Literatura xinesa per a Sant Jordi

Sant Jordi 2019

Ja està, ja el tenim aquí! Dimarts que ve arriben Sant Jordi, l’aranya, les roses i els llibres. Els llibres! Subidón! Ahir vam publicar idees de literatures diverses, i avui toca proposar obres de literatura xinesa per a Sant Jordi.

No. En xinès no tenim tantes coses per triar en català ni en castellà. De vegades, no és fàcil fer-vos propostes. Aquest cop, però, us puc proposar una llista prou apanyada. Som-hi!

Propostes de literatura xinesa per a Sant Jordi 2019

Per començar tenim The Stolen Bicyle, de Wu Ming-Yi. Es tracta d’un llibre que ens porta a Taiwan, amb unes il·lustracions molt boniques (no, no és una història il·lustrada, no us equivoqueu) i un plantejament interessant. Tot i que no m’ho esperava, va ser una sorpresa molt agradable i us el recomano plenament.

Historia del cine chino

Seguim la llista amb Historia del cine chino, de Ricard Planas, un llibre que podeu llegir seguit o consultar per trossos. Hi trobareu moltíssima informació sobre etapes del cinema xinès i, també, sobre pel·lícules concretes. Si voleu aprofundir en aquest àmbit, és un camp base excepcional.

Tot seguit tenim dos llibres que encara no m’he llegit. El primer és Regresar a China, que surt al mercat el dia 20 d’abril, just a temps per a la Diada. L’autor és Carles Prado-Font, i en aquest llibre repassa bona part de la història del segle XX a la Xina mitjançant tres autors principals de la seva literatura: Lu Xun, Lao She i Qian Zhongshu. Aquí teniu l’índex perquè us feu una idea dels temes que toca.

Per altra banda, un altre llibre que encara no m’he llegit és Diaris d’enlloc, de Sanmao. La traducció, igual que en altres llibres d’aquestes autora, és de Mireia Vargas-Urpí, a qui vam entrevistar en la nostra secció dedicada al Dia de la Traducció. Aquest llibre és el tercer que es publica d’aquesta autora icònica, i segur que el trobareu amb facilitat.

Ciència ficció, vaixells…

El fin de la muerte

Tot seguit tenim dos llibres de ciència ficció, tots dos de Cixin Liu, l’autor de moda. El fin de la muerte tanca la trilogia del problema dels tres cossos, i la traducció és d’Agustín Alepuz. Per altra banda, La esfera luminosa s’ha publicat fa poc més d’un mes i en firma la traducció Javier Altayó, que ens parla de la feina de traductor en aquesta entrada.

Per acabar, tanco la llista amb El viejo barco, de Zhang Wei. L’editorial Kailás és una de les que més llibres traduïts del xinès publiquen, i aquest ve avalat pel fet que el seu autor és guanyador del premi Mao Dun, premi que va guanyar l’any 2011.

Això és tot per a aquest any. Espero que tingueu un dia fantàstic i una bona compra. Si teniu propostes de lectura, deixeu-les als comentaris!

Lectures d’estiu 2018

Amb l’estiu arriben les vacances, com a mínim per a la majoria. I els qui encara treballem també pensem on ens agradaria anar a perdre’ns uns quants dies. Per aquest motiu, us presentem les lectures d’estiu per al 2018 en funció de les destinacions on ens agraria anar de viatge. Les propostes són llibres interessants, és clar, però el filtre que hem utilitzat és el de fer referència a obres que us poden ajudar a situar en el mapa llocs que visitareu o que us agradaria visitar. Us recomano que us les llegiu amb el Google Maps ben a prop.

La France

Couleurs de l'incendie, lectures d'estiuFrança és la flamant campiona del mundial de futbol d’enguany, però és molt més que això. La literatura francesa és un punt de referència per a tot el món. I no us podria deixar en millors mans que les de Pierre Lemaitre. Us en recomano dues obres: Ens veurem allà daltCouleurs de l’incendie. Totes dues us portaran a París i us permetran situar carrers molt coneguts.

Països nòrdics i bàltics

Continuem amb les lectures d’estiu. Una de les millors maneres de conèixer els carrers d’Oslo o d’Estocolm és llegint novel·les policíaques. I tots sabem que, d’això, els escandinaus en saben molt. Si us interessa Noruega, us recomano qualsevol de les obres de Jo Nesbø, especialment El pit-roig. Nesbø us farà passejar per tot el centre de la capital. Si, en canvi, us interessa més Estocolm i ciutats properes, us recomano The crow girl, del duet Eriksson-Sundquist, que publiquen sota el nom Erik Axl Sund. És un llibre que us portarà pels suburbis de la capital i el barri de Sordermalm.

