Novetats editorials 2019: agenda de lectura

Sí, gent. Tot just acabem de publicar la llista de recomanacions per a Reis, tant la de literatura xinesa com la de literatura general, i ja tornem a donar-vos la tabarra amb les novetats editorials 2019. Més llistes. O grups. Depèn de com us ho mireu.

Algunes de les novetats ja les heu vist per Internet (Twitter, blogs, etc.), però espero que altres no. A mi m’han sorprès algunes, i sobretot m’ha agradat molt l’amabilitat de les editorials, que han respost les meves preguntes sense dubtar-ho. És més: les editorials amb qui he tingut contacte són molt conscients de la feina del traductor (i altres professionals que participen en el procés editorial) i tenen un tracte exquisit amb els lectors. Lectors com jo, per exemple, que els donem la tabarra l’últim dia de l’any per saber què ens portaran aquest any els nostres Reis editorials particulars.

Bé, després de clavar-vos el rotllo, anem al gra, que és el que us interessa (i a mi també). Com que d’editorials i llibres n’hi ha molts, he volgut investigar què ens portaran les meves editorials favorites. Així mateix, us comento un parell de novetats que es publiquen fora de casa nostra i que podrien ser molt interessants. Goiteu quin bé de déu que ens porta el 2019 (per ordre alfabètic, no de preferència).

Agualusa – Bakker – Benesiu – Gógol – Haruf
James – Masó – Ngugi – Obioma – Smith

Novetats editorials 2019: els detalls

Com us deia més amunt, hi ha tanta cosa per triar que he preferit centrar-me en algunes de les meves editorials de capçalera. Es tracta d’Edicions del Periscopi, Males Herbes i Raig Verd (també en ordre alfabètic). Per què són de capçalera? Això dona per a tota una entrada. De tota manera, puc dir que són editorials fiables, com el metge de capçalera de tota la vida. I són fiables perquè trien autors de qualitat, fan servir traductors de qualitat, reconeixen la feina d’aquests traductors i de la resta de professionals que participen en el procés editorial i publiquen uns llibres molt rebonics que fa gust de tenir a les mans. Anem per parts.

Edicions del Periscopi

novetats editoorials 2019, benedicci´

Després de portar-nos Teoria general de l’oblit, Edicions del Periscopi aquest gener ens portarà La societat dels somiadors involuntaris, també de Jose Eduardo Agualusa. Per altra banda, recupera el Joan Benesiu de Gegants de gel per portar-nos Serem Atlàntida al mes de febrer. Finalment, tancarà la trilogia de Holt de Kent Haruf amb Benedicció, que arribarà al mes de març (serà el meu regal d’aniversari, ja us ho dic ara). Les traduccions d’Agualusa i Haruf són dels sospitosos habituals, Pere Comellas Casanova i Marta Pera Cururell, que ja han demostrat abastament la seva qualitat.

Raig Verd

novetats editorials 2019, juny

El festival de novetats editorials 2019 continua amb Raig Verd, que aquest any ens porta Tardor, d’Ali Smith, de qui ja ha publicat anteriorment altres novel·les. Tardor és el primer volum d’una trilogia d’estacions. I no és broma: arribarà a la tardor.

Per a mi, però, el gran hit de la temporada serà Juny, de Gerbrand Bakker, traduït per Maria Rosich, que arribarà abans: febrer-març (un aaaaaltre regal per a l’aniversari de la nena). Bakker-Rosich és un tàndem que funciona molt bé, fins al punt que és el primer que vaig llegir de Raig Verd i que sempre més m’hi ha fet confiar. Mireu-vos la portada: ja voldria ser-hi a dins, jo. A part d’aquest parell d’autors de ficció, tornarem a tenir Ngugi wa Thiong’o, a qui vaig descobrir amb Somnis en temps de guerra. En aquesta ocasió podrem veure’n un conte il·lustrat per Comotto. Sembla que pot ser de luxe, això.

