Lectures d’estiu 2018

Amb l’estiu arriben les vacances, com a mínim per a la majoria. I els qui encara treballem també pensem on ens agradaria anar a perdre’ns uns quants dies. Per aquest motiu, us presentem les lectures d’estiu per al 2018 en funció de les destinacions on ens agraria anar de viatge. Les propostes són llibres interessants, és clar, però el filtre que hem utilitzat és el de fer referència a obres que us poden ajudar a situar en el mapa llocs que visitareu o que us agradaria visitar. Us recomano que us les llegiu amb el Google Maps ben a prop.

La France

Couleurs de l'incendie, lectures d'estiuFrança és la flamant campiona del mundial de futbol d’enguany, però és molt més que això. La literatura francesa és un punt de referència per a tot el món. I no us podria deixar en millors mans que les de Pierre Lemaitre. Us en recomano dues obres: Ens veurem allà daltCouleurs de l’incendie. Totes dues us portaran a París i us permetran situar carrers molt coneguts.

Països nòrdics i bàltics

Continuem amb les lectures d’estiu. Una de les millors maneres de conèixer els carrers d’Oslo o d’Estocolm és llegint novel·les policíaques. I tots sabem que, d’això, els escandinaus en saben molt. Si us interessa Noruega, us recomano qualsevol de les obres de Jo Nesbø, especialment El pit-roig. Nesbø us farà passejar per tot el centre de la capital. Si, en canvi, us interessa més Estocolm i ciutats properes, us recomano The crow girl, del duet Eriksson-Sundquist, que publiquen sota el nom Erik Axl Sund. És un llibre que us portarà pels suburbis de la capital i el barri de Sordermalm.

No podem deixar el nord europeu sense una autora bàltica que m’agrada molt i que vaig proposar a la meva llista de Nobels. Es tracta de la Sofi Oksanen, i us recomano moltíssim Quan els coloms van desaparèixer. En aquest cas, coneixereu part de la història d’Estonia durant la primera meitat del segle XX. Extremadament interessant.

Islàndia i Groenlàndia

El silenci del far, lectures d'estiuNo, no és que hi vagi de vacanes, però les ganes no em falten. Pel que fa a Islàndia, us recomano El silenci del far. Es tracta d’una de les històries de família més interessants que he llegit en els últims anys, i l’autor és km 0: l’Albert Juvany.

Quant a Groenlàndia, he de dir que per a mi és un misteri. Pràcticament, una terra mítica. Ara bé, el que més em xoca és que un terreny tan gran depengui d’un país tan petit com Dinamarca. I és precisament un autor danès, Kim Leine, qui ens porta uns retrats durs i al mateix temps fantàstics de Groenlàndia amb els llibres Tunu i El fiordo de la eternidad. El primer, dur; el segon, èpic, i tots dos absolutament recomanables.

Estats Units

lectures d'estiuEstats Units és immens, amb una diversitat social i geogràfica tremebunda. Per aquest motiu, les lectures d’estiu són una bona manera de viatjar-hi gratis. La meva humil tria inclou quatre autors que toquen temes i zones diferents, i algun us sorprendrà:

  • El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead. Una història sobre els esclaus de les plantacions del Sud i de com aconseguien escapar cap al nord. Un gran llibre.
  • La desaparició de Stephanie Mailer, de Joel Dicker. Aquesta és la sorpresa: un autor suís que escriu en francès i situa les seves novel·les a la costa nord-est dels Estats Units. L’he llegit però no he tingut temps de parlar-vos-en (espero fer-ho a l’agost).
  • A Book of American Martyrs, de Joyce Carol Oates. Una història que us portarà als estats on l’Amèrica de Trump treu el nas més del que seria desitjable.
  • Cançó de la plana i Capvespre, de Kent Haruf. Són les dues primeres parts d’una trilogia situada als grans espais de Colorado. De lectura tranquil·la, són uns llibres excel·lents per transportar-nos a un estat que, desenganyem-nos, ben pocs visitarem.