No podem deixar el nord europeu sense una autora bàltica que m’agrada molt i que vaig proposar a la meva llista de Nobels. Es tracta de la Sofi Oksanen, i us recomano moltíssim Quan els coloms van desaparèixer. En aquest cas, coneixereu part de la història d’Estonia durant la primera meitat del segle XX. Extremadament interessant.

Islàndia i Groenlàndia

El silenci del far, lectures d'estiuNo, no és que hi vagi de vacanes, però les ganes no em falten. Pel que fa a Islàndia, us recomano El silenci del far. Es tracta d’una de les històries de família més interessants que he llegit en els últims anys, i l’autor és km 0: l’Albert Juvany.

Quant a Groenlàndia, he de dir que per a mi és un misteri. Pràcticament, una terra mítica. Ara bé, el que més em xoca és que un terreny tan gran depengui d’un país tan petit com Dinamarca. I és precisament un autor danès, Kim Leine, qui ens porta uns retrats durs i al mateix temps fantàstics de Groenlàndia amb els llibres Tunu i El fiordo de la eternidad. El primer, dur; el segon, èpic, i tots dos absolutament recomanables.

Estats Units

lectures d'estiuEstats Units és immens, amb una diversitat social i geogràfica tremebunda. Per aquest motiu, les lectures d’estiu són una bona manera de viatjar-hi gratis. La meva humil tria inclou quatre autors que toquen temes i zones diferents, i algun us sorprendrà:

  • El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead. Una història sobre els esclaus de les plantacions del Sud i de com aconseguien escapar cap al nord. Un gran llibre.
  • La desaparició de Stephanie Mailer, de Joel Dicker. Aquesta és la sorpresa: un autor suís que escriu en francès i situa les seves novel·les a la costa nord-est dels Estats Units. L’he llegit però no he tingut temps de parlar-vos-en (espero fer-ho a l’agost).
  • A Book of American Martyrs, de Joyce Carol Oates. Una història que us portarà als estats on l’Amèrica de Trump treu el nas més del que seria desitjable.
  • Cançó de la plana i Capvespre, de Kent Haruf. Són les dues primeres parts d’una trilogia situada als grans espais de Colorado. De lectura tranquil·la, són uns llibres excel·lents per transportar-nos a un estat que, desenganyem-nos, ben pocs visitarem.

Turquia

Els llibres que he llegit sobre Istanbul solen tenir alguna cosa de màgic, bigarrat i tradicional. En aquest sentit, us recomano Una sensación extraña, d’Orham Pamuk, i Istanbul Istanbul, de Burhan Sönmez. Així, el primer us portarà una família tradicional, amb un home que es guanya la vida venent els seus productes pel carrer. En canvi, el segon us parlarà de la repressió que pateix el país, i ho fa des del punt de vista d’uns detinguts que estan a la presió.

Les antípodes

Austràlia, Nova Zelanda. No us agradaria veure per un forat com s’hi viu? Si és que sí, proveu aquests dos llibres de Richard Flanagan. El primer, L’estret camí cap al nord profund, és tota una lliçó d’història, ja que evoca un capítol poc conegut de la segona guerra mundial. El segon, Desig, us porta a la Tasmània colonial, i us explicarà coses que realment no oblidareu. I si voleu rematar la descoberta colonial d’Australia, remateu-ho amb The Luminaries (també en català), d’Eleanor Catton, el Man Booker Prize més jove de la història.

La Xina

Crónica de una explosión, lectures d'estiuTanco fent proselitisme amb lectures d’estiu xineses. Si us cosa soc, és tossuda. I no pot ser que ningú no s’hagi llegit obres de Yan Lianke o de Yu Hua (recordem-ho, en xinès el cognom va al davant). Diuen que Yan té alguna cosa de Gabriel García Márquez. No soc gaire bona trobant a qui s’assemblen els bebès ni a quin autor s’assembla un altre autor, però diria que aquí tenen raó.

Us recomano que llegiu Crónica de una explosión, que no us farà conèixer els carrers de cap ciutat concreta, però sí que us obrirà la porta a la situació actual de la societat xinesa. Per altra banda tenim Yu Hua, un crack com n’hi ha pocs. Amb ell coneixereu carrers i places, ja que escriu sobre entorns més urbans que Yan Lianke. Pràcticament tot el que escriu és de cinc estrelles, però posats a triar us recomano BrothersEl passat i els càstigs (segurament, l’única obra que tenim en català).

