Shen Congwen. La ciudad fronteriza.
Edicions Bellaterra, 2013.
201 pàgines.
Títol original: 边城.
Traductora: Maialen Marín Lacarta.
És un llibre primet, de tapa rasposa i il·lustracions amb mandarins, imprès en paper groguenc. Un regal per als sentits. L’obres i, després de llegir l’estudi preliminar sobre l’autor, comences la història. 
I aleshores és quan, després de sentir a dir que és un llibre tan bo i tan important, tan excel·lent, etc., penses que potser no n’hi ha per tant. No és la primera història d’amor que llegeixes, ni la primera història que passa en un poblet, ni la primera en què veus els costums de la gent… És un bon llibre, no em malinterpreteu, i el fet que la traducció sigui directa del xinès i de qualitat ja és motiu per comprar-lo, però, en realitat, podria ser una de les històries que s’expliquen en llibres més grans, com el Sueño en el pabellón rojo, que és una carcassa immensa on caben contes, relats i històries vàries.
La traductora es mereix una menció especial. És la Maialen Marín Lacarta, algú amb opinions clares sobre la traducció directa i indirecta, que podeu llegir en aquest article. Considero que la seva traducció es llegeix perfectament i és fluida, i que això és una part important a l’hora que un llibre t’agradi o no. Un aplaudiment per a ella, doncs.
En definitiva, he de dir que mai fa mal llegir un llibre (llevat que sigui horrorós, que no és el cas), però aquest, tot i que és molt agradable de llegir, no entrarà al meu top ten…
I, canviant de tema… ja us esteu preparant per a les vacances? Jo sí!