Turquia

Els llibres que he llegit sobre Istanbul solen tenir alguna cosa de màgic, bigarrat i tradicional. En aquest sentit, us recomano Una sensación extraña, d’Orham Pamuk, i Istanbul Istanbul, de Burhan Sönmez. Així, el primer us portarà una família tradicional, amb un home que es guanya la vida venent els seus productes pel carrer. En canvi, el segon us parlarà de la repressió que pateix el país, i ho fa des del punt de vista d’uns detinguts que estan a la presió.

Les antípodes

Austràlia, Nova Zelanda. No us agradaria veure per un forat com s’hi viu? Si és que sí, proveu aquests dos llibres de Richard Flanagan. El primer, L’estret camí cap al nord profund, és tota una lliçó d’història, ja que evoca un capítol poc conegut de la segona guerra mundial. El segon, Desig, us porta a la Tasmània colonial, i us explicarà coses que realment no oblidareu. I si voleu rematar la descoberta colonial d’Australia, remateu-ho amb The Luminaries (també en català), d’Eleanor Catton, el Man Booker Prize més jove de la història.

La Xina

Crónica de una explosión, lectures d'estiuTanco fent proselitisme amb lectures d’estiu xineses. Si us cosa soc, és tossuda. I no pot ser que ningú no s’hagi llegit obres de Yan Lianke o de Yu Hua (recordem-ho, en xinès el cognom va al davant). Diuen que Yan té alguna cosa de Gabriel García Márquez. No soc gaire bona trobant a qui s’assemblen els bebès ni a quin autor s’assembla un altre autor, però diria que aquí tenen raó.

Us recomano que llegiu Crónica de una explosión, que no us farà conèixer els carrers de cap ciutat concreta, però sí que us obrirà la porta a la situació actual de la societat xinesa. Per altra banda tenim Yu Hua, un crack com n’hi ha pocs. Amb ell coneixereu carrers i places, ja que escriu sobre entorns més urbans que Yan Lianke. Pràcticament tot el que escriu és de cinc estrelles, però posats a triar us recomano BrothersEl passat i els càstigs (segurament, l’única obra que tenim en català).

I fins aquí les lectures d’estiu

Bé, crec que en aquesta entrada trobareu prou material per l’estiu i una mica més enllà, mentre esperem les novetats de la tardor, que es comencen a descobrir, poderoses. Així, doncs, espero saber dominar la meva impaciència i no comprar-me en anglès a l’agost el que em podria llegir en català a partir del setembre…

Bon estiu!

 

La vertical d’en Yannick Garcia

Avui li toca el torn a La nostra vida vertical, d’en Yannick Garcia, abans no se m’enfonsi a l’arxiu dels llibres pendents de comentar (en tinc uns quants, sí!). Me’l vaig comprar per Sant Jordi, el meu dia de la ruïna: no hi ha prou caixers a rambla Catalunya, i la visa acaba treient fum. Total, que tenia un encàrrec: comprar Deu de desembre, de George Saunders, i aconseguir la firma del seu traductor, en Yannick Garcia.vida-vertical-yannick-garcia

Patapam! Em vaig plantar a La impossible i resulta que al costat del meu objectiu hi havia La nostra vida vertical, escrit (que no traduït) per en Yannick. I en Yannick signava a rambla Catalunya i igualment l’havia d’anar a veure per complir l’encàrrec. La temptació va ser massa forta, i el vaig comprar. Dues firmes per una.

Jo no sóc gaire de llegir relats curts (ja ho he dit en altres entrades). Ara puc confessar que em vaig llegir Els caus secrets, una recopilació de relats curts d’autors joves dels Països Catalans, i la majoria de relats no em van agradar gaire (crec que trobareu alguna altra crítica en aquest sentit buscant a Google). Alguns eren excessivament pretensiosos, altres eren tan curts que tot just esbossaven la història… i el d’en Yannick va quedar soterrat i amagat pel meu descontent.

Ara que m’he llegit aquesta petita meravella que és La nostra vida vertical, he aconseguit trobar el gust a aquests petits embrions de novel·la que són la majoria de relats curts. No és broma: algunes de les històries que trobem en aquest recull podrien desplegar-se tranquil·lament i convertir-se en novel·les completes.