I fins aquí les lectures d’estiu

Bé, crec que en aquesta entrada trobareu prou material per l’estiu i una mica més enllà, mentre esperem les novetats de la tardor, que es comencen a descobrir, poderoses. Així, doncs, espero saber dominar la meva impaciència i no comprar-me en anglès a l’agost el que em podria llegir en català a partir del setembre…

Bon estiu!

 

Els vostres autors preferits: resultats

Fa un temps vam engegar una enquesta per saber quins són els vostres autors preferits, quin tipus de ficció us agrada més, si teniu en compte els traductors o no… i alguna altra cosa. La vam anomenar “El meu Nobel” i ara, abans de posar-vos/posar-nos deures per a aquestes vacances, he pensat que estaria bé fer-vos un resum de què heu votat. També cal recordar que sortegem un llum de lectura entre les bones ànimes que heu participat a l’enquesta. Som-hi doncs!

Per començar, us he de dir que els participants només estan d’acord en una cosa: cap no ha llegit els dos autors xinesos que us proposava. Era previsible. 🙂

A partir d’aquí, però, hi ha diversitat d’opinions en tota la resta. Anem per parts.

els vostres autors preferitsCom podeu veure a la gràfica, el gènere que més ha agradat és la novel·la històrica, seguida de prop per les sagues familiars. Admeto que trobo molt interessants totes dues opcions, i que les sagues familiars donen per a molt més del que sembla. I atenció: la no ficció adquireix un paper important, ja que està en el grup de gèneres que ocupen el tercer lloc (pas mal!).

Els llibres, traduïts o no?

Original o traduccióEl segon aspecte que volíem valorar era si us agrada més llegir les obres en idioma original o si preferiu les novel·les traduïdes. Com podeu veure, gairebé la meitat preferiu llegir els llibres en versió original, tot i que hi ha un percentatge important, més del 35%, a qui us és igual. Un altre dia parlarem d’aquest tema, i potser també en farem una enquesta.

El següent que volíem saber és quina importància doneu al paper del traductor. Aquest professional és molt important per fer-vos arribar els vostres autors preferits. En aquest cas us vam deixar un camp obert perquè ens donéssiu la vostra opinió. Per això, és el camp on tenim més diversitat de respostes. Tenim un participant que diu que no hi dona cap tipus d’importància. En canvi, la resta, tots, valoren d’una manera o altra el traductor. A tall de resum, ens quedem amb aquestes afirmacions:

  • Sí que m’hi fixo, […] però el traductor només el perceps quan el text grinyola.
  • [Els traductors] poden espatllar o no una novel·la.
  • Abans m’era igual, però ara sí que m’hi fixo […].

De fet, alguns participants fins i tot ens donen alguns noms de traductors que, per a ells, són de tota confiança. Aquí els teniu: Josefina Caball, Anna Casassas, Yannick Garcia, Ramon Farrés, Xavier Pàmies, Albert Torrescasana, Dolors Udina. Totalment d’acord que són garantia de qualitat, i encara n’afegiria algun altre.

Literatures del món

literatures del mónI ara toca parlar de les literatures que us agraden més. Com podeu veure al pastisset, el 75% dels enquestats diuen que llegeixen una mica de tot, i la resta es reparteix, a parts iguals, entre la literatura catalana, la britànica, la irlandesa, la francòfona i les hispanes. I és que, en realitat, de llibres bons se’n fan a tots els països.

Passem als autors que us preguntava si havíeu llegit i si us havien agradat. Com us deia al principi, ningú no ha llegit els dos autors xinesos que us proposava. Els dos autors més llegits (i que més han agradat) són Albert Sánchez-Piñol i Jaume Cabré, tot i que també hi ha algun lector a qui no han agradat. I aquí arriba la sorpresa. En tercer lloc es perfila Gerbrand Bakker, un autor que ha publicat una editorial petita i que ha agradat a tothom qui l’ha llegit. Ídem amb Jo Nesbø i Colm Toíbín: els qui els han tastat no en tenen queixa. Finalment, les menys llegides són Sofi Oksanen i Zadie Smith. Haurem de fer campanya perquè arribin més al català i perquè les llegiu més!

