M’acabo de llegir Islàndia, somnis de riolita, d’en Jordi Morell. Es llegeix d’una tacada. Pim-pam. I és molt recomanable per a aquests dies calurosos d’estiu perquè, com el nom indica, passa a Islàndia, un lloc on, en principi, estan més fresquets.

Per on començo? Doncs pel principi. He de dir que el vaig comprar per la confiança que m’inspira Raig Verd (@Raig_Verd), que mai m’ha decebut amb els seus llibres. Uns m’han agradat més i altres menys, però això ja entra en el camp dels gustos personals, i mai no plou a gust de tots, oi?

Doncs això: que em vaig comprar el llibre basant-me en la reputació de l’editorial, ja que l’autor és força novell i no el coneixia. I no vaig tenir un bon principi, no. Per algun motiu, el paper no-blanc que sempre m’ha agradat tant em va semblar més groc del que és habitual, i confesso que el fet que tants catalans vagin a parar a l’hora a un lloc tan petit em va semblar una casualitat massa gran. Una manipulació excessiva. Però vaig continuar llegint. Poques vegades deixo un llibre a mitges, tot i que alguns s’ho mereixen.

Total, que em va costar entrar-hi. Acabava de tancar The luminaries, un llibrot espectacular, i sabia que tot el que em llegís a continuació ho tenia complicat per estar a l’altura. Però, al final, se n’ha sortit. Després d’un inici una mica “a trompicons”, m’he anat situant en el tema, he anat coneixent els personatges i m’he anat ficant en la història de cadascun. M’ha agradat, i trobo que en realitat són històries independents molt ben creuades: el músic viu amb l’Olaf, l’Olaf fa de guia turístic de l’Alain, etc. Com deia més amunt, l’única cosa que li puc recriminar és l’excés de “casualitats” (la trobada a Formentera), tot i que, en realitat, ja sabem tots que “el món és un panyuel”, oi?

Finalment, he de dir que m’han sorprès algunes decisions de tipus lingüístic, però que no enterboleixen gens la imatge global que m’he fet amb el llibre. I, com sempre, és un plaer llegir i descobrir un altre lloc. Jordi, si llegeixeis això, que sàpigues que has aconseguit els objectius: fer-me venir més ganes d’anar a Islàndia i fer-me venir ganes de llegir en Halldór Laxness.

Vaja, que us el podeu endur tranquil·lament de vacances… aneu-vos preparant, que aviat us posaré deures d’estiu!