Sempre vigilen, al soterrani

Inquietant, agònic, sufocant… tot això i molt més, és El vigilant. Autor: Peter Terrin, traductora: Maria Rosich, editorial: Raig Verd. Un bon equip, una vegada més.

El vigilantJa sabia de què anava. En aquest sentit, no m’ha sorprès. Però el que sí que puc fer és ratificar les moltes opinions que volen pel Twitter: a mig llegir, en més d’una ocasió, he hagut d’agafar aire i respirar fons per treure’m de sobre la sensació d’ofec, sobretot a la primera part.

A hores d’ara, no us sorprendré pas si dic que la història és sobre dos vigilants d’un edifici de luxe que estan encarregats de vigilar l’única entrada: l’aparcament que hi ha al soterrani. No hi ha més portes ni accessos, o sigui que ells són els encarregats de la seguretat de tothom que hi viu.

El llibre es pot dividir en tres parts, que de fet ja vénen marcades per l’autor. La primera és la més sufocant i agobiant. “Només som nosaltres dos, no sortirem mai de l’aparcament, hem d’estar sempre a punt per a un atac”… com deia més amunt, en aquesta part a estones falta l’aire, ja que entre l’autor i la traductora han aconseguit transmetre’ns l’olor de resclosit, l’angoixa de no saber què passa fora, la foscor i la buidor…

En la segona part se’ns afegeix un personatge i deixem de centrar-nos tant en l’espai físic per fixar-nos més en la relació entre els tres protagonistes. Obsessiva, segons com. Aquí és on comencem a entreveure que ha passat alguna cosa, que hem de sortir del soterrani, que hem de salvar el resident que queda a l’edifici…

Finalment, la tercera part trobo que és molt diferent de les anteriors i que és una mica esbojarrada: anem amunt i avall de l’edifici, la narració es fa confusa, trobem coses que no trobem… aquí es combina la inquietud inicial amb una lleugera sensació de mareig i desorientació que no us puc dir com acaba perque… “hasta aquí puedo leer” sense aixafar-vos la guitarra.

Una vegada més, aprofito aquestes línies per felicitar l’editorial per la tria de la història i per repetir traductora. Com sempre, llegir Raig Verd és sinònim de plaer per als sentits. Encara que la història no ens deixi respirar.

2 respostes a “Sempre vigilen, al soterrani

  1. Retroenllaç: All I want for Christmas… | L'illa deserta

  2. Retroenllaç: El Dia de la Traducció: traductors de llibres (1) | L'illa deserta

I a tu, què et sembla?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s