Sé que molts haureu comprat i regalat llibres per Nadal, però segur que altres ho voleu fer per Reis i que alguns voleu repetir. És normal. Ens passa a tots. Com sempre, si voleu fer una ullada als llibres que més m’han agradat, en teniu prou amb triar l’etiqueta de les 5 estrelles o de les 4: tots són llibres que recomanaria amb els ulls tancats.
Aquí, però, us deixo una breu llista comentada amb els més supertop de tots, alguns dels quals encara no he tingut temps de ressenyar. Així mateix, us dono quatre idees per complementar els vostres llibres: els complements també són importants!
Carta als Reis: llibres
La llista no té cap mena d’ordre ni concert, i tots són llibres que he llegit (fent clic a l’enllaç accedireu a la ressenya completa). Som-hi.
- La musa fingida, de Max Besora (Males Herbes).
- Tirant lo Blanc, en versió renovada de Màrius Serra (Proa).
- El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda (Club Editor).
- Dendritas, de Kallia Papadaki (Automática).
- La muerte del sol, de Yan Lianke (Automática).
- La caja negra, los perros vuelan bajo, d’Alek Popov (Automática).
- Idaho, d’Emily Ruskovich (Les Hores).
- Una balena anomenada Goliat, de Cristina Sandu (Nits blanques).
- The Mirror and the Light, de Hillary Mantel (Henry Holt and Co.).
- The Nickel Boys / Els nois de la Nickel, de Colson Whitehead (Edicions del Periscopi).
- Shuggie Bain, de Douglas Stuart (Picador).

Obro la llista amb tres autors de casa nostra. Comencem amb La musa fingida, un llibre molt destroyer que no és apte per a tots els gustos. Besora té una traça excepcional com a escriptor i creador d’històries i val molt la pena llegir-lo. Així, si no us atreviu amb la Musa us recomano Aventures i desventures de Joan Orpí, un llibre que em va sorprendre molt agradablement. I un llibre clàssic que us hauríeu de llegir és Tirant lo Blanc, que ha sortit en una versió actualitzada en català actual feta per Màrius Serra. No me l’he llegit en aquesta versió, però l’he llegit en “versió original” i és un llibre cavalleresc que us recomano molt. A més, la versió nova inclou “itineraris” per si no us el voleu llegir sencer o si voleu explorar un aspecte concret (amor, guerra…). No hi ha excusa per no llegir-se’l! Tanco l’apartat dels autors de casa amb Mercè Rodoreda i El carrer de les Camèlies, un llibre en què, com sempre, sentireu la veu de l’autora mentre us passeja per la seva Barcelona.
Continuo amb tres llibres d’Automática Editorial, una casa que ho està petant i que ja us he recomanat altres vegades. Dendritas és un bon relat sobre els immigrants grecs als Estats Units, mentre que La caja negra és una obra totalment rocambolesca que em va arrencar més d’un somriure (tot i que no és una comèdia, sinó més aviat crítica i sàtira). També incloc La muerte del sol, de Yan Lianke, un autor excels que ha salvat, en part, l’any tirant a desastrós pel que fa a lectures xineses. En aquesta mateixa editorial hi trobareu gairebé tot els llibres d’aquest autor, un dels millors del panorama xinès.
Passem a Idaho i Una balena anomenada Goliat, amb autores i editorials joves que s’estan fent un lloc als meus prestatges. Les Hores està fent molt bona feina amb una majoria de dones autores, i em costa trobar un llibre que no m’hagi agradat: connexió pràcticament total. Sembla que el 2021 també ens portaran coses molt xules! Pel que fa a Nits blanques, omple un espai que no teníem resolt en català, el de les obres nòrdiques més enllà de les novel·les de lladres i serenos (que, com sabeu els habituals del bloc, m’encanten!). Aquest és tot just el segon llibre que publiquen, i sembla que el proper serà de Helle-Helle, una autora molt reconeguda a Escandinàvia.