Males Herbes

I la festa no seria completa sense els meus llibres verds preferits, els de Males Herbes. Aquest any destaca Jordi Masó, autor de La biblioteca fantasma, que em va agradar molt. En aquesta ocasió el llibre es diu «Hivern a Corfú», i ens prometen que ens farà petar de riure. El tindrem disponible a mitjans gener. També hi haurà representació de la generació més veterana de narradors de casa nostra: Joaquim Carbó. Tanco la llista amb un llibre de relats de Nikolai Gógol, Vetllades en un veïnat de Dikanka. Ens anuncien que el traductor és Miquel Cabal Guarro, garantia de qualitat, i podreu llegir-lo al febrer.

I més enllà!

Fins aquí us he parlat d’algunes de les novetats editorials 2019 que es publicaran a casa nostra. N’hi haurà moltes més, és clar, però el blog no dona per a més. No vull acabar, però, sense parlar de dos autors que vaig descobrir gràcies al Man Booker Prize 2015. Es tracta de Marlon James i Chigozie Obioma. James va ser el guanyador d’aquella edició amb l’obra A Brief History of Seven Killings, que també s’ha publicat en castellà. En aquesta ocasió, ens porta una història barreja de ciència ficció i fantàstica que es diu Black Leopard, Red Wolf i que sortirà l’últim dia de febrer.

Per acabar us parlaré de Chigozie Obioma, finalista de la mateixa edició del Man Booker. En aquella ocasió l’obra es deia The Fishermen, i em va agradar moltíssim. Era una història molt tendra, sobre quatre germans, que em sembla que també teniu en català. Ara, ens porta un llibre que parlar sobre una història d’amor, de superació i de desengany. Es diu An Orchestra of Minorities, i en teoria surt a la venda… AVUI! De tota manera, a Amazon sembla que hi ha una mica d’embolic sobre la data.

Bé, doncs. Fins aquí el meu petit resum sobre les novetats editorials 2019. Si en sabeu alguna altra, deixeu-la als comentaris i així tindrem més informació.

Bon any!

Llista de Reis 2019: llibres i regalets per a lectors

Llista de reis 2019

Un any més estem arribant a Nadal. I això vol dir cava, torrons, dinars en família (o no), i moltes coses més. Una de les coses que venen són els regals, ja siguin regals de Nadal, Tió, Reis, amics invisibles… o regals “porque yo lo valgo”. Com que en el cas dels llibres no cal esperar a les rebaixes, perquè no se’n fan, us passo una llista de propostes per a la llista de Reis 2019 que espero que siguin del vostre gust.

Estic molt, molt contenta d’incloure en aquesta llista de Reis 2019 un pòquer de dones molt potents que escriuen en català. Mentre estem enming d’un panorama desalentador en altres aspectes, trobo absolutament fantàstic que tinguem un escenari amb bons escriptors, tant homes com dones. I m’agrada molt que elles rebin el reconeixement que no sempre havien tingut. Aquí teniu les meves propostes.

Literatura catalana i traduïda al català

Comentari de text. Començo la llista amb una recopilació de relats decadentistes que ens porta autors importants de la nostra literatura, però amb un enfocament especial. I segueixo amb el pòquer que us anunciava: Orriols, Carré-Pons, Solà i F. Soldado. Així, doncs, caldrà estar pendent de les seves properes publicacions. Tot seguit, tenim Haruf i Terrin, amb dues històries que presten molt detall a les persones. Finalment, tanco la llista amb el meu favorit of all times, Jo Nesbø, que ens porta una obra trepidant sense en Harry Hole.

Altres llengües

Comentari de text. Per començar tenim Anna Burns i l’obra guanyadora del Man Booker Prize 2018. És una obra claustrofòbica i molt interessant que us recomano molt (la ressenya sortirà a principis de gener). Tot seguit tenim dos llibres publicats originalment en francès, de Lemaitre i Dicker. Convé destacar que són dos bons escriptors, amb estils i temes diferents. El de Dicker ja està traduït al català. En canvi, el de Lemaitre segurament ho estarà l’any que ve (Bromera). I tanco la llista amb el meu candidat al Nobel: Yan Lianke, amb un llibre traduït magistralment.

