Lectures d’estiu 2021

Us pensàveu que aquest any us en salvaríeu? Doncs… no! Jo començo “tard” les vacances, o sigui que fins a finals de juliol no em poso a pensar quins llibres em llegiré a l’estiu, ni quins recomanar-vos a vosaltres. Si voleu veure què he recomanat altres vegades, només cal que feu una cerca amb “lectures d’estiu” o “deures d’estiu” i trobareu tot de material d’altres anys.

Aquest any veureu que la llista és més llarga perquè hi ha unes quantes aportacions de literatura xinesa. Arran d’una xerrada que vaig fer a Vic en el marc del cicle Més Nits (moltes gràcies per convidar-me!), he vist que pot tenir un cert interès i que pràcticament ningú no s’hi fixa, més enllà de les últimes creacions de ciència ficció.

Som-hi, doncs!

(Foto de Heather McKeen a Pexels.com)

Deures, deures, deures!

Com sempre, us recomano llibres que m’he llegit. Alguns m’han agradat molt i altres no tant, però no n’hi ha cap que m’hagi semblat una xufla i potser a vosaltres us agradaran més. També aviso que és una combinació de llibres de “fons d’armari” i de novetats, perquè s’ha de llegir de tot!

Com podeu veure, hi ha una mica de tot. Començo amb dos grans clàssics de casa nostra com són Cabré i Rodoreda. Són magnífics tots dos, i us recomano els llibres que més m’han agradat d’ells, tot i que, agafeu el que agafeu, són bons. Sé que són dues recomanacions molt suades, però és que són dues grandíssimes obres de la nostra literatura i, si encara no us les heu llegit, potser ja ha arribat el moment. Si ja us les heu llegides, trieu-ne una altra de qualsevol de tots dos autors! Jo us diria Senyoria, de Cabré, i Mirall trencat, de Rodoreda.

la danza del gabbiano

Passem a Itàlia. Qui diu Itàlia, diu “extrems d’Itàlia”, perquè el que us recomano són dos sicilians de pro com Andrea Camilleri i Simoneta Agnello-Hornby, amb històries a la seva illa, i un romà com Antonio Manzini, que situa les seves novel·les de polis a l’altra punta de país, la Vall d’Aosta. Les senyores primer: Agnello-Hornby ha escrit moltes coses, però La mennulara, que podeu trobar en italià i en castellà amb el mateix títol, ens porta a la Sicília de fa molts anys amb ecos de Il gatopardo. Aquesta obra té en comú amb les que Camilleri dedica al comissari Montalbano una cosa: la llum siciliana. Si llegiu les històries d’aquest mestre del gènere policíac italià descobrireu una visió més “social” del món del delicte (us en parlo en aquesta entrada) i, si voleu, podeu començar pel primer de la sèrie: La forma de l’acqua / La forma de l’aigua (traducció de Pau Vidal!!!!). Tanca el trío italià Antonio Manzini, a qui qualificaria d’hereu de Camilleri: el seu personatge, Rocco Schiavone, és un cascarràbies molt pitjor que Montalbano, però també té el seu petit cor i, sobretot, té una patrulla que és per flipar. Jo començaria pel primer (Pista nera) i aniria llegint… 🙂

També us vull recomanar dues obres en anglès ben diferents, però que comparteixen un toc històric. D’una banda, Wolf Hall ens porta a la cort d’Eduard VIII a través dels ulls del seu home de confiança. Aquest llibre és el primer d’una trilogia dedicada a la història d’aquest monarca i retrata amb precisió l’ambient de l’època. No sé si el tenim en català, però us recomano que, si podeu, us la llegiu en versió original. Simpement magnífic. Per altra banda, us recomano The luminaries, una obra que ens porta a Nova Zelanda a mitjans del segle XIX i que va guanyar el Man Booker Prize de 2013. És un llibre èpic amb tocs de western que val molt la pena llegir (el teniu en anglès i en castellà, Las luminarias).

A continuació us vull parlar d’un autor que no tenim en català i que tampoc té gaire material traduït al castellà o l’anglès. Es tracta de Kim Leine, autor nascut a Noruega i criat a Dinamarca que va viure a Groenlàndia, on va treballar com a infermer. Fruit d’aquesta experiència va escriure Tunu, el llibre que us recomano, i El fiordo de la eternidad, un llibre també molt atractiu que trobareu ressenyat aquí al blog. Tots dos són superrecomanables, i si us agrada l’escriptura de Leine poden trobar altres llibres en francès (i en idiomes nòrdics, però aquí ja no hi arribo). Soc superfan d’aquest autor, i espero que algun dia el puguem llegir en català. Si no, hauré d’armar-me de valor i llegir-me Valdemarsdag en danès, però segur que em perdo detalls…

Si parlem de llibres que he recomanat no fa gaire, us parlaré de El jardí de vidre, de Tatiana Tibuleac, i La caja negra, d’Alek Popov. Són molt diferents tots dos, però tenen en comú que els autors són de l’Europa de l’est. Tibuleac, de Moldàvia, ens porta els records d’una nena petita i els canvis que hi va haver al seu país d’origen. És una bona excusa (si és que en cal alguna) per fer una ullada en aquest racó d’Europa. Per altra banda, Popov ens porta una crítica hilarant i corrosiva on tant rep el sistema capitalista (oh, senyor, gloriós, el tema dels “cangurs” de gossos a Central Park) com el socialista/comunista. Aprofito per lloar la bona feina de les editorials que han publicat aquests dos llibres: Les hores i Automàtica. Quan llegeixo algun dels seus llibres sé que, tant si m’agraden com si no (que això és molt personal), al darrere hi ha feina ben feta.

