Aquest cop li toca a Tunu, de Kim Leine. Aquest llibre és un petit tresor, amagat en la nit més llarga que us pugueu imaginar: la nit polar.

Només de veure’l ja et vénen ganes de llegir-lo, ja que Lengua de Trapo presenta una edició impecable que se t’enganxa als dits. Tot i que sóc una admiradora de qualsevol mena de dispositiu electrònic, especialment dels que estan pensats per a la lectura, hi ha llibres que, com aquest, fan de bon llegir en paper.

Un cop passada la tapa, arriba la història, que és encara millor del que em pensava. Mai no havia llegit res sobre Groenlàndia i no en conec la cultura, ni els costums ni la relació que té amb Dinamarca, el país que en té el govern. En aquest llibre, doncs, he pogut veure tot un seguit de coses que desconeixia totalment, com ara la relació entre tots dos països, molt més propera del que m’imaginava (per exemple, els malalts més greus s’envien a la “mare pàtria” perquè segueixin tractament), la vida solitària que es pot arribar a menar en un lloc on els dies d’hivern són extremadament curts, la indefensió davant de la natura, tan immensa i forta…

Finalment, abans de dir-vos que val la pena que el llegiu, voldria posar- hi el punt tecnològic: si no sabeu on són Tunu i les altres poblacions que s’esmenten al llibre, busqueu-les al Google Maps. Al·lucinareu…

I, ara sí, acabo dient-vos que aquest llibre val molt la pena, o sigui que ja us el podeu comprar ara mateix, esperar al dia del pare o deixar-lo per a Sant Jordi… 🙂