Els vostres autors preferits

Per tancar aquesta entrada, tenim un altre aspecte de resposta lliure. Es tracta de dir qui nominaríeu per al Nobel, i no té un guanyador clar. Els únics que han tingut més d’un vot són Albert Sánchez-Piñol, Haruki Murakami i David Grossman. Pel que fa a la resta, hi ha disparitat de propostes, però es nota la feina de les petites editorials catalanes (Terrin, Cartarescu, Baxauli… ).

Important: hi ha una bona representació de dones. L’encapçalen Zadie Smith, Alice Munro (de fet, ja el té) i Margaret Atwood. I també hi ha algun candidat de la llista d’autors que us havia comentat a l’apartat anterior. Quins? Zadie Smith, Sofi Oksanen i Colm Toíbín. Algú esmenta George Saunders, que sembla que és l’autor de la temporada. Ah, i una sorpresa per al final: algú ens proposa Helle Helle. Justament la missió d’aquest estiu és llegir el meu primer llibre en danès, escrit per ella. Espero no morir en l’intent.

Només ens queda una cosa per tancar l’entrada sobre els vostres autors preferits. Sí, hem d’anunciar qui ha sigut el guanyador del modest llumet que sortejàvem entre els participants. El sorteig s’ha fet des d’aleatorius.com, on només has d’introduir el número de participants. La guanyadora és el número 13, la Roser T., que ha proposat Margaret Atwood com a Nobel. Ja m’hi he posat en contacte per correu electrònic.

Última hora! Breaking news!

Hem vist una notícia quan ja teníem preparada l’entrada sobre els vostres autors prefeits. Potser ja sabeu que aquest any no es triarà cap Nobel de literatura. Vista la situació, un grup de personalitats sueques s’han organitzat per fer un Nobel alternatiu. El grup es diu “La nova acadèmia” i agrupa escriptors, bibliotecaris i altres perfils culturals. El que han fet és triar una llista de 46 autors, i ara ens toca votar a nosaltres. De les nostres votacions en sortiran 4 finalistes (2 homes i 2 dones), i un grup d’experts triaran el guanyador. No deixeu escapar l’oportunitat de donar la vostra opinió. Jo ja ho he fet. 🙂

I la setmana que ve... deures d'estiu!

Sant Jordi 2018: fem gasto!

Sant Jordi 2018Ja hi tornem a ser: arriba Sant Jordi 2018 i ens agafen unes ganes boges de fer gasto i de fer que els altres facin gasto. Soc mala persona, ves. Però més males persones són les editorials que m’empenyen a comprar llibres i més llibres…

M’he estat repassant les llistes d’anys anteriors i he vist que ja n’he publicat CINC! Aquesta serà la sisena. Si teniu curiositat per veure què recomanava en capítols anteriors, només cal que visiteu les llistes següents:

201320142015 – 2016 – 2017

He de dir que estic especialment satisfeta amb la del 2016, on vaig organitzar els llibres per autors i procedència. De fet, si aneu a l’entrada sobre “El meu Nobel”, veureu que els autors coincideixen força. No podreu dir que no soc coherent amb mi mateixa.

Però ja estem al 2018 i toca recomanar material nou, no? Doncs aquí teniu les meves propostes per gastar enguany. Trobareu tots els resums fent clic a l’enllaç del nom, ja que els hem comentat tots en aquest bloc.

Com podeu veure, començo la llista amb un llibre que s’escapa una mica del que jo llegeixo habitualment. Es tracta de Com s’esbrava la mala llet, un recull de relats curts centrats en la tercera edat que ofereix punts de vista i temes molt diversos.

A continuació hi trobareu quatre llibres de dues de les meves editorials preferides: Edicions del Periscopi i Raig Verd (estrictament per ordre alfabètic). Començo a tenir la casa plena, de llibres d’ells. Montecarlo és la publicació més recent d’aquest grup, i és una història trista i obsessiva d’un autor que començo a fer-me meu, en Peter Terrin. Teoria general de l’oblit, en canvi, per a mi és un descobriment d’un autor angolès, amb un llibre que va guanyar el Man Booker Prize 2016. I si un llibre guanya aquest premi, és de qualitat assegurada. Tot seguit us torno a recomanar El ferrocarril subterrani, una obra espectacular que ens porta als temps de l’esclavisme. Tanco aquest bloc amb Desig, una obra que us transportarà a les nostres antípodes per descobrir la interacció entre la societat aborigen i seus colonitzadors.

