Van passant els dies i no m’hi acabo de posar, però és que llibres com Crossroads (Cruïlles) són un gust de llegir… i costen de comentar. A les seves 592 pàgines hi cap una comunitat sencera, als anys 70, vista a través dels ulls de la família Hildebrandt. Per postres, he llegit dos grans llibres (i llargs) pràcticament darrere d’aquest, el Tirant i East of Eden, tots dos mereixedors de bones entrades, i no sabia ni per quin començar.

No hi trobareu grans intrigues, a Crossroads, no és una història trepidant. És el dia a dia d’una família, i Franzen va teixint les relacions entre ells i el seu entorn a poc a poc, com l’aranya que va treballant amb paciència i espera el millor moment per activar-se. Aquest volum és el primer d’una trilogia, o sigui que, en el fons, podem pensar que tanta preparació serveix per presentar-nos els personatges i anar introduint-nos en la situació, com si féssim l’escalfament per als altres dos volums.

Què hi trobareu?

D’una banda, hi trobareu els membres de la família protagonista:

• En Russ: pastor caigut en desgràcia en una església de Chicago; ronda els 50 i està en plena crisi personal i matrimonial.
• La Marion: la seva dona, també en crisi existencial i, igual que el seu marit, plantejant-se si ha de separar-se o no. Qui pitjarà el botó vermell???
• En Clem: el fill gran, en edat universitària i plantejant-se el futur amb opcions molt radicals.
• La Becky: la segona de la família; centre d’atenció a l’institut i a punt de passar pantalla.
• En Perry: petit traficant de marihuana, encara va a l’institut.
• En Judson: el petit de la casa, passa pràcticament desapercebut durant el llibre (segurament tindrà més protagonisme en els següents).

La veritat és que tots són molt reals, tots amb problemes personals i dubtes. Podríem ser nosaltres. De fet, diria que això es descriu d’una manera tan real i propera que pràcticament oblides que està passant durant el nadal de 1971.

D’altra banda, tenim un teló de fons on l’autor retrata la societat del moment. Apareixen amb més o menys intensitat temes com la guerra del Vietnam, la relació amb els indis americans o el racisme (enfocat més aviat com a classisme).

Tot això està descrit amb la minuciositat i la precisió habituals de Franzen, especialista a disseccionar les relacions de la família americana (ja ho va fer a la genial The Corrections, que també podeu llegir en català com a Les correccions). No sé quin dels personatges té una angoixa existencial més gran (bé, sí, al final del llibre queda clar), però tots aconsegueixen portar-te al seu racó, ensenyar-te com és la seva vida.

És una lectura exigent, almenys en anglès, ja l’estil l’autor no escriu pensant en fer la vida fàcil a l’audiència (i jo que ho agraeixo: és una lectura estimulant). Tan aviat tenim frases llargues i complexes com breus i al punt. El vocabulari és d’un nivell mitjà tirant a alt. En aquest sentit, diria que em recorda Colson Whitehead, que té un estil envolvent que t’arrossega i et fa avançar com un tsunami, dominant-te amb la força de la seva narrativa. No, aquests autors no tenen res a veure amb les historietes senzilletes per passar el temps: amb ells sempre aprens alguna cosa, sigui d’història contemporània o de vocabulari.

En resum, un 4 estrelles tirant a 5, absolutament recomanable i que m’ha deixat amb ganes de llegir el segon volum de la trilogia. Visca Franzen!