Un any més, arriben les vacances. Com sempre, soc dels últims a fer propostes de lectura per als dies de canícula: ja fa dies que hi ha llistes en dansa on podeu trobar bones idees per a la temporada estival. Per a mi, però, les vacances van indefectiblement lligades a l’agost i, per això, no he tret llista fins ara. Bé, he de confessar que també hi ha un altre motiu: si em seguiu a Instagram (@lilladeserta), ja deveu saber que aquest any he posat en marxa una iniciativa de mes temàtic que es diu #agostitalià i que intenta fomentar la lectura d’obres italianes, ja que trobo que aquesta és una literatura infravalorada a casa nostra.

Així, doncs, en aquesta llista trobareu una mica de tot, però, sobretot, hi trobareu les meves especialitats preferides: literatura italiana i literatura xinesa. Fem-hi una ullada!

Què puc llegir, aquest estiu?

A continuació trobareu tot de llibres que m’han agradat prou com per recomanar-ne la lectura. Sí, és una llista subjectiva, però és que les opinions sempre ho són (i aquí us dono la meva). Així, doncs, preneu-vos les recomanacions amb prudència i feu una ullada a altres comentaris o ressenyes abans de tirar pel dret. Som-hi:

• Cruïlles / Crossroads, de Joanathan Franzen
• Harlem Shuffle, de Colson Whitehead
• Hamnet, de Maggie O’Farrell
• La mennulara, de Simonetta Agnello Hornby
• La retornada / L’arminuta, de Donatella de Pietrantonio
• Qualsevol llibre d’Andrea Camilleri
• La costola di Adamo, d’Antonio Manzini
• 54, dels Wu Ming
• Verd aigua / Verde acqua, de Marisa Madieri
• La ciutat dels vius / La città dei vivi, de Nicola Lagioia
• Nits fredes, de Ba Jin
• Mr Ma and Son, de Lao She
• El somni del poble Ding, de Lian Yanke
• Sueño en el pabellón rojo, de Cao Xueqin i Gao E

Comentem breument la llista, però abans us diré també que, si podeu, us recomano llegir la versió original de totes aquestes històries perquè alguns d’aquests autors tenen un torrent verbal (Whitehead i Franzen, per exemple) molt difícil de traslladar, mentre que altres, com Camilleri o Agnello Hornby, fan ús de formes dialectals o pròpies que és un plaer llegir (ok, entenc que els llibres en xinès no els llegiu en VO). També aprofito per dir que, en general, s’està fent molt bona feina en l’àmbit de la traducció al català, o sigui que tampoc us estresseu i llegiu en el que us vingui de gust!

Començo amb el pack anglo, entrant amb els Zipi Zape dels EUA, Franzen i Whitehead, cara i creu de la literatura d’aquest país (sí, em repeteixo com l’all, però és que ho veig tan clar… ). Tots dos estan ressenyats en aquest mateix blog, i són dos autors habituals en les meves lectures. Les seves històries us arrosseguen i poden ser una lectura exigent, però també són una gran recompensa. També us recomano Hamnet, de Maggie O’Farrell, mentre espero que al setembre surti el seu nou llibre: més novel·la història amb el seu toc personal. Hamnet és un dels llibres més comentats a Instagram, i és una recreació meravellosa de l’Anglaterra de Shakespeare.

Passo a l’estrella de l’agost, la literatura italiana. Dolce far niente? Bé, almenys llegirem! Obro amb dos trossos de novel·la escrits per dos trossos d’autores: La mennulara ens porta a Sicília, a la vida rural i la subjecció als “amos”, mentre que La retornada ens porta la història d’una nena donada en adopció que ha de retornar amb la família de sang. Totes dues són difícils de trobar en català, però potser teniu sort…

Si voleu lectures més lleugeres, és obligatori passar per Camilleri o Manzini. Com podeu veure, no recomano res en concret de Camilleri perquè tot és molt bo i, a més, les traduccions al català les fa en Pau Vidal, que és un p… crack. Pel que fa a Manzini, us recomano el segon llibre de la col·lecció de Rocco Schiavone, bàsicament, perquè l’any passat us vaig recomanar el primer (i a mi m’agrada llegir-me les sèries en ordre).

Passo als Wu Ming, un col·lectiu d’autors molt originals que fins i tot posen el seu contingut gratis a la seva web; jo us recomano 54, que em va encantar, però no sé si està en català o en castellà. Podeu trobar altres llibres d’ells traduïts al català pel ja esmentat Pau Vidal. Tanco aquesta secció amb dos llibres que surten del camp de la ficció. Verde acqua reflecteix les vivències de Marisa Madieri, que va haver d’abandonar Istria de jove, mentre que La ciutat dels vius és una obra periodística que analitza i fa el seguiment del cas de dos joves que van assassinar-ne un altre enmig d’abusos de drogues (i de totes les substàncies que van trobar). Colpidor i no apte per a tots els estómacs, però una feina excel·lent de Nicola Lagioia.

Finalment, arribo als meus bombonets preferits: els llibres de literatura xinesa. És molt possible que aquests ja us els hagi recomanat en ocasions anteriors, però és que són molt, molt, molt bons. El primer, Nits fredes, és de Ba Jin, conegut per la trilogia que comença amb Família. En aquest cas, ens porta un llibre amb interès històric i intensitat emocional que us recomano molt. Segueixo amb Mr Ma and Son (no, no està en català; crec que en castellà sí), un gran llibre que ens permet veure l’adaptació (o no) de dos xinesos, pare i fill, a la societat anglesa de principis dels anys 1930.

No puc no recomanar-vos alguna cosa de Yan Lianke, és clar! I aquí tenim El somni del poble Ding, que ja tenim en català i que il·lustra fins on pot arribar la malesa (i la tendresa) humana. Tanco la llista amb el megallibre de la literatura xinesa, immensa en sentit literal i figurat: Sueño en el pabellón rojo és un llibre cabdal per a la tradició literària de la Xina i és el culebrón més treballat del món mundial. N’estem fent una lectura conjunta a Twitter superinteressant!

Bé, espero que amb això tingueu prou material per agafar idees. Jo també m’estic preparant els meus deures d’estiu…