No he pogut evitar rescatar un llibre de fa un cert temps, però que és un tresor d’un valor incalculable. Es tracta de les traduccions al català d’obres de Shakespeare. I el traductor és Joan Sellent. En resum: autor i traductor són garantia de qualitat. I per contrarestrar la força d’un clàssic, la força d’un noir escandinau trencador. Secrets imperfectes, amb un protagonista irritant que us agradarà.

Aquest any tanquem la llista amb dos llibres vinculats a la Xina. El primer és Crónica de una explosión, que vam ressenyar fa poquet i que va aconseguir 4 estrelles. Si voleu entrar en la literatura xinesa, aquest és un bon llibre per fer-ho. L’autor és un dels que vaig proposar com a Nobel, i l’argument és molt interessant. Tanca la llista Xina Fast Forward, del conegudíssim Sergi Vicente. En aquest llibre, Vicente ens transporta a la Xina que ell coneix i ens ofereix una barreja molt interessant de vivències personals i professionals. En parlarem ben aviat, d’aquest!

Sant Jordi 2018 per als més agosarats

Fins aquí la meva llista de propostes amb lectura prèvia. Ara bé, com que sé que alguns sou més aventurers, us passo una llista de llibres que tinc al radar per al MEU Sant Jordi:

De què van, aquests?

Com que no me’ls he llegit, no us en puc dir gran cosa. En el cas dels dos primers, com ja he insinuat més amunt, la millor garantia són les editorials que els publiquen. Obre la llista Istanbul Istanbul, de la qual he llegit una mostra que trobareu al web de l’editorial. És una obra dura en què potser podrem trobar algun eco d’altres països. El segon, de compra obligatòria, és En aquell cel brillen estels desconeguts, d’un autor que vol mantenir l’anonimat (i que a mi m’agradaria saber qui és). La seva primera obra, de la qual ja vam parlar aquí, em va agradar tant que vull repetir.

A continuació tenim dues obres d’una altra editorial que fa coses maques. Tot i que m’he llegit l’argument de Els dics, Premi Documenta 2017, tinc la incògnita de si m’agradarà. No he connectat amb els darrers premis Documenta, i crec que és una qüestió d’edat (ja en parlarem, d’això). La felicitat d’un pollastre a l’ast l’he de comprar ni que sigui pel títol, tot i que el plantejament és molt interessant. Tot seguit tenim No tornarà passar, un llibre que es veu que ho ha petat als Països Baixos i a Bèlgica. Tanca la llista l’obra més monumental de totes: Calidoscopi informal, un totxo de 1.414 pàgines escrit per Albert Jané. És preciós, de tapa dura, i n’he llegit algun tros que fa molt bona pinta. Però no sé si tindré nassos de comprar un llibre que, segurament, pesa més d’un quilo…

Fins aquí les meves idees. Estic plena de bones intencions i de comprar només coses que tinc a la llista, però també és veritat que moltes vegades m’acabo desviant del que porto escrit. I vosaltres, què? Teniu alguna idea concreta o sortireu i us deixareu portar?

BON SANT JORDI! BONA DIADA!

10 idees per als Reis 2018

Durant el 2017 m’he llegit un bon munt de llibres. De vegades, no he tingut temps de fer-ne la ressenya corresponent, però ara que arriba Nadal i que arriba el moment de regalar i de rebre regals m’agradaria compartir amb vosaltres els llibres que més m’han agradat. Qui sap: us els podeu demanar per Reis, fer aquell regal d’amic invisible que us fa voltar el cap… fer-los cagar al Tió…

Com sempre, us presento la llista de recomanacions i, més avall, les comento una mica perquè us en feu una idea. Som-hi:

desig-flanaganComencem pels dos grans hits de l’any: un d’Austràlia i l’altre dels EUA, i, tot i la distància tots dos recreen l’època colonial. A Desig, Flanagan ens presenta la Nova Zelanda colonial a través de la vida d’una nena aborígen “transplantada” a la societat dels colonitzadors. El llibre és un plaer de llegir gràcies a l’acurada traducció de Josefina Caball i la presentació sempre impecable de Raig Verd. Si us quedeu amb més ganes d’aquest autor, llegiu-vos L’estret camí cap al nord profund. Pel que fa a El ferrocarril subterrani, l’autor ens fa veure les plantacions americanes i ens transporta en un tren imaginari que, de fet, és una recreació d’una xarxa real de camins i cases segures per als fugitius negres dels camps del Sud. Simplement brillant i emocionant. Jo me’l vaig llegir en anglès, però el trobareu en català gràcies a Edicions del Periscopi.