I tanco la llista amb l’apartat dedicat a la literatura xinesa, a la qual dedico una secció completa, ja que és la meva especialitat.

Capbusseu-vos en la literatura xinesa!

Com deia al principi, arran de la xerrada de Vic (que podeu veure a YouTube), em vaig adonar que la literatura xinesa no està gens representada a “món-Instagram”, que és per on ara pul·lulo més, ni, en general, a les xarxes. Així, doncs, crec que ha arribat el moment de donar-la a conèixer i fomentar-ne la lectura. A casa nostra se’n publica poca, però també se’n publica en castellà i, si podeu llegir en altres idiomes, el francès, per exemple, té un ampli ventall de publicacions amb traduccions molt ben fetes. I sembla que en italià també s’estan posant les piles!

A poc a poc, doncs, aniré donant informació per a qui vulgui endinsar-se en aquest món tan llunyà i, segons com, tan proper. Mentrestant, us recomano quatre llibres per anar fent boca. Repeteixo la llista de dalt per a més comoditat vostra:

El que obre la llista és Lu Xun, considerat pare de la literatura xinesa moderna, a qui més endavant dedicaré una entrada. De moment, us recomano aquest llibre on es recullen alguns dels seus relats més coneguts. “Diari d’un boig” és molt impactant i és meravellós veure que podem ficar-nos en la pell del protagonista d’una manera tan absoluta.

Matar el marit és el més nou d’aquesta llista de llibres i ens porta una història de violència domèstica i social que posa els pels de punta. Les imatges són vívides i la narració té una qualitat cinematogràfica que no la fa apta per a estomacs sensibles, sobretot si tenim en compte que està basada en fets reals. Una aposta valenta de l’editorial Males Herbes, que ja havia publicat un recull de relats de Yu Hua, un dels meus autors xinesos preferits, i que a l’octubre ens portarà, per primer cop en català, l’altre dels meus dos autors xinesos preferits: Yan Lianke!!!! (Sereu degudament informats, my dears).

I tanco la llista precisament amb l’autor de qui us acabo de parlar: Yan Lianke. Mentre esperem tenir-lo en català, aprofito per dir-vos que en castellà s’està fent molt bona feina i que tenim publicats uns quants llibres d’ell, sobretot a mans d’Automàtica Editorial. Aquí només en destaco dos, però la veritat és que tots són molt bons. En algunes publicacions veig que es compara aquest autor amb Gabriel García Márquez, i si aquest tenia Macondo, Yan té les muntanyes de Balou.

I això és tot. Jo encara no sé què em recomano a mi mateixa. De moment, em preparo per al repte de la primera setmana amb Booktique, la iniciativa de Meyonbook que us explica en aquest vídeo. Hi participareu?

Any nou xinès, literatura xinesa!

AQUESTA ENTRADA ÉS LA 500!!! GRÀCIES PER LLEGIR-NOS! 

Aquest any volia fer alguna cosa especial per celebrar l’any nou xinès. Vaig pensar que per Nadal, Sant Jordi i estiu faig llistes de recomanacions literàries en què hi treu el caparró la literatura xinesa, però no gaire. I no pot ser: en teoria, la meva especialitat és, precisament, aquesta! Parlant amb amics em vaig adonar que al febrer és l’any nou xinès i que seria un bon moment per donar una mica més de protagonisme a la literatura que ens ve d’aquest país o d’altres en què la llengua xinesa també té presència.

Aquest cop he pogut comptar amb la col·laboració de dos grans experts en el tema, el Javier Altayó i l’Antonio Paoliello. És un plaer compartir opinions amb ells i han fet aportacions molt interessants a aquesta entrada. Trobo que, sense proposar-nos-ho, aquesta llista a sis mans cobreix camps per a tots els gustos.

Això sí, l’entrada ha quedat un pel llarga. Però em consta que alguns us les llegiu, les més llargues, perquè també solen ser les més especials. Les entrades de Sant Jordi en són un exemple. De tota manera, com que també sé que n’hi ha d’ansiosos que no podran esperar a arribar al final, us poso tot seguit la llista “nua” de recomanacions: els enllaços van directament a l’explicació que hi ha més avall per a cada llibre o autor. Els més pacients, continueu llegint per veure què diu cadascun dels «aportadors». Abans, però, em permetreu que us presenti en Javier i l’Antonio.

