Etiqueta: literatura xinesa

The seventh day, de Yu Hua

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Yu Hua. The seventh day.
Pantheon, gener 2015.
Edició Kindle, equivalent a 224 pàgines.
Títol original: 第七天.
Traductor: Allan H. Barr.

Què podem dir de The seventh day? Doncs, d’entrada, podem dir que no és una novel·la. Ho sembla, però no ho és. Yu Hua aprofita la mort del protagonista per fer un repàs a temes diversos de la societat actual xinesa, i dispara a matar. Sense convertir els temes en l’element principal de la història, ens parla de:
seventh day

  • La demolició indiscriminada i forçada d’edificis al centre de la ciutat (fins i tot, en alguns casos, sense avís previ).
  • Pràctiques il·lícites als hospitals, com ara el tràfic de fetus.
  • La “petita” corrupció combinada amb la importància dels guanxi.
  • El tràfic d’aliments defectuosos i contaminats (llet per a nounats, per exemple).
  • Tortura i abusos policials.
  • Migració de la gent jove cap a les grans ciutats.
  • Manipulació de la informació.
  • Consumisme entre els joves.
  • Condicions infrahumanes de vida en alguns casos.
  • Tràfic d’òrgans.

No se salva ningú.

Com en altres històries de Yu Hua, a part de la crítica social trobem elements gore, com ara quan el mort es torna a posar el nas a lloc o quan neix mateix, i també quan es troba els bebès morts… De fet, només cal veure la història que envolta el naixement del protagonista, que neix al tren, quan la seva mare va al WC i s’ha d’acotar… no us vull xafar la sorpresa, però… ja sabeu com són les letrines del tren, oi? Si no, ja ho entendreu quan arribeu al tercer dia.

A part dels elements gore i crítics, també trobem en aquest llibre els detalls còmics de Yu Hua, com ara quan parla d’un home amb problemes d’erecció i diu que “el seu avionet no s’enlaira” per més que ho intenta.

I com ho articula, tot això? Doncs aprofita la mort d’en Yang Fei per fer-lo buscar el seu pare. I mentre el busca va trobant persones que ha conegut al llarg de la vida i que introdueixen cadascun dels temes que he esmentat més amunt. Els troba, recorden la història d’aquella persona i el motiu de la mort i, al final, els deixa enrere per continuar buscant el pare.

En definitiva, si buscàveu una història com pugui ser Brothers o Vivir, no la trobareu en aquest llibre. El que sí que hi trobareu és el Yu Hua més combatiu en estat pur, amb informació sobre els problemes actuals als quals s’enfronta el seu país. Una mena de barreja entre China in Ten Words i El passat i els càstigs. No us el deixeu perdre.

Le puits, de Lu Wenfu

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Avui us vull parlar de Le puits, un llibre de Lu Wenfu que no sabia pas què em portaria. El vaig comprar una mica a l’atzar, sense haver llegit mai res d’aquest autor, i ha resultat una lectura força interessant. L’editorial ja era una bona garantia, ja que Editions Picquier té un bon assortiment de literatura xinesa i de l’Àsia Oriental en general.

Com he comentat en altres ocasions (fins i tot al podcast que fem amb la Mireia Vargas Urpí, L’any de la rata), a la Xina hi ha una tradició important de novel·les curtes (o relats llargs, com ho vulgueu dir), que troben lloc en el sistema editorial amb una certa facilitat. Estem parlant de narracions que ronden les 80-100 pàgines i que permeten desenvolupar raonablement personatges i trama. Són doncs, una mena de text força interessant per a servidora, que en els relats més curts troba a faltar aquest aprofundiment.

En el cas que ens ocupa, el llibre inclou dues novel·les breus: “Le puits” (El pou) i “Le diplôme” (El diploma). Totes dues ens porten la vida dels carrerons antics de Suzhou, en una època en què tothom es coneixia i les xafarderies volaven. 