Tanco amb tres llibres amb original en anglès que són molt potents, cadascun en el seu estil. The Mirror and the Light és la tercera part de la trilogia que Hillary Mantel dedica a Enric VIII i el seu conseller Cromwell, i és d’una redacció meravellosa. Vaig quedar molt decebuda quan vaig veure que no l’incloien a la llista de candidats finals al Booker Prize 2020, ja que és un llibre monumental t’ho miris com t’ho miris. Pel que fa a The Nickel Boys de Colson Whitehead és absolutament brutal, i us el recomano de totes totes. El trobareu en anglès, però també en català, amb Edicions del Periscopi, editorial que també ha publicat El ferrocarril subterrani. Tanco la llista amb un llibre que sí que va entrar a la quiniela final del Booker Prize d’enguany i que, de fet, el va guanyar. Es tracta de Shuggie Bain, una història dura sobre una família desestructurada (mare alcohòlica, fills de dos pares diferents amb qui no tenen contacte) centrada sobretot en la mare i el fill petit, en Shuggie, que a més a més es fa gran veient que és “diferent” de la resta. Absolutament recomanable (tingueu en compte que la versió anglesa està plena de tocs de vocabulari escocès).
Carta als Reis: complements
Els llibres són importants i ens donen hores de diversió i companyonia. Ara bé, si el que volem és crear un ambient en què llegir sigui acollidor o si, simplement, estem farts de regalar-li llibres constantment a la germana friqui (hehehe), podem triar altres coses. Veureu que a la llista recomano marques concretes perquè són les que faig servir jo, però és evident que sempre podeu trobar-ne d’altres perquè el que importa és el concepte genèric. Aquí teniu algunes idees.
- Kindle.
- Te calentó + tassa.
- Fundes per a llibres.
- Punts de llibre.
Obro amb el Kindle, el llibre electrònic d’Amazon amb què podeu comprar llibres fins i tot des del lavabo (en un país on tenim el Tió i el Caganer, ja em permetreu que faci el comentari). Amb això vull dir que aquest dispositiu, a part de tenir unes prestacions molt bones, posa molt fàcil descarregar mostres de llibres i comprar-los si ens agrada el que hem llegit. Sé que hi ha llibres electrònics d’altres marques que segur que funcionen molt bé, però els que, com el Kindle, estan vinculats a una botiga en línia són molt pràctics. I no em negareu que Amazon té un catàleg electrònic de collons. Al Cèsar el que és del Cèsar.
Passem al segon punt. Tenim llibres (en paper o electrònics), som a casa i ens asseiem al nostre lloc preferit de llegir. Ops. Ens falta aquella escalforeta, una tassa fumejant… i no ens agrada el cafè. Doncs ja està, comprem te! Jo soc molt fan dels tes amb base de rooibos (ara mateix en tinc un de Ratafia que… ) i que fan oloreta, i també m’agrada beure-me’ls en una tassa ben bonica. Segur que teniu una teteria ben a prop! Jo vaig a Planeta te, a Gràcia, ja que la tinc a 100 metres escassos de casa. Si voleu comprar-hi en línia, podeu anar a la seva web.
I continuem. A casa saben que, per a mi, tot ha de tenir una funda: Kindle, portàtil, ipad… i els llibres, també! Per això vaig ser moooolt feliç quan vaig descobrir les fundes Aribook, que són molt boniques, estan molt ben cosides i tenen un reforç tèxtil que les fa molt còmodes de portar. Vaig començar amb les fundes de llibres i ara també tinc funda per al Kindle!!!! Podeu trobar-les a Instagram o a Etsy. I si teniu pressa, també la trobareu en tot de llibreries de Catalunya. A Barcelona, podeu passar per La Impossible, per exemple.
I parlant de La Impossible, passo a l’últim element de la llista, el punt de llibre. De punts en podeu comprar de tela, de metall, de paper plegat, plastificats… però per a mi, els millors de tots són els de cartolina. I entre els millors de Barcelona hi ha els de La Impossible i els de La Central. A La Impossible, en concret, els colors van canviant segons la temporada. Com en podeu aconseguir un? Ben fàcil: compreu els llibres de la llista de dalt en aquestes llibreries i segur que us donen punts!!!
Sembla que no, però hem tancat el cercle: llibres, complements i punts de llibre. Espero que hi hagi prou idees per a aquests reis que venen, i si se us acut alguna altra cosa no dubteu a posar-la als comentaris!
Bon any nou!