Regalets per a la Llista de Reis 2019

Però… si no sabeu quin llibre regalar, què passa? No patiu: tenim alguna idea més per a regals “complementaris”, i de preus diversos.

  • Llumet amb pinça per llegir. Com podeu imaginar, va super bé per llegir en espais amb poca llum (o gens de llum), com ara al llit. La de l’enllaç és la que tinc jo, però n’hi ha moltes més.
  • Funda per a llibre (chaussette). Jo no en faig servir, però hi ha gent que li agraden. Les d’aquesta noia les trobo especialment boniques (no tinc comissió), tot i que segur que en trobareu més a prop.
  • Llibretes personalitzades. Si passeu per Gràcia, aneu a Relligats Olivé i feu una ullada a tot el que tenen. Destaco especialment les llibretes amb tela d’estil oriental i, sobretot, les que reprodueixen rajoles hidràuliques.
  • Kindle Paperwhite. Sí, sí, ja sé que el paper és bonic i blablablablabla. També sé que més d’un editor em pot saltar a la jugular. Però tot té un lloc i un moment, i el Kindle també. Com que alguns no us ho creureu, us recomano que feu una ullada en aquesta entrada de fa un temps i penseu que ha incorporat noves prestacions.

Bé, gent. Tanquem la llista de Reis 2019 aquí. Si teniu més idees de llibres per a aquestes festes, deixeu-les als comentaris. I aneu-vos preparant perquè aquesta mateixa setmana publicarem la llista d’idees de la secció de literatura xinesa: Caràcter xinès. 

Llista de Reis 2019

En aquell cel brillen estels desconeguts, Stalker?

En aquell cel brillen estels desconegutsUna vegada més, Stalker ens porta a l’Àfrica. En aquest cas, En aquell cel brillen estels desconeguts ens porta la història de l’Alice, una noia del Sudan del Sud que sobreviu a l’ebola.

Al llibre hi veurem com es detecta l’epidèmia i com els vilatans, ignorants de la realitat més dura, busquen solució amb bruixots i altres personatges del panorama més tradicional. És un d’ells qui s’adona de la magnitud de la tragèdia i posa el cas en mans dels metges. Al final, se salva l’Alice i, en fer-se gran, estudia per a infermera i adopta un bebè. Deixem-ho aquí, però, perquè no us puc explicar la història sencera, i parlem d’altres coses.

Un llibre que dona la mà a un altre

Si ho recordeu, fa un temps vam parlar del germà gran d’aquest llibre: Motorsoul. Soc un ésser naïf, i en aquella ocasió deia que la portada no m’agradava gaire, però he de dir que amb aquest segon lliurament de Stalker el dissenyador ha compensat (i molt) el tema portada. Mireu-vos la imatge que acompanya aquesta entrada i veureu que la il·lustració de la portada és molt, però molt, bonica. En certa manera, em recorda la de Les pereres fan la flor blanca. Suposo que és l’estil que m’agrada a mi, ves.

Al final d’En aquell cel brillen estels desconeguts se’ns explica que el relat de l’Alice és, com si diguéssim, la cinquena part de Motorsoul. En aquest sentit, he de dir que el llibre se m’ha quedat curt, sí. Potser hauria necessitat algun relat més perquè la cosa no s’estronqués de cop. Sí, senyors, l’única cosa que puc retreure-li a Stalker en aquesta ocasió és que el llibre sigui tant curt. 🙂

En tot cas, espero poder llegir més històries de l’Àfrica de la mà d’aquest autor misteriós. Espero que Raig Verd continuï apostant per ell!

Atenció: aquest llibre va directe als deures d’estiu, gent!

Montecarlo – Terrin: història d’una obsessió

Montecarlo-Terrin.jpgUna vegada més, Raig Verd ens ofereix un llibre amb traducció de Maria Rosich, Montecarlo. Aquesta combinació ja comença a ser un clàssic al meu prestatge de llibres. 🙂

Afegiu-hi que l’autor, Peter Terrin, torna a la línia que ens oferia a El vigilant i tenim una història sòlida, amb un narrador que és capaç de fer-nos entrar en el cap del protagonista. Mentre a El vigilant el sentiment predominant era l’angoixa, barrejada amb claustrofòbia, a Montecarlo tenim l’obsessió per una actriu que no reconeix i agraeix el que el protagonista, en Jack, es pensa que va ser una proesa.