El Javier Altayó és llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’anglès i el xinès com a idiomes de carrera, i ha aprofundit els seus estudis de llengua i cultura xinesa a la Renmin Daxue i a Beijing Daxue, dues de les universitats més importants de la Xina. Fa un munt d’anys que viu a Taipei, i hi hem compartit alguna iniciativa molt interessant, com ara la lectura compartida pública a Twitter que us comento al final de l’entrada. El seu nom us pot sonar perquè, entre altres coses, ha traduït el famós El problema de los tres cuerpos, buc insígnia de la ciència ficció xinesa dels últims temps. Li vàrem fer una entrevista precisament amb motiu de la publicació d’aquest llibre.

Per la seva banda, l’Antonio Paoliello dona classes de literatura xinesa i de xinès clàssic a la Universitat Autònoma de Barcelona, i també de xinès modern a l’EOI de Barcelona-Drassanes. Encara que es dedica professionalment al món sinòfon, també li agrada tot allò que tingui a veure amb el món turcòfon. També li agraden moltes coses més, però sobretot llegir, escriure i traduir del xinès a l’italià. No es dedica exclusivament a l’escriptura ni a la traducció literària perquè li fa falta un element fonamental: no té gats! Fa servir les xarxes de forma molt intermitent, de vegades piula des del seu compte de Twitter (@ap_bcn).

Ara sí, amb vosaltres…

La llista a sis mans

Com podeu veure, en aquesta llista hi ha una mica de tot, no ficció i còmics per part del Xavier, autors de països propers a la Xina proposats per l’Antonio i llibres per a qui vulgui introduir-se en la literatura xinesa de part de moi. Veureu que cadascú ha escrit el seu apartat. 🙂

Comencem!

Javier Altayó: no ficció i còmic

Em feia molta mandra parlar de novetats i llibres «que cal llegir» i vaig decidir emprar un altre criteri: l’emocional. Així doncs, recomano tres lectures recents que, independentment del tema, la llengua o el format, em van fer venir ganes de tornar a començar per la primera pàgina tan aviat com arribava a l’última. Dos resulta que són llibres de no ficció en anglès i un és un còmic en xinès.

Eat the Buddha: Life and Death in a Tibetan Town (Barbara Demick)

Ngaba, una petita ciutat tibetana adscrita a la província de Sichuan, és la capital mundial de les immolacions. Què hi ha, al darrere d’aquests actes desesperats? Tal i com ja va fer amb Sarajevo (Logavina Street) i Corea del Nord (Nothing to Envy), Demick es dedica a retratar tota una societat sencera a partir de retrats humans individuals sense oblidar descriure causes i antecedents.

Ara que la repressió de la minoria musulmana uigur a la Xina comença a tenir ressò, potser cal que un llibre com aquest ens recordi l’igualment esfereïdor genocidi tibetà. Per contundents que siguin, les dades d’informes com ara aquest de l’Institut de Drets Humans de Catalunya mai seran més eloqüents que aquest veritable viatge literari ple de persones i detalls inoblidables. 

Oral Histories of Older Gay Men in Hong Kong: Unspoken but Unforgotten (Travis S. K. Kong)

Més retrats humans. Per fi en anglès, aquest llibre és una història oral de l’homosexualitat masculina en un Hong Kong que ja no existeix. L’autor, sociòleg, ha dedicat anys de la seva vida a anar de dim sum i petar la xerrada amb dotze hongkonguesos homosexuals de més de seixanta anys, vells tongzhi que van créixer sense aquest ni altres eufemismes per anomenar-se a si mateixos en una època en què el seu desig era delicte.

Si el primer llibre era un viatge físic, aquest és físic i temporal. Dotze retrats corprenedors contextualitzats per una llarga introducció de caire més acadèmic (no us la salteu).

Betel Nut Girl (檳榔少女, Lucas Paixão)

Aquest còmic de dos volums a tot color és més lleuger, un divertiment per llegir una tarda de diumenge. Explica la història d’amor entre un futbolista brasiler i una noia taiwanesa. Ella és una betel nut girl, és a dir, una d’aquestes noies que venen tabac i nous d’areca embolcallades amb fulla de bètel (menys estimulants que la fulla de coca) a peu de carretera gairebé nues que hi ha gairebé per tot arreu a Taiwan.
Ple d’humor, és un còmic ideal per a estudiants de xinès que volen aprendre no només la llengua informal actual sinó també un fotimer de coses típiques de Taiwan: joventut desinhibida però alhora innocent, gàngsters, temples, te amb llet per emportar, tofu pudent… El dibuix és molt modern i llampant. Podeu fer-hi un cop d’ull a l’instagram de l’autor, un brasiler afincat a Taiwan.

