Agualusa i l’oblit a Angola

teoria-general-de-loblit-agualusaA l’entrada anterior dèiem que parlaríem d’un llibre publicat en català, i com que cal complir el que promets, avui hem “colat” un llibre que ens acabem de llegir, tot i que en teníem programat un altre. Però és que Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa, és un llibre que s’ho val. T’atrapa des de la primera pàgina i no el deixes fins que no hi ha més remei. Perquè has d’anar a treballar, per exemple.

En aquesta història, la Ludo, una dona portuguesa emigrada a Angola amb la seva germana i el seu cunyat, viu en l’opulència dels expats de més alt nivell. No és capaç de sortir al carrer. Viu tancada en una gàbia d’or, amb vistes sobre la ciutat i tot el que hi passa. Ara bé: no participa dels canvis polítics que s’hi produeixen quan es declara la independència. Nosaltres, en canvi, els veiem a través de diverses històries que van convergint i agrupant-se entorn dels seus veïns i altres personatges que hi estan relacionats.

És un llibre per llegir amb calma. Veiem el cel angolès, flairem l’aire, mirem per la finestra com la gent es manifesta pels carrers. També patirem amb la Ludo i el Fantasma, el seu gos. Aquesta és l’única companyia que tindrà des que decideix tapiar l’entrada del pis i no comunicar-se amb ningú. Ella també és una habitant fantasma.

Les claus de Teoria general de l’oblit

Per a mi, hi ha tres moments especialment durs en la novel·la. Un està relacionat amb el gos. Un altre està relacionat amb un mico que viu a l’arbre del pati. El tercer és el moment en què, finalment, sabem què li va passar de jove a ella. També és destacable la presentació que l’autor fa de la societat angolesa, la seva manera de viure. En certa manera, m’ha recordat Os transparentes, d’Ondjaki, un llibre del qual hem parlat en aquest blog i que, algun dia, algú hauria de traduir al català.

I, al final del llibre, quan arribes a l’última línia, surt el plor. L’emoció, la tensió contenida pot aflorar quan menys t’ho esperaves i posar punt final a una lectura molt especial, acompanyada, com sempre, de la fantàstica presentació que Edicions del Periscopi fa dels seus llibres i de la traducció de Pere Comellas, que s’intueix magnífica. Un 5 estrelles que no podeu deixar passar i que podeu començar a llegir al web de l’editorial.

[La setmana vinent "farem obres" al blog, i és possible que en algun moment estigui tancat o una mica descolocat. Esperem recuperar la normalitat ben aviat.]

6 respostes a “Agualusa i l’oblit a Angola

  1. XeXu

    L’he tingut a les mans diverses vegades i l’he valorat la compra. Vaja, això ho faig amb tots els llibres de Periscopi, no ens enganyem. Però aquest em genera dubtes. Potser allò que t’ha agradat a tu a mi no em semblaria tan espectacular, i lectures profundes i tan treballades cal espaiar-les una mica. El Ferrocarril Subterrani que vaig llegir a principi d’any encara cou.

    1. Ah, noi, és que el Ferrocarril subterrani és cosa fina! A mi també em va tenir remoguda força temps. No cal patir gaire: de llibres n’hi ha molts, i no tots ens han d’agradar a tothom.
      Ja em diràs si al final fas un cop de cap o què!

  2. Avui mateix l’he vist a la biblioteca com a novetat. M’ha tentat però no se perquè al final m’he fet enrera. Si hagués llegit abans la teva ressenya segurament me’l hagués endut.

  3. Retroenllaç: Cançó de la plana, una novel·la de Kent Haruf - L'illa deserta

  4. Retroenllaç: Sant Jordi 2018: 9 llibres per comprar i regalar - L'illa deserta

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada