Fa uns dies us comentava a Instagram els llibres que més m’han agradat el 2021. Són els de la foto:
La classificació seria aquesta:
- Jane Eyre, de Charlotte Brönte
- Crossroads, de Jonathan Franzen (pendent de ressenya)
- Harlem Shuffle, de Colson Whitehead
- Los pescadores, de Hans Kirk
- Ambrosia, de Jordi Masó
- Quartet de tardor, de Barbara Pym
El comentari complet el teniu al final, on trobareu incrustat el post de l’Instagram, però el que voldria comentar aquí és com o què he llegit perquè, finalment, els millors fossin aquests. O perquè, malgrat tot, fossin aquests. M’explico.
El perquè de tot plegat
Les 2.425 pàgines del sextet triomfador de l’any són les millors de les 26.111 pàgines que he llegit durant l’any, repartides en 93 llibres. Si fem una ullada al nombre de pàgines, veurem que el meu “llibre mitjà” en té 287 i que la llargada es dispersa en tooots aquests puntets de la gràfica.
Sí, hi ha 4 totxos i alguns llibres d’entre 400 i 600 pàgines, però la gran majoria de llibres s’acumulen entre les 150 i les 400. Diria que els que més m’agraden solen estar entre les 250 i les 400, però això ja no m’he entretingut a verificar-ho.
Si tornem a mirar la foto i la llista del Top 6, veurem que els tres que més m’han agradat són en anglès, i això té mèrit, perquè l’idioma en què he llegit més és el català (fos traducció o original) i en anglès només he llegit 11 llibres. I d’aquests 11, 3 directes al top.
Potser us preguntareu com aconsegueixo que el català representi gairebé exactament la meitat del que he llegit. Molt fàcil: la meva seqüència de lectura segueix un patró molt clar:
- Llibre en català
- Llibre en un altre idioma
- Llibre en català
- Llibre en un altre idioma
- … i així ad eternum
Ho respecto bastant, i així aconsegueixo combinar la lectura en la meva llengua i en altres. La sorpresa (bé, potser ja es veia venir) és que el segon idioma en què he llegit més ha estat l’italià. Sí, el 2021 ha estat un any de descobriment de la literatura italiana, que no veig prou sovint a les xarxes, tot i que la producció és extensa i que també tradueixen força d’altres llengües (feu una ullada a l’editorial Iperborea, dedicada a autors nòrdics!). El castellà i el francès són els últims de la fila, i he de dir que en castellà bàsicament llegeixo traduccions que no estan en català (Nórdica Libros i similars). Em passa igual amb el francès, que és una bona porta d’entrada a la literatura xinesa i a les nòrdiques (només ells tradueixen Kim Leine!!!).
Si en lloc de veure-ho per idiomes ho voleu veure des del punt de vista d’obres originals o traduccions, el resultat és aquest:
No és buscat, però llegeixo més originals que llibres traduïts. Si puc, intento llegir sempre en versió original, però està clar que llengües com l’estonia o l’islandès els he de llegir amb intermediaris. Com deia més amunt, en general, el castellà i el francès els faig servir per accedir a altres literatures mitjançant traduccions. En canvi, en anglès i italià bàsicament llegeixo obres originals. Finalment, en català llegeixo de tot.
Per acabar, us ensenyo un gràfic que il·lustra els idiomes d’origen (i per tant, la literatura d’origen) dels llibres llegits. Aquí hi ha més dispersió, tot i que hi trobo a faltar literatures asiàtiques i africanes (altres anys n’hi ha hagut més).
Si us hi fixeu, veureu que italià, català i anglès són els idiomes originals que més he llegit, mentre que la resta queda molt repartida i veiem que el castellà i el francès ocupen llocs molt baixos, cosa que més o menys quadra amb el que deia de llegir llibres traduïts a aquests dos idiomes.
Objectius per a aquest any
No em marcaré objectius pel que fa a pàgines ni a nombre de llibres. Això va com va i ara puc llegir més d’una hora cada dia, però ves a saber d’aquí a desembre. El que sí que em marco són els següents objectius:
- Mantenir la ràtio català/la resta: fàcil.
- Llegir més literatura xinesa: relativament fàcil.
- Afegir idiomes de lectura (un us l’espereu, l’altre no): difícil perquè fa molta mandra!
- Llegir una sèrie d’autors que és imperdonable que encara no hagi llegit:
- Arthur Conan Doyle
- Agatha Christie
- Virginia Woolf
- Maria Aurèlia Capmany
I, com sempre, l’objectiu principal és NO llegir més Murakami. Perdoneu, però ho havia de dir (cap sorpresa per als qui em coneixen). 😀
Si teniu curiositat per la valoració del Top 6, llegiu sota la ratlla. Si no, us espero al proper post!
L'illa deserta 