Impacto, d’Olivier Norek

Ha estat curiós llegir Impacto, d’Olivier Norek, perquè és la primera història que llegeixo en què se cita la covid-19. No és el tema central, no, però sí que et dona la idea que tota l’acció passa després de la pandèmia. Es tracta d’un llibre publicat per Plataforma Editorial amb traducció de Sofía Tros de Ilarduya.

El protagonista d’aquest llibre és Virgil Solal, un exsoldat de 45 anys que inicia una croada contra l’impacte i la degradació ambiental que afecten el nostre planeta. Per aconseguir-ho, crea un grup d’acció que es diu Greenwar i segresta alts directius de grans companyies que tenen alguna cosa a veure amb l’afectació ambiental a escala mundial. El seu objectiu no és aconseguir diners, sinó fer que aquestes companyies emprenguin accions per millorar el medi ambient.

El mètode que tria per aconseguir-ho és curiós: un rescat a la inversa. Els consells d’administració de les grans companyies afectades han de dipositar els diners del rescat en un compte corrent, i aniran recuperant-los a mesura que facin les accions que Greenwar estableix. Fins aquí sembla una bona idea, oi? No es queda els diners, actua de manera altruista i mira per al bé de tota la humanitat. Però, ai! Hi ha una cosa amb què no havia comptat: la reacció de la gent quan una cosa es fa viral.

Així, doncs, a mesura que es desenvolupa la història anirem seguint els dos encarregats de detenir en Solal, una psicòloga i un membre de la policia judicial francesa, i veurem com poc a poc es van implicant en la història i com intenten aconseguir un desenllaç feliç per als segrestos.

I per què, tot plegat? Per què Solal posa en marxa aquesta megaintervenció? Veureu que tot comença amb la mort de la seva filla, que està vinculada a tot aquest guirigall ambiental en què estem immersos.

El missatge

La veritat és que aquest llibre m’ha deixat una mica descomposta. Per una banda, és una lectura molt àgil i et fa avançar a un ritme trepidant fins al punt que me’l vaig llegir en poc més de dos dies (ronda les 300 pàgines). Per altra banda, m’he quedat amb la sensació que Impacto no és una novel·la, sinó un manifest. Tot i que la història és ficció, inclou cites i referències a fets i declaracions reals (els trobareu al final del llibre) i explica coses que tots hem sentit a les notícies. Així, doncs, podem dir que es basa en fets reals, per més que siguin fets que no estan correlacionats.

Fa una mica de por llegir aquest llibre i pensar que moltes de les coses que explica ja estan passant i que altres podrien passar en un futur proper. Potser diria que el que queda una mica despenjat és el final, que és una mica idilicopostapocalíptic, però la veritat és que el valor documental hi és. A més, Norek és policia i això es nota quan explica determinades operacions policials. Que sí, que avui dia tothom es pot documentar, però diria que l’autor les descriu de manera “natural”. En resum, un llibre que fa de bon llegir, especialment si us voleu documentar sobre l’impacte ambiental.

Actes humans, de Han Kang

[Extret del meu perfil d’Instagram, @lilladeserta.]

A Single Swallow, de Zhang Ling

Avui us vull parlar de A Single Swallow, de Zhang Ling, un llibre que ens porta a la Xina de l’època de la Segona Guerra Mundial. Però no només tracta d’això, no. El que ens porta l’autora és la història de tres homes presentada al voltant d’una noia, l’Ah Yan, o Wende, o Stella, segons qui parli d’ella: Liu Zhaohu, Ian Ferguson o Pastor Billy.

A single swallow

Així, la narració és en boca d’un o altre dels homes, i ens recorda com es va viure la lluita contra els japonesos en una zona rural de la Xina. Sempre tindrem de fons la vida de la noia, que serveix de nus entre els tres protagonistes. Veurem com tots tres se l’estimen, cadascun a la seva manera. En Liu Zhaohu és qui la coneix millor, mentre que l’Ian hi aporta el punt de vista d’un soldat americà que ha anat a lluitar a la Xina i, finalment, en Billy és un capellà/missioner (o com en vulgueu dir) que quan coneix la Stella ja fa deu anys que viu al país.

El gruix principal de la novel·la se centra, doncs, en el període de la guerra sinojaponesa. Ara bé, això només serveix d’excusa per explicar la vida al poble de la Stella abans i després d’aquest període. La vida d’ella mateixa, les seves desgràcies i les seves alegries (però més desgràcies que alegries) i la història dels seus veïns, així com la dels soldats que han anat a lluitar a la zona. Una mica de passada, intuïm moments importants de la història xinesa de mitjans segle passat, com ara la llarga marxa cap a Yan’an, l’ascens del comunisme, el replegament del govern nacionalista cap a Taiwan o l’època de la gran fam. No obstant això, repeteixo que l’eix central de la història és la vida dels protagonistes i que no hi ha una voluntat explícita de fer novel·la històrica.

Es tracta d’una novel·la passadora, que es fa llegir, i que en general et té enganxat i et fa avançar com un panzer, per sobre de tot el que et trobes. Ara bé, també he de dir que algun dels fragments més “roses” m’han avorrit una mica (no soc gens fan de les històries roses!) i que m’han interessat molt més els aspectes històrics. Un altre problema d’aquest llibre, i això és totalment subjectiu, és que els narradors són els fantasmes dels tres protagonistes. És que a mi això d’esperits que parlen de les coses no m’agrada gens gens gens. Tot i així, com deia més amunt, la història m’ha tingut força enganxada i me l’he llegit en un pim-pam.