Antonio Paoliello: veus de la “perifèria”

Quan em pregunten: quin llibre d’algun autor xinès em recomanaries?, sempre em quedo una mica en blanc. D’autors que m’agraden en tinc massa, i potser és per això que em costa molt triar-ne només un o uns pocs. Així, doncs, d’entre tots els llibres escrits en xinès o per autors d’origen xinès que he llegit, he decidit triar aquells que, si mirem la Xina com el «centre» de la producció literària en llengua xinesa, es considerarien una mica més perifèrics, per dir-ho d’alguna manera. Dos dels llibres que proposo van ser escrits en xinès per autors del sud-est asiàtic i un va ser escrit directament en castellà -sí, així com ho llegiu!- per un autor peruà d’origen xinès.

Lake Like a Mirror (Ho Sok Fong, Malàisia)

Lake Like a Mirror és una col·lecció de nou relats traduïts a l’anglès per Natascha Bruce. El fil que uneix les històries és l’ambientació totalment real, però onírica a la vegada. Moltes són històries de dones: xineses, malaies o immigrants que sobreviuen en un món on tot canvia, tot avança, menys el masclisme de la societat. Ho Sok Fong és segurament una de les veus més interessants de la literatura contemporània en llengua xinesa i, encara que llegir relats a casa nostra no és un costum tan popular com a l’Àsia oriental, crec que mereix una oportunitat, no us en penedireu!

Costume (Yeng Pway Ngon, Singapur)

Costume és una novel·la llarga que es pot llegir en anglès gràcies a la traducció de Jeremy Tiang (ell mateix escriptor, però anglòfon). Al llibre hi trobareu la història de tres generacions de la família Leong unides per l’amor a l’òpera cantonesa. És una novel·la que abasta moltes temàtiques: la urbanització i la modernització descontrolades, però també la tradició, la solitud, i també les relacions humanes. La recomano perquè en aquesta època de (semi)confinament m’ha transportat a Singapur, i això de viatjar (almenys amb el cap i el cor) em feia molta falta!

El tramo final (Siu Kam Wen, Perú)

El tramo final reuneix uns quants relats d’aquest autor que va néixer a la província xinesa de Guangdong, va emigrar al Perú quan era un nen i ara viu a Hawaii (quina sort que tenen alguns, eh!). Aquesta col·lecció no es va publicar Espanya fins el 2013, però els contes són dels anys vuitanta (que és quan van ser publicats a Amèrica Llatina). N’hi ha de més bons i de més fluixets, però tots ens apropen a una realitat potser força desconeguda: la història i les vivències de la comunitat xinesa del Perú, on s’estima que viuen més d’un milió de «tusán», o sigui persones amb almenys un avantpassat xinès.

I finalment, un hors série: pels que llegiu en italià i voleu un tastet de literatura xinesa (aquesta vegada sí en el sentit de literatura de la Xina), teniu el número de desembre de 2020 de la revista Internazionale, on apareixen vuit relats d’autors xinesos contemporanis triats pel gran Yu Hua. D’entre tots, vull destacar «Il bimbo di cristallo» de la Zhang Huiwen (traducció de l’Anna di Toro), un conte que, després d’haver-lo llegit, no me’l vaig poder treure del cap durant dies.

Sílvia Fustegueres: per iniciar-se en literatura xinesa

Els dimarts de Caràcter xinès sempre intento presentar llibres que siguin més o menys nous, o almenys que siguin de «lectura nova» per a mi. En aquesta ocasió, però, els llibres que recomano ja els he comentat abans. Igual que els llibres que han comentat el Xavier i l’Antonio, són llibres que em van deixar molt bon gust de boca i que, al mateix temps, considero que serien una bona manera d’entrar en el món literari xinès, un gegant al qual no sempre és fàcil accedir si no podem llegir en xinès.

Les meves propostes són, doncs, sobretot, per a no iniciats en aquest àmbit. Si sou seguidors de la secció Caràcter xinès i el seu Twitter, segurament ja els coneixereu. En resum, diria que us poso a les mans un pòquer d’asos format per Yan Lianke, Yu Hua, Bi Feiyu i Yiyun Li.

Crónica de una explosión (Yan Lianke)

Yan Lianke és un dels noms que, de tant en tant, sonen per al Nobel de literatura. És un autor que combina una escriptura amb tocs lírics centrada en l’àmbit rural amb tocs de crítica social. Crónica de una explosión parla del creixement urbà desenfrenat i és un dels millors llibres d’aquest autor, però si voleu un llibre que ens acosti d’una manera més transparent a la realitat podeu llegir-vos Sueño de la aldea Ding, que tracta sobre els casos de contagi de la sida a través de les transfusions de sang que es va donar a la Xina fa uns anys.

El passat i els càstigs (Yu Hua)

Yu Hua és un autor que genera personatges i entorns molt diversos des dels quals és capaç de la crítica més ferotge o la imaginació més salvatge. Així, doncs, us recomano El passat i els càstigs, un dels pocs llibres de literatura xinesa que tenim en català: es tracta d’un recull de relats ben bèsties. Si us l’acabeu i voleu més llibres d’aquest autor, no dubteu a llegir-vos Brothers, una sàtira irreverent que trobareu en castellà (traducció indirecta) i en francès o Crónica de un vendedor de sangre, que ens acosta a la crua realitat de la venda de sang a la Xina.

