Us imagineu que escrivíssiu un llibre que retratés el millor i el pitjor dels vostres veïns? Us imagineu que, per postres, visquéssiu en un poble petit amb gent que té poca cosa per fer i molt de temps per dedicar-se a criticar?

Doncs això és el que fa la protagonista de El libro de la señorita Buncle, de D. E. Stevenson. Un divertimento lleuger i entretingut que m’ha anat molt bé després de llegir-me coses tan contundents com ara Els raïms de la ira de John Steinbeck.

Tot passa en un petit poble anglès, Silverstream, a la dècada de 1930, en època de crisi. Els personatges són, majoritàriament, rendistes i gent que guanya diners fent poca feina. Els tenim fent el te cada dia, saludant-se educadament, fent viatges a Londres per anar a la modista… fins que la Barbara Buncle, que té problemes econòmics, decideix resoldre’ls escrivint un llibre que explica el dia a dia… i l’exagera una mica. I, és clar, quan es publica té un èxit brutal: tothom hi veu el seu propi veí retratat.

Quan el llibre arriba al poble i la gent s’adona que, tot i que l’autora (que publica amb pseudònim) canvia els noms i els llocs, explica les seves intimitats al gran públic sense cap mena de vergonya, s’enfaden moltíssim i només tenen feina a descobrir qui és el traïdor. En paralel, però, alguns d’ells actuen motivats pel llibre. Uns es porten millor, altres fan viatges, altres es declaren… en general, sembla que el llibre els fa ser millors persones.

En definitiva, un llibret que es deixa llegir ràpid, molt agradable i que us recomano que llegiu. També us agradarà molt la presentació impecable del llibre, d’una mida més aviat petitona i molt agradable, amb uns títols de capítol molt treballs i que ve molt de gust tenir a les mans. Ja sabeu que els llibres, com el menjar, m’entren per la vista.