Record of Regret, de Dong Xi

ATENCIÓ: ENTRADA AMB PETIT SPOILER

Record of Regret, de Dong Xi, és una recomanació de lectura de fa temps d’Antonio Paoliello, amb qui vaig col·laborar fa un mesos per a les recomanacions de lectura per celebrar l’any nou xinès. I, encara que no ho sembli, jo les recomanacions que em criden l’atenció me les guardo i, tot i que tardo molt, me les llegeixo. I aquest és el cas del llibre del qual us vull parlar avui.

Podríem dir que Record of Regret és una baixada als inferns molt particular del protagonista, en Ceng Guangxian, que no sap tenir la boca tancada. Si penseu que “en boca tancada no entren mosques”, podem dir que aquest bon home hi té un eixam. Tot comença quan ell, de petit,

[INICI ESPÒILER]

fa públic que el seu pare s’entén amb la veïna. Això sera l’inici de la caiguda en desgràcia de la família i la primera de les seves ficades de pota. I, és clar, a partir d’aquí tot fa baixada.

[FINAL ESPÒILER]

Durant el llibre veurem una part molt important de la història de la Xina, des de la Revolució Cultural fins pràcticament l’actualitat. Veurem, per exemple, l’aparició dels guardes rojos i dels equips de propaganda, així com la campanya d’enviar joves de ciutat al camp. La gràcia d’aquests fets, però, és que l’autor no els presenta com a grandíssims drames, sinó que ens els mostra inserits en la vida quotidiana de la gent i veiem els efectes que van tenir en la vida de la gent normal. No us espereu exèrcits d’estudiants desfermats cridant el nom de Mao ni pagesos morts de gana, sinó l’evolució d’una societat que no sempre avançava a cops de destral.

Finalment, deixarem enrere l’època de Mao per entrar als anys 80, els anys d’obertura anteriors al desastre de Tian’anmen. Així, veurem els canvis des de la perspectiva del personatge, que haurà passat uns quants anys fora de la societat, cosa que el fa ser més conscient d’aquesta evolució.

Amb aquest llibre, Dong Xi ens fa veure, entre altres coses, el poder que tenen les decisions que, de vegades, prenem massa a la lleugera. Que les tries que fem ens poden portar per un camí diametralment oposat al que volíem iniciar. Que aquestes tries tenen conseqüències per a nosaltres i, també, per als qui ens envolten. Diria que és un llibre que, si te’l llegeixes tal qual, no sembla un gran què. Això pot ser perquè l’estil de l’autor és directe i despullat, centrat en què passa i no en la manera d’explicar-ho ni en la descripció de la situació. Així, doncs, la gràcia està en pair-lo i, després, reflexionar sobre el que hi surt per veure que, al final, Dong Xi ens ha donat una lliçó d’història i, també, d’ètica social aplicada a la pràctica. No és un llibre que t’atrapi des de la primera pàgina, però al final es fa llegir. També he de dir que és la primera traducció del xinès a l’anglès en molt de temps que em llegeixo sense reticències. Enhorabona, doncs, a Dylan Levi King que, a més, fa una nota introductòria sobre l’autor més que correcta.

How much of these hills is gold, de C. Pam Zhang

Avui és el dia de How Much of These Hills is Gold, de C. Pam Zhang. No és que el llibre estigui malament del tot, no, però és tan poc “xinès” que, sincerament, no m’havia adonat que ja tocava dimarts de Caràcter xinès. M’explico.

Ja sabeu que quan publico ressenyes en aquesta secció solen ser de llibres que es poden incloure en la categoria “literatura xinesa” en sentit ampli. N’hi ha prou que l’autor sigui xinès o d’origen xinès, o que parli de la Xina, perquè el llibre entri en aquesta categoria. En aquest cas, però, crec que m’he passat de la ratlla.

