Pel que veig, Alina Bronsky té una especial habilitat per crear àvies fortes. Ja ho va fer amb la Baba Dúnia, i ho ha tornat a aconseguir amb la Margo de La trena de la meva àvia. Com en l’ocasió anterior, aquesta història ve traduïda per Ramon Farrés i publicada per l’editorial Les hores i, també, és una història deliciosa que es llegeix en un no res i, en certs punts, emociona.

És inevitable fer paral·lelismes amb l’àvia més estimada de les meves lectures dels últims anys, i mentre trobo que la Dúnia és perseverant i tossuda, em fa l’efecte que la Margo arriba encara més enllà amb la seva tossuderia i es converteix en una capitana manaies que no accepta un no per resposta i que gairebé sempre es veu per sobre dels altres. No us ho prengueu ben bé com una crítica o com un defecte, no. La Margo té les seves històries i és incapaç de donar la raó als altres. A més, hi ha una història de fons que no sabem d’entrada i que la fa ser superprotectora, especialment amb el seu net, en Max.

Context, sisplau!

En Max, l’àvia i l’avi han emigrat a Alemanya. S’allotgen en una residència per a refugiats i intenten recomençar la seva vida. El nen a escola, l’avi fent feinetes diverses i l’àvia… organitzant la vida dels altres. Amb el temps, també ella anirà evolucionant, però al principi la seva única preocupació és el cuinar, netejar i cuidar el net. Aquesta preocupació és tan obsessiva que, a estones, la fa insuportable. Penseu que per a ella, les coses a Alemanya no funcionen com toca, els metges i mestres són incompetents, els aliments no són bons… i, clar, arriba un punt que penses “però aquesta dona és boja, com pot ser que a Alemanya no rutllin les coses?”. Arribarà un punt, però, en què veus el per què de tot plegat (i flipes amb l’àvia).

Mentrestant, en Max va a escola i es relaciona amb els nens alemanys, i amb la Vera, la filla de la Nina. Qui és, la Nina? Doncs és un personatge clau per al tombant que agafa la història quan té un fill. I a qui s’assembla el fill? A l’avi. Encara que ho sembli, no és spoiler, ja que això, tal qual, ho podeu trobar a la contracoberta del llibre. A partir d’aquest naixement, tot plegat canvia i veiem com el personatge de la Margo creix encara més.

En definitiva, Bronsky ens porta una nova història amb una protagonista forta, dura, que no dubta a manar i donar ordres per aconseguir els seus objectius i que es complementa amb una sèrie de secundaris de luxe que aparentment no hi són, però que adquireixen importància a mesura que avança el llibre o, més ben dit, els veiem sota una nova llum.

Un cop més, doncs, Les hores l’encerta amb aquesta història que no necessita allargar-se massa per fer-nos arribar al cor la història de la iaia de la trena. Si encara no sabeu quin llibre regalar-vos o regalar per Sant Jordi, aquest el disfrutareu i us farà quedar molt bé!