Trois soeurs (Bi Feiyu)

Aquest és un altre dels autors que passen una mica desapercebuts, a l’ombra dels dos que us acabo de comentar i del Nobel Mo Yan. He llegit diverses coses de Bi Feiyu, i sempre m’han agradat (per més que pugui posar-hi algun però: ningú no és perfecte). Té un parell d’obres en castellà, però jo només l’he llegit en francès, un idioma que trobo que s’adiu molt a la literatura xinesa. Així, doncs, us recomano dos llibres que ha publicat l’editorial Philippe Picquier: Trois soeurs i La plaine. La primera s’ha traduït al castellà com a Las tres feroces hermanas Wang, tot i que la traducció parteix de la versió francesa que us acabo de recomanar (no soc partidària de les traduccions indirectes, però potser aquesta està bé). Totes dues passen a la Xina rural i són una bona manera de veure com s’hi vivia fa uns 50 anys. Si voleu alguna cosa diferent, també podeu provar amb Les aveugles, una història que té per protagonistes un grup de cecs que es dediquen a fer massatges (tuina). No em podeu dir que això no és original!

A thousand years of good prayers (Yiyun Li)

Tanco la meva llista de propostes amb Yiyun Li, la reina dels relats curts. Aquesta autora escriu des dels Estats Units, on va anar a estudiar i… s’hi va quedar. He llegit diverses coses d’ella, però jo us recomanaria els dos reculls de relats que en tinc: Los buenos deseos (A Thousand Years of Good Prayers) i Noi d’or, noia maragda. Per a mi, el que fa millor la Yiyun Li és retratar petits drames, moments íntims i històries quotidianes i fer-nos-els arribar com si ens haguessin passat a nosaltres o a la veïna. Sense estridències, exageracions ni grandiloqüència. En aquests reculls, doncs, hi trobareu fills amb malalties degeneratives, l’enfrontament tradició-modernitat, les dones solteres, i molts altres. També ha escrit novel·la, però jo començaria per aquests reculls de relats, que són totalment recomanables (els hi vaig posar 5 estrelles a tots dos, i això no passa gaire sovint).

That’s all folks!

O potser no! No puc tancar la llista sense recordar un dels grans clàssics de la literatura xinesa: Sueño en el pabellón rojo. És un llibre que m’apassiona i que diria que és un dels primers culebrons del món literari, ja que retrata la vida d’una família rica amb tooooots els intríngulis de la vida familiar, la convivència amb els criats, un món ple de ritus i cerimònies… té de tot!

La «pega», si és que en té alguna, és que és llarg. Si el voleu llegir a poc a poc i en companyia, apunteu-vos a la lectura conjunta que en fem al Twitter. Us en podeu informar aquí.

Bon any del bou!

Crèdits: Red Morley Hewitt i Macau Photo Agency

Carta als reis 2021: lectura i complements

Sé que molts haureu comprat i regalat llibres per Nadal, però segur que altres ho voleu fer per Reis i que alguns voleu repetir. És normal. Ens passa a tots. Com sempre, si voleu fer una ullada als llibres que més m’han agradat, en teniu prou amb triar l’etiqueta de les 5 estrelles o de les 4: tots són llibres que recomanaria amb els ulls tancats.

Aquí, però, us deixo una breu llista comentada amb els més supertop de tots, alguns dels quals encara no he tingut temps de ressenyar. Així mateix, us dono quatre idees per complementar els vostres llibres: els complements també són importants!

Carta als Reis: llibres

La llista no té cap mena d’ordre ni concert, i tots són llibres que he llegit (fent clic a l’enllaç accedireu a la ressenya completa). Som-hi.

La musa fingida

Obro la llista amb tres autors de casa nostra. Comencem amb La musa fingida, un llibre molt destroyer que no és apte per a tots els gustos. Besora té una traça excepcional com a escriptor i creador d’històries i val molt la pena llegir-lo. Així, si no us atreviu amb la Musa us recomano Aventures i desventures de Joan Orpí, un llibre que em va sorprendre molt agradablement. I un llibre clàssic que us hauríeu de llegir és Tirant lo Blanc, que ha sortit en una versió actualitzada en català actual feta per Màrius Serra. No me l’he llegit en aquesta versió, però l’he llegit en “versió original” i és un llibre cavalleresc que us recomano molt. A més, la versió nova inclou “itineraris” per si no us el voleu llegir sencer o si voleu explorar un aspecte concret (amor, guerra…). No hi ha excusa per no llegir-se’l! Tanco l’apartat dels autors de casa amb Mercè Rodoreda i El carrer de les Camèlies, un llibre en què, com sempre, sentireu la veu de l’autora mentre us passeja per la seva Barcelona.

Continuo amb tres llibres d’Automática Editorial, una casa que ho està petant i que ja us he recomanat altres vegades. Dendritas és un bon relat sobre els immigrants grecs als Estats Units, mentre que La caja negra és una obra totalment rocambolesca que em va arrencar més d’un somriure (tot i que no és una comèdia, sinó més aviat crítica i sàtira). També incloc La muerte del sol, de Yan Lianke, un autor excels que ha salvat, en part, l’any tirant a desastrós pel que fa a lectures xineses. En aquesta mateixa editorial hi trobareu gairebé tot els llibres d’aquest autor, un dels millors del panorama xinès.

Passem a Idaho i Una balena anomenada Goliat, amb autores i editorials joves que s’estan fent un lloc als meus prestatges. Les Hores està fent molt bona feina amb una majoria de dones autores, i em costa trobar un llibre que no m’hagi agradat: connexió pràcticament total. Sembla que el 2021 també ens portaran coses molt xules! Pel que fa a Nits blanques, omple un espai que no teníem resolt en català, el de les obres nòrdiques més enllà de les novel·les de lladres i serenos (que, com sabeu els habituals del bloc, m’encanten!). Aquest és tot just el segon llibre que publiquen, i sembla que el proper serà de Helle-Helle, una autora molt reconeguda a Escandinàvia.

Tanco amb tres llibres amb original en anglès que són molt potents, cadascun en el seu estil. The Mirror and the Light és la tercera part de la trilogia que Hillary Mantel dedica a Enric VIII i el seu conseller Cromwell, i és d’una redacció meravellosa. Vaig quedar molt decebuda quan vaig veure que no l’incloien a la llista de candidats finals al Booker Prize 2020, ja que és un llibre monumental t’ho miris com t’ho miris. Pel que fa a The Nickel Boys de Colson Whitehead és absolutament brutal, i us el recomano de totes totes. El trobareu en anglès, però també en català, amb Edicions del Periscopi, editorial que també ha publicat El ferrocarril subterrani. Tanco la llista amb un llibre que sí que va entrar a la quiniela final del Booker Prize d’enguany i que, de fet, el va guanyar. Es tracta de Shuggie Bain, una història dura sobre una família desestructurada (mare alcohòlica, fills de dos pares diferents amb qui no tenen contacte) centrada sobretot en la mare i el fill petit, en Shuggie, que a més a més es fa gran veient que és “diferent” de la resta. Absolutament recomanable (tingueu en compte que la versió anglesa està plena de tocs de vocabulari escocès).

Carta als Reis: complements

Els llibres són importants i ens donen hores de diversió i companyonia. Ara bé, si el que volem és crear un ambient en què llegir sigui acollidor o si, simplement, estem farts de regalar-li llibres constantment a la germana friqui (hehehe), podem triar altres coses. Veureu que a la llista recomano marques concretes perquè són les que faig servir jo, però és evident que sempre podeu trobar-ne d’altres perquè el que importa és el concepte genèric. Aquí teniu algunes idees.

  • Kindle.
  • Te calentó + tassa.
  • Fundes per a llibres.
  • Punts de llibre.

Obro amb el Kindle, el llibre electrònic d’Amazon amb què podeu comprar llibres fins i tot des del lavabo (en un país on tenim el Tió i el Caganer, ja em permetreu que faci el comentari). Amb això vull dir que aquest dispositiu, a part de tenir unes prestacions molt bones, posa molt fàcil descarregar mostres de llibres i comprar-los si ens agrada el que hem llegit. Sé que hi ha llibres electrònics d’altres marques que segur que funcionen molt bé, però els que, com el Kindle, estan vinculats a una botiga en línia són molt pràctics. I no em negareu que Amazon té un catàleg electrònic de collons. Al Cèsar el que és del Cèsar.

Passem al segon punt. Tenim llibres (en paper o electrònics), som a casa i ens asseiem al nostre lloc preferit de llegir. Ops. Ens falta aquella escalforeta, una tassa fumejant… i no ens agrada el cafè. Doncs ja està, comprem te! Jo soc molt fan dels tes amb base de rooibos (ara mateix en tinc un de Ratafia que… ) i que fan oloreta, i també m’agrada beure-me’ls en una tassa ben bonica. Segur que teniu una teteria ben a prop! Jo vaig a Planeta te, a Gràcia, ja que la tinc a 100 metres escassos de casa. Si voleu comprar-hi en línia, podeu anar a la seva web.

I continuem. A casa saben que, per a mi, tot ha de tenir una funda: Kindle, portàtil, ipad… i els llibres, també! Per això vaig ser moooolt feliç quan vaig descobrir les fundes Aribook, que són molt boniques, estan molt ben cosides i tenen un reforç tèxtil que les fa molt còmodes de portar. Vaig començar amb les fundes de llibres i ara també tinc funda per al Kindle!!!! Podeu trobar-les a Instagram o a Etsy. I si teniu pressa, també la trobareu en tot de llibreries de Catalunya. A Barcelona, podeu passar per La Impossible, per exemple.

