[De l’Instagram de L’illa deserta]

Ahir per sopar em vaig acabar “La víctima 2117”, de Jussi Adler-Olsen. Feia molt de temps que tenia pendent descobrir aquest autor, que ens porta els casos del Departament Q de Copenhague. Finalment, gràcies a @edicionesmaeva i a @bibiana_ripol, he pogut posar fil a l’agulla.

En aquesta història, l’autor utilitza diverses trames per teixir un tapís que uneix un periodista de Barcelona, una investigació sobre una víctima de les pateres al Mediterrani, l’extremisme islàmic i la revenja personal. I per rematar-ho tenim una mena de hikikomori danès que està com una p*** cabra.

Molts elements, que Adler-Olsen aconsegueix fer quadra força bé, amb un ritme in crescendo i un desenllaç vibrant que em va fer llegir el llibre en poc més de 48 hores. Sí, no estic fotent res més que llegir, com qui diu, però les vacances ja són això, no? #dolcefarniente Només hi ha una cosa que no m’acaba de fer el pes, i és que els personatges són massa educats. Això també m’ho he trobat en el parell de novel·les de Camila Läckberg que m’he llegit: els diàlegs estan molt ben travats, però sempre tot és des de la correcció i l’amabilitat, fins i tot en els moments de més tensió. I és que a mi, acostumada a l’incorregible Harry Hole, em falta una mica de mala bava. 😂😂

CONCLUSIÓ: li posaria 4 estrelles. És una història que es fa llegir i, a més, fa gràcia veure que un dels protagonistes és en Joan Aiguader, un periodista de Barcelona. Veureu que al llarg del llibre hi ha algunes al·lusions a Catalunya i a determinades postures dels catalans. I és que Adler-Olsen té pis a Barcelona i ha volgut fer arrencar aquesta novel·la a la nostra ciutat. #nordicnoir #adler-olsen #víctima2117 #lecturesdevacances