Els qui ja em coneixeu potser us preguntàveu “Com és que encara no ha posat Yu Hua com a autor del mes?”. Bé, tot té una explicació, i està clar que havia de començar pels “monstres” més grans del panteó xinès com Lu Xun, Ba Jin o Eileen Chang abans d’entrar amb els pesos pesants contemporanis, que, segons la meva humil opinió, són Yan Lianke i Yu Hua. I, entre aquests dos, era lògic que primer passés Yan, guanyador (indirecte) del Premi de Traducció Marcela de Juan de qui, a més, s’havia publicat llibre en català i en castellà amb poques setmanes de distància.

Ataquem, ara, l’autor més polifacètic i camaleònic dels autors del mes (almenys, fins ara).

Vida i miracles de Yu Hua

Yu Hua va néixer a Hangzhou el 1960. Com altres autors d’aquesta generació (entre els quals, Yan Lianke), la seva educació es va veure condicionada pel context polític de l’època: la Revolució Cultural no va permetre que rebessin una formació acadèmica ordenada i va que fer haguessin de recórrer a mètodes alternatius per iniciar la seva carrera com a escriptors. En el cas de Yu Hua, per exemple, va fer estudis de dentista (sembla que d’una durada d’un any) i després d’exercir com a tal va decidir dedicar-se a una altra cosa. Per a sort nostra.

Si tornem enrere, direm que és fill de pare i mare metges i que vivia en un entorn que el va ajudar a familiaritzar-se amb la violència i la mort. Sumeu-hi que va viure la Revolució Cultural en tot el seu “esplendor” i tindreu com a resultat un autor que, a les seves obres, reflecteix el caos, la misèria i tot de coses que el van marcar profundament, com ara les detencions que es produïen i que podien acabar amb la mort de l’afectat. Per no repetir-me sobre aquest tema, us reenvio a una entrada que vaig dedicar a la xerrada de Yu Hua al CCCB a la qual vaig assistir fa ja uns quants anys, on va parlar de la seva vida, de com les circumstàncies havien afectat la seva obra i de la censura.

L’autor i la seva obra: diversitat al poder

Si fem un breu repàs a l’obra de Yu Hua centrant-nos en les seves obres, veurem que és capaç de reproduir situacions molt diferents amb una solvència contrastada: vida rural, temps maoistes, capitalisme dels anys 80… tot se li dona bé! Això el diferencia d’altres autors que tenen un to més uniforme o que es dediquen a entorns més concrets, i també se’l qualifica, almenys en els primers temps, com a autor tirant a experimental. Així, podem fer una ullada ràpida a les seves obres principals, que trobareu comentades en aquest mateix blog:

• Gritos en la llovizna
• ¡Vivir!
• Crónica de un vendedor de sangre
• Brothers
• The seventh day

A Gritos en la llovizna trobem la visió de la política de Mao i tot l’entorn de l’època a través dels ulls d’un nen que no vol ningú. És la seva primera novel·la i hem d’entendre que la visió que ens ofereix és, almenys en part, la seva. Pel que fa a ¡Vivir!, viatjarem a la Xina rural per repassar l’evolució de la Xina sota el govern de Mao, des de la guerra amb el Japó fins cap als anys 80. És un dels meus preferits.

Passem a la segona part del tema, amb novel·les que ens acosten a temes més actuals i, potser, a maneres més experimentals d’explicar-los. Crónica de un vendedor de sangre fa referència al tràfic amb la venda de sang que s’ha fet durant molt de temps a la Xina, fet que també hem vist més recentment en altres llibres com El somni del poble Ding (El sueño de la aldea Ding). Seguim amb Brothers, segurament la seva obra més destripada i rocambolesca, on veurem la vida de dos germanastres ben diferents des dels temps de Mao fins a la Xina capitalista. Amb episodis que ratllen l’absurd i crítica sagnant del sistema, és l’altra de les meves favorites. Tanco aquest repàs amb The Seventh Day, una història estranya en què el narrador és un mort que ens explica què veu els set dies després de la mort. Repassa tot de temes actuals, com ara la contaminació galopant a la Xina.

També té no ficció, com és el cas de China in Ten Words (La China en diez palabras), en què, tal com diu el títol, escriu deu peces que ens expliquen com és la Xina basant-se en deu paraules o conetes, com ara: Lu Xun o escriure.

El tenim, en català?

Desgraciadament, en català només tenim un recull de relats que es diu El passat i els càstigs. La traducció és de Carla Benet i la publicació és de Les Males Herbes. Es tracta d’una sèrie de narracions tirant a bèsties i descarnades que arriben directes a l’estómac i que val molt la pena llegir. Tant de bo més endavant se’n publiquin més coses!

Com sempre, en castellà hi ha més publicació. De fet, podreu trobar gairebé tota la seva obra en aquesta llengua. Si podeu llegir en francès, en italià o en anglès, segur que hi trobareu la resta!