La ciudad fronteriza

Shen Congwen. La ciudad fronteriza.
Edicions Bellaterra, 2013.
201 pàgines.
Títol original: 边城.
Traductora: Maialen Marín Lacarta.
És un llibre primet, de tapa rasposa i il·lustracions amb mandarins, imprès en paper groguenc. Un regal per als sentits. L’obres i, després de llegir l’estudi preliminar sobre l’autor, comences la història. La ciudad fronteriza
I aleshores és quan, després de sentir a dir que és un llibre tan bo i tan important, tan excel·lent, etc., penses que potser no n’hi ha per tant. No és la primera història d’amor que llegeixes, ni la primera història que passa en un poblet, ni la primera en què veus els costums de la gent… És un bon llibre, no em malinterpreteu, i el fet que la traducció sigui directa del xinès i de qualitat ja és motiu per comprar-lo, però, en realitat, podria ser una de les històries que s’expliquen en llibres més grans, com el Sueño en el pabellón rojo, que és una carcassa immensa on caben contes, relats i històries vàries.
La traductora es mereix una menció especial. És la Maialen Marín Lacarta, algú amb opinions clares sobre la traducció directa i indirecta, que podeu llegir en aquest article. Considero que la seva traducció es llegeix perfectament i és fluida, i que això és una part important a l’hora que un llibre t’agradi o no. Un aplaudiment per a ella, doncs.
En definitiva, he de dir que mai fa mal llegir un llibre (llevat que sigui horrorós, que no és el cas), però aquest, tot i que és molt agradable de llegir, no entrarà al meu top ten…
I, canviant de tema… ja us esteu preparant per a les vacances? Jo sí!

Carta als Reis 2014

Un any més, arriba l’hora de regalar i regalar-se algun llibre en aquestes dades tan assenyalades (uix, que cursi!). Ja sabeu que, per Nadal, qui res no estrena res no val. I un llibre és una cosa que podem estrenar a un preu raonable, que podem disfrutar durant unes quantes hores o que ens pot fer quedar bé. Si voleu recordar les propostes de l’any passat, només cal que feu clic aquí. I si voleu més material, mireu què us recomano:

Grup 1: qualitat provada

Grup 2: a l’aventura!

Com podeu veure, els llibres del grup 1 els he llegit i els he comentat en aquest mateix bloc. Només cal que feu clic a l’enllaç. Crec que n’hi ha per a tots els gustos: des dels relats curts i brutals de Yu Hua o els de la Yiyun Li fins a peces més clàssics com la de Lao She.
En canvi, els llibres del grup 2 no me’ls he llegit ni en sé gran cosa. Bé, sí, he llegit algunes ressenyes sobre el llibre de Ma Jian, que podreu trobar fàcilment a Internet. Es tracta d’un llibre que parlar d’una família que fuig del seu poble per evitar el compliment de la llei del fill únic. Pel que fa al de Wen Zhu, poca cosa us en puc dir: si us agraden els relats curts, sembla que aquesta compilació toca temes ben variats. Espero poder-vos-en parlar durant l’any que ve!
No volia acabar l’entrada sense recordar-vos que tinc un altre bloc, L’illa deserta, on parlo de llibres d’altres literatures. Allà també hi trobareu una llista de recomanacions.
I ara us toca a vosaltres: quins llibres us heu marcat per al 2014?
Bones festes!

Nits fredes

Ba Jin. Nits fredes.
Viena Edicions, 2013.
240 pàgines.
Títol original: 寒夜.
Traductor: Eulàlia Jardí.

Quin tros de llibre. Interès històric. Intensitat emocional. Profunditat en el tractament dels personatges. Traducció excel·lent. Edició superatractiva.

Ho té tot. Ba Jin es va poder lluir amb aquesta novel·la tan xinesa i occidental a l’hora, tan enganxosa a les mans que he sigut incapaç de fer res més que no fos llegir durant les última vint-i-quatre hores (ehem, vull dir en el temps lliure de les últimes vint-i-quatre hores). He esgarrapat temps d’on podia, perquè estava enganxada a la història, i en menys d’un dia me l’he llegida. Anem per parts.

L’interès històric ve de la situació que reflecteix: la ciutat de Chongqing durant les darreries de la invasió japonesa. Les restriccions de llum, la incertesa en l’ambient, el poc ambient de treball en algunes feines, l’enfrontament entre la vella generació, criada durant l’última dinastia, i la nova, que vol obrir-se a la joia de viure la vida…

La intensitat emocional en el diàleg entre sogra i jove. Les converses són tan àgils i reals que no pots deixar-les a mitges. La sogra (peus embenats i tossuderia per mantenir costums antiquats) odia la jove (sabates de taló i ampli cercle d’amics) perquè no vol sotmetre’s a un ordre social que ja no té sentit. La jove, que tampoc poc veure la sogra, porta a l’extrem la seva vida social i deixa de banda el marit i el fill.

