Sant Jordi 2021: els carrers seran (sempre) nostres!

Estimats, ha arribat el moment que molts de vosaltres esperàveu: una llista de propostes per petar-se els calers aquest divendres 23 d’abril, dia del patró de la lectura, Sant Jordi gloriós. Vista la meva devoció per aquest dia i sant, no us estranyarà que tingui un fill que se’n diu, oi? (És veritat.)

Els que seguiu el blog ja sabeu què cal fer, oi? Triar la categoria “5 estrelles” o “4 estrelles” i mirar què hi ha que m’hagi agradat. O cercar autors concrets (caixa de dalt a la dreta). Però això ho podeu fer qualsevol dia de l’any, i ja sabem que en certes dates assenyalades ens agrada xixa!!! Vinga, doncs, som-hi!

Aquest cop us he preparat un combinat de novetats i fons d’armari que crec que cobrirà tots els gustos. Això vol dir que teniu una primera part amb una proposta de títols concrets i una segona on, sorpresa, us recomano editorials de tota confiança que fan bé la feina (després, ja se sap que no tot agrada a tothom). No vol dir que siguin les úniques que valen la pena, ni molt menys, però ja sabeu que tots tenim etapes i ara m’he adonat que estic llegint molt d’aquestes cases i us les vull recomanar.

Proposta de títols concrets

En aquesta llista trobareu títols que he llegit darrerament i que m’han agradat (el darrer any, més o menys). N’hi ha per a tots els gustos i teniu la ressenya completa aquí mateix, al blog: només cal que feu clic al nom per a llegir-la. Si voleu un resum, el teniu més avall.

Les closques ens parla d’una família de l’Ebre/Barcelona. Es tracta d’un llibre molt interessant i molt ben escrit per una autora molt jove que espero que ens doni moltes més hores de lectura. Pel que fa a Matar el marit, es tracta d’una novel·la situada a Taiwan que tracta de la violència domèstica portada a l’extrem sobre la base d’una història real; és un gran llibre no apte per a estómacs delicats, però molt recomanable.

També tenim El jardí de vidre, que ens porta a Moldàvia. No sabeu on és? Aprofiteu l’ocasió per buscar-ho al mapa i viviu els últims temps de la Unió Soviètica! I què me’n dieu, de Wolf Hall? Un llibre absolutament meravellós d’una gran autora que enceta una trilogia dedicada a la cort d’Enric VIII. Tot seguit, un dels meus favorits: la sèrie d’Antonio Manzini dedicada al subcap de policia Rocco Schiavone, un dels personatges més “grunyons” del panorama literari. Aquests dos (Wolf Hall i La costola) estan molt bé en versió original, però també els trobareu en català i en castellà. Tanco la llista amb La caja negra, un llibre delirant amb humor corrosiu i crítica del capitalisme… i del socialisme soviètic (tots reben!).

Tots són molt bons i són lectures més o menys recents. Passem a un altre tema…

Fons d’armari

Tots tenim una editorial que ens encerta més els gustos que altres. Són les nostres editorials de capçalera, i poden anar variant amb el temps, segons què publiquen. Aquí teniu les que últimament publiquen coses amb les que he connectat millor:

Males Herbes

Relats curts, històries extravagants o imprevistes, autors antics… amb les Males Herbes trobareu tot això i molt més! Els mítics llibrets verds, ara amb més colors i una mica més grossos.

Com podeu veure a la llista de dalt, són dels pocs valents que han portat literatura xinesa a casa nostra en català, i també fan apostes que, a priori, poden semblar arriscades, com ara els reculls de relats d’autors catalans del decadentisme o el que han tret fa poquet sobre el realisme català: Bromistes, tramposos i mentiders (aviat a les vostres pantalles). Si voleu conèixer-los millor, algunes de les opcions que més m’han agradat són Ambrosia i El passat i els càstigs, dos reculls de relats, o Nosaltres, literatura russa molt fina!

Ah, i si voleu un llibre de cavalleria escrit avui dia, però amb tocs antics, no ho dubteu: Aventures i desventures de Joan Orpí, de Max Besora, és per a vosaltres. I si voleu una cosa realment gamberra i dura de llegir, del mateix autor, us recomano La musa fingida. A mi em va agradar, però aneu amb compte perquè no és apte per a tots els públics. De vegades cal sortir de la zona de confort, i paga la pena.

Automática Editorial

Mare meva, no sé ni per on començar! Els seus llibres negres són d’una elegància poc vista, un plaer de tenir a les mans. Amb ells trobareu una selecció molt àmplia d’autors russos i de l’àmbit d’influència d’aquest país, però també han sigut prou valents per comprometre’s amb un dels millors autors xinesos d’avui, Yan Lianke, i ens el porten amb una de les millors traductores de xinès, Belén Cuadra Mora. Si voleu fer un tast de literatura xinesa, opteu per Días, meses, años o La muerte del sol. Si voleu riure una estona, ja teniu La caja negra més amunt. També recomano amb molt d’entusiasme El mar alrededor, de Keri Hulme, que us portarà a les antípodes, o Dendritas, de Kallia Papadaki, sobre l’emigració grega als Estats Units. Si busqueu una lectura profunda i històrica, La muerte del vazir-mujtar és per a vosaltres!

Les Hores

Aquesta és una editorial encara jove que ens porta moltes històries protagonitzades per dones de tota mena. Des de la nena d’El jardí de vidre, fins a la mare poc vocacional d’Amor, un llibre que no sé si ha rebut tota l’atenció que es mereix, totes hi estem reflectides. La gràcia és que en la majoria de casos aconsegueixen portar-nos una història amb la qual connecto, fins i tot quan reflecteix realitats molt diferents de la meva. El meu preferit continua essent L’últim amor de baba Dúnia, situat a prop de Txernòbil, però també vull destacar La veïna del costat, que ens porta a Sud-àfrica amb dues veïnes que no es poden veure, La vida a qualsevol preu, on coneixereu una mestressa de casa sueca, i Idaho, un drama familiar que anirem desvetllant a mida que avança la història.