Per què? Doncs perquè més que una novel·la que enfoqui la vida d’emigrants xinesos als Estats Units, diria que aquest llibre és més aviat una novel·la de formació (digueu-ne coming of age, digueu-ne energia), i aquest camp no m’interessa gaire, la veritat.

Sí, sí, però… de què va?

“How Much of These Hills is Gold” narra la història d’una família d’origen xinès lligada a la cerca d’or i a l’extracció del carbó, a mitjans segle XIX, als Estats Units. La família viu en la pobresa extrema i, a més, la gent els veu com a estranys. Una cosa curiosa perquè, com diu la protagonista, en aquell moment la gent que els considerava poc americans a ells tampoc eren americans de soca-rel.

Per tot això, la seva vida sempre estarà vinculada a la recerca d’una riquesa que els permeti viure tranquil·lament, amb comoditat i sense haver d’estar pendents de què diu la gent d’ells. No us vull fer espòiler, però sí que us avançaré que hi ha gent molt dolenta, i que els protagonistes s’hauran d’enfrontar a un munt de peripècies!

En resum, el que trobareu en aquest llibre és una història familiar que podríem encabir dins del gènere del western, reforçada per aquesta idea de novel·la de formació que us comentava més amunt.

A Single Swallow, de Zhang Ling

Avui us vull parlar de A Single Swallow, de Zhang Ling, un llibre que ens porta a la Xina de l’època de la Segona Guerra Mundial. Però no només tracta d’això, no. El que ens porta l’autora és la història de tres homes presentada al voltant d’una noia, l’Ah Yan, o Wende, o Stella, segons qui parli d’ella: Liu Zhaohu, Ian Ferguson o Pastor Billy.

A single swallow

Així, la narració és en boca d’un o altre dels homes, i ens recorda com es va viure la lluita contra els japonesos en una zona rural de la Xina. Sempre tindrem de fons la vida de la noia, que serveix de nus entre els tres protagonistes. Veurem com tots tres se l’estimen, cadascun a la seva manera. En Liu Zhaohu és qui la coneix millor, mentre que l’Ian hi aporta el punt de vista d’un soldat americà que ha anat a lluitar a la Xina i, finalment, en Billy és un capellà/missioner (o com en vulgueu dir) que quan coneix la Stella ja fa deu anys que viu al país.

El gruix principal de la novel·la se centra, doncs, en el període de la guerra sinojaponesa. Ara bé, això només serveix d’excusa per explicar la vida al poble de la Stella abans i després d’aquest període. La vida d’ella mateixa, les seves desgràcies i les seves alegries (però més desgràcies que alegries) i la història dels seus veïns, així com la dels soldats que han anat a lluitar a la zona. Una mica de passada, intuïm moments importants de la història xinesa de mitjans segle passat, com ara la llarga marxa cap a Yan’an, l’ascens del comunisme, el replegament del govern nacionalista cap a Taiwan o l’època de la gran fam. No obstant això, repeteixo que l’eix central de la història és la vida dels protagonistes i que no hi ha una voluntat explícita de fer novel·la històrica.

Es tracta d’una novel·la passadora, que es fa llegir, i que en general et té enganxat i et fa avançar com un panzer, per sobre de tot el que et trobes. Ara bé, també he de dir que algun dels fragments més “roses” m’han avorrit una mica (no soc gens fan de les històries roses!) i que m’han interessat molt més els aspectes històrics. Un altre problema d’aquest llibre, i això és totalment subjectiu, és que els narradors són els fantasmes dels tres protagonistes. És que a mi això d’esperits que parlen de les coses no m’agrada gens gens gens. Tot i així, com deia més amunt, la història m’ha tingut força enganxada i me l’he llegit en un pim-pam.

I aquí vull parlar de la traducció, de Shelly Bryant, que considero que té part del mèrit d’aquesta “lectura enganxadissa”. Últimament xoco amb les traduccions a l’anglès de literatura xinesa. No sé per què, però no hi connecto gaire, fins al punt que en alguna lectura he hagut de canviar d’idioma a mig camí, com en el cas de Le dit du loriot/Shadow of the Hunter. En canvi, m’ha fet la impressió que la traducció d’A Single Swallow es llegeix molt bé, és fluida i no rasca per enlloc. Espero que tingueu la mateixa impressió!