En el primer cas, com ja anuncia el títol, tot surt arran d’un pou: és el punt de concentració de les veïnes, que hi van a buscar aigua (no hi havia aigua corrent) i aprofiten per fer-la petar. Just davant del pou hi viuen en Zhu Shiyi i sa mare, d’una família de mitjans vinguda a menys. Es vol casar amb una noia maca, que faci les feines de casa i que tingui un cert nivell intel·lectual, i finalment troba la Xu Lisha: formació universitària i molt bufona. Tot va bé fins que es casen i la noia va a viure a casa amb ells. La sogra es destapa com a bitxo autoritari i comencen les desgràcies. Us sorprendrà veure fins on pot arribar la gent per aconseguir el que vol, i el poc suport que pot donar el veïnat a la noia: enveja?

En el segon cas ens trobem una família formada per cinc persones (la Li Manli, el seu marit, el fill i la jove, i el net) que viuen en una casa plena de trastos i records. Cada vegada que la família vol reformar una mica la casa, es troben amb el mateix problema: no hi ha manera que la Li llenci coses i desbarassi una mica l’espai. Qui creieu que acabarà guanyant aquesta batalla per la renovació de l’espai? 

En resum, tot i que no és un llibre imprescindible, és una lectura àgil i interessant que retrata amb precisió la vida a la Xina de fa 30-40 anys i que permet veure enveges, gelos, ambicions de poder i moltes altres coses.

Colección de un errante, de Lu Xun

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Lu Xun és un dels personatges més importants de la literatura xinesa. Aquest autor, que molts consideren pare de la literatura moderna del seu país, no acaba de trobar el camí per arribar al públic lector de casa nostra. Ni en català ni en castellà. Per això vaig voler aprofitar l’ocasió de llegir Colección de un errante, publicat fa un parell d’anys per Lamola Press, una editorial que està publicant en castellà obres d’alguns dels escriptors més importants de la primera meitat del segle XX.

Lu Xun és un autor molt complet que va escriure pràcticament de tot, des d’assaig fins a ficció, passant per la poesia. Dins de l’àmbit de la ficció, va escriure dos grans grups de narracions. El primer es va publicar amb el nom de Gritos i el podeu trobar en castellà i en italià (Sellerio editore). El conjunt de narracions de Colección de un errante és el segon d’aquests blocs, i també cal esmentar la publicació en català Diari d’un boig i altres relats, que inclou narracions del primer bloc i del segon. Però tornem al llibre que ens ocupa.

Els relats de Colección de un errante

Aquest llibre conté una sèrie de relats en què Lu Xun ens acosta a la realitat de la Xina del seu temps (primeres tres dècades del segle XX). Així, podem veure-hi com la societat, poc a poc, va canviant i malda per abandonar creences tradicionals de tota mena. Ens mostra la mentalitat de gent amb educació (lletrats i estudiants) i la contraposa a les idees encara antigues de la població rural. Tot seguit teniu quatre pinzellades sobre els temes que he pogut intuir en alguns dels relats:

  • El paper de la dona: la dona té poc a pelar en la societat rural i tradicional. D’una banda, si es divorcia, el sistema social la rebutja; d’una altra, si queda vídua, es considera que porta mala sort i no la deixen intervenir en ritus socials.
  • Situació política i econòmica del país: l’autor retrata què passa al carrer i com creu que pot evolucionar la situació.
  • Amor fraternal: germans que s’estimen, però… fins a quin punt? La por a haver de carregar la família d’un germà que mor és més forta que l’estimació?
  • Medicina tradicional vs. medicina occidental: segons el nivell educatiu, desconfiança d’una o altra.
  • El canvi: a favor o en contra? què portarà el futur? por al desconegut?

