Gritos en la llovizna – Yu Hua

Yu Hua. Gritos en la llovizna
Traducció: Anne-Hélène Suárez Girard.
Seix Barral, 2016.
320 pàgines.

gritos en la llovizna

Aquest llibre ja me l’havia llegit fa molts anys en anglès. Si recupereu l’entrada anterior dedicada a Gritos en la llovizna, veureu que em va quedar molt escueta i que no em va semblar cap gran què. Potser és que la vaig fer a cuita-corrents, o potser no vaig connectar amb la traducció. Ara, però, rellegit amb la traducció d’Anne-Hélène Suárez, voldria tornar-ne a parlar.

Diuen que el germà mitjà sol endur-se tots els pals. En el cas d’en Sun Guanglin això és especialment veritat. Aquest nen de sis anys viu en un poblet a mitjans de la dècada de 1960. L’ambient és totalment rural i la majoria de famílies malviuen conreant una terra que potser no dona massa rendiment. En aquesta situació, la seva família decideix vendre’s un fill a una família de ciutat per poder tirar endavant. I a qui li toca? A en Sun Guanglin, el mitjà.

Així, doncs, en Sun marxa a viure a ciutat amb els seus nous pares, però la desgràcia el persegueix i el pare adoptiu mor. En aquest punt, el retornen a la seva família biològica, però no és gaire ben rebut.

La seva família no li fa gaire cas i només li cobreix les necessitats més bàsiques. Pràcticament l’exclouen de la seva vida familiar, i si hi ha problemes sempre li toca rebre a ell, encara que no en tingui la culpa. I serà així durant tot el llibre, en què un Sun Guanglin adult va rememorant anècdotes i fets de la seva infantesa, no sempre en ordre cronològic.

Valoració de Gritos en la llovizna

He llegit en alguns blogs que el llibre té un to tragicòmic, però a mi el que més m’ha arribat és la tristesa, la pena, per aquest nen que ningú no vol i que no troba protecció en la seva família. A part d’això, Gritos en la llovizna ens transporta a la situació que es vivia a la Xina rural de l’època de Mao, extremadament dura. Veurem com els camperols s’esforcen al màxim per tirar endavant, com es barallen entre ells i tenen petites trifulques o el valor que donen a les coses. No, no li veig la part còmica, la veritat.

Com a conclusió, podria dir que aquesta segona lectura del llibre m’ha fet aprofundir en la història que ens explica i apreciar-lo millor. Continuo pensant que ¡Vivir! o Brothers són les millors obres de Yu Hua, però pujaria la valoració que en tinc. No sé fins a quin punt la traducció hi té a veure.

Crec que el tema ja ha sortit alguna vegada, però ho tornaré a dir: hi ha alguns llibres que havia llegit traduïts a altres llengües i que no havia apreciat gaire; ara, en tornar-los a llegir traduïts al castellà, els he apreciat molt més. No sé si té a veure amb la proximitat de la llengua en què els llegeixo o si té més a veure amb l’estil del traductor. Atenció: no dic que alguns traductors ho hagin fet malament, sinó que parlo de maneres d’enfocar les traduccions. M’agradaria saber si vosaltres també us hi heu trobat.

Literatura xinesa per a Sant Jordi

Sant Jordi 2019

Ja està, ja el tenim aquí! Dimarts que ve arriben Sant Jordi, l’aranya, les roses i els llibres. Els llibres! Subidón! Ahir vam publicar idees de literatures diverses, i avui toca proposar obres de literatura xinesa per a Sant Jordi.

No. En xinès no tenim tantes coses per triar en català ni en castellà. De vegades, no és fàcil fer-vos propostes. Aquest cop, però, us puc proposar una llista prou apanyada. Som-hi!

Propostes de literatura xinesa per a Sant Jordi 2019

Per començar tenim The Stolen Bicyle, de Wu Ming-Yi. Es tracta d’un llibre que ens porta a Taiwan, amb unes il·lustracions molt boniques (no, no és una història il·lustrada, no us equivoqueu) i un plantejament interessant. Tot i que no m’ho esperava, va ser una sorpresa molt agradable i us el recomano plenament.

Historia del cine chino

Seguim la llista amb Historia del cine chino, de Ricard Planas, un llibre que podeu llegir seguit o consultar per trossos. Hi trobareu moltíssima informació sobre etapes del cinema xinès i, també, sobre pel·lícules concretes. Si voleu aprofundir en aquest àmbit, és un camp base excepcional.

Tot seguit tenim dos llibres que encara no m’he llegit. El primer és Regresar a China, que surt al mercat el dia 20 d’abril, just a temps per a la Diada. L’autor és Carles Prado-Font, i en aquest llibre repassa bona part de la història del segle XX a la Xina mitjançant tres autors principals de la seva literatura: Lu Xun, Lao She i Qian Zhongshu. Aquí teniu l’índex perquè us feu una idea dels temes que toca.

