Montecarlo – Terrin: història d’una obsessió

Montecarlo-Terrin.jpgUna vegada més, Raig Verd ens ofereix un llibre amb traducció de Maria Rosich, Montecarlo. Aquesta combinació ja comença a ser un clàssic al meu prestatge de llibres. 🙂

Afegiu-hi que l’autor, Peter Terrin, torna a la línia que ens oferia a El vigilant i tenim una història sòlida, amb un narrador que és capaç de fer-nos entrar en el cap del protagonista. Mentre a El vigilant el sentiment predominant era l’angoixa, barrejada amb claustrofòbia, a Montecarlo tenim l’obsessió per una actriu que no reconeix i agraeix el que el protagonista, en Jack, es pensa que va ser una proesa.

I què hi trobarem, a Montecarlo?

El llibre comença amb una introducció a la vida d’en Jack, la seva infantesa i el poble on va créixer. També hi trobarem el que va passar abans que comencés una cursa a Montecarlo als anys seixanta. Aquesta cursa és presidida per Rainier i Grace Kelly (tot i que al llibre no se n’acaba de donar el nom). Arribats en aquest punt, es produeix el drama i vivim la recuperació de les ferides i la tornada a casa.

I és a partir d’aquí quan Terrin comença a desplegar les seves dots narratives. Aquí sentim l’obsessió d’en Jack per la Deedee, l’actriu a qui salva la vida a Montecarlo. Ell n’espera un mínim reconeixement. Somnia despert, imagina coses… i ja és impossible desenganxar-se el llibre de les mans fins a acabar-lo. L’autor aconsegueix que sentim el que sent el protagonista, tot i que nosaltres tenim més perspectiva que ell. Aixi, en certa manera, podem intuir com acabarà el tema del reconeixement.

La traducció, com és habitual en la Maria Rosich, s’intueix minuciosa a l’hora de fer-nos arribar el missatge original. No hi ha res que soni estrany, tot i que sí que hi ha algunes petites errades de concordança que convindria repassar de cara a properes edicions. Perquè una cosa sí que la tinc clara: hi haurà més edicions. Es tracta d’una història atractiva i amb capacitat per atraure-us des de bon principi. Si no em creieu, aneu a la pàgina web de Raig Verd i descarregueu-vos aquest pdf que conté el principi de la novel·la. Veureu que val molt la pena.

Sant Jordi ja s'intueix en l'aire, i a L'illa deserta comencem un esprint per arribar en plena forma a la nostra Diada. Per aquest motiu, fins a la setmana abans de Sant Jordi publicarem una entrada a la setmana, en lloc de l'entrada cada dues setmanes que sol ser la freqüència habitual.

3 respostes a “Montecarlo – Terrin: història d’una obsessió

  1. XeXu

    Aquest és un dels llibres que tinc previst per Sant Jordi, i no és l’únic de Raig Verd. Amb aquest bon comentari ja veig que es confirma la seva excursió cap a casa meva. En realitat Sant Jordi és una excusa, perquè aquesta setmana he comprat 4 llibres, però per Sant Jordi tanco els ulls i només allargo el braç cap a les estanteries. Bé, per Sant Jordi no, uns dies abans per no trobar-me la marabunta. Quin dia més feliç aquest, el d’una setmana abans de Sant Jordi.

    1. A mi, per Sant Jordi, el que m’agrada és començar la ruta a les 9 del matí, quan he deixat el nen al cole, i baixar per Rambla Catalunya abans no s’ompli. Quan arriba la marabunta a quarts de dotze, jo ja he fet la feina i em prenc un cafè. Després, pujada per Passeig de Gràcia per repassar els estands de les meves editorials preferides i a esperar la tarda, per ficar el cuquet del llibre dins dels més petits de casa. I què coi: el 23A hi ha descompte! (tot suma, noi… ).

  2. Retroenllaç: Sant Jordi 2018: 9 llibres per comprar i regalar - L'illa deserta

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada