Finalment, fa calor. Alguns ja deveu estar preparant les maletes per anar-vos-en a una illa deserta i potser no sabeu quin llibre endur-vos…

Doncs aquí teniu unes quantes idees! L’estiu és llarg i ens ofereix moltes estones per a una lectura tranquil·la mentre ens fem passar la calor amb alguna cosa fresqueta. Tots trobarem un moment o altre per llegir, però com que l’estat d’ànim i el context poden ser molt diferents per a cadascú, us oferim una llista variada perquè pugueu triar.

Tingueu en compte que no hem llegit tots els llibres de la llista. En aquest cas, són llibres que hem vist passar pel Twitter o que recomana algun diari o entitat de referència. Som-hi!

Primera part. Llibres que recomanem amb coneixement de causa

• La nostra vida vertical, de Yannick Garcia.
• Islàndia, somnis de riolita, de Jordi Morell.
• El passat i els càstigs, de Yu Hua.
• Ànima, de Wajdi Mouawad.
• The luminaries, d’Eleanor Catton.
• Os transparentes, d’Ondjaki.

Segona part. A l’aventura!

• The son, de Jo Nesbo.
• Senyoria, de Jaume Cabré.
• Independent people, de Halldor Laxness.
• Vera, d’Elizabeth von Arnim.
• The leftovers, de Tom Perrotta.
• Els jardins de la dissidència, de Jonathatn Lethem.

Què, n’hi ha per a tots els gustos, oi?

De la primera part us en parlaré poc perquè els teniu comentats en entrades anteriors. Només cal que feu clic a sobre del títol i anireu a parar a l’entrada en qüestió. L’únic que encara no està comentat és Os transparentes, una novel·la molt potent que també us recomano, d’un autor d’Angola que retrata una Luanda corrupta i empobrida.

Pel que fa a la segona part, no us en puc dir gran cosa: tots els tinc pendents de llegir. El d’en Nesbo fa poc que ha sortit i no pertany a la sèrie d’en Harry Hole que tant m’agrada (en aquesta sèrie també hi ha llibre nou: The police, però estic esperant a veure si li fan traduir a la Laia Font, que ho fa molt bé!). Us el recomano perquè confio en l’escriptor. Igual que confio en el següent, en Jaume Cabré. Sóc una gran fan de Les veus del Pamano i, tot i que Jo confesso no em va agradar tant, estic segura que Senyoria és una bona novel·la.

Independent people “és culpa” d’en Jordi Morell, que parla de l’autor al seu Islàndia, somnis de riolita. No en sé res, o sigui que vaig totalment a l’aventura! Ja us explicaré el què.

I aquí va la tria “d’editorials”: un del Cercle de Viena (Vera) i un altre d’Edicions del Periscopi (The leftovers). Totes dues editorials ens ofereixen uns productes que, a part d’estar molt ben triats, tenen una presència que enamora. El primer m’ha cridat l’atenció pel tema que toca: una dona sotmesa a la tirania del seu marit. El segon el tenia a la llista per llegir-me’l en versió original i electrònica, però ara que Periscopi l’ha tret, me l’hauré de llegir en paper.

Finalment, last but not least, tanca la llista el meu “amic” Jonathan Lethem. La seva Pistola, amb música de fons (publicada per Les males herbes) és molt estranya, però em va enganxar. Amb Els jardins de la dissidència repetim autor i traductor (en Ferran Ràfols).