I parlant de La Impossible, passo a l’últim element de la llista, el punt de llibre. De punts en podeu comprar de tela, de metall, de paper plegat, plastificats… però per a mi, els millors de tots són els de cartolina. I entre els millors de Barcelona hi ha els de La Impossible i els de La Central. A La Impossible, en concret, els colors van canviant segons la temporada. Com en podeu aconseguir un? Ben fàcil: compreu els llibres de la llista de dalt en aquestes llibreries i segur que us donen punts!!!

Sembla que no, però hem tancat el cercle: llibres, complements i punts de llibre. Espero que hi hagi prou idees per a aquests reis que venen, i si se us acut alguna altra cosa no dubteu a posar-la als comentaris!

Bon any nou!

Literatura xinesa per a Sant Jordi

Sant Jordi 2019

Ja està, ja el tenim aquí! Dimarts que ve arriben Sant Jordi, l’aranya, les roses i els llibres. Els llibres! Subidón! Ahir vam publicar idees de literatures diverses, i avui toca proposar obres de literatura xinesa per a Sant Jordi.

No. En xinès no tenim tantes coses per triar en català ni en castellà. De vegades, no és fàcil fer-vos propostes. Aquest cop, però, us puc proposar una llista prou apanyada. Som-hi!

Propostes de literatura xinesa per a Sant Jordi 2019

Per començar tenim The Stolen Bicyle, de Wu Ming-Yi. Es tracta d’un llibre que ens porta a Taiwan, amb unes il·lustracions molt boniques (no, no és una història il·lustrada, no us equivoqueu) i un plantejament interessant. Tot i que no m’ho esperava, va ser una sorpresa molt agradable i us el recomano plenament.

Historia del cine chino

Seguim la llista amb Historia del cine chino, de Ricard Planas, un llibre que podeu llegir seguit o consultar per trossos. Hi trobareu moltíssima informació sobre etapes del cinema xinès i, també, sobre pel·lícules concretes. Si voleu aprofundir en aquest àmbit, és un camp base excepcional.

Tot seguit tenim dos llibres que encara no m’he llegit. El primer és Regresar a China, que surt al mercat el dia 20 d’abril, just a temps per a la Diada. L’autor és Carles Prado-Font, i en aquest llibre repassa bona part de la història del segle XX a la Xina mitjançant tres autors principals de la seva literatura: Lu Xun, Lao She i Qian Zhongshu. Aquí teniu l’índex perquè us feu una idea dels temes que toca.

Per altra banda, un altre llibre que encara no m’he llegit és Diaris d’enlloc, de Sanmao. La traducció, igual que en altres llibres d’aquestes autora, és de Mireia Vargas-Urpí, a qui vam entrevistar en la nostra secció dedicada al Dia de la Traducció. Aquest llibre és el tercer que es publica d’aquesta autora icònica, i segur que el trobareu amb facilitat.

Ciència ficció, vaixells…

El fin de la muerte

Tot seguit tenim dos llibres de ciència ficció, tots dos de Cixin Liu, l’autor de moda. El fin de la muerte tanca la trilogia del problema dels tres cossos, i la traducció és d’Agustín Alepuz. Per altra banda, La esfera luminosa s’ha publicat fa poc més d’un mes i en firma la traducció Javier Altayó, que ens parla de la feina de traductor en aquesta entrada.

Per acabar, tanco la llista amb El viejo barco, de Zhang Wei. L’editorial Kailás és una de les que més llibres traduïts del xinès publiquen, i aquest ve avalat pel fet que el seu autor és guanyador del premi Mao Dun, premi que va guanyar l’any 2011.

Això és tot per a aquest any. Espero que tingueu un dia fantàstic i una bona compra. Si teniu propostes de lectura, deixeu-les als comentaris!

Lectures d’estiu 2018

Amb l’estiu arriben les vacances, com a mínim per a la majoria. I els qui encara treballem també pensem on ens agradaria anar a perdre’ns uns quants dies. Per aquest motiu, us presentem les lectures d’estiu per al 2018 en funció de les destinacions on ens agraria anar de viatge. Les propostes són llibres interessants, és clar, però el filtre que hem utilitzat és el de fer referència a obres que us poden ajudar a situar en el mapa llocs que visitareu o que us agradaria visitar. Us recomano que us les llegiu amb el Google Maps ben a prop.

La France

Couleurs de l'incendie, lectures d'estiuFrança és la flamant campiona del mundial de futbol d’enguany, però és molt més que això. La literatura francesa és un punt de referència per a tot el món. I no us podria deixar en millors mans que les de Pierre Lemaitre. Us en recomano dues obres: Ens veurem allà daltCouleurs de l’incendie. Totes dues us portaran a París i us permetran situar carrers molt coneguts.

Països nòrdics i bàltics

Continuem amb les lectures d’estiu. Una de les millors maneres de conèixer els carrers d’Oslo o d’Estocolm és llegint novel·les policíaques. I tots sabem que, d’això, els escandinaus en saben molt. Si us interessa Noruega, us recomano qualsevol de les obres de Jo Nesbø, especialment El pit-roig. Nesbø us farà passejar per tot el centre de la capital. Si, en canvi, us interessa més Estocolm i ciutats properes, us recomano The crow girl, del duet Eriksson-Sundquist, que publiquen sota el nom Erik Axl Sund. És un llibre que us portarà pels suburbis de la capital i el barri de Sordermalm.