Com en tots els llibres de relats, n’hi ha hagut alguns que m’han agradat força i altres que m’han avorrit o que no he entès. Així, “Ofrenda de año nuevo”, que parla sobre una vídua i el rebuig que pateix, m’ha agradat força perquè ens presenta la vida rural i la sort i la dissort d’aquesta dona. També m’ha agradat “Divorcio”, on primer no entenia per què la dona no es volia divorciar. Així mateix, és interessant “El maestro Gao”, que toca el paper de la dona en la revolució i la preocupació pels estàndards morals. O “Jabón”, un altre relat en què el protagonista està contra el canvi.

En canvi, no he connectat gens amb “Espectadores en la calle”, que directament no he entès, i “Una familia feliz” no m’ha semblat res de l’altre món. És normal: quan un sent a parlar de Lu Xun pensa que tot el que escrivia ha de ser perfecte, i suposo que això no sempre passa. O que està molt lluny en el temps. O que la manera de presentar les coses, pensada com a narració exemplificant, no ha envellit bé.

En general, però, he de dir que trobo positiu que es publiqui obra d’aquest escriptor i que, tot i algunes errades, el conjunt s’entén prou bé. Com que és el primer llibre d’aquesta editorial que em llegeixo, també l’he valorat com a objecte. En aquest sentit, sempre des de la subjectivitat, diria que la tapa, senzilla i sense grans floritures, compleix l’objectiu (potser hauria posat el nom dels traductors a la coberta). La mida és perfecta: una mica més ample del que solen ser els llibres, el paper té un to grogós molt agradable i una tipografia rodona i fàcil de llegir, ni massa grossa ni massa petita. També s’agraeixen les notes dels traductors, que aclareixen algun concepte de fons interesant. En resum: continuaré atenta a les publicacions que facin.

Submarino en la noche, de Chen Chuncheng

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Amb Submarino en la noche m’estreno amb la lectura de l’autor Chen Chuncheng. Es tracta d’un autor jove, nascut el 1990, i el que veiem en aquest llibre és un recull de les seves publicacions. Sembla que aquest volum ha guanyar diversos premis, inclòs el de Millor Ficció Xinesa atorgat per Douban, una plataforma xinesa de llibres amb molta implantació.

El que trobem en aquest llibre, però, no són els típics “relats breus”. Algunes d’aquestes històries són força llargues i tenen entitat suficient per qualificar-les de “novel·la curta”. Un exemple clar és “El músico”, de 76 pàgines, que és la peça més llarga del llibre. Altres són més curtes i ronden les 20 pàgines, però no hi trobareu res super curt.

Crec que un dels aspectes clau d’aquest volum és que les narracions presenten històries dins d’històries. Això demana una lectura atenta, ja que és fàcil perdre’s, sobretot si no estàs acostumat als noms en xinès. No és res que no s’arregli anant a poc a poc o tornant una mica enrere, però en algun cas cal fer un exercici de concentració (tampoc està malament que els autors ens exigeixin una mica d’esforç lector, no?).

Com sempre que llegeixo un recull d’històries, n’hi ha que m’arriben més o menys bé. En aquest cas, el que més m’ha agradat és “El músico”, que ja citava més amunt. Potser perquè la seva extensió permet aprofundir més en la història, potser perquè cita un entorn soviètic molt creïble, ha sigut un text que he trobat molt interessant i que només m’ha costat de seguir quan ha passat a un àmbit més oníric (que és el que em sol costar més de seguir, sempre).

Un altre relat que m’ha semblat molt interessant és “Submarino en la noche”. Aquí sí que he seguit (crec) la connexió entre somni i realitat i m’ha agradat molt la manera de resoldre l’argument. També té el seu què “Podador de nubes”, amb pinzellades del que podria ser una administració absolutista, i “El vinatero”, un conte d’estil més clàssic en què un vinater s’esforça per crear un vi cada vegada millor. Diria que l’únic que se m’ha escapat un amica és “El boli mágico”, que per a mi és massa dens i elevat. 