Tanco l’entrada recordant-vos un llibre de Zhang Ling que vaig poder llegir en castellà amb traducció de Javier Altayó. Es tracta de El sueño de la Montaña del Oro i em va agradar moltíssim. En aquest cas, es parlava de l’emigració xinesa cap al Canadà, i les 685 pàgines em van passar volant. Ves que la traducció, també en aquest cas, no hi tingués part del mèrit!

Matar el marit, de Li Ang

Matar el marit, de Li Ang

Bèstia, bèstia, molt bèstia. Matar el marit és una història duríssima en què l’autora no dubta a reproduir escenes de violència extrema per fer-nos arribar ben endins tot el que li passa a la protagonista, la Lin Shi. És una història molt ben lligada que ens porta al Taiwan rural, on sembla que tothom es posi d’acord per fer-li la vida impossible a la pobra noia. Aquesta és, doncs, una història sobre opressió i maltractament en una societat masclista i tradicionalista on ni tan sols les dones ajuden les dones.

Avui poc espòiler us faré perquè el títol ja ens diu com acaba la història: la Lin Shi mata en Chen Jiangshui, el seu marit. L’interès del llibre, però, està en saber per què la Lin Shi acaba prenent aquesta decisió i en veure com es va acostant al moment fatal. Tot comença quan mor el pare de la noia i ella i la seva mare es queden sense casa. A partir d’aquí, tot serà baixada i arribaran a un punt en què la necessitat les envileix, especialment a la mare. És molt dura l’escena en què la perdem de vista: ja no pot raonar com una persona.

Arran d’això, la Lin Shi es veu obligada a deixar-la i a anar a viure a casa del seu oncle, justament allà on havia viscut ella amb son pare i sa mare. Aquí la tractaran pràcticament com a una minyona i, finalment, la casaran amb en Chen Jiangshui, escorxador de porcs. No és, precisament, un home gaire simpàtic i no és gens considerat amb la seva dona, que viurà constantment amb por i sotmesa als desitjos de l’home.

Tot això, juntament amb les crítiques de les veïnes, encapçalades per l’A-Wang (una dona gran que viu just davant de casa), l’acabarà precipitant a una vida pobra, trista i sense cap mena de motivació. L’autora ho anirà desplegant davant nostre d’una manera brutal, sense pietat, demostrant que el maltractament físic i psicològic és un mal que podem trobar en qualsevol racó de la societat, exercit tant per homes com per dones.

En definitiva, és un llibre no apte per a paladars delicats. La força de la narració és immensa i trobo que la traducció en català de la Mireia Vargas-Urpí està molt aconseguida i cal donar-li el mèrit que li correspon: recordeu que el que llegim no és directament el text de l’autor, sinó que el traductor (traductora, en aquest cas) ha escrit per a nosaltres.

Matar el marit va acompanyat per un relat més breu que es diu “Nines amb corbes” amb el qual, sincerament, no he connectat gaire. Però això no importa, perquè el relat sobre la Lin Shi és un 10 que justifica la lectura (i la compra, és clar!) del llibre. Així mateix, valoro molt positivament el pròleg de Manel Ollé, que ens porta, precisament, al lloc on se situa la novel·la. Jo, que moltes vegades no em llegeixo pròlegs ni introduccions perquè els trobo fats i excessivament llargs, he gaudit molt llegint aquest. I també m’ha agradat molt la peça que tanca el llibre, anomenada “Zhan Zhousi mata el marit”, que és una breu explicació del cas real en què es basa la història del llibre. Va passar a Shanghai als anys 30 i fa posar els pels de punta.