Seguim amb colonialisme: Homecoming, de Yaa Gyasi, recrea la història de les dues branques d’una família originària de l’Àfrica. Una branca es queda a la terra d’origen, mentre que l’altra va a parar a les plantacions dels Estats Units. La història és molt bona, però a més té una part documental superinteressant. Vosaltres sabíeu que als EUA es capturaven negres lliures i se’ls oligava a treballar en mines?

star-of-the-seaContinuem dins del cicle de les grans migracions per anar a un país productor net d’emigrants: Irlanda. Heu sentit a parlar de la gran fam del segle XIX que va fer que una part important d’irlandesos marxessin del país? Bàsicament, la destinació va ser els Estats Units, i hi ha un munt de llibres i pel·lícules que en parlen (Brooklyn, per exemple), però… què va passar amb els que es van quedar al país? Per què la fam va ser tan gran? Esteu de sort. Joseph O’Connor us ho explica a Star of the Sea, un magnífic llibre que ens planteja un misteri complicat de resoldre i, al mateix temps, ens explica les causes d’aquesta gran migració. Si no en teniu prou, o si voleu veure’n un enfocament diferent, podeu provar The Wonder, d’Emma Donoghue, que us ofereix un retrat de la Irlanda més rural a través dels ulls d’una infermera anglesa.

I si volíeu aventures i emigracions, aquí teniu la tercera tassa, tot i que és un llibre totalment diferent: Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, un llibre amb un enfocament quixotesc i, a estones, passat de voltes, que no us caurà de les mans. Max Besora ens parla de les aventures d’un noi català que no s’arronsa per res i que, fins i tot, intenta fundar una nova Catalunya. Molt adequat, vist els temps que corren. L’edició, a cura de Males Herbes, també és molt atractiva.

Aquí s’acaba la secció “moguda”. A Book of American Martyrs és un llibre intens, ple de reflexions sobre la societat americana actual, que parteix de l’assassinat d’un metge que fa avortaments. L’assassí és un home molt religiós que creu que ha rebut un “missatge” de “nostru senyó” i que no dubta a executar-lo. A partir d’aquí, Joyce Carol Oates ens ofereix la història des de diversos punts de vista: l’assassí, la seva família, la família de l’assassinat… un relat molt ric en punts de vista que ens porta l’enfrontament de les dues amèriques: la que podríem dir “Amèrica Trump” i la que podríem dir “Amèrica Clinton”.

En aquesta llista també té espai la no-ficció. Raig Verd ha publicat diversos llibres de l’autor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o. En aquest cas, us parlem del primer de la llista, Somnis en temps de guerra, on veurem com Kenya es transforma de colònia en estat lliure a través dels ulls d’un nen, l’autor. És un retrat fantàstic dels ecosistemes familiars africans, el camí per rebre ensenyament, els mau-mau… Us agradarà molt, si voleu conèixer la història d’aquest país.

pabellon-peonias-relinqueTanquem la llista amb dos llibres xinesos. El primer és El pabellón de las peonías, amb una magnífica traducció al castellà d’Alicia Relinque Eleta que li va fer guanyar el I Premi Marcela de Juan a una obra traduïda del xinès al castellà. En aquest cas, el més important no és la història (una noia s’enamora tan apassionadament que mor, i vol tornar amb el seu estimat), sinó la representació que se’n fa: el llibre barreja poesía, òpera xinesa, narrativa, refranys… És un llibre supercomplet des de l’aspecte formal, que us permetrà accedir a la literatura xinesa clàssica amb tots els ets i uts. Finalment, us proposo Gritos en la llovizna, del meu estimadíssim Yu Hua, l’autor més complet que ens ofereix la Xina actual, que en aquest cas retrata la vida d’un nen donat en adopció que ha de tornar a casa seva. Una història trista a través de la qual podreu conèixer la Xina rural de finals del segle XX, amb una traducció estupenda d’Anne-Hélène Suárez, una altra de les grans traductores del xinès al castellà. Si us quedeu amb ganes de més literatura xinesa, no dubteu a passar pel meu blog dedicat exclusivament a aquesta literatura, Caràcter xinès.

Bé, gent, és hora de tancar el missatge abans no sigui tan llarg que no us l’acabeu de llegir. Aprofito per desitjar-vos unes bones festes i un 2018 encara més ple de llibres!

Si teniu alguna proposta literària per a Reis, no dubteu a deixar un comentari.