I què hi trobarem, a Montecarlo?

El llibre comença amb una introducció a la vida d’en Jack, la seva infantesa i el poble on va créixer. També hi trobarem el que va passar abans que comencés una cursa a Montecarlo als anys seixanta. Aquesta cursa és presidida per Rainier i Grace Kelly (tot i que al llibre no se n’acaba de donar el nom). Arribats en aquest punt, es produeix el drama i vivim la recuperació de les ferides i la tornada a casa.

I és a partir d’aquí quan Terrin comença a desplegar les seves dots narratives. Aquí sentim l’obsessió d’en Jack per la Deedee, l’actriu a qui salva la vida a Montecarlo. Ell n’espera un mínim reconeixement. Somnia despert, imagina coses… i ja és impossible desenganxar-se el llibre de les mans fins a acabar-lo. L’autor aconsegueix que sentim el que sent el protagonista, tot i que nosaltres tenim més perspectiva que ell. Aixi, en certa manera, podem intuir com acabarà el tema del reconeixement.

La traducció, com és habitual en la Maria Rosich, s’intueix minuciosa a l’hora de fer-nos arribar el missatge original. No hi ha res que soni estrany, tot i que sí que hi ha algunes petites errades de concordança que convindria repassar de cara a properes edicions. Perquè una cosa sí que la tinc clara: hi haurà més edicions. Es tracta d’una història atractiva i amb capacitat per atraure-us des de bon principi. Si no em creieu, aneu a la pàgina web de Raig Verd i descarregueu-vos aquest pdf que conté el principi de la novel·la. Veureu que val molt la pena.

Sant Jordi ja s'intueix en l'aire, i a L'illa deserta comencem un esprint per arribar en plena forma a la nostra Diada. Per aquest motiu, fins a la setmana abans de Sant Jordi publicarem una entrada a la setmana, en lloc de l'entrada cada dues setmanes que sol ser la freqüència habitual.

10 idees per als Reis 2018

Durant el 2017 m’he llegit un bon munt de llibres. De vegades, no he tingut temps de fer-ne la ressenya corresponent, però ara que arriba Nadal i que arriba el moment de regalar i de rebre regals m’agradaria compartir amb vosaltres els llibres que més m’han agradat. Qui sap: us els podeu demanar per Reis, fer aquell regal d’amic invisible que us fa voltar el cap… fer-los cagar al Tió…

Com sempre, us presento la llista de recomanacions i, més avall, les comento una mica perquè us en feu una idea. Som-hi:

desig-flanaganComencem pels dos grans hits de l’any: un d’Austràlia i l’altre dels EUA, i, tot i la distància tots dos recreen l’època colonial. A Desig, Flanagan ens presenta la Nova Zelanda colonial a través de la vida d’una nena aborígen “transplantada” a la societat dels colonitzadors. El llibre és un plaer de llegir gràcies a l’acurada traducció de Josefina Caball i la presentació sempre impecable de Raig Verd. Si us quedeu amb més ganes d’aquest autor, llegiu-vos L’estret camí cap al nord profund. Pel que fa a El ferrocarril subterrani, l’autor ens fa veure les plantacions americanes i ens transporta en un tren imaginari que, de fet, és una recreació d’una xarxa real de camins i cases segures per als fugitius negres dels camps del Sud. Simplement brillant i emocionant. Jo me’l vaig llegir en anglès, però el trobareu en català gràcies a Edicions del Periscopi.