La profunditat en el tractament dels personatges marca una diferència clara amb les obres xineses tradicionals, en què no es veu gaire què pensa la gent ni s’entenia per què. En aquesta novel·la, participem de l’angoixa i el patiment de Wang Xiaoquan i de la seva dona. “Per què faig això i no allò altre”, “Què he de fer”, “Sóc un inútil, no sé ni beure”… el llibre en va ple, de dubtes.

La traducció és excel·lent. Igual que a Família, l’Eulàlia Jardí ens ofereix una redacció impecable que, en aquest cas, ha sabut transmetre’ns l’angoixa i la intensitat de l’original. Perquè tots sabem que una novel·la pot ser bona, però si la traducció no ho és el producte acaba essent de segona fila. I m’hi trobo massa vegades, amb això.

L’edició és superatractiva. No te la pots treure dels dits. El tacte suau i una mica gomós de la coberta és impagable. El paper, amb un lleuger toc groguenc que li dóna un aspecte clàssic, és del gruix ideal. La lletra té la mida adequada… així, doncs, he de felicitar @Viena_Edicions per aquest magnífic llibre que ens posa a les mans i demanar-los que continuïn traduint obres xineses, que fa molta falta!

Com sempre, podeu trobar el llibre a Amazon o a qualsevol de les grans llibreries de Barcelona, com ara a La Central. I, tot i que sóc molt aficionada a les versions electròniques, aquesta novel·la val la pena comprar-la en paper!

La pesca de Sant Jordi

Ho vaig intentar, però al final, per Sant Jordi, poca literatura xinesa vaig poder pescar…

Viena aposta per Ba Jin

De la llista que m’havia fet, ni un. Sí, ja ho sé: a les paradetes no hi cap tot. De tota manera, trobo que una petita representació del que en podríem dir “altres literatures” hi hauria de ser. No anava a controlar-ho tot, però hi vaig veure poca cosa d’autors asiàtics… o africans! (els grans oblidats).

Ara bé, sí que he de dir que vaig tenir una sorpresa agradable. Viena Edicions repeteix autor i traductora: les Nits fredes de Ba Jin eren en un lloc força visible d’una paradeta. En tot cas, el lloc era prou visible perquè el detectés i, xap!, directe a la bossa (previ pagament, és clar).

Pel que diu a la portada, la traducció s’ha fet del xinès, i l’ha feta l’Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família d’una manera força reeixida i que trobareu també en aquest bloc.

Ja tinc el llibre sobre la taula. Ara falta trobar el moment de llegir-se’l.

I vosaltres, què? Vau trobar alguna cosa que us seduís entre tantes paradetes?

(Si voleu veure què més em vaig comprar, passeu per L’illa deserta, el meu bloc sobre altres literatures.)

Família

Ba Jin. Família.
El cercle de Viena, 2011.
382 pàgines.
Títol original: 家.
Traductora: Eulàlia Jardí.

És una delícia poder llegir en català aquest llibre. És, possiblement, l’obra més coneguda de Ba Jin, el qual, al seu torn, és un dels autors més coneguts de la primera meitat del segle XX.

En aquest llibre, l’autor retrata una família xinesa tradicional en el seu grau màxim: una família en què quatre generacions viuen sota el mateix sostre (un dels objectius més desitjats en l’àmbit tradicional xinès). El relat se situa a les darreries de la dècada de 1910 i principis de la de 1920, moment de grans canvis en la societat xinesa, que van veure el naixement d’un moviment que, amb el temps, va arribar a enderrocar el sistema tradicional que es retrata en el llibre: dones esclavitzades pels mascles de la família, casaments concertats, respecte nul per les opinions dels membres més joves de la família, dones amb els peus embenats i trencats per fer-los semblar més petits…

El que veiem en aquesta narració és com aquesta família es va desintegrant a mesura que els nous temps i les noves tendències hi arriben. De fet, podem veure que les vides dels tres germans protagonistes representen tres tendències clares: el germà gran viu d’acord amb la manera de viure tradicional i obeeix els seus pares i tiets en tot moment, el germà mitjà aconsegueix una solució de compromís (és l’únic dels tres que aconsegueix un prometatge volgut) i el germà petit decideix marxar de casa seva perquè no està d’acord amb les normes tradicionals que li imposen.

En definitiva, és un llibre que val la pena llegir per, si més no, intuir el principi del final de la societat tradicional xinesa i el naixement de la Xina moderna. Pel que fa a la traducció, podem dir que es llegeix amb fluïdesa i que no hi ha errors evidents (tots sabem que, en alguns casos, costa molt llegir una cosa mal traduïda), i això té un mèrit especial perquè és una traducció directa del xinès al català (ha comptat amb un ajut de l’Institució de les Lletres Catalanes).