Us podria explicar les històries, però no tindria gràcia perquè us mataria la sorpresa. El que sí que us vull dir és que m’han frapat molt dos aspectes d’aquest recull. El primer és la puntuació impecable de l’autor, que és la cirereta que remata les millors obres (fins i tot Cien años de soledad té paràgrafs amb una puntuació discutible) i és un indicador infalible de la qualitat de la redacció. D’altra banda, vull destacar el que ja s’ha dit en altres blocs: la capacitat de l’autor de situar-nos en contextos molt diferents, amb personatges que no tenen res a veure els uns amb els altres i històries molt dispars. Algunes una mica estrambòtiques, com la de Groenlàndia (una mica de realisme fantàstic?), altres amb un final inesperat, com la de Rússia, i altres que et deixen el cor encongit, com la del senyor gran que vol dormir sota els arbres (la meva preferida).

En resum: estic molt contenta del meu rampell de Sant Jordi, i us aconsello que us llegiu aquest llibre, que el recomaneu i que el regaleu. Perquè és comprant els llibres dels nostres autors que els demostrarem que la seva feina val la pena i aconseguirem que n’escriguin més.

Yannick, espero seguir-te llegint.

ATENCIÓ: ESTIGUEU PENDENTS DEL TWITTER (O SUBSCRIVIU-VOS AL BLOC). AQUESTA SETMANA ANUNCIAREM LA LLISTA DE “DEURES D’ESTIU” DE L’ILLA DESERTA, I AQUEST LLIBRE HI SERÀ!

Una bona ressaca…

Sí, gent: encara tinc ressaca de tant voltar i mirar i remenar i comprar llibres, i això que ja fa una setmana!

El Sant Jordi del 2013 ha estat un dia espectacular, amb un temps preciós, una gentada tremenda, llibres per tot arreu, ganes de comprar, reconeixement per als traductors (aviat tindrem un “top vendes” per traductors, a més del top per autors… apunteu-vos el dia que us ho dic!).

I vaig triomfar. Vaig trobar de tot i més, i només em vaig comprar cinc llibres, però haurien pogut ser molts més (de fet, van ser més, però no tots eren per a mi… :-).

Image

Avui mateix he començat el més menut, The red house, del Mark Haddon. És difícil que estigui a l’alçada de L’incident del gos a mitjanit, però de moment està prou bé i té un plantejament que et fa mantenir el cervell actiu (ja us ho explicaré millor quan acabi de llegir-me’l).

De tota manera, si compareu la foto de les víctimes amb els llibres que tenia a la llista (vegeu l’entrada anterior), veureu que, a l’hora de la veritat, només n’hi ha un que estigui a tots dos llocs, justament el que m’he començat.

I per què? Doncs perquè, després de tot, per més que cada any em prepari una llista per anar de caça, al final em deixo portar per l’atzar, per les portades més boniques, per les sorpreses que em trobo a les paradetes… i per això he acabat comprant un llibre de Foster Wallace, tot i que encara tinc el dubte de si valdrà la pena o si és d’aquells autors que, quan es moren, resulta que són boníssims (ja se sap: només es moren els millors). O El quadern gris, que ja em vaig començar a llegir fa molts anys i no em va agradar però que, ara, amb aquesta edició nova, he pensat “Que coi, que tinc edat de llegir-me’l!”. O les Nits fredes de Ba Jin, un dels grans autors xinesos del segle XX, al qual Viena sembla que ha agafat “carinyu”, ja que repeteix autor i traductora (Eulàlia Jardi). Pel que fa al llibre de David Vann, tot i que no estava a la llista de finalistes, val a dir que sí que el tinc a la meva wishlist d’amazon i que tinc confiança total en la traductora, l’Anna Llisteri, que ens va regalar una fantàstica traducció del primer llibre d’aquest bloc.