Per altra banda, un altre llibre que encara no m’he llegit és Diaris d’enlloc, de Sanmao. La traducció, igual que en altres llibres d’aquestes autora, és de Mireia Vargas-Urpí, a qui vam entrevistar en la nostra secció dedicada al Dia de la Traducció. Aquest llibre és el tercer que es publica d’aquesta autora icònica, i segur que el trobareu amb facilitat.

Ciència ficció, vaixells…

El fin de la muerte

Tot seguit tenim dos llibres de ciència ficció, tots dos de Cixin Liu, l’autor de moda. El fin de la muerte tanca la trilogia del problema dels tres cossos, i la traducció és d’Agustín Alepuz. Per altra banda, La esfera luminosa s’ha publicat fa poc més d’un mes i en firma la traducció Javier Altayó, que ens parla de la feina de traductor en aquesta entrada.

Per acabar, tanco la llista amb El viejo barco, de Zhang Wei. L’editorial Kailás és una de les que més llibres traduïts del xinès publiquen, i aquest ve avalat pel fet que el seu autor és guanyador del premi Mao Dun, premi que va guanyar l’any 2011.

Això és tot per a aquest any. Espero que tingueu un dia fantàstic i una bona compra. Si teniu propostes de lectura, deixeu-les als comentaris!

The stolen bicycle

The Stolen Bicycle

Wu Ming-yi. The stolen bicycle.
Traductor: Darryl Sterk.
Editorial: Text publishing.
416 pàgines.

Fa un temps vaig llegir una altra obra de Wu Ming-yi amb la qual no vaig acabar de connectar: The Man with the Compound Eyes. Així, doncs, era una mica reticent a llegir The Stolen Bicycle. Quan em van deixar el llibre, però, ja no vaig tenir excusa…

I la veritat és que m’ha agradat molt llegir-lo, ja que és un llibre molt treballat i de lectura agradable que no es fa gens llarg, tot i les 400 pàgines al llarg de les quals es desplega. L’única cosa que podria retreure-li a l’autor és que, de vegades, hi ha digressions tan llargues que costa resituar-se quan s’acaben. Pel que fa a la resta, però, és impecable. Per alguna cosa va ser candidat al Man Booker Prize 2018.

The Stolen Bicycle: una, dues o moltes històries?

Aquest llibre combina de manera força reeixida tot un munt d’històries més o menys curtes que conflueixen en una trama que és la del protagonista, que vol saber coses de son pare a través d’una bicicleta.

La bicicleta ja no la té ell ni la seva família, sinó que la van robar fa molts anys. A partir d’aquí, en Ch’eng li segueix la pista i va coneixent tot de persones que l’ajuden i que, com deia més amunt, aporten les seves històries. I és amb aquestes històries i les de la família que l’autor ens porta enrere en el temps.

Què més hi ha?

Com deia, l’argument principal és la recerca d’una bicicleta per part del protagonista. Ara bé, hi trobem altres coses com ara aquestes:

  • Bicicletes. L’autor va intercalant fragments relatius a models antics de bicicleta, i ens explica en quin moment història es feien servir. Són models que tenen a veure amb la història. També hi ha uns dibuixos preciosos del model corresponent.
  • Ocupació japonesa de Taiwan. No coneixia gaire cosa d’aquest aspecte, o sigui que ha estat molt interessant veure com va calar en la vida de l’illa.
  • Habitants aborígens. No sé si és la manera més adequada de dir-ho, aborígens. En tot cas, el llibre ens presenta una societat que avança a tres vies: àmbit japonès, àmbit xinès i àmbit aborígen. Ho podeu veure, també, en els noms que fa servir.
  • Segona Guerra Mundial. Veurem com va afectar aquest desastre a l’illa i als seus habitants; també hi veurem pinzellades de la guerra al sud-est asiàtic; per exemple: el tren Thai-Burma del qual també ens parla Richard Flanagan a L’estret camí cap al nord profund.

En definitiva, The Stolen Bicycle és un llibre molt més atractiu que l’anterior que havia llegir de Wu Ming-Yi. Així mateix, la traducció s’intueix molt treballada, tot i que en alguns punts hi ha alguns typos o errades de concordança. Si us decidiu a llegir-lo, no us perdeu el comentari final del traductor, Darryl Sterk, que us aportarà informació per entendre determinats aspectes de la història.

A tree grows in Daicheng

Lu Nei. A Tree Grows in Daicheng.
Traductora: Poppy Toland.
Amazon Crossing.
Edició Kindle, equivalent a 430 pàgines.

A Tree Grows in Daicheng

En aquest llibre Lu Nei ens porta a l’època de canvis que va seguir la mort de Mao. El llibre comença en una fase anterior, durant la Revolució Cultural. Tot i així, podem dir que se centra en l’ascensió de Deng Xiaobing i les seves reformes econòmiques.

