Ba Jin. Nits fredes.
Viena Edicions, 2013.
240 pàgines.
Títol original: 寒夜.
Traductor: Eulàlia Jardí.

Quin tros de llibre. Interès històric. Intensitat emocional. Profunditat en el tractament dels personatges. Traducció excel·lent. Edició superatractiva.

Ho té tot. Ba Jin es va poder lluir amb aquesta novel·la tan xinesa i occidental a l’hora, tan enganxosa a les mans que he sigut incapaç de fer res més que no fos llegir durant les última vint-i-quatre hores (ehem, vull dir en el temps lliure de les últimes vint-i-quatre hores). He esgarrapat temps d’on podia, perquè estava enganxada a la història, i en menys d’un dia me l’he llegida. Anem per parts.

L’interès històric ve de la situació que reflecteix: la ciutat de Chongqing durant les darreries de la invasió japonesa. Les restriccions de llum, la incertesa en l’ambient, el poc ambient de treball en algunes feines, l’enfrontament entre la vella generació, criada durant l’última dinastia, i la nova, que vol obrir-se a la joia de viure la vida…

La intensitat emocional en el diàleg entre sogra i jove. Les converses són tan àgils i reals que no pots deixar-les a mitges. La sogra (peus embenats i tossuderia per mantenir costums antiquats) odia la jove (sabates de taló i ampli cercle d’amics) perquè no vol sotmetre’s a un ordre social que ja no té sentit. La jove, que tampoc poc veure la sogra, porta a l’extrem la seva vida social i deixa de banda el marit i el fill.

La profunditat en el tractament dels personatges marca una diferència clara amb les obres xineses tradicionals, en què no es veu gaire què pensa la gent ni s’entenia per què. En aquesta novel·la, participem de l’angoixa i el patiment de Wang Xiaoquan i de la seva dona. “Per què faig això i no allò altre”, “Què he de fer”, “Sóc un inútil, no sé ni beure”… el llibre en va ple, de dubtes.

La traducció és excel·lent. Igual que a Família, l’Eulàlia Jardí ens ofereix una redacció impecable que, en aquest cas, ha sabut transmetre’ns l’angoixa i la intensitat de l’original. Perquè tots sabem que una novel·la pot ser bona, però si la traducció no ho és el producte acaba essent de segona fila. I m’hi trobo massa vegades, amb això.

L’edició és superatractiva. No te la pots treure dels dits. El tacte suau i una mica gomós de la coberta és impagable. El paper, amb un lleuger toc groguenc que li dóna un aspecte clàssic, és del gruix ideal. La lletra té la mida adequada… així, doncs, he de felicitar @Viena_Edicions per aquest magnífic llibre que ens posa a les mans i demanar-los que continuïn traduint obres xineses, que fa molta falta!

Com sempre, podeu trobar el llibre a Amazon o a qualsevol de les grans llibreries de Barcelona, com ara a La Central. I, tot i que sóc molt aficionada a les versions electròniques, aquesta novel·la val la pena comprar-la en paper!