Així, doncs, una vegada més, la gent de l’editorial Les males herbes l’encerten amb un llibre que et remou bo i acostant-nos literatura xinesa, que costa d’aconseguir en català. Aplaudeixo, doncs, la seva iniciativa i continuaré llegint els seus llibres (xinesos o no), dels quals soc molt fan. Mentrestant, si voleu llegir més literatura xinesa forta en català, us recomano molt El passat i els càstigs, de Yu Hua, publicat també per Les males herbes amb traducció de Carla Benet.

Le dit du loriot, de Su Tong

The Shadow of the Hunter

Aquest cop he fet una cosa estranya: he començat un llibre en un idioma i l’he acabat en un altre. Vaig començar llegint The Shadow of the Hunter i vaig acabar llegint Le dit du loriot, de Su Tong. Són el mateix llibre, però és curiós com la percepció pot canviar segons l’idioma en què el llegeixis…

En aquest cas, la versió anglesa era un pel àrida, i contenia aclariments directament dins del text que, com a molt, m’hauria esperat trobar en una nota al peu de pàgina. Coses com ara: “Liu Sheng tried cigarettes first, then suggested Maotai or Wuliangye (both types of Chinese wine)”. Sincerament, trobo que l’explicació entre parèntesi sobra. Si volem aclarir-ho, cal posar-ho fora del text, trobo. Estic segura que aquest tema dona per a una àmplia discussió, molt més documentada que una simple impressió meva, però la veritat és que quan vaig trobar el tercer o quart comentari del traductor dins del text vaig decidir canviar.

Canvi!

Així, doncs, vaig decidir canviar a la versió francesa, més antiga i d’una editorial de tota confiança: Éditions du Seuil, una editorial que va traduint literatura xinesa. I aquí vaig notar un canvi. La història fluïa millor, no hi havia aportacions estranyes dins del cos del text (i, si n’hi havia, estaven ben integrades i no es notaven). Segurament, aquest canvi ha perjudicat una mica la visió que tinc d’aquest llibre i ja he après la lliçó. En tot cas, parlem del llibre.

En aquesta ocasió Su Tong ens porta una història que afecta principalment tres personatges: en Baorun, en Liu Sheng i la Princesa/Srta. Bai. De fons, l’avi d’en Baorun és com una mena de connexió entre els tres, sobretot entre els dos nois. El llibre està dividit en tres parts, dedicades a cadascun dels joves.

Així, primer els veurem de jovenets i després els recuperarem d’adults, amb unes relacions entre ells molt condicionades pel passat. Baorun paga amb la presó un delicte que no ha comès ell, i això fa que Liu Sheng estigui pendent de l’avi del primer, que, clar i català, està com una regadora i el tenen tancat al manicomi. Ho podem posar més fi, però és això. L’avi sempre intenta escapar-se i, de tant en tant, ho aconsegueix. Sempre hi haurà un dels dos nois pendent d’ell per retornar-lo al centre psiquiàtric.

Per altra banda, la noia, a qui de petita tothom diu Princesa, és una persona malcarada, quasi diria malcriada, i no sembla que sàpiga ben bé què vol fer a la vida. Afillada del jardiner del centre psiquiàtric, quan es fa gran marxa del poble i hi torna com a empleada d’un ricatxo paranoic que s’allotja en una habitació de luxe al psiquiàtric. És aquí on reprèn contacte amb els nois i la teranyina es va fent més estreta.

He de dir que a trossos es fa pesat, mentre que en altres moments es fa interessant. Personalment, el que més m’agrada és quan parla de l’avi i de la gent del poble, les petites històries quotidianes. També és força interessant veure com els tres joves intenten guanyar-se la vida en un país que va evolucionant, i els camins diferents que van prenent cadascun. Potser, com deia més amunt, el fet de llegir trossos de dues versions diferents ha afectat la impressió general, però, mira, aquest cop ha anat així.

Evidentment, Su Tong és un autor de referència i continua estant a la meva llista de preferit. Espero poder-li llegir ben aviat alguna altra cosa per treure’m el regust que m’ha quedat.