En tot cas, és un llibre que ha passat la prova amb una nota prou satisfactòria. Crec que pot ser interessant per a qui vulgui llegir literatura xinesa contemporània sense massa tocs exòtics. És un llibre fresc, escrit per un autor jove que, tot i que manté característiques xineses, és molt proper a la nostra literatura. Pel que fa a la traducció, de Teresa Tejeda i Tyra Díez, es llegeix perfectament i de manera fluida. El llibre, una magnífica publicació d’Aristas Martínez, és preciós i de qualitat, i fa molt de goig de tenir a les mans (i farà molt bonic al prestage). Té una imatge molt coherent amb Hojas rojas, que vaig llegir el mes passat, i això també ajuda a crear una bona imatge de la col·lecció. Esperem que aquesta editorial ens porti més coses de literatura xinesa!

Hojas rojas, Can Xue

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Avui parlem d’una autora sorprenent i diferent: Can Xue (oju: Can es pronuncia Tsan). El seu nom real és Deng Xiaohua i va néixer el 1953. Així doncs, va viure de ple les campanyes d’enviament de joves instruïts i ciutadans urbans a camps de treball. Tant el pare com la mare van haver d’anar-hi, i la mare se la va endur a ella, que era ben petita. Pels anys en què va créixer, no va tenir una educació formal, i suposo que tot plegat va acabar influint en la seva carrera com a creadora.

En aquest cas parlem de Hojas rojas, un recull de relats més o menys breus que ha publicat l’editorial Aristas Martínez amb traducció de Belén Cuadra Mora. La traducció, impecable, ens porta unes històries plenes d’elements estranys, surrealistes, records que no sabem si són somnis o no… Fem una ullada als relats que inclou el llibre (sense fer espòiler):

  • Hi ha històries confuses, en què no sabem si el que explica és un somni o és realitat. Això passa, per exemple, a “Los forasteros”. 
  • Hi ha altres relats que tenen forma de monòleg, com ara “El sauce” o “Conviviendo con humanos”, en què un arbre i un corb (respectivament) ens expliquen com viuen i com interaccionen amb els humans que tenen més propers. Mentre que “Conviviendo” és força lineal, “El sauce” m’ha deixat plena de dubtes i amb més preguntes que respostes. Està clar que m’ha fet pensar.
  • “El delito” és un tema típic sobre com la gent i la xafarderia pot tergiversar fets ben senzills. Segurament és el que més m’ha agradat.
  • “Hojas rojas”, en canvi, passa en un hospital i diria que és surrealisme en la seva màxima expressió.
  • “Movimiento vertical” és, literalment, això: la història d’un ésser (un cuc) que es desplaça cap amunt.
  • La nota creepy la posa “La cabaña del monte”, amb sorolls, gent que no hi és, elements sobrenaturals, etc. 
  • “Los hombres sombra” és un relat estrany d’un poble on la gent són ombres i no es poden desplaçar gaire estona sota el sol. 

Com podeu veure, es tracta d’un llibre molt diferent del que la majoria de gent espera d’un llibre de literatura xinesa, i l’exotisme queda arraconat per aquesta barreja de misteri, surrealisme, fantasia i onirisme. Un recull molt peculiar que pot agradar a més d’un, però que potser deixarà fora de joc els lectors d’obres més tradicionals.

L’edició és preciosa: les pàgines són d’un paper gruixut i tenen un bon marge, l’interlineat i la mida de la lletra són perfectes, i la coberta té un color molt bonic i una textura super agradable. I és molt resistent: se’m va mullar bastant (5-10 segons directament sota un raig d’aigua) i pràcticament no ha quedat afectat!

Tanco parlant de l’editorial, Aristas Martínez. És la primera vegada que llegia un llibre seu i m’ha sorprès molt agradablement per tot el que he dit de l’edició i per la cura que han posat en la revisió del text: ben poques faltes hi trobareu. També han tingut molta vista triant la Belén Cuadra Mora com a traductora, ja que les seves traduccions són d’una qualitat superior i sempre fan de bon llegir.