S’acosta Sant Jordi i se’ns acumula la feina. Hi ha tot de llibres que voldria llegir i comentar abans de fer la llista de recomanacions per a la nostra gran diada, o sigui que haurem de publicar més sovint. Estigueu atents al bloc!

Per encetar aquesta carrera cap al dia de més gasto llibreter de tot l’any, avui parlarem de L’estret camí cap al nord profund, de Richard Flanagan, flamant Premi Man Booker 2014.

L’estret camí és un d’aquells llibres que fa que el que et llegeixis després sembli poca cosa. Una història intensa, amb salts endavant i endarrere, que exigeix un esforç del lector, que el fa a gust. Unes descripcions vives i molt realistes que et fan ensumar la merda, el vòmit i la por, i també la flaire de la jungla, el verd de les plantes exuberants…

La història gira entorn de Dorrigo Evans, un australià que va ser presoner de guerra dels japonesos i que va ajudar a construir una línia de ferrocarril enmig de la jungla. Si heu vist la magnífica sèrie Tenko, de la BBC, segur que us podreu situar. En el llibre, però, veureu que s’alternen present i passat per anar teixint la història que us embolica i no us deixa marxar fins al final.

És una magnífica obra amb una traducció no menys magnífica de la Josefina Caball i l’habitual presentació acuradíssima de Raig Verd, amb una de les millors portades de la col·lecció (Noemí Giner, si no m’equivoco, és l’artista que cal felicitar). És un 5 estrelles com una catedral.

Personalment, he trobat especialment interessant la descripció de la duríssima vida que els presoners de guerra duien als camps de treball japonesos i m’ha sorprès molt el retorn a la vida civil de vencedors i vençuts. Mentre els australians intenten passar pàgina i no quedar marcats pels esdeveniments, els japonesos tornen amb la cara ben alta i el convenciment que van fer el que tocava. No us perdeu, tampoc, el personatge d’en Goanna, la seva procedència i el seu drama personal. Si no coneixeu gaire la història asiàtica del segle XX i el paper que hi va tenir el Japó, fixeu-vos en els detalls que l’autor ens proporciona sobre aquest tema. No us quedeu només amb el drama dels presoners.

Crec sincerament que és un llibre que val molt la pena que llegiu o que regaleu per a Sant Jordi. Definitivament, apareixerà a la meva llista.