Seguim amb colonialisme: Homecoming, de Yaa Gyasi, recrea la història de les dues branques d’una família originària de l’Àfrica. Una branca es queda a la terra d’origen, mentre que l’altra va a parar a les plantacions dels Estats Units. La història és molt bona, però a més té una part documental superinteressant. Vosaltres sabíeu que als EUA es capturaven negres lliures i se’ls oligava a treballar en mines?

star-of-the-seaContinuem dins del cicle de les grans migracions per anar a un país productor net d’emigrants: Irlanda. Heu sentit a parlar de la gran fam del segle XIX que va fer que una part important d’irlandesos marxessin del país? Bàsicament, la destinació va ser els Estats Units, i hi ha un munt de llibres i pel·lícules que en parlen (Brooklyn, per exemple), però… què va passar amb els que es van quedar al país? Per què la fam va ser tan gran? Esteu de sort. Joseph O’Connor us ho explica a Star of the Sea, un magnífic llibre que ens planteja un misteri complicat de resoldre i, al mateix temps, ens explica les causes d’aquesta gran migració. Si no en teniu prou, o si voleu veure’n un enfocament diferent, podeu provar The Wonder, d’Emma Donoghue, que us ofereix un retrat de la Irlanda més rural a través dels ulls d’una infermera anglesa.

I si volíeu aventures i emigracions, aquí teniu la tercera tassa, tot i que és un llibre totalment diferent: Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, un llibre amb un enfocament quixotesc i, a estones, passat de voltes, que no us caurà de les mans. Max Besora ens parla de les aventures d’un noi català que no s’arronsa per res i que, fins i tot, intenta fundar una nova Catalunya. Molt adequat, vist els temps que corren. L’edició, a cura de Males Herbes, també és molt atractiva.

Aquí s’acaba la secció “moguda”. A Book of American Martyrs és un llibre intens, ple de reflexions sobre la societat americana actual, que parteix de l’assassinat d’un metge que fa avortaments. L’assassí és un home molt religiós que creu que ha rebut un “missatge” de “nostru senyó” i que no dubta a executar-lo. A partir d’aquí, Joyce Carol Oates ens ofereix la història des de diversos punts de vista: l’assassí, la seva família, la família de l’assassinat… un relat molt ric en punts de vista que ens porta l’enfrontament de les dues amèriques: la que podríem dir “Amèrica Trump” i la que podríem dir “Amèrica Clinton”.

En aquesta llista també té espai la no-ficció. Raig Verd ha publicat diversos llibres de l’autor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o. En aquest cas, us parlem del primer de la llista, Somnis en temps de guerra, on veurem com Kenya es transforma de colònia en estat lliure a través dels ulls d’un nen, l’autor. És un retrat fantàstic dels ecosistemes familiars africans, el camí per rebre ensenyament, els mau-mau… Us agradarà molt, si voleu conèixer la història d’aquest país.

pabellon-peonias-relinqueTanquem la llista amb dos llibres xinesos. El primer és El pabellón de las peonías, amb una magnífica traducció al castellà d’Alicia Relinque Eleta que li va fer guanyar el I Premi Marcela de Juan a una obra traduïda del xinès al castellà. En aquest cas, el més important no és la història (una noia s’enamora tan apassionadament que mor, i vol tornar amb el seu estimat), sinó la representació que se’n fa: el llibre barreja poesía, òpera xinesa, narrativa, refranys… És un llibre supercomplet des de l’aspecte formal, que us permetrà accedir a la literatura xinesa clàssica amb tots els ets i uts. Finalment, us proposo Gritos en la llovizna, del meu estimadíssim Yu Hua, l’autor més complet que ens ofereix la Xina actual, que en aquest cas retrata la vida d’un nen donat en adopció que ha de tornar a casa seva. Una història trista a través de la qual podreu conèixer la Xina rural de finals del segle XX, amb una traducció estupenda d’Anne-Hélène Suárez, una altra de les grans traductores del xinès al castellà. Si us quedeu amb ganes de més literatura xinesa, no dubteu a passar pel meu blog dedicat exclusivament a aquesta literatura, Caràcter xinès.

Bé, gent, és hora de tancar el missatge abans no sigui tan llarg que no us l’acabeu de llegir. Aprofito per desitjar-vos unes bones festes i un 2018 encara més ple de llibres!

Si teniu alguna proposta literària per a Reis, no dubteu a deixar un comentari.