No podem deixar el nord europeu sense una autora bàltica que m’agrada molt i que vaig proposar a la meva llista de Nobels. Es tracta de la Sofi Oksanen, i us recomano moltíssim Quan els coloms van desaparèixer. En aquest cas, coneixereu part de la història d’Estonia durant la primera meitat del segle XX. Extremadament interessant.

Islàndia i Groenlàndia

El silenci del far, lectures d'estiuNo, no és que hi vagi de vacanes, però les ganes no em falten. Pel que fa a Islàndia, us recomano El silenci del far. Es tracta d’una de les històries de família més interessants que he llegit en els últims anys, i l’autor és km 0: l’Albert Juvany.

Quant a Groenlàndia, he de dir que per a mi és un misteri. Pràcticament, una terra mítica. Ara bé, el que més em xoca és que un terreny tan gran depengui d’un país tan petit com Dinamarca. I és precisament un autor danès, Kim Leine, qui ens porta uns retrats durs i al mateix temps fantàstics de Groenlàndia amb els llibres Tunu i El fiordo de la eternidad. El primer, dur; el segon, èpic, i tots dos absolutament recomanables.

Estats Units

lectures d'estiuEstats Units és immens, amb una diversitat social i geogràfica tremebunda. Per aquest motiu, les lectures d’estiu són una bona manera de viatjar-hi gratis. La meva humil tria inclou quatre autors que toquen temes i zones diferents, i algun us sorprendrà:

  • El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead. Una història sobre els esclaus de les plantacions del Sud i de com aconseguien escapar cap al nord. Un gran llibre.
  • La desaparició de Stephanie Mailer, de Joel Dicker. Aquesta és la sorpresa: un autor suís que escriu en francès i situa les seves novel·les a la costa nord-est dels Estats Units. L’he llegit però no he tingut temps de parlar-vos-en (espero fer-ho a l’agost).
  • A Book of American Martyrs, de Joyce Carol Oates. Una història que us portarà als estats on l’Amèrica de Trump treu el nas més del que seria desitjable.
  • Cançó de la plana i Capvespre, de Kent Haruf. Són les dues primeres parts d’una trilogia situada als grans espais de Colorado. De lectura tranquil·la, són uns llibres excel·lents per transportar-nos a un estat que, desenganyem-nos, ben pocs visitarem.

Turquia

Els llibres que he llegit sobre Istanbul solen tenir alguna cosa de màgic, bigarrat i tradicional. En aquest sentit, us recomano Una sensación extraña, d’Orham Pamuk, i Istanbul Istanbul, de Burhan Sönmez. Així, el primer us portarà una família tradicional, amb un home que es guanya la vida venent els seus productes pel carrer. En canvi, el segon us parlarà de la repressió que pateix el país, i ho fa des del punt de vista d’uns detinguts que estan a la presió.

Les antípodes

Austràlia, Nova Zelanda. No us agradaria veure per un forat com s’hi viu? Si és que sí, proveu aquests dos llibres de Richard Flanagan. El primer, L’estret camí cap al nord profund, és tota una lliçó d’història, ja que evoca un capítol poc conegut de la segona guerra mundial. El segon, Desig, us porta a la Tasmània colonial, i us explicarà coses que realment no oblidareu. I si voleu rematar la descoberta colonial d’Australia, remateu-ho amb The Luminaries (també en català), d’Eleanor Catton, el Man Booker Prize més jove de la història.

La Xina

Crónica de una explosión, lectures d'estiuTanco fent proselitisme amb lectures d’estiu xineses. Si us cosa soc, és tossuda. I no pot ser que ningú no s’hagi llegit obres de Yan Lianke o de Yu Hua (recordem-ho, en xinès el cognom va al davant). Diuen que Yan té alguna cosa de Gabriel García Márquez. No soc gaire bona trobant a qui s’assemblen els bebès ni a quin autor s’assembla un altre autor, però diria que aquí tenen raó.

Us recomano que llegiu Crónica de una explosión, que no us farà conèixer els carrers de cap ciutat concreta, però sí que us obrirà la porta a la situació actual de la societat xinesa. Per altra banda tenim Yu Hua, un crack com n’hi ha pocs. Amb ell coneixereu carrers i places, ja que escriu sobre entorns més urbans que Yan Lianke. Pràcticament tot el que escriu és de cinc estrelles, però posats a triar us recomano BrothersEl passat i els càstigs (segurament, l’única obra que tenim en català).

I fins aquí les lectures d’estiu

Bé, crec que en aquesta entrada trobareu prou material per l’estiu i una mica més enllà, mentre esperem les novetats de la tardor, que es comencen a descobrir, poderoses. Així, doncs, espero saber dominar la meva impaciència i no comprar-me en anglès a l’agost el que em podria llegir en català a partir del setembre…

Bon estiu!