reconeixement a la Xina de Mao, i no va ser fins que aquest va morir que la seva figura va ser “restaurada” a l’Olimp dels escriptors xinesos.

En català tenim dos dels seus llibres:

Tots dos els ha publicat en català Club Editor amb traducció de Carla Benet (sí, la traductora de El somni del poble Ding, de Les Altres Herbes). Veureu que la ressenya de l’Amor la tinc en castellà, ja que me’l vaig llegir abans que sortís en català. Igualment, Brasers està traduït al castellà, i aquest són els dos únics llibres que trobareu en aquests dos idiomes. Si podeu llegir en anglès, us recomano els següents:

  • The Golden Cangue, la novel·la curta més coneguda d’Eileen Chang. En aquesta història, l’autora explica la història d’una dona casada amb un fumador d’opi i humiliada pels seus sogres.
  • Lust, Caution, una història que ha servit de base per a la pel·lícula homònima d’Ang Lee.
  • Naked Earth, un llibre escrit per encàrrec com a atac propagandístic a Mao.

Bé, no és poca cosa! Durant el mes aniré penjant informació sobre Chang als meus comptes de Twitter i d’Instagram.

La moglie del mercante, de Xu Dishan

Avui us porto un llibre de literatura xinesa… traduït a l’italià. I per què? Doncs perquè l’ha traduït Antonio Paoliello i m’ha semblat un llibre de molta qualitat. Es diu La moglie del mercante e altre donne cinesi, i hi trobareu quatre relats de Xu Dishan i una presentació àmplia i molt didàctica sobre l’autor, escrita pel mateix traductor.

Literatura “perifèrica”

A l’entrevista del Dia del Traductor vàrem parlar amb l’Antonio sobre la literatura sinòfona, és a dir: literatura escrita en xinès per autors que no són de la Xina, sinó de països on hi ha presència xinesa i l’idioma té presència oficial o, tot i ser d’ús minoritari, té prou pes per generar una literatura pròpia. En aquesta mena de llibres, com en el cas que ens ocupa, les històries no passen necessàriament a la Xina continental i els temes que s’hi tracten poden ser diversos dels que estem acostumats a veure en els llibres dels autors xinesos (en el sentit més estricte de la paraula). Xu Dishan és un exemple d’això que dic.

No és que me n’hagi adonat sola, no. Aquest cop m’he llegit la introducció, cosa que no sempre faig (n’hi ha que són massa llargues), i vaig veure que Xu no havia tingut gaire èxit en vida, i no entenia ben bé per què. Després de llegir-me el llibre, sí que ho vaig entendre. Bona part de les seves històries passen en llocs exòtics per a un xinès: Singapur, l’Índia… i el contingut també s’allunya del que es publicava en aquella època: tenim una dona que viu amb dos homes, una altra que emigra a la recerca del seu marit, una altra que…

Així, doncs, no és d’estranyar que no agradés als seus coetanis perquè, per dir-ho d’alguna manera, la seva obra era “poc xinesa”. Segurament, això s’explica pel fet que Xu Dishan va néixer a Taiwan i va viure a Singapur, Bangkok i Cantón, entorn dels “mars del sud”. A més, va estudiar en universitats del món occidental, com ara Oxford. Així, doncs, el seu entorn era força diferent del d’altres autors que van tenir més fortuna quan van publicar.

En resum, La moglie del mercante e altre donne cinesi és un recull de relats que fan de molt bon llegir, on les protagonistes són dones que afronten els problemes amb actitud i esperit resolutiu. No dubten a marxar on calgui per trobar el marit, o a acollir gent a casa seva, encara que això trenqui l’equilibri i l’harmonia familiar. Pel que fa a la traducció, l’he trobat molt àgil i agradable. És la primera que llegeixo d’Antonio Paoliello, però no serà l’última!

Yan Lianke: la veu de la Xina rural

Si parlem de literatura xinesa, l’autor d’aquest mes està de moda. Es tracta de Yan Lianke, un dels autors en actiu amb més prestigi, censurat al seu país però estimat igualment i amb una producció constant i molt atractiva. La seva qualitat és tan potent que traspassa fronteres lingüístiques i culturals, fins al punt que enguany una de les seves obres ha guanyat el III Premi de Traducció Marcela de Juan. Es tracta de La muerte del sol, traduïda per Belén Cuadra Mora

Aquest autor, nascut a la província de Henan el 1958, sap trobar l’equilibri perfecte entre la denúncia social i la creació literària, i això no és massa comú en la literatura xinesa, on les noves generacions donen prioritat a la part “documental” de la creació i no cuiden la part literària de les seves històries. Així, doncs, Yan escriu històries en què sempre hi ha una base real, però les “vesteix” amb una trama rica, descripcions precises i un entorn geogràfic força concret. En general, la seva obra reflecteix l’entorn rural xinès a la zona de les muntanyes de Balou, com si fos el seu Macondo particular, cosa que en molts entorns fa pensar que té alguna cosa en comú amb García Márquez. En la meva humil opinió, com a mínim comparteixen qualitat literària.

Context i obra

El seu context és el nostre, temporalment parlant. Yan reflecteix la societat que li ha tocat viure, i en els seus llibres hi trobareu temes com aquests:

Com podeu veure, els temes són molt actuals i específics. Altres llibres, com ara Los besos de Lenin (ratllant l’esperpent) o Los cuatro libros (sobre el Gran Salt Endavant), no estan tan basats en el nostre dia a dia però són també molt bons. En podeu recuperar les ressenyes al blog, i també en tindreu petits resums a Instagram i Twitter durant aquest mes d’octubre que dediquem a l’autor.

En quins idiomes el puc llegir? I en català, què?

Els dos idiomes als quals s’ha traduït més Yan Lianke i des de fa més temps són el castellà i el francès, tot i que en anglès s’estan posant les piles. En castellà, pràcticament tots els que s’han publicat són cosa d’Automàtica Editorial, que properament treurà un altre dels llibres de l’autor. Les traduccions d’aquesta editorial són en tots els casos de Belén Cuadra Mora, traductora amb una sensibilitat literària poc habitual, les traduccions de la qual són un autèntic plaer per als sentits. En francès podeu recórrer a Editions Picquier, que han traduït molts llibres d’aquest autor i, a més, tenen una selecció de literatura asiàtica molt important.

En català encara no tenim res d’aquest autor, però Les Altres Herbes estan a punt de posar-hi remei: aquest mes d’octubre publicaran per primera vegada en català un llibre de Yan Lianke, traduït per Carla Benet (guanyadora del II Premi de Traducció Marcela de Juan). Esperem que no sigui l’últim que es tradueixi al català!!!!

Com podeu veure, aquest mes l’havíem de dedicar sí o sí a Yan Lianke. Recupereu les ressenyes en aquest blog o seguiu-nos a Instagram i Twitter per rebre petits resums durant aquest mes.