Ma Jian. The noodle maker: a novel.
Farrar, Straus and Giroux, 2006.
Edició per a Kindle (equivalent a 193 pàgines).
Traductora: Flora Drew.

Un llibre fluixet. Sí, Ma Jian és un escriptor moooolt conegut. Però ja sabem que quan un porta l’etiqueta de “dissident” queda inclòs automàticament en la categoria de “gran escriptor”. I no n’hi ha per tant. El llibre és una agrupació de relats curts absolutament estrambòtics que il·lustren situacions molt diferents. 

Admeto que les històries tenen una certa gràcia, i que també està ben pensat que siguin independents i que, al mateix temps, comparteixin personatges: la protagonista de la història del tigre és l’exnòvia de l’escriptor de la història del gos, l’escriptor de carrer fa una carta per a la mare de la noia suïcida, etc. Tot i així, trobo que l’estil és força pobre i que les històries són excessivament extravagants: tornant a la història del tigre, per exemple, trobo que suicidar-se en públic deixant-se menjar per un tigre queda fora del que jo puc digerir. Massa coses rares en tan poques pàgines.

Dit això, us comento alguns detalls que hi he trobat. Són curiositats o coses que m’han xocat:

• A la història del crematori privat, diu: “he always gave an extra seven minutes to anyone over the standard one hundred and thirty kilogram weight”. Algú té la versió xinesa i pot confirmar aquest pes? Trobo que per ser estàndard és una mica exagerat… o potser no ho he entès bé?
• És una de les poques novel·les que he llegit en què es parla dels (difunts) FEC, la moneda per a estrangers que es va fer servir a la Xina fins a la dècada de 1990, i explica ben clar què són i què eren les Friendship Stores: “a permit to buy goods at the Friendship Store, which was generally reserved for foreign visitors”.
• Té punts de “guiño al lector” com ara aquesta gran frase: “How can you expect a girl who has grown up reading Selected Writings of Mao Zedong to be cultivated, elegant or refined?”.

En resum, tot i que les històries, com us he dit, són massa rocambolesques per al meu gust, és un llibre on podreu veure situacions reals de la Xina de finals de segle XX, com ara els FEC, la picaresca a l’hora d’establir negocis, els suborns… per acabar, us deixo amb un fragment que m’ha semblat especialment bo i que, segurament, reflecteix la manera de pensar de molts xinesos:

“We grew up in a spiritual vacuum, cut off from the rest of the world. A wasted generation. When the country started to open up, we were the first to fall. Foreign culture is the only religion now, but we have no means to understand it, or appreciate its worth. Half a century has gone by, and suddenly we find ourselves in the forest of modern life without a map or a compass. How can a society numbed by dictatorship ever find its way in the modern world? We are unable to think things through for ourselves, we have no reference points, we feel lost and out of our depth.”

En resum: si sou fans de Ma Jian, no us deixeu influir per la meva opinió negativa.