Lei Mi. Profiler.
Traductor: Gabriel Ascher.
Ed. Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle equivalent a 507 pàgines.
Títol original: 画像.
Aquesta és una d’aquelles ocasions en què compres una cosa sense saber què te’n pots esperar i tens una sorpresa agradable, molt agradable.
El llibre em va costar 0,99 en versió Kindle. Un regal, tenint en compte com l’he arribat a disfrutar. I no entenc per què està tan bé de preu, ja que la versió en paper costa prop de 19 euros. Bé, és igual.
Des del punt de vista formal, al llibre se li poden recriminar unes quantes coses: poca cura amb les comes, que de tant en tant apareixen repetides, alguns typos, algunes errades gramaticals (per exemple: el que passa quan canviem una frase i no lliguem les preposicions) i, sobretot, una cosa que cada vegada trobo més important i que, en el cas de les versions electròniques, és gratis: deixar una línia en blanc quan hi ha un canvi d’escena, protagonista o tema tan marcat que necessitem fer una pausa per reubicar-nos.
Un cop repassat això, us he de dir que la història està molt bé. El tema, si us agraden els thrillers, és atractiu: assassinats en un campus universitari.

• Quina relació hi ha entre ells?
• Què tenen a veure amb el protagonista?
• Qui és l’assassí?

Si, com jo, heu estat en un d’aquests campus, us semblarà que els assassinats passen en llocs que heu conegut. Les pistes de bàsquet, el camp de futbol… les habitacions plenes d’estudiants i fum… Es passen el dia fumant. En cadena, pràcticament. Al final, semblava que m’empassava el fum jo.
El protagonista, en Fang Mu, és per clavar-li quatre nates de tant repel·lent que és, però al final li agafes “carinyu”. Sí que és veritat que trobo que endevina massa coses amb pistes que no tinc clar que donin tanta informació, però la veritat és que s’hi connecta molt bé, amb ell.
Més coses curioses: quan arribeu al final de la història, veureu que està “empalmada” amb el principi del segon llibre de la trilogia, i que la mostra que inclouen és força llarga. Per altra banda, l’autor, que fa servir el nom de ploma de Lei Mi (diuen que “anteriorment” era conegut com a Liu Peng), és un professor de psicologia criminal, o sigui que deu estar força ben documentat sobre aquest tema.
En resum: les 507 pàgines es llegeixen en un pim-pam i ja m’he comprat el segon volum, també, a un preu molt reduït. Jo, de vosaltres, me’l llegiria.