L’altra editorial

Aquest cas és el d’un retrobament. Havia llegit diversos premis Documenta absolutament estupends, com ara La nostra vida vertical (Yannick Garcia), Puja a casa (Jordi Nopca) i Els dics (Irene Solà), però després vaig estar una temporada que no acabava de connectar-hi. He llegit diversos llibres d’autors força més joves que jo que retraten la seva realitat actual, un punt per on jo ja he passat, i no aconseguien seduir-me. Ara, però, amb Les closques i Els desperfectes sembla que m’hi he reconciliat. També us recomano molt Hamnet, que han publicat en català (si podeu llegir-lo en anglès, feu-ho!). I no oblidem que també tenen el segell L’altra tribu, on hi ha publicades meravelles com El dia dels trífids o La crida del bosc, per a públic juvenil.

Periscopi

Què voleu que us digui d’Edicions del Periscopi que encara no s’hagi dit? És una de les habituals al meu prestatge de llibres per llegir, i és una de les poques cases que em convencen per llegir en català coses que podria llegir en versió original. En aquest cas, a més de la feina d’editors, traductors i correctors, vull destacar la feina de Tono Cristòfol en el disseny de cobertes. Només cal veure les de la trilogia de Kent Haruf (Cançó de la plana, Capvespre, Benedicció) dedicada al poble de Holt: us recomano que us la llegiu sencera, i en ordre, sisplau.

Altres llibres destacats són els de Colson Whitehead (El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel), un dels millors autors afroamericans que he llegit. Si voleu entendre alguna cosa dels #blacklivesmatter, comenceu per aquí per veure els orígens de tot plegat. Ah, i vull recuperar un llibre preciós, de ja fa un temps: El silenci del far, d’Albert Juvany. De vegades no valorem prou el que tenim a casa, i aquest cas és un dels que més m’ha agradat d’aquesta editorial. Acabo de començar Els angles morts, que ha rebut molt bona crítica, però només us puc dir que requereix concentració i apunta bones maneres.

Sellerio Editore

Si llegiu en italià, us recomano aquests magnífics llibrets més aviat petits de mida però grans de contingut. Un paper una mica grogós, tapes blau marí… per a mi són un vici! Què hi trobareu? De tot, ja que han publicat més de 1.000 llibres, però destaca la sèrie completa del comissari Montalbano, de Camilleri, i la sèrie de Rocco Schiavone, el digne successor del comissari, que escriu Antonio Manzini, antic deixeble de l’autor sicilià.

Aviat provaré més cosetes d’aquesta editorial i us tindré al dia. Mentrestant, si voleu comprar-ne algun aquest Sant Jordi, podeu passar per la llibreria Le nuvole, a Gràcia, on trobareu un bon assortiment d’aquesta col·lecció i de tota mena de llibres en italià.

Col·lecció Clothbound Classics de Penguin

Tanco la llista amb uns llibres preciosos, que venen amb cobertes folrades de tela i recullen algunes de les obres més importants de la literatura. No només publiquen literatura anglesa, sinó també altres literatures, des de l’Odissea a Viatge a l’oest (clàssic xinès). Això sí, els més ben representats són els clàssics anglesos, o sigui que si podeu llegir-los en versió original, no dubteu a comprar algun d’aquests llibres: un cop llegits faran molt bonic al prestatge! (Sí, l’aspecte importa.) Alguna idea? Hi teniu Sir Arthur Conan Doyle, Mark Twain, les germanes Brönte, Jane Austen, Virginia Wolf… un plaer per als sentits!

“Y hasta aquí puedo leer”, que deia aquella.

Espero que tingueu una molt bona diada i que trobeu teca!

2 respostes a “Sant Jordi 2021: els carrers seran (sempre) nostres!

  1. Més que les recomanacions individuals, que cadascú triï el que vulgui, em quedo amb les recomanacions d’editorials. Molt bona tria, tant per les que has destacat amb un munt de títols llegits de totes elles, com per les que no són a la llista, també molt explicatiu. Coindideixo en diverses, les catalanes, bàsicament. Són també les meves preferides en l’actualitat. Potser la que menys és Males Herbes, perquè certes històries extravagants no m’acaven d’entrar, però d’ells he llegit alguns títols memorables com ara ‘La guerra de les salamandres’. De Periscopi no cal ni parlar, ja he llegit més de 30 llibres seus, he après moltíssim i he crescut com a lector gràcies a ells. Les Hores apunta moltes maneres i l’Altra també és de les de capçalera, encara que no li llegeixo tot ni molt menys. Però dec tenir una quinzena ben bona de llibres seus.

    Que tinguis una bona diada!!

    1. Sí, trobo que de vegades és interessant veure amb quina línia editorial coincideixes més, ja que no deixa der ser un factor de “confiança” a l’hora de provar autors nous. Jo també hi afegeixo la variable “traductor”, que em pot acabar de fer decidir de llegir una cosa traduïda. 🙂

      He tingut èpoques en que hauria triat altres cases, però ara mateix estic més en sintonia amb aquestes. El cas de l’Altra n’és un bon exemple: connexió – desconnexió – connexió. Potser l’any que ve en recomanaré altres!

      Au, doncs, espero que tinguis un gran dia demà. Encara que ens entestem a “avançar feina”, molts acabem tornant a pica. I si no cauen llibres, almenys anar a fer una volta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s