Bé, ja us els aniré explicant a mida que me’ls llegeixi. Ara toca concentració i posar-se les piles perquè… d’aquí no res arribarà l’estiu i jo sempre compro alguna coseta quan vaig de vacances… 😛

Llista de Sant Jordi

S’acosta el gran dia, i hem d’estar a punt per aprofitar el temps, apuntar, disparar i… foc! Caçar llibres!

Per facilitar-vos la pesca, aquí teniu la llista dels llibres que he llegit últimament, he comentat en aquest bloc i m’han agradat més:

Per altra banda, si us va la marxa i no us fa por provar coses sense que us les recomanin, us passo un resum dels meus objectius principals per a aquest any:

  • The sense of an ending, de Julian Barnes (he llegit altres coses d’ell, fantàstiques).
  • Snug, de Matthew Tree (fa molt bona pinta, ja me n’he descarregat la mostra).
  • The sisters brothers, de Patrick deWitt (pot ser una pocasoltada, però ens hi arriscarem).
  • The red house, de Mark Haddon (m’agrada, aquest autor; intento seguir-li la pista).
  • Various pets dead and alive, de Marina Lewycka (a l’última novel·la va relliscar una mica, però li donaré un altre vot de confiança).
  • El fiordo de la eternidad, de Kim Leine (després de Tunu, no puc no llegir-me aquest!).

Ah, i si voleu provar alguna cosa de literatura xinesa, passeu pel meu bloc especialitzat, Caràcter xinès, i veureu les meves recomanacions.

Per acabar, us volia recordar que, per Sant Jordi, no només esteu comprant l’obra d’un autor, sinó la d’un traductor. Fixeu-vos en el nom i, si us agrada el llibre, penseu que part del mèrit també és d’ell. Som invisibles, però no tant!

Apa, bona diada i bona pesca!

Que vénen els Reis!

Xit, xit… tots a dormir! Que vénen els Reis i si us troben desperts no us portaran res!!!!!

I ara… encara no heu fet la carta? Doncs espavileu-vos o acabareu amb un d’aquells llums verds que regalen a les pel·lícules i que ningú no vol. Avui us donaré unes quantes idees. 🙂

Tot seguit teniu una llista de llibres que m’han agradat molt. L’ordre en què us els presento no significa res: tots són d’estils diferents i tots m’han agradat prou per recomanar-vos-els.

Ja us ho deia: són diferents.

En el cas d’El redemptor, em va agradar l’embolic de la trama, les connexions entre personatges, el ritme accelerat… em va agradar tant, que ara tinc al punt de mira una altra obra de Nesbo (Headhunters). Pel que fa a Victus, ja us en vaig donar la meva opinió fa uns dies. Olvidado Rey Gudú me’l vaig llegir fa tants anys que me’l tornaré a llegit aviat. El record que en tinc és molt dolç i, per a mi, és un clàssic en la línia de Momo (de Michael Ende, us en recordeu?).

En el capítol de novel·les que parlen de comunitats petites de gent, destaco L’edifici Iaqubian (del mateix autor de Chicago). Em va agradar moltíssim, i és una bona manera de conèixer una comunitat de veïns del Caire i com viuen.

Sobre Les veus del Pamano no sé pas què us puc dir que encara no us hagin dit. Quin neguit, quina ràbia, quina incertesa fins al final… per a mi, molt millor que Jo confesso

He deixat per al final El zoo d’en Pitus, una de les petites joies de la nostra literatura que mai no em cansaré de recomanar a grans i a petits. Una història molt humana que parla dels valor de l’amistat i de la col·laboració per aconseguir fins comuns, al mateix temps que recorre a la imaginació infantil per aconseguir l’objectiu. I, és clar, les il·lustracions de la Pilarin Bayés són mitja novel·la. Hi ha llibres que deixen marca.

Bé, aquests són els llibres que us volia recomanar per als Reis d’enguany. I si això us sembla massa conegut, o si teniu curiositat per altres literatures, us convido a visitar el meu altre bloc, Caràcter xinès, on podreu veure la llista de Reis per als amants de la literatura xinesa. 😀

Bones festes a tothom, i llegiu molt!