I aquí vull parlar de la traducció, de Shelly Bryant, que considero que té part del mèrit d’aquesta “lectura enganxadissa”. Últimament xoco amb les traduccions a l’anglès de literatura xinesa. No sé per què, però no hi connecto gaire, fins al punt que en alguna lectura he hagut de canviar d’idioma a mig camí, com en el cas de Le dit du loriot/Shadow of the Hunter. En canvi, m’ha fet la impressió que la traducció d’A Single Swallow es llegeix molt bé, és fluida i no rasca per enlloc. Espero que tingueu la mateixa impressió!

Tanco l’entrada recordant-vos un llibre de Zhang Ling que vaig poder llegir en castellà amb traducció de Javier Altayó. Es tracta de El sueño de la Montaña del Oro i em va agradar moltíssim. En aquest cas, es parlava de l’emigració xinesa cap al Canadà, i les 685 pàgines em van passar volant. Ves que la traducció, també en aquest cas, no hi tingués part del mèrit!

Els desperfectes, d’Irene Pujadas

[Extret del meu perfil d’Instagram, @lilladeserta.]

Pim-pam-pum. Mentre feieu apostes per veure quin dels dos Documenta 2020 em llegiria abans, vaig posar fil a l’agulla i vaig començar a llegir. Com podeu veure a les stories, resulta que ha guanyat… Les closques!

Però…

Jo ja havia començat “Els desperfectes”. M’havien dit tant que tocaven a grolleria i l’humor negre, que no m’hi he pogut resistir. Jo diria que no és tan groller com diuen, però no és un mal llibre, al contrari. I, com sempre, la presentació de @laltraeditorial és preciosa. Anem a pams.

Per començar, és un llibre que es llegeix en un pim-pam. 130 pàgines de relats de temàtica diversa que es fan llegir. L’autora, la Irene Pujadas, té un estil àgil i força sintètic que propicia la lectura ràpida, tot i que us recomano que feu un esforç per llegir més a poc a poc i, així, pugueu disfrutar més a fons la lectura. Per altra banda, m’ha passat el que em passa sempre que llegeixo recopilacions de relats: alguns m’agraden molt i altres gens. Vinga, destaco els que més m’han agradat:

  • Recordo la Fanny: un relat interessant sobre aquella amiga una mica tòxica que tots hem tingut.
  • La malparida: narra tot un any en un poble, molt ben segmentat, tot i que l’he trobat un pel massa telegràfic.
  • Els homenets verds: aquest és original i està molt bé, una visió actualitzada dels àngels.
  • La purga: potser el millor del llibre; us dono una frase que NO endevinareu a qui fa referència si no us el llegiu: “Follar és una declaració d’intencions.” I no, no és una persona. 😬
  • Entrevista: tocant l’absurd, però podria ser realitat. Una entrevista a turistes, molt ben executada i amb punts molt bons, com ara Quindi i Magari com a déus!!😂😂
  • Els consells. Aquest és interessant, sobre com la gent opina sobre tot el que ens passa i ens dona consells.
  • L’època dels perquès: una gran conversa. A mi també m’han vingut ganes de fer-li tancar la boca!!!

I aquí s’acaba la ressenya perquè he acabat l’espai!!! Un bon candidat a Sant Jordi!

(Gata a la foto: Espurna, mirant de canto… ). #elreductecatalà #literaturacatalana #documenta2020 #relatscurts #lecturaencatalà #llibres #irenepujadas

1793, de Niklas Natt og Dag

Bé, ara sí que sí. A la segona va la vençuda i he pogut acabar “1793”, de Niklas Natt Och Dag (cognom curiós, si més no: Nit i Dia; és real?). Total, que està bé “però”. Anem a pams.

El llibre està molt ben escrit i té interès, però el problema és que me l’havien “venut” com a novel·la negra i, tot i que hi ha una investigació policial pel mig, jo més aviat diria que és novel·la històrica. Bé, ho dic jo i ho diu l’autor al postfaci que tanca el llibre.

Així, si l’entenem com a noir nòrdic, no arriba a l’altura de la sèrie de Harry Hole o de Sebastian Bergmann (per dir-ne un de suec), que per a mi són els dos super top de la novel·la escandinava d’acció. Hi ha sang, sí, però no hi ha tanta intriga com a les dues sèries que us comento, i no hi ha tantes giragonses. En aquest sentit, li sobrarien unes quantes pàgines i es fa lent d’entrar en matèria.

En canvi, si l’entenem com a novel·la històrica sí que té un què. És interessant el retrat que l’autor fa de l’Estocolm de l’època, que no té res a veure amb la magnífica ciutat que és avui dia, neta i, malgrat la foscor hivernal, lluminosa. La ciutat que veiem és coetània de la Revolució Francesa, plena de pobresa, decrepitud moral, abusos… una pena de societat, cosa que segurament era força comú a l’Europa de l’època.

Dit això, els protagonistes són Mickel Cardell i Cecil Winge, tots dos amb problemes físics: a un li falta un braç i l’altre és tísic amb un estat avançat de la malaltia. Això sí, és tossut com una mula!!!!

Com deveu suposar, al final aconsegueixen aclarir el misteri: qui és el tros de cos que es troben una nit d’hivern? qui l’ha mort?

A partir d’aquí, sou vosaltres qui heu de decidir si ho voleu esbrinar… o no. 😉

I la propera lectura toca en català! 😬

(Publicat a l’instagram de @lilladeserta)