Avui li toca el torn a La nostra vida vertical, d’en Yannick Garcia, abans no se m’enfonsi a l’arxiu dels llibres pendents de comentar (en tinc uns quants, sí!). Me’l vaig comprar per Sant Jordi, el meu dia de la ruïna: no hi ha prou caixers a rambla Catalunya, i la visa acaba treient fum. Total, que tenia un encàrrec: comprar Deu de desembre, de George Saunders, i aconseguir la firma del seu traductor, en Yannick Garcia.

Patapam! Em vaig plantar a La impossible i resulta que al costat del meu objectiu hi havia La nostra vida vertical, escrit (que no traduït) per en Yannick. I en Yannick signava a rambla Catalunya i igualment l’havia d’anar a veure per complir l’encàrrec. La temptació va ser massa forta, i el vaig comprar. Dues firmes per una.

Jo no sóc gaire de llegir relats curts (ja ho he dit en altres entrades). Ara puc confessar que em vaig llegir Els caus secrets, una recopilació de relats curts d’autors joves dels Països Catalans, i la majoria de relats no em van agradar gaire (crec que trobareu alguna altra crítica en aquest sentit buscant a Google). Alguns eren excessivament pretensiosos, altres eren tan curts que tot just esbossaven la història… i el d’en Yannick va quedar soterrat i amagat pel meu descontent.

Ara que m’he llegit aquesta petita meravella que és La nostra vida vertical, he aconseguit trobar el gust a aquests petits embrions de novel·la que són la majoria de relats curts. No és broma: algunes de les històries que trobem en aquest recull podrien desplegar-se tranquil·lament i convertir-se en novel·les completes.

Us podria explicar les històries, però no tindria gràcia perquè us mataria la sorpresa. El que sí que us vull dir és que m’han frapat molt dos aspectes d’aquest recull. El primer és la puntuació impecable de l’autor, que és la cirereta que remata les millors obres (fins i tot Cien años de soledad té paràgrafs amb una puntuació discutible) i és un indicador infalible de la qualitat de la redacció. D’altra banda, vull destacar el que ja s’ha dit en altres blocs: la capacitat de l’autor de situar-nos en contextos molt diferents, amb personatges que no tenen res a veure els uns amb els altres i històries molt dispars. Algunes una mica estrambòtiques, com la de Groenlàndia (una mica de realisme fantàstic?), altres amb un final inesperat, com la de Rússia, i altres que et deixen el cor encongit, com la del senyor gran que vol dormir sota els arbres (la meva preferida).

En resum: estic molt contenta del meu rampell de Sant Jordi, i us aconsello que us llegiu aquest llibre, que el recomaneu i que el regaleu. Perquè és comprant els llibres dels nostres autors que els demostrarem que la seva feina val la pena i aconseguirem que n’escriguin més.

Yannick, espero seguir-te llegint.

ATENCIÓ: ESTIGUEU PENDENTS DEL TWITTER (O SUBSCRIVIU-VOS AL BLOC). AQUESTA SETMANA ANUNCIAREM LA LLISTA DE “DEURES D’ESTIU” DE L’ILLA DESERTA, I AQUEST LLIBRE HI SERÀ!