La primera part, centrada en les lluites en diverses faccions de guardes rojos, té com a protagonistes la generació dels que seran els pares del protagonista de la segona part. Un cop acabat l’enfrontament, veiem com en Gu Dahong es posa a treballar i neixen els fills. Aquí, la història fa un salt i passen a protagonitzar-la en Gu Xiaoshan (fill d’en Gu Dahong) i la seva germana, la Gu Xiaoyan.

Tot plegat passa en una ciutat on el centre encara té carrers antics. Els veïns viuen en cases baixes i es coneixen els un alts altres. Tothom sap les històries dels altres, i fins i tot compartexien televisors quan comencen a aparèixer. Els televisors són un dels elements que ens serveixen per veure com la societat va evolucionant i abandonant el comunisme més estricte per abocar-se a una economia de mercat.

Veurem també com comencen a florir empreses i negocis privats. Així, doncs, el negoci estrella d’aquest llibre són les sales de ball. Tothom vol posar una sala de ball. Tothom vol ballar. En Gu Dahong, a més de tenir un estudi fotogràfic, es guanya la vida donant classes de ball. En canvi, el seu fill, un pobre esguerro, malviu com pot. La germana té més sort i aconsegueix entrar a la universitat. Tot i així, quan en surt tampoc no aconsegueix una feina com s’esperava.

Què és, doncs, A Tree Grows in Daicheng?

Podem dir, doncs, que el que veiem en aquest llibre és una família que queda enrere mentre els seus veïns prosperen. No aconsegueixen feines ben remunerades ni ben valorades. I tampoc no aconsegueixen que els assignin un pis en els nous edificis que es construeixen durant la dècada de 1980.

A tree grows in Daicheng és un llibre molt més aconseguit que l’anterior de Lu Nei: Young Babylon. Mentre que a Young Babylon la narració està buida de detalls i l’autor va al gra, aquí tenim l’escenari molt ben definit i les relacions entre personatges són més riques.

En resum, és un llibre que es mereix estar entre la vostra llista de llibres per llegir.

Literatura xinesa per a Reis

Llista de reis 2019, literatura xinesa per als Reis

Fa un parell de dies vaig publicar l’entrada d’idees per a la llista de Reis 2019 de literatura general. I també hi vaig incloure un títol xinès, de Yan Lianke. Ara, però, recordant l’entrada en qüestió, m’adono que si voleu una bona llista de literatura xinesa per a Reis n’hi ha prou que trieu les categories de 4 i 5 estrelles. I així jo em podria centrar en la MEVA llista de Reis, amb contingut nou i encara no comentat en aquest blog.

Tot i així, per no perdre el costum, us faré una breu llista amb el que més m’ha agradat d’aquest any. Som-hi.

Llista conservadora

Entre els llibres als quals he donat puntuacions més altes teniu aquests quatre. Si feu clic a l’enllaç anireu a la ressenya corresponent:

Això, per tant, és una petita mostra del que he trobat de bo per aquests mons de déu. Ara bé, cada vegada em veig més condicionada, i costa trobar coses traduïdes al català o el castellà que no estigui s’han triat amb influència del que es publica en francès o en anglès (traduccions mediades, un concepte que Maialen Lacarta explica molt bé). Aquesta vegada, però, vull anar més enllà d’una simple llista de literatura xinesa per a Reis.

Llista sense xarxa de seguretat

Així doncs, cada vegada hi ha més blogs, llibreries i persones vàries que fem llistes de recomanacions. El més habitual és recomanar llibres que un ha llegit i que creu que són bons. En aquesta secció, però, he volgut deixar el seny en una banda i recórrer a la rauxa: una «llista cega» de llibres. Com en una cita a cegues. Us proposo llibres que tinc a la meva llista d’espera. Us hi arrisqueu?

  • Después de Mao: narrativa china actual, antologia elaborada per Miguel Ángel Petrecca, un traductor solvent de qui he llegit alguna cosa.
  • Death Notice, de Zhou Haohui. Primera part d’una trilogia policíaca. Si voleu donar una oportunitat als killers xinesos, aquest llibre fa bona pinta.
  • The April 3rd Incident, de Yu Hua. Ja sabeu que és un dels meus preferits. En aquest cas, una antologia de relats traduïda per Alan Barr, un altre traductor solvent.
  • The Borrowed, de Chan Ho-Kei. No conec en absolut l’autor, però el traductor sí: Jeremy Tiang. En aquest cas, ens porta a Hong Kong, un entorn que no surt gaire a les novel·les xineses que llegeixo.

Bé, a la meva llista de literatura xinesa per a Reis n’hi ha molts més, però si us els dic tots no cabran en aquest post. O serà massa llarg. I vosaltres teniu alguna proposta? Deixeu-la als comentaris o al Twitter!

Bones festes, i que el 2019 ens porti molts llibres bons!