El món de la novel·la negra té mil matisos i mil estils. No és el mateix la novel·la americana de tota la vida que la seva cosina britànica, ni les intrigues fosques del nord d’Europa que la vida lluminosa de les italianes. Aquí em vull centrar en una de les branques que freqüento més: la novel·la negra nòrdica, el que anomenem scandinoir.
I tinc una teoria: és un gènere molt marcat per l’ambient, tant el social com el purament meteorològic. Em basaré en les sèries que coneixo per explicar-vos-ho.
La família escandinava és fosca com una nit d’hivern a Oslo, i els delictes solen ser més sagnants i els motius, més recargolats. El millor exemple és Harry Hole, el detectiu de Jo Nesbø: un desastre trist, torturat i alcohòlic que, tot i així, sap caure bé. Aquí teniu alguns exemples dels llibres que més m’han agradat d’aquest autor:
- El pit-roig: em va deixar desorientada fins al final.
- Ganivet: un bon fart de patir (quina mala bava, aquest home).
- Eclipsi: arrenca amb en Harry tirat en un bar de Califòrnia i em torna a deixar amb un pam de nas.
- L’hereu: el primer dels llibres d’en Nesbø sense Harry que em va agradar.
- Minnesota: un llibre que no passa a Escandinàvia i que, tot i això em va agradar. Serà el principi d’una altra sèrie?
Al seu costat hi poso Sebastian Bergman, el psicòleg d’Estocolm amb empatia zero i molt fill de p*** que segueixo, més que res, per saber quina una en farà de grossa. Aquí el repartiment és més coral (en Torkel, l’Ursula, la Vanja, en Billy…), però tampoc s’endinsa gaire en la vida personal de la patrulla. Vaig començar la sèrie amb Secrets imperfectes, un noir gairebé perfecte, mentre que Morts prescindibles em va semblar més aviat un impasse, amb un Sebastian massa reformat.
Tanco el nord amb mencions breus d’autors que no he llegit tant:
- Erika Falck, de Camilla Läckberg: més quotidiana, però amb un to «políticament correcte» que no espero en aquesta mena de llibres. És la que menys m’inspira.
- Arnaldur Indriðason i el seu Erlendur Sveinsson, de la policia de Reykjavík: vaig llegir Jar City (Las marismas) amb zero expectatives i em va encantar. Vaig endevinar l’assassí abans d’hora, sí, però la lectura és estimulant i tot queda ben lligat, amb els drames personals de l’Erlendur enmig del fred islandès.
- Ragnar Jónasson: només l’he tastat, però deixa aquella angoixa que no et deixa aixecar de la cadira. Nord del nord, en estat pur.
Per on començar
El meu consell, com sempre, és començar pel primer volum de cada sèrie i anar tirant. Però si voleu una drecera, aquí teniu la meva:
- Nord torturat: El pit-roig (Harry Hole).
- Nord coral: Secrets imperfectes (Sebastian Bergman).
- Nord glaçat: Jar City (Erlendur Sveinsson).
Total, que dins de l’etiqueta «novel·la negra», el nord és la nit. Si us ve més de gust la llum del sud, passeu per la pàgina de literatura italiana, on parlo dels gialli. I vosaltres, quin detectiu nòrdic preferiu? Heu llegit algun llibre d’aquests personatges?