Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar // però sol s’avorria molt i sortia a jugaaaar…
El drac de Sant Jordi no era tan bon minyó com en Puff, però la veritat és que de la seva mala bava n’ha sortit una tradició ben bonica que, tot i tenir un cert caire comercial, sempre dona excuses per comprar llibres (amb descompte), i crec que això és bo.
Segur que a aquestes alçades la majoria ja sabeu quins llibres us voleu comprar o potser sou dels qui es deixen seduir sobre la marxa. Tot i això, em permetré donar-vos unes quantes idees per si us agafa un atac de dubtes d’última hora. Bàsicament, es tracta de llibres que m’han agradat molt i que crec que poden agradar a més gent (sí, de vegades em llegeixo fricades que el gran públic segur que no apreciaria).
Com altres vegades, ho dividiré en dos blocs: literatura xinesa (i sinòfona) i literatura de la resta del món.
Literatura xinesa
Sí, si em seguiu a Instagram (@lilladeserta) o al Twitter (@xines_cat) a hores d’ara ja deveu saber que la literatura xinesa és la meva especialitat (aquí us explico per què). Com que darrerament veig que hi ha un cert interès per descobrir la literatura traduïda del xinès, aquí teniu sis llibres que us poden atraure:
- El somni del poble Ding, de Yan Lianke.
- El passat i els càstigs, de Yu Hua.
- Matar el marit, de Li Ang.
- Diari d’un boig i altres relats, de Lu Xun.
- Família, de Ba Jin.
- Noi d’or, noia maragda o bé A Thousand Years of Good Prayers, de Yiyun Li.
Si ja us heu llegit els llibres de Yan Lianke i de Yu Hua que us proposo, no dubteu a mirar què hi ha en altres llengües per continuar-los descobrint. Són els dos millors autors en actiu de la Xina continental, i els trobareu en l’idioma que vulgueu… menys en català. Yan Lianke, per exemple, ho té pràcticament tot publicat en castellà amb Automática Editorial. Yu Hua també està molt en castellà (per exemple: ¡Vivir! amb traducció de la genial Anne-Hélène Suárez).
La selecció continua amb una autora taiwanesa i un llibre de violència domèstica que està molt bé, tot i que no és per a tots els estómacs, i passo a dos dels autors més importants del segle XX: Lu Xun i Ba Jin. Hem parlat anteriorment de tots dos i us recomano els seus llibres estrella en català, tot i que podeu trobar-ne altres coses en altres idiomes.
Tanca la llista Yiyun Li, autora nascuda a la Xina i que va emigrar als Estats Units. Escriu en anglès, o sigui que podeu llegir-vos-la directament en versió original! Si no us hi atreviu, teniu tots dos llibres en castellà (i el primer, en català!).
Literatura d’arreu
Aquest apartat està molt ben cobert per altres bloggers i bookstagramers, o sigui que intentaré evitar les novetats i les obres més vistes. Així, doncs, incorporo algunes peces de fons d’armari (algunes reeditades ara en català), i lectures en diverses llengües:
- The Nickel Boys/Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead.
- Crossroads/Cruïlles, de Jonathan Franzen.
- I del cel van caure tres pomes, de Nariné Abgarian.
- La trena de la meva àvia, d’Alina Bronsky.
- Jane Eyre, de Charlotte Brönte.
- Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.
- Guilleries, de Ferran Garcia.
- La plaça del Diamant / Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.
Com podeu veure, obro amb els meus autors americans preferits, Whitehead i Franzen. Són la nit i el dia, l’Amèrica blanca i la negra, però tots dos tenen una escriptura meravellosa que t’embolica i t’empeny a llegir, i els podeu llegir en català, castellà i anglès. Si us atreviu amb la versió original, són de lectura exigent però molt gratificant (sobretot Whitehead, de qui s’ha de llegir TOT). Després passo a l’altre extrem: literatura de fons rural amb Abgarian, una veu poc coneguda a casa nostra que ens parla des d’Armènia.
Passem a la secció del “fons d’armari” i, del fons del fons de tot, traiem Jane Eyre, un llibre que té més 175 anys però que continua enamorant pràcticament tothom qui el llegeix. Igual que amb els primers, si podeu, llegiu-vos-el en anglès; si no, no patiu: s’acaba de reeditar una traducció de Marta Pera-Cucurell que segur que farà les vostres delícies. Després, podeu veure la peli amb el magnífic Fassbender.
A continuació, l’última secció de la llista és per escombrar cap a casa amb un trio ben divers. D’un calaix més avall encara que la Jane apareix en Tirant, clàssic entre els clàssics, conte de contes, novel·la d’aventures i d’embolics alhora, que mereix molt la pena llegir. Un truc per als mandrosos: agafeu la versió en català actual de Màrius Serra perquè, a part que està super ben escrita i en català modern, té uns “itineraris” rotllo “tria la teva aventura” que us faran llegir únicament els capítols essencials. Si us atreviu amb la versió original, trieu l’edició de Editorial Barcino, acabadeta de sortir. En canvi, del prestatge de dalt de tot agafarem Guilleries, que és un dels llibres més nous que m’he llegit i ens porta una història obscura i onírica alhora que és tot un 5 estrelles.
I, ara sí, tanco amb ella, la més millor, l’autora a qui podria escoltar per sempre, la jefa:
Mercè Rodoreda
Si encara no us heu llegit La plaça del Diamant, ja va essent hora. Si ja ho heu fet, hi ha tot d’obres que valen molt la pena, i jo diria que Mirall trencat és una de les més reeixides. Si esteu seguint el #RepteReducte2022 a Instagram, aquest any no us escapareu de llegir aquesta autora!!!
I jo, què?
Jo, per Sant Jordi, em deixo portar bastant pel que veig a les paradetes, em deixo aconsellar pels editors… o sigui que no se sap mai amb què tornaré a casa. En tot cas, aquí teniu els quatre que em criden l’atenció:
- Pont aeri, de Víctor Recort.
- Ja estem morts, de Xavier Aliaga.
- Terres mortes, de Núria Bendicho.
- Retrat de Mercè Rodoreda, de Mercè Ibarz (of course!!!!)
Espero que no plogui massa i que tots plegats puguem fer una bona passejada.
Bon Sant Jordi!
POSTDATA: al final, dels quatre de la meva llista, només vaig comprar Terres mortes; això sí, en vaig comprar força d’altres!
Avalo més les teves recomanacions que la teva llista de desitjos. Dels que destaques n’hi ha de molt bons i molt estimats. Les pomes, la Bronsky, però també els Nois de la Nickel. I Jane Eyre… algun dia, espero.
Bé, és que els desitjos són això: desitjos. Ves a saber amb què tornaré a casa… I, per postres, m’he oblidat d’apuntar-hi el llibre nou del mestre S-Piñol. 🙂
La Jane, fantàstica, tu!
S