Glaç, gel, aigua, Kopf

kopf-germa-gelEl llibre és preciós. Una portada en blanc i negre amb un dibuix magnífic de la Terra, la imatge corporativa de L’altra editorial, el toc suau de la coberta. Pel que fa a l’interior, el contingut està organitzat en capítols d’estructura diferent, amb fotografies, gràfics i diàlegs que tallen al narració rectilínia. Es tracta, doncs, d’un llibre amb una presentació impecable i atractiva. I per això me’l vaig comprar: el menjar entra pels ulls, i alguns llibres, també.

Ara bé, jo no he acabat de connectar amb la història. Segurament té a veure amb el que me n’esperava, que no és el que ofereix, en realitat. Pensava que la història tocaria més de prop la vida del germà autista, la relació amb la protagonista, però veig que no. També m’esperava que la interacció entre la part dedicada a la investigació polar i la vida personal fos més estreta.

No em malinterpreteu. Aquest llibre és el Premi documenta 2015. Tanta gent no pot estar equivocada, no. Simplement, de llibres n’hi ha per a tots els gustos.

Jo, de Germà de gel, em quedo amb les explicacions sobre les aventures polars, les fotos i la perspectiva històrica, que trobo molt treballades. També m’ha agradat força la part en què l’autora ens explica el viatge a Islàndia (algun dia també el faré jo) i les excursions que fa. Sembla que és un lloc “de moda” entre els escriptors del nostre país: en aquest mateix bloc ja hem parlat de Somnis de riolita i El silenci del far, tots dos situats en aquesta illa.

En resum: no em penedeixo d’haver llegit el llibre, que entra bé i es deixa llegir fins al final, però de vegades trobo que els autors escriuen el que els passa en la seva vida real, barrejat amb unes gotes d’imaginació, i no li acabo de trobar el què. No tinc clar que estigui a l’altura dels dos premis Documenta anteriors, el Puja a casa d’en Jordi Nopca i La nostra vida vertical d’en Yannick Garcia. I no sóc l’única que ho veu així: feu una ullada al blog de Josep Sala i Cullell, a qui no conec de res, però que té un blog que m’ha agradat molt. 

En el fons, però, com deia més amunt, hi ha llibres per a tots els gustos. Potser aquest no era per a mi.

Vosaltres us l’heu llegit? Què us ha semblat?

I a tu, què et sembla?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s